2. MARC HISTÒRIC I CULTURAL
La cultura grega ens ha arribat filtrada per
cultures posteriors, especialment la romana,
que va estudiar, interpretar i divulgar les obres
artístiques, filosòfiques, científiques i literàries
de la civilització grega i en certa manera ens
l’ha fet més propera.
6. MARC HISTÒRIC I CULTURAL
Des del segle XVIII, gràcies als estudis de J.J.
Wincklemann la història de Grècia es divideix
en els períodes següents:
PERÍODE GEOMÈTRIC o FOSC (segles IX-VIII
aC)
PERÍODE ARCAIC (segles VII-VI aC)
PERÍODE CLÀSSIC (segles V-IV aC)
PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV-I aC)
7. ÈPOCA ARCAICA
ÈPOCA ARCAICA: Al llarg d’aquest període
històric apareix la POLIS (ciutat-estat) i es van
fundar nombroses colònies gregues a la
Mediterrània.
Hi va haver una concentració important al sud
d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia).
També es fundaren colònies a la costa sud de
França i la costa mediterrània de la península
ibèrica (Emporion).
8. PERÍODE CLÀSSIC
Una de les conseqüències de les GUERRES
MÈDIQUES (499-479 aC), que enfrontaren
grecs i perses va ser l’hegemonia exercida per
Atenes sobre bona part de les polis gregues.
Aquest fet coincideix amb el moment de màxim
esplendor artístic i cultural d’aquesta ciutat.
9. PERÍODE CLÀSSIC
La GUERRA DEL PELOPONÈS (431-404 aC)
enfrontà les ciutats d’Atenes i Esparta.
A partir d’aquest moment la POLIS, com a
sistema polític entrà en crisi i propicià que el
conjunt de Grècia estigués sota el control dels
Macedonis amb Filip II primer i Alexandre el
Gran després.
10. Època clàssica (segles V-IV aC)
Apogeu de les grans polis, que absorbiren els febles veïns en lligues o
confederacions. Destacaren Atenes (democràcia), que unificà l’Àtica, i Esparta,
estat militaritzat i aristocràtic.
Guerres mèdiques (lluita contra els perses per la llibertat) i guerres del
Peloponès (guerra civil entre Atenes i Esparta i es seus respectius partidaris).
Atenes fou derrotada.
Guerres mèdiques Guerres del Peloponès (431-404 aC)
11. Època d’esplendor d’Atenes. Segle de Pericles,
d’Esquil, de Sòflocles, d’Eurípides, d’Heròdot,
Sòcrates... Atenes s’omple de grans i magnífics
edificis (Acròpolis).
Política exterior agressiva d’Atenes, que porta el 431
aC a la guerra del Peloponès, que acaba amb la
imposició de l’hegemonia d’Esparta.
12. ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA està marcada per
les campanyes militars d’Alexandre el Gran cap
a Orient i per l’expansió de la cultura grega, la
qual influirà enormement en les diferents
cultures orientals (Egipte, Persia, Àsia Menor,
Siria, Babilonia etc.)
Es considera que aquesta etapa finalitzà amb la
conquesta romana de Grècia.
13. Època hel·lenística (segles IV-I aC)
Expansió del regne de Macedònia. Conquestes d’Alexandre el Gran, que
derrota a l’Imperi persa.
14. Mosaic trobat a Pompeia d’Alexandre
lluitant contra els perses.
Bust d’Alexandre, còpia d’una escultura
de Lisip (330 aC)
15. Els Estats Hel·lenístics
La mort d’Alexandre provocà llargs enfrontaments entre els seus generals, que
acabaren disgregant l’imperi en diferents estats, coneguts com hel·lenístics.
Malgrat la inestabilitat política fou un període de gran desenvolupament
econòmic i cultural (unió occident amb orient).
16. PERIODITZACIÓ DE L’ART GREC
PERÍODE ARCAIC (Segle VII-475 aC Es
comencen a fixar els estils arquitectònics i
s’inicia una evolució estilística en l’art grec.
PERÍODE CLÀSSIC (475 aC – 323 aC) Entre la
fi de les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre
el Gran. Moment de màxim esplendor.
PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC – 31 aC): Els
diferents regnes macedonis es veuen fortament
influenciats per la cultura grega.
17. ART CRETENC o MINÒIC (2600-1400 aC)
ARQUITECTURA: Els palaus són els elements
més importants.
Estan concebuts com a petites ciutats al voltant
d’un pati rectangular.
Les columnes vermelles amb un fust que
augmenta de diametre des de la base, amb un
capitell format per un equí de motllura convexa i
un àbac quadrat representen un antecedent de
l’estil dòric.
20. ART CRETENC o MINÒIC (2600-1400 aC)
A l’interior dels palaus minoics hi havia
nombroses pintures al fresc que representaven
escenes de la vida quotidiana i de la natura.
Aquestes pintures estan influenciades per la
pintura egípcia, però presenten un millor domini
del moviment.
Pel que fa a l’escultura, només s’han conservat
petites estatuetes de bronze, marfil i argila.
La ceràmica característica és la de CAMARES,
amb motius geomètrics.
22. L’ART MICÈNIC (1600 -1200 aC)
Les muralles de les ciutats micèniques es
caracteritzen per la utilització de grans blocs de
pedra (porta dels lleons de Micenes)
Els MEGARONS micènics constitueixen un
antecedent dels posteriors temples grecs.
Estaven formats per una estança rectangular
tancada (domos) precedida per un vestíbul
(prodomos) i un pòrtic amb columnes.
23. L’ART MICÈNIC (1600 -1200 aC)
Un altre element constructiu important d’època
micènica són els THÓLOS, tombes dels
prínceps micènics.
Tenien planta circular i estaven coberts per una
falsa cúpula (tomba d’Atreu).
Es tracta de l’antecedent dels temples circulars
grecs.
26. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE
L’ART GREC
La frase “L’home és la mesura de totes les
coses” del filòsof grec Protàgores conté molts
dels elements propis de l’art grec.
L’art grec fuig del monumentalisme que
caracteritza l’art d’algunes cultures orientals
com l’egipcia i buscarà la bellesa a partir de
l’harmonia i la proporcionalitat en relació amb
l’ésser humà.
27. L’URBANISME GREC
Els dos elements definitoris de l’urbanisme grec
són l’ACRÒPOLIS i l’ÀGORA.
A l’ACRÒPOLIS es concentraven els edificis de
caràcter sagrat de la polis.
L’ÀGORA o plaça pública estava lligada
estretament al desenvolupament de la
democràcia. En ella es duien a terme les
assemblees polítiques, les trasaccions
mercantils o l’administració de justícia.
29. L’URBANISME GREC
Cal destacar el projecte d’HIPÒDAM de MILET
per a la reconstrucció de la ciutat de MILET
l’any 475 aC, destruïda pels perses.
Aquest va influir en la construcció de ciutats
posteriors.
La ciutat presenta un traçat ORTOGONAL amb
carrers rectilinis que s’encreuen en angle recte.
30. L’ARQUITECTURA GREGA
Els arquitectes grecs van intentar crear uns
edificis a escala humana.
Buscaran constantment la bellesa a partir de
l’EQUILIBRI i l’HARMONIA entre els diferents
elements arquitectònics.
L’arquitectura grega és ARQUITRAVADA
(predomini de línies horitzontals i verticals).
31. L’ARQUITECTURA GREGA
S’estructuren a partir de la superposició de
tres elements fixos: PODI, COLUMNA i
ENTAULAMENT.
Aquest darrer es divideix en ARQUITRAU,
FRIS i CORNISA i estaria cobert per un
FRONTÓ.
32.
33. L’ARQUITECTURA GREGA
Els grecs van utilitzar càlculs matemàtics
complexos amb finalitats estètiques.
Van corregir nombroses il·lusions òptiques,
corbant de forma imperceptible alguns elements
rígids de l’edifici.
La més destacable és l’ENTÀSI , bombament
suau al centre del fust de la columna amb
l’objectiu que l’ull humà la percebi com a recta.
34. L’ARQUITECTURA GREGA
En base a les diferències en la forma del
capitell, el fust, la presència o no de base i el
gruix i la decoració de l’arquitrau, el fris i la
cornisa podem parlar de tres ordres
arquitectònics:
DÒRIC: A partir del segle VII aC.
JÒNIC: A partir del segle VI aC.
CORINTI: A partir del segle IV aC.
38. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA
El TEMPLE és la construcció religiosa més
característica.
A l’interior es guardava la imatge d’una divinitat.
Els primers temples eren de fusta, més
endavant ja es van començar a construir en
marbre blanc.
La forma del temple grec (planta rectangular)
deriva directament del MÉGARON micènic.
39. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA
Els temples grecs es dividien en tres espais ben
diferenciats:
PRONAOS: Precedeix l’accés al lloc sagrat del
temple.
NAOS: Espai sagrat que albergava la imatge de
la divinitat.
OPISTÒDOM: Cambra on es solia guardar el
tresor del temple.
40. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA
Segons el nombre de columnes construïdes a
les façanes parlem de temple DÍSTIL (2),
TETRÀSTIL (4), HEXÀSTIL (6), OCTÀSTIL (6)
o DECÀSTIL (10).
Segons el nombre de files de columnes que
envolten el perímetre del temple parlem de
temple PERÍPTER (una fila), DÍPTER (dues
línies) o PSEUDOPERÍPTER si les columnes
estan adossades al mur.
41. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA
Altres tipologies de temple són les següents:
AMFIPRÒSTIL: Si té columnes a les dues
façanes del temple.
PRÒSTIL: Si només té columnes en una de les
façanes.
ÀPTER IN ANTIS: Si les columnes coincideixen
amb l’entrada al temple.
42. Planta de la ciutat de Milet Diferents plantes de temples grecs
43.
44. L’ARQUITECTURA CIVIL
L’edifici més característic de l’arquitectura civil
grega és el TEATRE.
Els teatres es dividien en 3 parts:
Les grades o CÀVEA. Per construir-les
s’aprofitava el desnivell d’una muntanya. Tenien
forma semicircular.
L’ESCENA: Espai on es representava l’obra.
L’ORQUESTRA: Situada entre la càvea i
l’escena, on hi havia el cor.
45. L’ARQUITECTURA CIVIL
Altres edificis civils van ser els ESTADIS i les
STOAÍ (pòrtics coberts, precedent de les places
porxades actuals)
48. L’ESCULTURA GREGA
Els dos materials més utilitzats van ser el
marbre i el bronze.
Els artistes grecs van el·laborar escultures
EXEMPTES i RELLEUS (als timpans de frisos i
altars).
El tema principal tractat pels escultors grecs va
ser LA FIGURA HUMANA.
Les escultures gregues estaven pintades (avui
perduda).
49. L’ESCULTURA GREGA (INICIS)
Les primeres escultures apareixen al segle VIII
aC .
Es tracta de petites figures de caràcter religiós,
fetes de marfil, terracota o cera (base utilitzada
per elaborar les de metall).
També destaquen els XOÀNON: Imatges
religioses fetes de fusta.
50. ESCULTURA GREGA ARCAICA
Es caracteritza per la representació de figures
masculines nues (koúroi) que representaven
atletes i figures femenines vestides (kórai) que
representen sacerdotesses.
Es tracta d’escultures que estilísticament estan
influïdes per l’escultura oriental: rigidesa,
frontalitat, esquematisme i monumentalitat
(algunes arriben a fer 3m)
51. PERÍODE CLÀSSIC (Segles V – IV aC)
Podem parlar de dos períodes:
Segle V: Els artistes (POLICLET, MIRÓ I
FIDIES) busquen assolir un ideal de bellesa
humana a partir de le representació del COS
HUMÀ a partir de l’aplicació de CÀNONS de
proporció matemàtica entre el cap i la resta del
cos.
La musculatura és arrodonida i la posició del
cos està a mig camí del repòs i el moviment
(CONTRAPPOSTO), trencant la simetria.
52. ESCULTURA GREGA
PERÍODE CLÀSSIC (Segles V – IV aC)
Segle IV: També anomenat POSTCLÀSSIC.
Els artistes (PRAXÍTELES, ESCOPES I LISIP)
busquen mostrar els sentiments a partir de
l’expressivitat dels rostres.
53. PERÍODE HEL·LENÍSTIC (Segles IV– I aC)
L’equilibri i serenitat clàssiques deixen pas a
escultures caracteritzades per la tensió, el
moviment i l’expressió dels sentiments.
Durant aquest període es representen GRUPS
ESULTÒRICS.
També apareixen el RETRAT i l’ANÈCDOTA,
on el realisme substitueix l’idealisme anterior.
56. LA PINTURA I LA CERÀMICA
La pintura grega es redueix pràcticament a la
PINTURA sobre CERÀMICA.
Podem parlar de tres períodes:
PERÍODE GEOMÈTRIC (segles X-VIII aC): La
ceràmica es decora amb motius geomètrics i
lineals.
A finals del segle VIII apareix la figura humana
de forma esquematizada.
57. LA PINTURA I LA CERÀMICA
CERÀMICA ARCAICA (segles VII-V aC): Hi ha dues
fases:
A) Ceràmica de FIGURES NEGRES sobre fons
vermell. Es representen sobretot escenes
mitològiques.
B) Ceràmica de FIGURES VERMELLES sobre fons
negre.Es representen sobretot escenes de la vida
quotidiana.
CERÀMICA CLÀSSICA (segle V aC): Hi ha un domini
de la ceràmica de figures vermelles sobre fons negre.
60. EL MOSAIC
Apareix per primera vegada a Mesopotamia i
d’aquí passà a Grècia.
El moment de màxim esplendor va ser el
període hel·lenístic.
A l’antiga Grècia hi havia dos tipus de mosaic:
El mosaic de CÒDOLS: Es feia amb petits
còdols blancs o acolorits.
El mosaic de TESSEL·LES (opus tesselatum).
61. EL MOSAIC
Amb el temps es van fer servir tessel·les més
petites (opus vermiculatum) en un intent de
buscar un resultat visual similar al de la pintura.
62. Mosaic de la casa dels dofins a l’illa de Delos (s. II aC)
63. ACTIVITATS - Solucions
L’element constructiu característic dels palaus
minoics són les columnes vermelles, que
augmenten el seu diametre des de la base.
Guardar la imatge d’una divinitat. De fusta.
Pronaos, Naos i Opistòdom.
Monòpter.
Hipodàmic/Ortogonal. 475 aC. Hipòdam de Milet.
Geomètrica (segles X-VIII aC), Arcaica (segles
VII-V aC) i Clàssica (segle V aC).
64. ACTIVITATS - Solucions
Còdols i Tessel·les. Els primers utilitzaven petits
còdols blancs o lleugerament acolorits i el segon
petites peces tallades de forma regular, la mida
d’aquestes es va anar reduint de forma progressiva
buscant un efecte semblant al de la pintura.
1-ACROTERI, 2-GÀRGOLA,
3- ENTAULAMENT, 4- MÈTOPA, 5-TRÍGLIF, 6-
ÀBAC, 7- EQUÍ, 8- COLLARÍ, 9- TAMBOR, 10-
TIMPÀ, 11- FRONTÓ, 12- CORNISA, 13- FRIS, 14-
ARQUITRAU, 15- CAPITELL, 16- FUST, 17-
ESTILÒBATA, 18 ESTEREÒBATA.
65. ACTIVITATS - Solucions
MÈTOPA: Espai quadrat i llis que forma part del fris d’un
entaulament d’estil dòric entre dos TRÍGLIFS.
TEMPLE PERÍPTER: Temple envoltat per una línia de
columnes.
CONTRAPPOSTO: Equilibrar el cos d’una escultura al
voltant d’un eix vertical. Persegueix evitar la simetria i la
frontalitat de les esculture d’època arcaica. La figura està a
mig camí entre la posició de repòs i la de moviment.
TEMPLE AMFIPRÒSTIL: Temple amb columnes a les dues
façanes del temple.
OPISTÒDOM: Nau posterior del temple grec, normalment
adossada a la Naos, on es guardava el tresor del temple.
TAMBOR: Peça en què es divideix el fust d’una columna.
66. ACTIVITATS - Solucions
FRIS: Part de l’entaulament del temple grec ubicat entre la cornisa i
l’arquitrau i format per MÈTOPES i TRÍGLIFS.
CARIÀTIDE: Escultures femenines utilitzades com a element
sustentador de l’entaulament.
ÀBAC:Peça superior del capitell sobre la qual descansa
l’ARQUITRAU.
XOANA: Estàtues gregues fetes de fusta corresponents al període
geomètric.
CAPITELL: Part superior d’una columna sobre la que s’assenta
l’arquitrau. Es divideix en collarí, equí i àbac.
ÈNTASI: Lleu bombament de les columnes en el centre de les
mateixes de manera que per efecte de la perspectiva sembli recta.
DÒRIC:Ordre arquitèctònic grec més antic. Les columnes dòriques
no tenen base, presenten estries amb cantells vius i un capitell
senzill, sense decoració.
67. ACTIVITATS - Solucions
ACRÒTERA: Element ornamental situat a l’extrem del
FRONTÓ.
ACRÒPOLI: Àrea de la ciutat on es situen els edificis
sagrats.
FUST: Tronc de la columna comprès entre la base i el
capitell.
ORQUESTRA: Espai central circular d’un teatre grec, situada
entre la CÀVEA i l’ESCENA, que era ocupat pel COR.
TRÍGLIF: Part rectangular del FRIS d’estil dòric. S’alternava
amb les MÈTOPES
FRONTÓ: Part de dalt de la façana dels temples grecs. Tenia
forma triangular, a l’interior trobem el TIMPÀ.
GÀRGOLA: Desguàs d’una teulada amb forma animal o
humana.
68. PARTENÓ
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Partenó.
AUTOR: ICTINOS i CAL·LÍCRATES, sota la
supervisió de FÍDIES.
CRONOLOGIA: Segle V (entre el 447 i el 438 aC)
ESTIL: Clàssic grec. Estil dòric.
TIPOLOGIA: Temple
MATERIALS: Marbre del Pentèlic i fusta.
LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenes.
69. CONTEXT HISTÒRIC
La seva construcció s’atribueix als arquitectes
ICTINOS i CAL·LÍCRATES (també va construir
el temple d’Atenea Niké a l’Acròpoli), sota la
supervisió de FÍDIES (autor dels relleus del
frontó i de l’estatua de la deesa).
El Partenó substituí un temple anterior construït
abans de les guerres mèdiques i destruït pels
perses. Estava dedicat a Atena, deesa
protectora de la ciutat.
