1. AUTOVÍA DEL NORDESTE (A-2) PK 9+700-14+266. TRAMO: MAÇANET DE LA SELVA-SILS. (P.T. y P.C.)
DESCRIPCIÓN
El desdoblamiento de la Nacional en el tramo Maçanet de la Selva – Sils
fue objeto de rescisión de obra por problemas en las soluciones
hidráulicas previstas en el Proyecto Constructivo anterior. Se desarrolla
una nueva solución con la figura de Proyecto de trazado, elevándose
posteriormente a Proyecto Constructivo. El eje del tronco se inicia en el
P.K. 9+700 y finaliza en el P.K. 14+266 y tiene, por tanto, una longitud
total de 4.566 m, discurriendo por los términos municipales de Maçanet
de la Selva, Vidreres y Sils.
Se prevé la ejecución del nuevo enlace con la C-35 y la remodelación del
existente con la carretera C-63. Igualmente se ha previsto la ejecución de
dos pasos superiores para garantizar la permeabilidad de la nueva
infraestructura.
Con posterioridad, a petición del Ministerio, se ha procedido a la
redacción de un nuevo Proyecto de Trazado que se inicia justo en enlace
con la C-35, anulando el enlace previsto en previsión a las actuaciones de
la administración autonómica en dicha autovía.
CLIENTE: MINISTERIO DE FOMENTO.
AÑO: 2008-2011
2. NUEVOS ACCESOS SUR, FERROVIARIO Y VIARIO, AL PUERTO DE BARCELONA. EJE VIARIO. (P.C.)
DESCRIPCIÓN
Desde el punto de vista de la actuación a proyectar, el “Proyecto de los
Nuevos Accesos Sur, Ferroviario y Viario al Puerto de Barcelona. Eje
Viario” tiene como objetivo dotar al Puerto de Barcelona de un nuevo
acceso viario que partiendo desde la actual Ronda Litoral B-10, canalice el
transporte de mercancías con origen y destino el Puerto de Barcelona,
permitiendo descargar de tráfico pesado la red viaria actual. La geometría
presentada en los ejes del nuevo trazado responde a parámetros de la
Instrucción para una autovía con velocidad de proyecto de 100 Km/h.
Principales características Eje Principal:
Calzadas: 2 x 7 m.
Arcenes exteriores: 2,50 m. / arcenes interiores: 1,50 m.
Mediana: 2,0 metros.
Enlaces de Cornellà-Sant Boi y de l’Hospitalet.
Se desarrollan los anejos de trazado, soluciones propuestas al tráfico
durante la ejecución de las obras, Señalización, balizamiento y defensas y
Reposición de viales.
CLIENTE: MINISTERIO DE FOMENTO.
AÑO: MAYO 2011
3. MEJORA DEL TRAZADO CARRETERA N-152 RIBES DE FRESER-LA MOLINA.
TRAMO: VARIANTE DE RIBES DE FRESER-LA MOLINA, P.K. 2+800 AL 21+000. (P.C.)
DESCRIPCIÓN
Mejora de la carretera actual para dotar a la misma de parámetros
mínimos propios de una velocidad de Proyecto de 60 Km/h y con una
sección adecuada con calzada de 7,00m más sobreanchos en curvas y
arcenes de 1,00m. La carretera, de unos 18 Km de longitud en el ámbito
de estudio, discurre por una zona orográfica complicada, encajada en
gran parte de su recorrido en el valle del río Rigard, cuya figura está
recogida en la Xarxa Natura 2000 de la Generalitat de Catalunya. Además
su trazado está fuertemente condicionado por la línea del ferrocarril de
Barcelona a Puigcerdà, a la que discurre prácticamente en paralelo hasta
el túnel de la collada de Toses, de 1,8Km de longitud.
Otro de los factores que condicionan el Proyecto es la necesidad de
restringir los accesos directos en función de la IMD calculada por el tráfico
inducido del túnel del Cadí.
