3. Les acròpolis eren fortificacions que es feien a la
part alta de les ciutats gregues, i que, a més de tenir
una funció defensiva, acollien alguns dels edificis
públics i dels temples de culte als déus. L'acròpolis
més important va ser la d'atenes, que inclou el
Partenó.
Acropolis
4. Amazones
Poble de donesguerreres que sorgeix de la unió entre el déu de la
guerra Ares i la nimfa Harmonia. Formaven una societat
exclusivament femenina que solament utilitzava els homes com a
criats o com a sementals. A les nenes, es diu que es tallaven o
cremaven el pit perquè no tenguessin problemes per fer anar l'arc
o la llança. Aquest costum té a veure amb el significat del seu
nom, ja que amazona significa << la que no té pit >>.
5. Aus del llac d'Estimfalos
Eren unes aus caníbals, consagrades al déu de la
guerra, Ares, que tenien el bec, lesales i les urpes de
bronze. Atacaven els homes llançant-los les plomes o
travessant les seves cuirasses de metall amb els becs
esmolats. També destruiren les cullites descarregant-ne
excrements al damunt. Es deien així perquè van
emigrar al llac d'Estimfalos.
6. Centaures
Éssers monstruosos, amb el cos d'home i les potes de
cavall. Eren salvatges i no obeien cap llei, ni tans sols
la de l'hospitalitat. Se'ls considerava esclaus de les
passions animals i acostumaven a ser extremament
brutals. Hi ha unes exepcions a la regla, com el
centaure Quiró.
7. Constel·lacions
Són grups d'estrelles a les quals, des de l'Antiguitat, els pobles
orientals, grecs, romans, etc., van atribuir formes humanes o
d'animals. Amb una bona dosi d'imaginació podem recòneixer
Perseu, que sosté triomfant el cap de Medusa, i bella Andròmeda
al costat. També relacionada amb l'història d'Hèracles hi ha la Via
Làctia, que és la glopada de llet –– plasmada en estrelles –– que va
sortir d'Hèracles nadó quan la deessa Hera el va apartar
bruscament del pit.
8. Copa del Sol
Hèlios, l'antic déu del sol, conduïa el seu carro d'or
a través del cel i donava la llum als mortals i als
divins. Quan acabava el seu recorregut, és a dir,
quan es feia de nit, arribava al mar dels confins de
l'Oest, on l'esperava una nau en forma de copa que
el portava al seu palau d'Orient.
9. Corall
Petits animals que viuen en colònies i que estan units entresi per la
calç que van extraient de l'aigua de la mar. Quan són exposats a
l'aire es petrifiquen. La mitologia va fixar-se en aquesta
metamorfosi i li va donar un embocall mitològic en la història de
Perseu i Medusa.
10. Déus i deesses
Els déus formaven una societat organitzada en termes d'autoritat i poders, i
controlaven el cel, el mar i la terra. Els seus principals caps eren la parella
formada per Zeus i Hera. Per aconseguir aquest lloc privilegiat, havien vençut
els déus preolímpics –– entre els quals hi ha Gea la deessa de la terra. Els déus
principals són els que es coneixien com a olímpics: Zeus era el déu suprem,
pare espiritual dels déus i dels homes; Hera, la dona, la deessa dels cels i la
guardiana del matrimoni; Hefest, el déu del foc i dels ferrers; Atena, la deessa
de la saviesa i de la guerra; Apol·lo, el déu de la llum, la poesia i la música;
Àrtemis, el déu de la llum, la poeesia i la música; Àrtemis, la deessa de la fauna
i de la lluna; Ares, el déu de la guerra; Afrodita, la deessan de l'amor; Hèstia, la
deessa de la llar, i Hermes el missatger dels déus i el déu del comerç, la ciencia
i la invenció. Més enllà dels dotzedéus olímpics, però nomenys importants, hi
ha aquests: Posidó, el déu del mar i dels terratrèmols; Demèter, la deessa de
l'agricultura, molt vinculada amb la terra; Hades, déu de l'infern, on vivia amb
la seva dona Persèfone, i Dionís, déu del vi i del plaer.
11. Erínies
Eren les divinitats dels càstigs infernals, anteriors als déus
olímpics i que evidentment, no reconeixen la seva autoritat.
Tenien ales i acostumaven a atacar els contrincants amb torxes o
fuets. Les seves formidables cabelleres exhibien serps barrejades
amb els cabells. Els romans les coneixien com les Fúries.