70. CONTEXT HISTÒRIC
Es construí en època de PERICLES, moment
de gran esplendor cultural a ciutat d’Atenes.
La construcció es va finançar amb els tributs
que Atenes cobrava als seus aliats de la
LLIGA DE DELOS.
71. Arquitectes:
Ictinos i Cal.lícrates
Cronologia: 447-432 a C
Localització: Acròpolis d’Atenes
Estil: grec clàssic
Materials: marbre i fusta
Sistema constructiu: arquitravat
Dimensions: 69,5 m x 31 m;
columnes, 19,5 m (alt) x 1,8 diàmetre base
31 m
69,5 m
10,5 m alt
1,8 m
diàmetre
base
EL PARTENÓ
74. DESCRIPCIÓ FORMAL
S’aixeca sobre dos ESTEREÒBATS i un
ESTILÒBAT. Aquests dos elements
constitueixen l’escalinata que dona accés a
l’edifici.
Es tracta d’un temple OCTÀSTIL,
PERÍPTER I AMFIPRÒSTIL.
Té 8 columnes a les dues façanes principals,
17 a les laterals i dos pòrtics interiors de 6
columnes a cadascuna de les façanes
principals.
75. Espai exterior del Partenó
Concebut per ser vist des de fóra
Temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils
(segona filera de 6 columnes a cada façana). Perípter (tot envoltat de
columnes) amb 17 columnes als laterals.
76. DESCRIPCIÓ FORMAL
Les columnes són d’ordre DÒRIC. No tenen
base. El fust està format per TAMBORS
superposats i està decorat amb estries
d’ARESTA VIVA.
Entre el fust i el capitell trobem una motllura
còncava difícil d’apreciar anomenada COLLARÍ.
El capitell no té decoració i està format per
l’EQUÍ i l’ÀBAC, que sustenta
l’ENTAULAMENT.
77. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’ENTAULAMENT està format per un
ARQUITRAU llis i sense ornamentació. A sobre
trobem el FRIS, en què s’alternen els TRÍGLIFS i
les MÈTOPES. Sobre el fris s’aixeca la
CORNISA.
Sobre la CORNISA, a les dues façanes principals
s’aixeca un FRONTÓ triangular, coberts amb una
coberta de dos aiguavessos.
Els CAPITELLS, l’ENTAULAMENT i el FRONTÓ
estaven pintats de colors vermells, daurats i blaus
78. Parts de l’ordre dòric
cornisa
frontó
arquitrau
capitell
fust
estries
d’aresta viva
estereobat
entaulament
columna
fris (tríglif i
mètopes)
timpà
estilobat
79. El Partenó: Elements de suport i suportats
Columnes dòriques i murs
Entaulament compost
d’arquitrau, fris i cornisa
que recorre tot el perímetre
(horitzontal)
Coberta inclinada de dues
aigües (2 façanes) i
frontons triangulars
81. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’interior del temple estava dividit en dues
sales, NAOS i OPISTÒDOM, separades per un
mur.
S’accedia a la NAOS a través d’un pòrtic de 6
columnes (HEXÀSTIL).
L’espai entre el pòrtic i la NAOS s’anomenava
PRONAOS.
La NAOS era el lloc sagrat on es guardava la
imatge de la deesa ATENA, feta per FÍDIES.
82. DESCRIPCIÓ FORMAL
La NAOS estava envoltada per dos pisos de
columnes en forma de U.
Les portes i les finestres de la NAOS estaven
disposades de manera que quan sortís el sol,
aquest il·lumines l’estatua.
A l’OPISTÒDOM s’hi accedia també a través
d’un PÒRTIC de 6 columnes. A l’interior hi
havia 4 columnes jòniques i es guardava el
tresor del temple.
83. ENTORN I INTEGRACIÓ
URBANÍSTICA
El PARTENÓ és el temple principal de l’Acròpoli
d’Atenes. Està situat al lloc més elevat i la resta
de temples es van construir al seu voltant.
La façana principal està orientada a l’est (sortida
del sol) i dona l’esquena a l’entrada al recinte de
l’Acròpoli.
84. Espai interior del Partenó
Cela-la
Sala gran
(nao o
cel.la)
Opistòdom
(tresor)
Estàtua d’Atena
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/atena/atena_act.htm
85. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
La funció del PARTENÓ ha anat canviant al llarg
de la història.
La seva construcció marca l’inici de la
reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes, que havia
estat destruida pels perses durant les guerres
mèdiques.
Durant el segle V dC va ser un temple cristià
dedicat a Santa Sofia.
Durant l’ocupació catalanoaragonesa (s. XIV) va
estar dedicat a Santa Maria de Cetines.
86. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Durant la dominació turca (s. XV) el PARTENÓ
es va convertir en Mesquita.
Durant la guerra turco-veneciana (s. XVII) va
ser convertit en polvorí i parcialment destruït
per una bomba.
L’any 1779, l’ambaixador anglès Lord Elgin es
va endur nombroses escultures que avui dia es
troben al British Museum de Londres.
87. FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT
Els relleus del FRONTÓ, obra de Fídies
mostraven diversos episodis de la vida d’ATENA.
A les MÈTOPES del FRIS exterior es
representaven les quatre lluites mitològiques:
CENTAUROMÀQUIA, LA GUERRA DE TROIA,
AMAZONOMÀQUIA i GIGANTOMÀQUIA.
El fris que envoltava la cel·la on hi havia l’estatua
de la deesa estava esculpit amb la processó de
les GRANS PANATENEES,que es celebrava
cada quatre anys.
88. El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies
o dels seus deixebles
Façana principal (est)
“Naixement d’Atena” Frontó occidental
“Disputa Atena i
Posidó”
89. Estàtues dels frontons
Naixement d’Atena (frontó oriental)
Disputa d’Atena i Posidó pel domini de l’Àtica (frontó occidental)
90. Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del
període clàssic. Gran habilitat per individualitzar cada figura.
91. Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada
costat i 14 als extrems. Les mètopes es separaven per un ornament
arquitectònic anomenat tríglif.Avui se’n conserven 19.
Escenes de la Centauromàquia
(alt relleu)
93. FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT
Els constructors van dur a terme una sèrie de
CORRECCIONS ÒPTIQUES per corregir les
distorsions generades per la perspectiva.
Una lleugera curvatura ascendent de
l’ESTILÒBAT i l’ENTAULAMENT.
L’ÈNTASI: lleuger bombament de les columnes
dòriques.
Les columnes dels extrems estan més
separades que la resta. Tenen un diametre
superior i estan lleugeramen inclinades cap a
l’interior.
94. Correccions òptiques: Per evitar la
sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.
Les seves dimensions estan
motivades pel desig de
construir un gran temple a
la divinitat protectora i de
plasmar la grandesa de la
polis i el poder de l'estat.
L'amplada de les
mètopes disminueix
progressivament i de
manera quasi
imperceptible a partir
del centre. Les
mètopes dels laterals
són més amples.
L'estilobat no és
uniforme, sinó que els
angles se situen 11 cm.
més baix que el mig. El
mateix s'esdevé amb
l'arquitrau. Aquesta
curvatura servia per
augmentar l'estabilitat
de l'edifici.
L'alçària de
l'arquitrau, del
fris i de la cornisa
és un terç de
l'alçària de la
columna
Les distàncies que
separen les columnes no
són iguals; també estan
lleugerament inclinades
cap al centre i cap a l'interior.
El fust té
l’èntasi.
Sunion
En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.
95. MODELS I INFLUÈNCIES
El Partenó és una sintesi de la TRADICIÓ
DÒRICA (austeritat) i la NOVETAT JÒNICA
(esveltesa).
Les correccions òptiques del Partenó també són
presents en el Temple de la CONCÒRDIA
d’Agrigent.
Es tracta d’una sintesi perfecta entre
ARQUITECTURA i ESCULTURA.
96. Temple de la Concòrdia a Agrigent, Sicília (s. V aC)
97. ERECTÈON
FITXA TÈCNICA:
TÍTOL: Erectèon.
AUTOR: Mnèsicles (s. V aC)
CRONOLOGIA: segle V aC (421- 405 aC)
ESTIL: Jònic. grec clàssic.
TIPOLOGIA: temple.
MATERIAL: marbre del Pentèlic.
LOCALITZÁCIÓ: Acròpoli d’Atenes.
100. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Mnèsicles va ser contemporani de PÈRICLES i
construí ELS PROPILEUS.
La llegenda diu que el sostre dels Propileus li va
caure a sobre i que es guarí gràcies a ATENA,
que mostrà a Pèricles una herba guaridora.
La construcció s’inicià durant la GUERRA del
PELOPONÈS.
Les cariàtides s’atribueixen a un deixeble de
FÍDIES.
101. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’edifici presenta quatre façanes diferents:
PORTAL PRINCIPAL (est): 6 columnes
jòniques.
PÒRTIC OEST: 4 columnes jòniques
adossades.
PÒRTIC NORD: 4 columnes jòniques frontals i
2 laterals (1 a cada costat).
PÒRTIC SUD: Pòrtic de les Cariàtides.
102. Pòrtic est (6 columnes). Es
tracta del pòrtic principal.
