2. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
A finals del segle XVIII, França era una monarquia absoluta governada per Lluís XVI .
3. Es despertar del tercer estat, gravat de 1789
CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- En les darreries del segle XVIII, França va patir nombrosos episodis de males
collites i crisis de subsistència.
-La burgesia no gaudia de drets polítics.
-El triomf de la Revolució Americana i la influència de les idees de la Il·lustració.
-L’estat francès passava per una situació financera molt dolenta a causa de les
elevades despeses de la cort i l’alt cost de l’ajuda francesa a la guerra de les 13
colònies americanes.
4. Lluís XVI va convocar l’any 1789 els Estats Generals amb la intenció d’aprovar una
reforma fiscal que obligués als privilegiats à pagar impostos i aquests es negaren
(Revolta dels Privilegiats)
Els membres del 3r Estat (estament popular) van exigir un canvi en el sistema de
votació (en funció del nombre de diputats i no per estaments, com era habitual).
També van exigir un nombre superior de diputats, ja que representaven a la
majoria de la societat.
5. El jurament del Jeu de Paume, de Jacques Louis David
Els privilegiats no van acceptar les exigències del Tercer Estament i els seus
diputats van abandonar els Estats Generals i es van constituir en Assemblea
Nacional i es van comprometre a redactar una constitució per a França.
6. El 14 de juliol de 1789, la població de París es va llençar al carrer en defensa dels
seus diputats i va assaltar la Bastilla. També al camp hi va haver diverses revoltes
antisenyorials.
Davant aquesta situació Lluís XVI acceptà l’Assemblea Nacional la tardor de 1789.
7. FASES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Al llarg de la Revolució Francesa es van
posar en pràctica diferents formes de
govern noves fins alesnores:
MONARQUIA CONSTITUCIONAL(1789-
1792)
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-
1794)
REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)
Sans-culottes
8. MONARQUIA CONSTITUCIONAL
(1789-1792)
L’estiu de 1789, l’Assemblea Nacional
va abolir el feudalisme i va aprovar
una Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà.
L’any 1791 es redactà una Constitució
basada en els principis del liberalisme
(sobirania nacional i divisió de poders).
França es convertí en una Monarquia
Constitucional.
Aquesta Constitució afavoria els
interssos de la burgesia, ja que els
membres de l’Assemblea eren
escollits a partir d’un sufragi censatari
(només els ciutadans més rics podien
participar-hi). El rei tenia dret de veto.
Els béns de l’església es van expropiar
i es van vendre a particulars
(desamortització).
9.
10. ´Lluís XVI i la seva família van intentar
fugir de França i reunir-se amb l’exercit
austríac, que planejava envair el país i
restaurar l’absolutisme.
Van ser descoberts i obligats a tornar a
París.
Els sans-culottes van assaltar el palau
reial i van empresonar el rei i la seva
esposa proclamant la República
11. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)
Es divideix en dos períodes: Convenció girondina (1792-1793) i Convenció jacobina
(1793-1794). La Convenció va substituir l’Assemblea Nacional. Els seus membres
eren escollits a través d’un sufragi universal masculí. Durant la Convenció
girondina, Lluís XVI i la seva dona van ser jutjats i executats a la guillotina.
12. Gorra frígia Danton (1759-1794) Robespierre (1758-1794)
CONVENCIÓ JACOBINA
Durant aquest període, el procés revolucionari es va radicalitzar. Els jacobins
van redactar una nova constitució. Van crear el Comitè de Salvació Pública, que
va suspendre les llibertats i va aplicar una política de Terror, a través de la qual
es va empresonar o executar totes les persones contràries al poder (Llei de
sospitosos).
També van decretar una lleva massiva obligatòria per fer front l’amenaça
exterior de les potències absolutistes i van aprovar lleis favorables a les classes
populars com la Llei del Maximum per controlar els preus i els salaris, la
instrucció`pública obligatòria, la subhasta de béns de l’església i el repartiment
dels béns dels contrarevolucionaris entre els sectors més pobres de la població.
13. Els jacobins també van instaurar el culte a
la deesa raó i un nou calendari basat en la
natura.
15. LA REPÚBLICA DEMOC`RÀTICA
(1794-1799)
L’estiu de 1794, un cop d’estat (cop
d’estat de Termidor) va posar fi al govern
jacobí i els seus representats van ser
empresonats o executats.
França va tornar a quedar sota el control
de la burgesia, que impulsà la redacció
d’una nova constitució.
El govern restà en mans d’un Directori i
el legislatiu es dividia en dues cambres
(Consell dels 500 i Consell d’ancians.
També s’instaurà un sufragi censatari.
El Directori va anul·lar les lleis
aprovades durant el període jacobí.
Aquest període va acabar amb un nou
cop d’estat encapçalat per Napoleó
Retrat de Napoleó Bonaparte (Jacques-Louis David) Bonaparte.
16. EL PERÍODE NAPOLEÒNIC (1799-1815)
El podem dividir en dues parts:
CONSOLAT (1799-1804)
IMPERI (1804-1815)
A nivell intern, Napoleó va introduir
nombroses reformes en l’estat francès
(nou codi civil, creació de la figura del
prefeste, reforma de l’ensenyament…) i el
va transformar en un estat fortament
centralitzat al voltant de la seva persona.