12. Esfinx
Era un monstre que posseïa el cos d'un lleó alat, el cap d'una dona
i la cua d'una serp. Vivia a Etòpia i era portadora de mala sort i la
destrucció. És apreciada per haver plantejat l'endevinalla més
famosa de l'història.
13. Gegants
Eren éssers enormes de força invencible i aspecte
terrorífic. La major part es portaven de forma
malvada i, tard o d'hora, pagaven les seves
malefites amb espectaculars càstigs: Sinis i Escarió
van morir en mans de Teseu, etc.
14. Gorgones
Les tres Gorgones eren monstres que vivien a l'Occident extrem,
prop de l'infern. De les tres germanes, dues eren inmortals i una
era mortal. Els seus caps estaven poblats de serps, i posseïen uns
enormes ullals que recordaven els dels porcs senglars, mans de
bronze i ales d'or. Però el més terrible eren els ulls, que treien
guspires i esgrimien una mirada tan poderosa qu equi s'atrevia a
afrontar-la quedava convertit en pedra. Perseu va matar a una de
les gorgones, Medusa –– mortal –– i va lliurar el seu cap a Atena,
que el col·locà sobre el seu escut.
15. Graies
Com les Gorgones, eren monstres que vivien a l'Occident extrem.
Eren tres germanes que ja van néixer velles i que es veien forçades a
compartir, per torns, un únic ull i una sola dent. La història en què
tenen un paper rellevant és la de Perseu.
16. Herois
Quan es parla de les edats dels homes, se n'anomenen quatre. I a la
tercera és la que respon a l'edat dels herois, uns homes exepcionals
que acostumaven a superar els contemporanis en força i valor, però
que eren mortals. Els herois mitològics tenien alguns punts en comú:
les seves vides estaven relacionades amb la guerra i amb la
realització d'empresses imposibles, o es dedicaven a crear
civilitzacions i fundar ciutats. D'altra banda, Posseïen habilitats
sobrehumaneso trets de la personalitat fora de la normalitat que els
permitien realitzar actes heroics. I, en tercer lloc, la seva mort
acostumava a ser violenta.
17. Hidra
Fou un dels monstres criats per la deessa Hera per convertir-lo en
una de les proves destinades a Hèracles. Era una serp de molts de
caps amb un alè tan verinós que extingia la vida de qualsevol que s'hi
acostés, fins i tot quan el monstre dormia. La seva sang també
proporcionava una mort fulminant. Hèracles hi va mullar les fletxes.
18. Hores
Les Hores eren divinitats de les estacions i, de vegades, també se les
considerava les deesses de les hores del dia.
19. Infern
L'Infern era l'inframón, el destí que estava reservat als morts. Quant
una persona moria havia de dirigir-se a l'Infern creuant el riu
Aqueront en la barca del barquer Caront. Era molt important que els
familiars del difunt li haguessin posat una moneda sota la llengua per
poder pagar-se el passatge, perquè, si no, estava obligat a quedar-se
per sempre més a la vora del riu. La porta de l'Infern estava guardada
per Cèrber, el gos de tres caps que Hèracles va vèncer. Els difunts
entraven a la terra dels morts i es diriguien al palau del déu Hades i
la deessa Persèfone. Allà els jutges de l'inframón en decidien el
destí: el tenebrós Tàrtar, si els consideraven dolents o impius; els
Camps Elisis, si eren bons, i els Camps Asfòdels, si no eren ni bons
ni dolents (en aquesta part de l'Infern vagarejaven gran part dels
herois envoltats per la gent corrent).
20. Jocs funeraris
La societat grega valorava molt l'esport i l'esperit competitiu. Els
homes es divertien fent gran esforços físics, i els líders i els herois
competien a la recerca de la glòria. Per això no és estrany que
organitzessin jocs competitius per honrar la memòria dels herois amb
grans personalitats que havien mort. Els jocs funeraris més
importants es varen organitzar en la mitologia grega són, sense
dubte, els dedicats a Pàtrocle, l'amic d'Aquil·les.
21. Laberint
Era un palau d'innombrables sales i corredors en el qual resultava
imposible orientarse i trobar la sortida. Uns dels laberints més
importants fou el de Creta.
24. Olimp
L'olimp era el lloc on vivien els déus grecs –– i
també dels romans. Es deia que aquella muntanya
estava presidida per un gran palau i que els déus es
reunien a la sala del consell, on cadascún tenia el
seu tron personalitzat.