Pòrtic nord
(6 columnes, 4
frontals i 2 laterals)
Pòrtic oest (4 columnes adossades
Pòrtic sud
(cariàtides)
103. Espai
exterior
Pòrtic nord
(6 columnes)
nivell
inferior
Pòrtic
Cariàtides (sud)
Pòrtic hexàstil de
llevant (6 columnes de
6,58m)
Façana
occidental
105. La columna jònica
. Té base
. El capitell té dues volutes
. El fust és més esvelt
. Fust acanalat amb arestes
planes
106. DESCRIPCIÓ FORMAL
Totes les columnes suporten un entaulament
format per un arquitrau de 3 franges, un fris i
una cornisa.
El SANTUARI PRINCIPAL disposava d’un
frontó i una coberta de dos aiguavessos.
Els dos PÒRTICS ANNEXOS presenten una
coberta plana.
108. DESCRIPCIÓ FORMAL
El temple s’estructura a partir de la unió de
dos espais:
A) SANTUARI D’ATENA (pòrtic hexàstil i altar
a la cel·la interior)
B) Cel.les destinades al culte de POSIDÓ i
ERECTEU. En aquest cas el pòrtic d’entrada
(nord) quedà desplaçat per la ubicació de
l’OLIVERA D’ATENA. Una porta lateral
comunica el pòrtic amb el vestíbul.
Al costat sud trobem el pòrtic de les
cariàtides.
109. Pòrtic hexàstil
Santuari d’Atena
olivera
Pòrtic de les
cariàtides
(tomba de
Cècrops)
Pòrtic nord
vestíbul
Cel·les de
Posidó i
Erecteu
111. ENTORN I INTEGRACIÓ
URBANÍSTICA
El temple s’adapta perfectament al relleu
irregular de l’ACRÒPOLI i es relaciona
armonicament amb la resta d’edificis.
Està situat a l’oest del PARTENÓ.
suposadament està ubicat en el lloc on
POSIDÓ amb el seu trident va fer brollar
una font d’aigua i a prop de l’olivera que va
fer florir ATENA.
112. Funció
L’Eretèon fou edificat per donar un lloc a la pràctica de
vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien
quedat sense santuari. Per tant és un edifici religiós.
113. FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT
L’Erectèon era un temple dedicat a ATENA,
POSIDÓ, CÈCROPS I ERECTEU (rei d’Atenes
de qui pren el nom, fundador de les
PANATENEES, festes en honor d’ATENA).
Segons la llegenda ZEUS volia escollir la divinitat
protectora de la ciutat i va organitzar una
competició en què participaren POSIDÓ i
ATENA.
Es tractava de dur a terme un prodigi. POSIDÓ
va clavar el seu trident a la roca i va fer brollar
una font d’aigua salada i ATENA va fer créixer
una olivera sobre la roca.
114. FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT
Cècrops, primer rei d’Atenes, trià com a
vencedora a ATENA, i la ciutat adoptà el seu
nom.
CARIÀTIDES reben aquest nom en
commemoració de les dones de CÀRIA.
Aquestes van ser agafades com a esclaves pels
grecs durant les guerres mèdiques per haver
ajudat els perses i indiquen on es troba la tomba
de CÈCROPS.
Actualment els manquen els braços, però en el
seu moment lluïen braçalets i joies i s’aguantaven
les vestimentes amb les mans.
115. FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT
Durant l’edat mitjana va tenir la consideració
d’església.
Els turcs durant el segle XV van utilitzar els
blocs de les parets per construir una residència
particular.
Durant la revolució grega de 1827 el pòrtic nord
va quedar destruït i només tres de les sis
caríatides van quedar a l’emplaçament original.
L’any 1852 un terratrèmol enderrocà
parcialment l’edifici.
116. MODELS I INFLUÈNCIES
Sembla ser que les Caríatides es van inspirar
en una COLUMNA que a dalt de tot tenia tres
dones i que es va trobar a la vora del santuari
de Delfos.
Les Caríatides han inspirat nombroses
ESTÀTUES d’època romana, renaixentista i
neoclàssica. Per ex. Nimfeu de la Villa Giulia
(1551-1553) de Bartolomeo Ammannati.
117. Nimfeu de la Villa Giulia (1551-1553), de Bartolomeo Ammannati
118. ATENA ÀPTERA o ATENA NIKÉ
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Atena Àptera o Atena Niké.
AUTOR: Cal·lícrates (actiu durant el segle V a.C.)
CRONOLOGIA: 421 a.C. (projectat l’any 449 a.C.)
TIPOLOGIA: temple.
MATERIALS: marbre de la pedrera del Pentèlic.
ESTIL: grec clàssic.
LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenes.
120. BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
CAL·LÍCRATES va viure i treballar en època
de PÈRICLES, moment de màxim esplendor
d’ATENES des d’un punt de vista cultural.
Particípà en la construcció de les MURALLES
de la ciutat i del PARTENÓ.
La construcció del temple va ser iniciativa del
general atenès CIMÓ II, rival polític de
PÈRICLES.
121. BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
El projecte és del 449 a.C. No es construí fins
l’any 421 a.C., després de la mort de Pèricles,
un cop iniciada la GUERRA DEL PELOPONÈS.
Desconeixem l’autoria dels autors de la
decoració escultòrica. Es creu que serien
deixebles de l’escola de FÍDIES.
Una part de la decoració escultòrica ha estat
atribuïda a l’escultor CAL·LIMA.
122. DESCRIPCIÓ FORMAL
Es tracta d’un temple AMFIPRÒSTIL i
TETRÀSTIL.
S’aixeca sobre un ESTILÒBAT que reposa
sobre un ESTEREÒBAT de 3 graons.
La cel·la interior presenta PILASTRES IN
ANTIS a l’entrada.
Les columnes són JÒNIQUES. Estan formades
per una BASE amb dues motllures: TOR
(convexa) i ESCÒCIA (còncava).
123. DESCRIPCIÓ FORMAL
El FUST és MONOLÍTIC (d’una sola peça) i
estar decorat amb ESTRIES de CANTELLS
PLANS.
Els capitells estan decorats amb VOLUTES.
L’ ENTAULAMENT consta d’un ARQUITRAU de
3 franges, un FRIS amb relleus continus i una
CORNISA.
A sobre hi havia el FRONTÓ i les
ACRÒTERES.
124. Estereobat
Ordre Jònic
Cornisa
Fris decorat
amb relleus
Arquitrau
Capitell amb
volutes
Fust amb
estries
d’aresta
plana
Base
(tor i
escòcia)
125. DESCRIPCIÓ FORMAL
La COBERTA era a dos aiguavessos. No s’ha
conservat.
A l’interior hi havia una ESCULTURA de FUSTA
POLICROMADA que representava la Victòria
(NIKÉ) sense ales (ÀPTERA).
Segons la llegenda va ser representada sense
ales per a que no pogués abandonar mai
Atenes.
126. Descripció formal dels elements externs
ENTAULAMENT
-Cornisa
-Fris de relleu continu
-Arquitrau de tres franges
COLUMNES JÒNIQUES
- Capitell decorat amb volutes.
-Fust monolític.
-Estries de cantells plans.
-Base (tor i escòcia)
PLATAFORMA (estilòbat) sobre
un estereòbat de tres graons
127. Descripció formal (planta)
Pilastres i antis
-Temple amfipròstil i
tetràstil.
- Entrada a la naos amb
dues pilastres i antis
128. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Es troba al costat dels PROPILEUS, obra de
Mnèsicles. Aquests donaven accès a
l’ACRÒPOLI.
Estava orientat cap a l’EST, cap a la sortida del
sol.
Cal·lícrates es va haver d’adaptar a l’espai
assignat, per això l’estructura del temple
pràcticament es redueix a la NAOS.
129. L’Acròpoli dominava la ciutat d’Atenes. Estava ubicada sobre una
plataforma natural de 156 m d’altitud.
130. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Era un ALTAR dedicat a ATENA NIKÉ, deesa
de la SAVIESA i l’ESTRATEGIA en la guerra i
patrona de la ciutat (funció votiva).
Es va construir per commemorar el tractat de
pau amb els perses signat l’any 449 i que
posava fi a les GUERRES MÈDIQUES.
Les cerimònies religioses es feien a l’exterior.
A l’interior hi havia la IMATGE de la divinitat i el
TRESOR.
131. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
PAUSÀNIAS (s.II) descriu l’escultura d’ATENA
amb una POMA a la mà dreta i un CASC a
l’esquerra.
Durant l’EDAT MITJANA els blocs de marbre
són utilitzats per fortificar l’Acròpoli.
Durant la GUERRA TURCO-VENECIANA del
segle XVII quedà pràcticament destruït.
Es restaurà durant el segle XIX.
132. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Els relleus del FRIS s’elaboraren entre el 421 i
el 415 a.C. Es tracta d’escenes de les
GUERRES MÈDIQUES, la GUERRA DEL
PELOPONÈS, la GEGANTOMÀQUIA i la
CENTAUROMÀQUIA.
L’any 407 el fris es redecorà amb escenes
d’una processó d’ATENA i el seu sèquit (nikai),
portant animals per al sacrifici. En aquests
relleus s’utilitzà la tècnica dels DRAPS MOLLS.
133. Fragment del fris del
temple d’Atena Niké.
-Es tracta de la deesa
Victòria treient-se una
sandàlia.
-S’utilitza la tècnica
anomenada dels draps
molls.
- Aquesta tècnica ens
permet intuir les formes
del cos sota la roba.
134. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Els FRONTONS, desapareguts, també estaven
decorats amb escenes de la vida d’Atena.