CLIENTE: MINISTERIO DE FOMENTO.
AÑO: OCTUBRE 2009 - …
4. DUPLICACIÓN DE LA CARRETERA N-260 ENTRE LLANÇÀ Y FIGUERES. PP.KK. 15,2 A 37,3. (E.I.)
N-260 OPCIÓN SELECCIONADA DESCRIPCIÓN
Hacia Llançà
Se han definido 5 alternativas que están compuestas por 6 ejes
Longitud (Kms) 17,7
diferentes, considerando como datos previos condicionantes de tipo
Enlaces 4
Intersecciones 1 urbanístico, ambiental, hidráulico, … y procurando en todo caso minimizar
Radio mínimo 1.000 el impacto ambiental y urbanístico. Todos los ejes presentan parámetros
(metros)
Pendiente máxima 4% geométricos propios de una autovía del tipo A-100, a excepción del tramo
Kv convexo mínimo 10.000 final del eje 1 y el eje correspondiente al acondicionamiento de la travesía
Kv cóncavo mínimo 10.000 Llançà, cuyos parámetros geométricos son propios de una carretera C-80
Viaductos 7 y C-60 respectivamente. El resto de ejes presentan una sección tipo de
Túneles 2
autovía con dos carriles de 3,50 m por calzada y arcenes interiores de
Túnel artificial 1
1,5m y exteriores de 2,5 m y mediana mínima de 2,0 m, ampliándose en
Hacia Figueres Pasos superiores 3
N-260
las inmediaciones de los accesos a los túneles, a fin de separar las
Pasos inferiores 5
calzadas para adaptarse a la solución bitubo.
Se plantean tres posibles soluciones a adoptar en función del uso que se
le dé a la carretera actual y la ubicación de la nueva vía respecto a la
existente: Aprovechar la carretera actual como una de las calzadas de la
autovía, aprovechar la carretera como vía de servicio y disponer la autovía
en paralelo o definir una autovía de trazado independiente a la carretera
actual que queda como vía local.
CLIENTE: MINISTERIO DE FOMENTO.
AÑO: JULIO 2011 - …
5. ENDEGAMENT DE LA RIERA DE PALAU ENTRE L’ANTIGA N-II I EL RIU LLOBREGAT. (P.C.)
DESCRIPCIÓ
L'objecte del present estudi és la redacció del Projecte de Construcció:
“Endegament de la Riera de Palau entre l’antiga N-II i el riu Llobregat. TM
Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal ” consistent en condicionar la riera
fins a poder desguassar un cabal d’avinguda, associat a un període de
retorn de 500 anys, de la seva pròpia conca i a més a més els cabals
aportats per diferents elements externs (com és el canal de Sedó o el
canal perimetral) que connecten conques pròximes d’insuficient capacitat
hidràulica amb ella, sense produir inundacions en les nombroses
fàbriques adjacents, doncs la riera discorre entre els polígons industrials
d’ambdues poblacions.
Es defineix un eix resultat d’una successió d’alineacions rectes i corbes
que pretén definir el curs d’aigua principal, però la definició de la riera
resta determinada pels semiamples assignats a cada secció. La rasant no
té corbes d’acord vertical i s’hi defineixen quatre assuts amb un pendent i
d’alçades diferents. Els pendents entre els assuts són d’un 0.2% excepte el
pendent de l’últim tram que és del 2.14% i que serveix per adequar-se a la
rasant actual de la riera al tram anterior al pas sota el pont de l’antiga
carretera N-II
CLIENT: AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA.
ANY: MAIG 2002
6. TRANSVASAMENT DEL TORRENT DE LA PASTERA AL DE SANTA MAGDALENA. FASE I. (P.C.)
DESCRIPCIÓ
Primera fase del transvasament del Torrent de la Pastera cap al de Santa Magdalena al T.M. en la que es defineixen les obres corresponents al
transvasament del Torrent del Llimonet cap el Torrent de Santa Magdalena. El tram del transvasament de la fase 1 consta de 825,404 m. de longitud dividits
en sis trams, al llarg dels quals apareixen de forma alternada 5 tipus de secció diferents algunes a cel obert i altres corresponents a entubacions.