També va signar un concordat (acord) am
els Estats Pontificis, a partir del qual
s’establia a Frnça la llibertat de culte.
A nivell extern, Napoleó va continuar
lluitant contra els països absolutistes i les
seves victòries militars van consolidar
enormement el seu prestigi com a militar i
Retrat de Napoleó (Ingres) com a governant.
18. Napoleó va organitzar els territoris conquerits a partir del model francès, destituint
els monarques absolutistes i suprimint el feudalisme. Al capdavant d’aquests estats
va col·locar membres de la seva família o generals dels seus exercits.
Les primeres derrotes militars de Napoleó van tenir lloc a Espanya i a Rússia. Va
ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo (1815) i es va haver d’exiliar a
l’illa de Santa Elena.
19. Al llarg de les seves campanyes militars, les tropes de Napoleó es van apoderar
de nombroses obres d’art, moltes de les quals van haver de ser retornades
després de la fi de l’imperi napoleònic.
Durant el període napoleònic les idees liberals es van escampar per Europa. La
resistència i la lluita dels diferents pobles eurpeus contra els exercits napoleònics
van incrementar el patriotisme i el nacionalisme entre els mateixos.
20. EL CONGRÉS DE VIENA
Canceller
Metternich
(1773-1859=
L’any 1815, les potències absolutistes que havien derrotat Napoleó (amb Rússia,
Prússia i l’imperi austríac al capdavant) van organitzar el congrés de Viena amb els
objectius següents:
-Refer les fronteres d’Europa, retornant a les monarquies absolutes els seus antics
territoris.
-Restaurar l’absolutisme a Europa.
-La creació de la Santa Aliança. Les potències absolutistes intervendrien militarment
si esclatava una revolució en algun país europeu.
21.
22. LIBERALISME I NACIONALISME
Al llarg del segle XIX, l’Àntic Règim
s’haurà d’enfrontar a dues grans
forces ideològiques:
EL LIBERALISME: Els liberals
defensaven la sobirania nacional, la
divisió de poders, les llibertats
individuals i col·lectives i la propietat
privada.
EL NACIONALISME: Els nacionalistes
defensaven el dret d’autodeterminació
de les nacions. Al llarg de tot el segle
XIX hi haurà moviments nacionalistes
que buscaran la indepència dels grans
imperis i altres que perseguiran la
unificació de nacions que fins
aleshores havies viscut fragmentades.
23. La matança de Quíos, d’Eugène Delacroix
LES REVOLUCIONS
LIBERALS I NACIONALS
Durant la primera meitat del
segle XIX, Europa va viure tres
onades revolucionàries els anys
1820, 1830 i 1848. En alguns
casos van ser només revoltes de
tipus polític i en altres també hi
va haver reivindicacions
nacionals.
1820: Els grecs es van aixecar
contra l’imperi turc i van assolir la
seva independència. També hi
va haver una revolta liberal a
Espanya. A Amèrica del Sud van
aparèixer els primers moviments
independentistes.
1830: A França una onada
revolucionària acabà
definitivament amb l’absolutisme.
25. Marxa dels pobles cap a la llibertat
1848: Hi va haver una participació important per part de la classe obrera, que
reividicava drets polítics (sufragi universal) i més drets socials.
A França es proclamà la República.
A l’impe´ri austríac, Itàlia i Alemanya hi va haver revoltes a nombroses ciutats. En
aquests casos, també van ser molt importants les reivindicacions nacionals
(Primavera dels Pobles). La majoria d’aquestes revoltes van ser sufocades.
26.
27. LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA
Van tenir lloc durant la segona meitat del segle XIX i
presenten algunes semblances:
-Van ser impulsades pels territoris més desenvolupats:
el Piemont a Itàlia i Prússia a Alemanya.
-En ambdós casos hi va haver conflictes armats.
-Van ser impulsades per la burgesia, que acabà
pactant amb els antics grups privilegiats.
EL CAS ITALIÀ (1859-1870)
A mitjans del segle XIX, Itàlia estava dividida en 6
estats i el nord (Llombardia i Vènero) estaven sota el
domini de l’imperi austríac.
El Piemont, anb el seu primer ministre Cavour al
capdavant, va encapçalar la lluita dontra els austríacs
al nord d’Itàlia. Els estats del sud i el centre del país
van ser conquerits per un exercit popular encapçalat
per Giuseppe Garibaldi. Els Estats Pontifics van ser el
darrer territori que s’incorporà al nou estat italià. Victor
Manuel de Savoia va ser proclamat rei d’Itàlia.
28.
29. Otto von Bismarck (1815-1898)
EL CAS ALEMANY (1862-1871)
Per la seva banda, Alemanya estava dividida en 36 estats. La unificació va estar
liderada per Prússia a partir de la figura del canceller Otto von bismarck. La
unificació es va dur a terme a partir de dues guerres contra Àustria (1866) i contra
França (1870) i d’una unió duanera (Zollverein) l’any 1871.
L’any 1871 es va proclamar el II Reich i Guillem I de Prússia va ser nomenat kaiser
(emperador).