L’any 1998 es restaurà i els relleus originals
foren traslladats al MUSEU DE L’ACRÒPOLI
d’ATENES.
135. MODELS I INFLUÈNCIES
Juntament amb l’ERECTÈON és el temple jònic
més representatiu.
A Delfos trobem hi ha dos altars votius anteriors:
el TRESOR dels ATENESOS i el TRESOR dels
SIFNIS.
La VICTÒRIA solia estar personificada en la
imatga d’ATENA. Se la representava amb una
PALMA o GUIRLANDA a la mà i ALES
(VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA).
136. Tresor dels atenesos (500-490 a.C.) a Delfos.
Es construí per commemorar una victòria
atenesa durant les Guerres Mèdiques.
137. Victòria de Samotràcia (Museu del Louvre, Paris)
- És una escultura d’època hel·lenística (c. 190 a.C.)
- Es pensa que formava part de la decoració de la proa
d’una vaixell).
138. TEATRE D’EPIDAURE
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Teatre d’Epidaure.
AUTOR: Policlet el Jove.
CRONOLOGIA: segle IV aC (350 aC).
ESTIL: grec clàssic.
TIPOLOGIA: Teatre.
MATERIAL: Pedra.
LOCALITZACIÓ: Epidaure, al Peloponès (Grècia).
140. CONTEXT HISTÒRIC
Es va construir a mitjans del segle IV aC.
El seu autor va ser POLICLET EL JOVE, nét
de l’escultor POLICLET i autor del temple
circular d’EPIDAURE.
141. DESCRIPCIÓ FORMAL
Aprofita el desnivell d’una petita muntanya.
La seva estructura constructiva es divideix en
tres parts: ORQUESTRA, CÀVEA i les
construccions escèniques PROSCENI i
ESCENA.
ORQUESTRA: Es tracta d’un espai circular. Té
el terra de sorra i en els seus inicis tenia un
altar de pedra al centre dedicat al déu grec
DIONÍS.
142. DESCRIPCIÓ FORMAL
CÀVEA: Té uns 120 m de diàmetre i s’aixeca 24 m
aprofitant el pendent de la muntanya.
Es divideix en dues zones dividides per un
passadís perimetral anomenat DIAZOMA.
La part de baix estava dividida en 12 parts
separades per 13 escales radials. Tenia 34 grades.
La part superior tenia 22 parts de 20 grades.
Hi havia 2 tipus de seients: Els del poble (grades
llises) i els de les personalitats polítiques ( amb
respatller i braços).
143. DESCRIPCIÓ FORMAL
CONSTRUCCIONS ESCÈNIQUES: Feien
tangent amb l’ORQUESTRA. Podem parlar de
dos espais:
ESCENA: Edifici de dos pisos amb un balcó
d’usos diversos depenent dels decorats
davanters. Aquest espai també servia de
vestidor i magatzem als actors.
PROSCENI: Era una plataforma situada entre
l’ORQUESTRA i l’ESCENA, que era on es
desenvolupava l’acció de l’obra.
144. Estructura del teatre d’Epidaure
Koilon o càvea
Vint-i-dues
escales radials
Passadís entre
les grades o
diathoma
orchestra
Escena Passadís (pàrodoi )
Proskénion
Lloc elevat on
actuaven els a
actors
Trenta-quatre grades
Tretze
escales
radials
120
m
20,3 m
Vint grades
145. Vistes de les grades de la càvea
Seients amb
respatller i braços
L’aforament era d’unes
15.000 persones
aproximadament
146. Els murs laterals
d’Epidaure
(contenció del
terreny)
Passadissos laterals
d’accés al teatre.
Pàrodes
147. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El TEATRE d’EPIDAURE es troba als afores de
la ciutat actual de PIDHAVRO.
Aprofita el pendent de la muntanya. Podem
afirmar doncs que està perfectament integrat
amb l’entorn paisatgístic que l’envolta.
148. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
El teatre grec neix com a conseqüència de les
festes que a la primavera i a l’hivern es
celebraven en honor del déu DIONÍS.
L’acció teatral es desenvolupava al PROSCENI.
davant una arquitectura artificial, pintada o
utilitzant el paisatge de fons com a decorat.
L’ESCENA era una petita edificació utilitzada
com a suport dels decorats. També era utilitzat
pels actors com a magatzem i vestidors.
149. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
L’ORQUESTRA era el lloc que ocupava el cor.
L’acústica era molt bona i es podia sentir els
actors des de qualsevol part de la CÀVEA.
Epidaure era un lloc famós perquè estava a
prop del santuari d’ESCULAPI, déu grec de la
medicina.
En època hel·lenística el culte a aquest déu va
créixer i el santuari era visitat per molts malalts
de l’hel·lade.
150. MODELS I INFLUÈNCIES
El teatre d’Epidaure permet seguir l’evolució en
la construcció de teatres en època hel·lenística,
moment en què s’introdueixen alguns canvis:
Es van incrementar les dimensions de la
CÀVEA.
Es va aixecar el PROSCENI.
l’ORQUESTRA va passar a ser semicircular.
Aquestes modificacions serveixen de model als
teatres seguit grecs i romans posteriors (Teatre
de SEGESTA, segle III aC)
152. ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: altar de Zeus.
AUTOR: desconegut.
CRONOLOGIA: (180-160 aC)
ESTIL: hel·lenístic.
TIPOLOGIA: altar.
MATERIAL: marbre.
LOCALITZACIÓ: Pergamonmuseum (Berlin).
153. CONTEXT HISTÒRIC DE L’OBRA
És una obra d’època HEL·LENÍSTICA(180-
160 aC) feta en marbre.
No es coneix l’autor, però és atribuible a la
SEGONA ESCOLA DE PERGAM, que
destacà pel seu monumentalisme i teatralitat.
Sabem que van treballar més de 40 escultors
en el FRIS. Es tracta, però, d’un treball molt
UNIFORME.
154. CONTEXT HISTÒRIC DE L’OBRA
Es va descobrir en unes excavacions
arqueològiques a finals del segle XIX i es va
traslladar a Berlin peça per peça l’any 1930.
Es tracta de l’altar més gran de l’antiguitat.
Del total del conjunt, a nosaltres només ens ha
arribat la façana principal.
La segona escola Pergàmica coincideix amb el
regnat d’EUMENES II (197-169 aC), que el feu
aixecar per commemorar les seves victòries al
PONT i a BITÍNIA.
158. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’altar de Zeus constava d’un PODI de planta
gairebé quadrada.
A sobre s’aixecava una COLUMNATA JÒNICA
amb ENTAULAMENT i COBERTA PLANA,
decorada amb animals fantàstics i mitològics.
La façana oest tenia forma de “U” i presentava
una escalinata que conduïa a un pati interior
tancat on hi havia l’ALTAR DELS SACRIFICIS.
Aquesta escalinata envoltava tot el podi per la
part de baix.
159. Planta de l’altar de Zeus
Part conservada
-A: escalinata que
enenvolta el podi per
la part de baix
B
A
Part perduda
-B: pati amb altar
a cel obert
-Planta quasi quadrada
(38,6 x 36 m)
Pati
Columnata jònica
160. Descripció formal
- Elements de suport
Columnata
jònica
sobre
Murs de càrrega
del pòdium
Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en
forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de
l’entaulament.
161. - Elements suportats
-Les columnes sostenen un entaulament pla,
coronat per animals fantàstics i mitològics
(acròteres) i amb forma d’U.
-Sistema arquitravat: predomini línia recta
(horitzontal)
Desproporció entre alçada pòdium i
columnata
162. DESCRIPCIÓ FORMAL
La part exterior del podi estava decorada amb
un FRIS CONTINUAT d’ALT RELLEU de 120
metres de llarg.
La part consevada del fris exterior té com a
tema la GIGANTOMÀQUIA (episodi mitològic
en què s’enfronten els deus de l’Olimp i els
Titans).
La composició destaca pel seu DINAMISME.
163. DESCRIPCIÓ FORMAL
Les figures apareixen entrellaçades amb actitud
violenta. Cal destacar el treball pel que fa a la
MUSCULATURA, l’EXPRESSIVITAT dels
rostres i el MOVIMENT dels vestits.
Les CARES INTERIORS estaven decorades
amb un FRIS dedicat a TÈLEF, fundador de la
nissaga atàlida.
164. Relleus del fris
-Figures retorçades.
-Ritme violent, convulsiu.
-Musculatures en tensió.
-Vestidures desplegades en totes
direccions.
Expressions facials torturades
165.
166.
167.
168. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
L’altar de Zeus era a la part superior de
l’Acròpòli de la ciutat de Pèrgam (a l’actual
Turquia).
Estava situat a sobre d’una terrassa i s’hi
accedia a través d’un PROPILEU.
La façana principal es conserva al
Pergamonmuseum de Berlin.
169. Localització de l’altar de Zeus
Construït sobre la segona
terrassa de l’ acròpoli.
Avui dia només es
conserven els fonaments.
Lloc de
l’altar
Mapa i maqueta de l’acròpoli de
Pèrgam
170. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
L’altar de Zeus a Pèrgam complia dues funcions:
RELIGIOSA (el rei atàlida Eumenes II volia donar
gràcies a Zeus per les seves victòries militars a
Bitínia i el Pont) i POLÍTICA: el tema de la
GEGANTOMÀQUIA representa la lluita dels déus
olímpics (ordre) contra els gegants (irracionalitat).
