Presentació feta per en Carles Bartrina a la primera sessió del procés aprticipatiu per decidir l'escut de la recentment creada EMD de Sant Miquel de Balenyà

1. Escollim els elements que volem pel nostre escut

2. · Totes les comunitats humanes organitzades i les
seves institucions adopten i han adoptat sempre
diferents símbols i senyals com a elements
representatius i identificatius.
PRINCIPA-T-CATALONA.
Escut coronat amb les armes de Catalunya, sobre creu de santa

3. · L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa
molts segles, els símbols representatius per
excel·lència de tota comunitat dotada d’autogovern.

4. · Els símbols representatius dels municipis i de les
entitats municipals descentralitzades són l’escut i la
bandera.
EMD’s
Municipis

5. · Els ens locals també poden dotar-se, a més dels
símbols representatius de l’escut i bandera, d'un
emblema com a símbol distintiu.
1· Escut d’armes
2· Bandera
3· Emblema

6. · S’entén per escut un símbol o ensenya format per
una superfície entre línies, dita camper, on es
representen diferents elements, dits càrregues
heràldiques.

7. · En heràldica, la càrrega es refereix a tots aquells
elements que es posen dins del camper d'un escut:
les peces, els mobles i les figures.
· En heràldica, una peça és una càrrega que,
col·locada damunt el camper de l‘escut, el limita
mitjançant línies geomètriques de partició.
Una càrrega pot anar dins d'una altra
càrrega.Així, diem que el pal del primer
escut (una peça)
està carregat d'una espasa (una figura)
i, al segon escut, l'àguila (una figura)
està carregada d'un escudet (unmoble).

8. · Els elements (figures) de l’escut s’han de fonamentar
en fets històrics o accidents geogràfics, en
característiques pròpies de l’ens local o en el seu nom.
(En qualsevol cas, s’han de respectar les normes de l’heràldica i, en
particular, els criteris explícitament recollits en el Reglament dels
símbols de la Generalitat de Catalunya)
Castellterçol: un castell i tres sols

9. · Fets històrics
· Accidents geogràfics
· Característiques pròpies
· El seu nom
EMD Sorpe:
L'isard, un animal típic d'aquesta contrada pirinenca, és un senyal
tradicional del poble, antic municipi avui integrat dins d‘Alt Àneu.
Precisament l'isard de Sorpe apareix representat al tercer quarter de
l‘escut d’Alt Àneu.
Com és preceptiu en tots els escuts de les EMD, no porta corona.

10. · Fets històrics
· Accidents geogràfics
· Característiques pròpies
· El seu nom
EMD Valldoreix:
La vall d'or és un senyal parlant referent al nom del poble; també la
faixa ondada és un senyal parlant que al·ludeix al nom antic del
terme, Aiguallonga. La domus, o casa forta, és una referència a
l'antic castell de la quadra de Canals, avui en ruïnes.
Com és preceptiu en tots els escuts de les EMD, no porta corona.

11. · Fets històrics
· Accidents geogràfics
· Característiques pròpies
· El seu nom
EMD Tornafort:
El mur d'or sobre camper de gules són les armes dels vescomtes de
Vilamur, als quals pertanyia el castell de Tornafort, simbolitzat aquí
també per la muralla dalt d'un mont que representa la situació
geogràfica del poble, al capdamunt d'un turó. Segons sembla,
etimològicament Tornafort derivaria del llatí tormo forte, «penyal
isolat fortificat»; en aquest sentit, aquestes són unes armes parlants.
Les pinyes volen significar que la riquesa de Tornafort ha estat
sempre el gran bosc que l'envolta, que és comunal.
Com és preceptiu en tots els escuts de les
EMD, no porta corona.

12. · Fets històrics
· Accidents geogràfics
· Característiques pròpies
· El seu nom
EMD Rocallaura:
El jou i els bous són elements tradicionals de les armes parlants de
Rocallaura, que fan referència al nom del poble (específicament al fet
de llaurar), igual com el roc, afegit més modernament, arran de
l'oficialització de l'escut. Tot i amb això, es tracta tan sols d'una
etimologia popular, perquè el topònim Rocallaura sembla que prové
de l‘’arab, amb el significat de 'morro de roca'.
Com és preceptiu en tots els escuts de les
EMD, no porta corona.

13. · Representació cromàtica. Les tonalitats que a
Catalunya recomanem són:
Metalls Colors
Or Argent Gules Atzur Sinople Sable Porpra

14. · Correspon al ple de l’ens local o l’òrgan competent prendre
l’acord d’adopció, de rehabilitació, de modificació o de canvi
de l’escut, la bandera o l’emblema.
· La intervenció del Govern de la Generalitat es produirà:
a) Quan l’escut o la bandera siguin susceptibles de ser
confosos amb els d’un altre ens local.
b) Ouan no es compleixin els requisits que estableíxen els
articles 35 i 36 de la Llei 8/1987
Propostes d’elements i
raons Consulta d’elements
que s’admetrien
Grup de treball i
referendum
Informe Generalitat
Aprovació en Ple

15. · Els símbols representatius i els distintius, degudament
inscrits i publicats al DOGC, gaudeixen de la protecció que
estableixen les lleis, i els ens que en siguin titulars han
d'exercitar les accions procedents, d'acord amb la legislació
aplicable en cada cas, per tal de vetllar per l’ús i la defensa
adequats.