CLIENT: AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA.
ANY: MARÇ 2003
7. TRANSVASAMENT DEL TORRENT DE LA PASTERA AL DE SANTA MAGDALENA. FASE II. (P.C.)
DESCRIPCIÓ
1 MOTA 2
C-3 EIX PRINCIPAL Donades les característiques especials de l’obra a executar, s’han
C/MASIA CABANYES
diferenciat tres tipus d’eixos:
MOTA 3
1. Eixos que es corresponen amb el traçat del torrents actuals, al seu
MOTA 1
EIX SECUNDARI ACCÉS
condicionament o al transvasament d’una conca a una altre: Eix principal
A
EIX TORRENT ÈRI transvasament; que contempla la totalitat del transvasament del Torrent
. IB
PASTERA Rda
MOTA 4
C31-a
de la Pastera cap al de Santa Magdalena i el condicionament d’aquest
MOTA 6
últim fins a la desembocadura al mar, eix secundari transvasament; que es
correspon sensiblement amb el traçat actual del torrent de Masia
a
Rda. E
MOTA 5
31
C-
Cabanyes i eix Torrent Pastera, que es correspon amb el traçat actual del
UROP
VILANOVA torrent i s’ha emprat per a la cubicació del reblert amb terres del torrent
A
un cop fet el transvasament.
FFCC
2. Eixos que es corresponen amb elements vinculats amb les actuacions
complementàries al transvasament i que estan encaminades a garantir la
no inundabilitat dels terrenys adjacents als cursos actuals (motes).
3. Eixos que es corresponen amb desviaments provisionals i/o
MAR MEDITERRÀNIA
PORT reposicions de carrers: Carrer Masia Cabanyes i Avinguda Eduard Toldrà.
CLIENT: AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA.
ANY: FEBRER 2005
8. ESTUDI D’ALTERNATIVES DE MILLORA DE LA INTERSECCIÓ DE LES CARRETERES C-244 I N-IIA T.M. ÒDENA
DESCRIPCIÓ
L’objecte del present Estudi és la millora de la intersecció de les carreteres C-244 i N-IIa. Actualment aquesta intersecció es resol mitjançant una rotonda
el.líptica que en total presenta 5 braços amb les corresponents entrades i sortides. La configuració actual amb geometria elíptica, les seves dimensions i
ubicació, així com la gran diversitat de moviments possibles que interfereixen els uns amb els altres creen problemes de capacitat i de saturació en hora
punta. S’exposen a l’Estudi les diferents alternatives de reordenació de la cruïlla per obtenir la major capacitat possible de la intersecció i reduir els
problemes en hora punta.
CLIENT: DIPUTACIÓ BARCELONA.
ANY: DESEMBRE 2007
9. ESTUDI D’ALTERNATIVES. MILLORA DE LA INTERSECCIÓ DE LES CARRETERES BV-5303 I BV-5305. T.M. SEVA
DESCRIPCIÓ
L’objecte de l’actuació és analitzar diferents alternatives de millora del pont actual i de la intersecció de les carreteres BV-5303 i BV-5305. Els objectius
plantejats són: Reduir l’elevada accidentalitat i la dificultat de circulació de vehicles (especialment en les hores puntes) i permetre els pas de vianants entre
els dos marges del FFCC. La secció tipus del pont de les alternatives 1 i 2 consta de tres carrils de tres metres cadascun i dues voreres de 2,00 metres
cadascuna. Les barreres són de 0,5 metres així com les bermes en terraplé.
CLIENT: DIPUTACIÓ BARCELONA.
ANY: ABRIL 2007