Els déus olímpics representarien el poble atàlida
(vencedors) i els gegants els bàrbars (vençuts).
El fris de l’interior estaria dedicat al fundador del
llinatge atàlida, TÈLEF, fill d’Heràcles.
171. Interpretació
La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants del
l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos.
Alcioneu el
gegant és
arrossegat
pels cabells
per Atena,
separant-lo
de Gea, la
seva mare.
Victòria
alada que
deixa clar
qui ha
triomfat
en el
combat.
Atena Gea, semienfonsada
en els seus dominis,
implora pel seu fill.
172. MODELS I INFLUÈNCIES
L’altar de Zeus a Pèrgam, tot i la seva
monumentalitat, segueix el patró d’aquest tipus
de monuments. S’inspira en l’altar de Zeus a
Olimpia.
El model narratiu d’aquestes escenes
constitueixen un precedent de la columna
Trajana.
El dinamisme, teatralitat i expressivitat dels
frisos són característiques que reapareixeran
durant el Barroc.
180. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Segons la mitologia DÈDAL va aprendre l’ofici
d’escultor a EGIPTE i posteriorment va
treballar a CRETA.
Segons el mite va ser el primer a fer caminar
les seves escultures, gràcies a la posició
avançada d’una de les seves cames.
Els contactes comercials i cultural amb
EGIPTE i ORIENT estan perfectament
documentats a partir del segle VII aC.
181. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Molts dels elements propis de l’escultura
egípcia estan presents en l’escultura grega
d’època arcaica:
MOVIMENT D’UNA EXTREMITAT INFERIOR
RIGIDESA.
SIMETRIA.
FRONTALITAT.
HIERATISME.
182. DESCRIPCIÓ FORMAL
Ambdúes comparteixen una sèrie de
característiques comunes: SIMETRIA,
FRONTALITAT i l’ús de la GEOMETRIA a l’hora
de representar alguns elements corporals.
SIMETRIA: Si tracem un eix vertical podem
dividir les escultures en dues meitats iguals.
La simetria només es trenca en el cas del
Kouros amb el peu avançat i en el cas de la
Koré amb la posició del braç.
183. DESCRIPCIÓ FORMAL
FRONTALITAT: Tant el rostre com el cos
presenten una posició frontal.
En el cas de la Koré, el gerro i la túnica o
peplum (els plecs cauen en vertical) també
contribueixen a aquesta frontalitat.
ELEMENTS GEOMÈTRICS: Són apreciables
en la cabellera, en els ulls ametllats, el tors o
els relleus de la roba de la Koré.
La Koré conserva restes de PINTURA als
cabells, al rostre i al brodat de la túnica.
185. TEMÀTICA
Durant la Grècia Arcaica, la figura FIGURA
MASCULINA ATLÈTICA despullada va ser
esculpida amb molta freqüència.
Es tracta de representacions d’ATLETES que
havien resultat VENCEDORS en els JOCS
OLÍMPICS.
El Kouros d’Anavyssos presenta una inscripció
esculpida a la base, que ens diu que a més a
més de commemorar una victòria esportiva, es
tracta d’una estàtua funerària feta en honor del
jove KROISOS, mort en combat.
186. TEMÀTICA
En el cas de la Koré, es tracta d’una estàtua
VOTIVA.
Aquestes solien portar alguna fruita, flor o
animalet en una de les mans.
Sempre anaven vestides.
187. MODELS I INFLUÈNCIES
L’escultura grega d’època arcaica pren com a
model l’ESTATUÀRIA EGÍPCIA.
Des dels inicis presenta algunes novetats: la
NUESA en el cas dels KOÚROI i la no utilització
d’un suport posterior.
Un altre antecedent són les anomenades
XÓANA o XÓANON, escultures de fusta
anteriors al segle VII aC.que presenten algunes
característiques de l’escultura d’època arcaica:
RIGIDESA i la GEOMETRIA de les formes.
188. MODELS I INFLUÈNCIES
Més endavant, l’escultura arcaica evoluciona
cap a formes més NATURALISTA, que ja
deixen veure alguns elements propis de
l’escultura d’època classica (s. V i IV)
190. GUERRERS DE RIACE
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Guerrers de Riace.
AUTOR: desconegut.
CRONOLOGIA: segle V aC. (460-430 aC)
ESTIL: grec clàssic.
TIPOLOGIA: escultura exempta.
MATERIAL: bronze a la cera perduda (fosa).
TEMA: guerrers.
LOCALITZACIÓ: Museo Nazionale di Reggio di
Calabria.
194. L’Auriga
fragment d’un conjunt votatiu que
comprenia el carro, el cavall i el noi;
fou trobat al Santuari d’Apol·lo a
Delfos (s. V aC.)
195. CONTEXT CULTURAL DE L’AUTOR
No sabem amb certesa qui va ser l’autor
d’aquestes dues escultures.
Alguns estudiosos han plantejat que podrien ser
obra D’ALCÀMENES, deixeble de FIDIES i
POLICLET.
També hi ha qui planteja que podrien ser obra
de PITÀGORES de REGGIO.
196. CONTEXT CULTURAL DE L’AUTOR
Fonts de l’antiguitat el consideren inventor de la
composició en X i primer escultor en representar
fidelment detalls com venes i tendons.
Les fonts antigues diuen que hi havia escultures
com aquestes als carrers i temples de les ciutats.
Els romans les apreciaven molt i se les
emportaven a Roma.
Moltes es van fondre al llarg de l’Edat Mitjana per
aprofitar-ne el metall.
197. .
Foren trobats el 1972 de manera fortuïta
a les aigües de la mar Jònica, a uns tres-cents
metres de la costa al territori de la
Comune de Riace, a Calàbria.
Aparegueren, junts, a 7 o 8 metres de
profunditat
198. DESCRIPCIÓ FORMAL
Les dues escultures mostren dos homes NUS, en
TENSIÓ i en posició FRONTAL.
Després de la fosa es van afegir detalls realistes
fets amb altres materials: PESTANYES DE
COURE, DENTS DE PLATA, ulls de IVÒRI i
PASTA VITREA.
Quan es van trobar, al guerrer B ja li mancava un
ull.
La llança, l’espasa i l’escut de les dues escultures,
tampoc es van arribar a trobar mai.
199. DESCRIPCIÓ FORMAL
La frontalitat dels dos cossos es veu trencada
per un lleuger CONTRAPPOSTO, que els
confereix DINAMISME , especialment al
guerrer A, ja que aquest gira el cap en
direcció contrària a la cama flexionada.
Als cabells encara es pot apreciar un cert
ESQUEMATISME GEOMÈTRIC.
200. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’artista coneixia força bé el cos humà:
s’aprecia en la musculatura (braços, tors i
esquena), els tendons (mans) i les venes
(braços i mans) que proporcionen
NATURALITAT al conjunt.
201. Guerrer A
- Representa home més jove, nu
- Expressió més arrogant, tranquil·la
- Contrapposto, cos equilibrat
- Gira lleugerament el cap cap a la
dreta.
202. Guerrer B:
-Representa home més gran
-Solidesa i experiència
-Cert cansament
-Expressió ferotge
-Contrapposto
203. Composició
Els seus braços esquerres
doblegats pels colzes,
conserven restes del lligat
d’un escut, els seus braços
drets cauen al llarg del cos
amb naturalitat i tenen la
mà tancada, fent el gest
d’agafar una llança o una
espasa.
Pestanyes de coure
Els ulls estaven
fets de ivori i
pasta vitrea
Gran naturalisme.
Se li veuen les
venes i els tendons
dels braços, mans i
peus.
Llavis de coure Dents de plata
Contrapposto
bronzes de 2,05 m. d’alçada i pesen 400 quilos
Barbes rinxolades
204. TEMÀTICA
Les dues escultures es van trobar entre les
restes d’un naufragi a prop de la costa sud
italiana.
El vaixell es devia dirigir propablement cap a
alguna ciutat de la MAGNA GRÈCIA.
Darrerament s’ha associat aquest dos guerrers
amb els dos guerrers ÀIAX de la guerra de
TROIA.
205. TEMÀTICA
El guerrer A ha estat associat amb ÀIAX OILEU,
soldat castigat per Atena per la seva crueltat.
El guerrer B ha estat associat amb ÀIAX
TELAMÓ, amic d’AQIL·LES, que després de la
mort d’aquest s’acabà suicidant.
Altres interpretacions apunten cap a CÀSTOR i
PÒL·LUX, fills de Zeus o cap a TIDEU i
AMFIARAU, relacionats amb la guerra de TEBES.
206. MODELS I INFLUÈNCIES
Es tracta d’un dels pocs bronzes grecs
conservats que són ORIGINALS i han
proporcionat informació sobre la tècnica de la
FOSA en l’escultura grega.
Són escultures de transició entre l’escultura
arcaica (FRONTALITAT, RIGIDESA, ÚS DE LA
GEOMETRIA) i l’escultura clàssica (major
DINAMISME, NATURALISME present en els
detalls anatòmics).
207. DISCÒBOL DE MIRÓ
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Discòbol.
AUTOR: Miró (actiu entre el 440 i el 480 a.C.)
CRONOLOGIA: 460 a.C.
ESTIL: grec clàssic.
TIPOLOGIA: escultura exempta.
MATERIALS: original de bronze; còpia romana de
bronze.
TEMA: ideal anatomic atlètic.
LOCALITZACIÓ: Museo Nazionale Romano (Roma).
211. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Miró va ser un dels escultors més importants de
la Grècia clàssica.
Va treballar a l’Atenes de Pèricles (segle V).
Va fer la major part de la seva producció en
BRONZE.
Coneixem la seva obra gràcies a CÒPIES
ROMANES.
Les seves obres tenen un gran NATURALISME,
DINAMISME i equilibri de PROPORCIONS.
212. DESCRIPCIÓ FORMAL
Miró trenca amb la FRONTALITAT i RIGIDESA
de l’escultura arcaica.
El cos descriu una “S” que recorre la figura de
dalt a baix.
Els BRAÇOS estan estesos i descriuen un
ARC.
Miró equilibra la composició fent que el braç
que manté agafat el disc faci de CONTRAPÈS
amb la cama en què es recolza l’altre braç.
213. Descripció formal
El cos descriu
una “S” que
recorre la figura
de dalt a baix
Els arcs
descriuen un
arc
El braç que
sostè el disc fa
de contrapès
del que es
recolza en el
genoll. Aquest
fet aporta
equilibri a la
Mostra la composició
musculatura en
tensió en el
moment anterior al
llençament del disc
214. DESCRIPCIÓ FORMAL
Destaca el treball ANATÒMIC de Miró, que
marca tots els músculs en tensió.
El cap, però, presenta reminiscències de
l’època arcaica: HIERATISME DEL ROSTRE i
GEOMETRITZACIÓ DELS CABELLS.
En l’original de bronze no va caldre cap tipus de
suport, fet que va ser necessari en la còpia de
marbre per mantenir l’equilibri de l’obra.
215. A la còpia de
marbre s’hi va
haver d’afegir un
tronc per tal de
suportar el pes
de l’escultura.
Volia evitar la simetria.
Miró excel·lí sobretot com a bronzista.
Copia romana de marbre.
Geometrització dels
cabells.
Certa calma
inexpressiva en el rostre
que recorda el
hieratisme dels kóuroi
Que recor
216. TEMÀTICA - INTERPRETACIÓ
L’escultura representa un jove atleta, JACINT,
en el moment de màxima tensió abans de
llençar el disc.
En aquella època els atletes gaudien d’una gran
fama i el seu cos representava un model de
bellesa.
Aquest tema ja havia estat tractat pels escultors
grecs, però els atletes eren representats drets,
balancejant el disc (1r temps)
217. TEMÀTICA - INTERPRETACIÓ
Miró intenta representar el moment en què
l’atleta gira tot el cos sobre si mateix (2n
temps), previ al llançament del disc.
El que Miró representa és no és una bellesa
REAL, sinó una bellesa IDEAL.
Segons PLATÓ el món terrenal era una
reproducció imperfecta d’un altre MÓN IDEAL
supraterrenal.
218. -Aquest tipus d’escultures es feia
per homenatjar els vencedors
dels jocs olímpics.
-No guardava mai cap
versemblança amb l’atleta. Els
artistes grecs intentaven plasmar
en les seves obres la bellesa
ideal.
Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de que el mon terrenal era reflex imperfecte d’ un
mon ideal supraterrenal.
219. MODELS I INFLUÈNCIES
La CERÀMICA PINTADA i les ESTATUETES
PETITES DE BRONZE són de de gran
importància per entendre l’escultura de marbre,
tant des d’un punt de vista formal com temàtic.
En aquestes l’artista gaudia de més
LLIBERTAT CREATIVA i feia propostes que
després serien adoptades per l’escultura en
marbre.
220. MODELS I INFLUÈNCIES
La TENSIÓ MUSCULAR i la relació de l’obra
amb l’ESPAI que l’envolta són dues
aportacions importants de Miró a la història de
l’escultura.
222. DORÍFOR
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Dorífor (portador de llança).
AUTOR: Policlet (Argos, actiu al segle V a.C.)
CRONOLOGIA: 430 a.C.
TIPOLOGIA: escultura exempta.
MATERIALS: original en bronze. Còpia romana en marbre.
MIDES: 2,12 m d’alt.
ESTIL: grec clàssic.
TEMA: esportiu.
LOCALITZACIÓ: Museo Archeologico Nazionale (Nàpols).
224. BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
Policlet va ser un dels escultors més aclamats
de la Grècia clàssica.
Va ser deixeble d’AGELADES, escultor d’Argos
juntament amb Fídies i Miró, amb els quals
competí a l’Atenes del segle V.
Es va formar en les idees PITAGÒRIQUES
sobre els nombres.
En la creació del seu CÀNON va combinar
l’observació de la NATURA i el raonament
MATEMÀTIC.
225. BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
La major part de la seva obra estava feta en
BRONZE, però també va elaborar escultures en
MARBRE, OR i IVÒRI.
Elaborà nombroses escultures d’atletes nus que
havien participat en els jocs olímpics.
Recollí els seus pensaments sobre les
proporcions del cos en un LLIBRE, avui perdut.
226. Altres obres de Policlet
Diadumen (450 a.C.) Discòfor (450-440 a.C.)
227. DESCRIPCIÓ FORMAL
Policlet esculpí un jove atleta dempeus, nu, que
amb el braç esquerra sosté una llança (no
conservada).
Un petit SUPORT enganxa el braç dret a la cama.
Una SOCA a l’alçada de la cuixa que contribueix
a sostenir el pes de l’escultura.
En la COMPOSICIÓ té en compte el CÀNON
anatòmic: el COS havia de tenir l’alçada de 7
vegades el CAP.
228. DESCRIPCIÓ FORMAL
Altres elements propis del CÀNON són els
següents:
El ROSTRE es divideix en 3 parts iguals: la
zona del FRONT, la situada entre el FRONT i la
punta del NAS i la que va del NAS a la
BARBETA.
El PEU fa tres vegades el palmell de la MÀ.
L’ARC TORÀCIC i el PLEC ENGONAL són arcs
d'un mateix cercle.
229. DESCRIPCIÓ FORMAL
A través del CONTRAPPOSTO, Policlet
aconsegueix equilibrar els elements dinàmics i
els estàtics de l’obra.
El TORS està tens, el MALUC DRET aixecat i la
CAMA ESQUERRA flexionada. L’ESPATLLA
ESQUERRA queda més elevada que la
DRETA.
Al TORS, les línies de la musculatura queden
marcades.
230. DESCRIPCIÓ FORMAL
Tant en GEST com en el tractament del
CABELL s’aprecia una voluntat NATURALISTA.
El ROSTRE expressa SERENITAT.
231. Descripció formal
Cànon de Policlet: El cos havia de tenir l’alçada de set vegades el cap.
El cap es dividia en 3 parts (front, nas i mentó). El peu havia de fer
tres vegades el palmell de la mà. L’arc toràcic i el plec engonal formen
un cercle.
232. Descripció formal
-Naturalitat en el gest i el
tractament dels cabells.
-La musculatura del tors està
perfectament marcada
Contrapposto:
-Equilibri entre la posició de
moviment i la de repòs.
-Maluc dret aixecat.
-Cama esquerra lleugerament
flexionada.
-Espatlla esquerra una mica
més elevada que la dreta,
equilibrant el conjunt.
233. TEMÀTICA
El dorífor ens mostra un ATLETA just en el
moment anterior a la seva participació en la
prova de llançament de llança.
Mostra l’equilibri entre VIGOR CORPORAL i
INTEL·LIGÈNCIA i els valors del COS i els de
l’ESPERIT.
L’atleta no mostra VANITAT ni ORGULL
(actituds recriminables en aquella època) sinó
SERENITAT.
234. MODELS I INFLUÈNCIES
POLICLET parteix de treballs de finals del
període ARCAIC, que perseguien proporcionar
vida a les escultures.
Influí en els seus contemporanis i més
endavant ho farà en l’escultura ROMANA i
alguns autors del RENAIXEMENT com Miquel
Àngel.
235. Efebus de
Crítios (480 aC)
August de Prima Porta
(14 d.C.)
David de Miquel Àngel
(1501-1504)
236. EL NAIXEMENT DE VENUS (1485) de SANDRO BOTTICELLI
(Galleria degli Uffizi, Florència)
239. BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
Praxiteles era fill de l’escultor Cefisòdot el Vell.
Va treballar habitualment amb MARBRE i
contribuí a que aquest material es tornés a
posar de moda en detriment del bronze.
El període de màxima activitat d’aquest artista
es situa entre el 370 i el 340 aC.
Destaquen les seves reproduccions de la deesa
VENUS (destaca la Venus de Cnido o Venus al
bany). Va ser l’introductor del nu femení.
240. BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC
Històricament, el model polític de la POLIS ha
entrat en crisi i Grècia és a punt de caure sota
el control dels macedonis.
Treballà fonamentalment a la ciutat d’ATENES.
241. Altres obres de Praxitel·les
Afrodita de Cnidos (360 a.C. Sàtir en repòs (365 a.C.)
242. DESCRIPCIÓ FORMAL
Hermes apareix DEMPEUS.
Li manca una part del BRAÇ DRET .
L’altre es recolza sobre el TRONC d’un arbre
cobert amb una TÚNICA. Amb aquest mateix
braç sostè la figura de DIONÍS infant al qual
mira amb tendresa.
Un SUPORT transversal uneix la figura
d’Hermes i el tronc per poder aguantar el pes
de l’escultura.
243. DESCRIPCIÓ FORMAL
Al igual que Policlet, Praxiteles utilitza el
CONTRAPPOSTO en la composició.
Aixeca un dels malucs i flexiona la cama
contrària, creant una CORBA en “S” invertida i
que s’ha anomenat CORBA PRAXITELIANA.
La CORBATURA de la figura d’Hermes contrasta
amb la VERTICALITAT del tronc amb la túnica i
del petit Dionís.
244. DESCRIPCIÓ FORMAL
El nen DIONÍS no s’adequa a models reals, sinó
que segueix les proporcions pròpies dels
ADULTS.
La TÚNICA presenta una caiguda dels plecs molt
NATURAL. Per aconseguir-ho, Praxitel·les utilitza
la tècnica dels DRAPS MOLLS.
També crea jocs de LLUM i OMBRES a partir d’un
modelat suau dels muscles del cos (SFUMATO),
aconseguint que aquests guanyin en
DELICADESA.
245. Atenció als sentiments i
a les emocions. Tendresa
en la mirada
Sfumato
Humanització dels déus
Corba
praxiteliana
(equilibri
moviment-repós)
Tronc d’arbre cobert amb una túnica
Tècnica dels draps molls
Gran expressivitat
Naturalisme i delicadesa
en el tractament
anatòmic
Anàlisi formal
246. - Contrast entre sinuositat figura Hermes i
verticalitat Dionís i túnica
(sobre arbre per suportar l’escultura)
- Llum uniforme sobre la superfície del cos
d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils
matisos, menys als plecs del mantell i als
cabells (zones clarobscur)
Anàlisi formal
247. TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
Hermes i Dionís infant s’inspira en la
MITOLOGIA grega.
Apareixen dues divinitats: HERMES era el déu
del comerç i el missatger dels déus. DIONÍS era
el déu del vi. Ambdós eren fills de ZEUS i per
tant germanastres.
Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes
SÈMELE.
248. TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
Durant la seva infantesa i adolescència, Dionís va
ser perseguit per HERA, esposa de Zeus.
Zeus va transformar Dionís en nen i va manar
Hermes que el dugués al mont NISA, perquè en
tinguessin cura les NIMFES. L’obra recull aquest
moment.
Segons una altra versió, ZEUS va rescatar
DIONÍS del ventre de la seva mare i el va guardar
durant nou mesos en una incisió a la seva cuixa.
249. TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
DIONÍS es conegut amb el sobrenom de
DITIRAMBE (qui ha traspassat la porta dues
vegades).
Després el va lliurar HERMES ja que temia la
venjança d’HERA i aquest el va lliurar als reis de
L’ORCOMEN ATAMANT i INO per a que el
criessin.
L’historiador grec Pausànies explica que aquesta
escultura decorava el temple d’HERA a OLÍMPIA.
250. TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
Es va trobar l’any 1877 durant unes
excavacions arqueològiques.
L’escultura tenia les cames mutilades i li faltava
part del braç dret amb què mostrava un GOTIM
de RAÏM a DIONÍS.
Probablement es va fer per commemorar la pau
entre ELIS y ARCÀDIA, ja que Dionís era el
patró d’Elis i Hermes el d’Arcàdia.
251. MODELS I INFLUÈNCIES
Praxiteles va seguir els CÀNONS de bellesa
apareguts en època clàssica i en particular el de
POLICLET.
Es considera que la seva obra en certa manera
és precursora de l’estil HEL·LENÍSTIC.
Els déus de les seves escultures apareixen
amb actituds HUMANES i expressen
EMOCIONS i sentiments.
252. MODELS I INFLUÈNCIES
Va influir en l’obra d’artistes com ESCOPES i
LISIP (Postclassicisme) i en altres artistes del
renaixement.
253. Lisip fixà un
cànon en què el
cos havia de fer
set caps i mig.
Apoxiòmenos de Lisip (s. IV a.C.) ,
Museo Pío-Clementino (Ciutat del Vaticà)
254. Hèrcules en repòs, de Lisip
Sàtir en repòs, de Praxitel·les (365 a.C.) (s. IV a.C.)
255. LAOOCONT I ELS SEUS FILLS
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Laoocont i els seus fills.
AUTOR: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes (pare i
fills respectivament).
CRONOLOGIA: segle III-II a.C.
ESTIL: hel·lenístic grec.
TIPOLOGIA: escultura exempta.
MATERIAL: original de bronze; còpia romana de marbre.
TEMA: mitològic.
LOCALITZACIÓ: Musei Vaticani.
257. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Cap a l’any 1957 es van trobar a SPERLONGA, a
prop de Nàpols, a l’antiga sala de banquets del
palau d’estiu de l’emperador TIBERI, diversos
GRUPS ESCULTÒRICS que representaven
escenes basades en L’ODISSEA d’Homer.
Els noms d’AGESANDRE, POLIDOR i
ATENODOR (pare i fills respectivament) estan
gravats en un dels conjunts de característiques
similars al de Laoocont.
258. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Aquests conjunts es van datar en en el segle I
dC, datació que també ha estat acceptada en el
cas del conjunt de Laoocont i els seus fills.
L’obra va ser trobada l’any 1506 entre les runes
de la DOMUS AUREA de Neró.
Va ser trobada per RAFAEL, que la va mostrar
a MIQUEL ÀNGEL, el qual va quedar molt
impressionat tant per la composició com pel
dramatisme de l’obra.
259. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Dins l’etapa hel·lenística podem diferenciar
quatre escoles: PERGAM, RODES, TRALLES i
ALEXANDRIA.
Durant aquest període s’abandonen els
MODELS CLÀSSICS a favor de temes més rics
i diversos.
260. Grup d’Sperlonga que
representa Ulisses cegant el
cíclope Polifem
Gàlata ferit (escola de
Pèrgam)
261. Escola de Rodes
Laoocont i els seus fills Victòria de Samotràcia
262. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’escena gira al voltant de la figura del sacerdot
LAOOCONT, que lluita per alliberar-se de l’atac
de dues SERPS.
A banda i banda té els seus dos fills que també
lluiten inutilment per alliberar-se.
El DINAMISME i l’EXPRESSIVITAT són les
dues característiques més importants d’aquest
grup escultòric.
263. DESCRIPCIÓ FORMAL
COMPOSICIÓ: Les tres figures s’organitzen a
partir d’una PIRÀMIDE, formada pels caps dels
tres personatges. El vèrtex superior és el cap de
Laoocont.
Una línia diagonal creua el grup. Parteix del colze
dret de Laoocont i va a parar al peu contrari.
Les dues serps uneixen les tres figures i aporten
DINAMISME a l’obra, contribuint a augmentar la
sensació de MOVIMENT i TENSIÓ dels cossos.
264. DESCRIPCIÓ FORMAL
Els cossos presenten una MUSCULATURA
molt treballada seguint el model de les
escultures del període clàssic.
Pel que fa a l’EXPRESSIVITAT de l’obra es
trenca amb els cànons de serenitat i equilibri de
l’època clàssica.
Els autors volen reflectir el PATIMENT (pathos)
dels personatges, especialment el de Laoocont.
265. Composició piramidal
Anatomia musculosa.
Gran tensió
Diagonal que
travessa tota
l'escultura i marca el
moviment
Cossos contorçats.
Moviment violent
Les serps uneixen les
tres figures
Composició
266. Dolor del sacerdot troià
Boca
oberta
Arrugues en el
rostre
Ulls enfonsats
Volums molt
marcats
Expressió turmentada (PATHOS)
267. TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
El tema està relacionat amb la guerra de
TROIA.
Laoocont va advertir els Troians sobre el perill
que representava el CAVALL que els grecs
suposadament havien ofert a POSIDÓ en la
seva retirada.
Dues serps van sorgir del mar i el van matar
juntament amb els seus fills.
268. TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
Els troians van interpretar aquest fet com un
càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat,
seguint les suggerències de SINÓ, que els va
convéncer dient-los que era un regal d’ATENA
que havien d’acceptar si no volien que la ciutat
fos destruïda.
269. TEMÀTICA / INTERPRETACIÓ
Sobre la mort de Laoocont hi ha dues versions:
Una que no té res a veure amb la guerra de
Troia. Segons aquesta Laoocont era un
sacerdot d’APOL·LO que va ser castigat per
casar-se sense permís del déu.
L’altra l’explica el poeta romà VIRGILI a
L’ENEIDA. Segons aquest, ATENA, partidària
de la victòria grega, va ser qui va enviar les
serps per convèncer els troians de la veritat de
la història de Sinó.
270. MODELS I INFLUÈNCIES
L’escultura hel·lenística és hereva de la clàssica en
molts aspectes com per exemple l’estudi de
l’ANATOMIA HUMANA.
MIQUEL ÀNGEL s’inspirà en l’obra per elaborar el
MOISÈS
TENSIÓ, DINAMISME, EXPRESSIVITAT,
composició utilitzant les LÍNIES DIAGONALS, són
aspectes de l’escultura hel·lenística que
reapareixen durant el BARROC, especialment en
l’obra de Gianlorenzo BERNINI.
.
271. Fragment del relleu de l’altar de Zeus a Pèrgam, que
ens mostra al gegant Alcineu sent arrossegat pels
cabells per la deesa Atena.
272. El rapte de Proserpina
Apol·lo i Dafne
Escultures de Gian Lorenzo Bernini
