8 filosofia empirista

06/02/13 Filosofia empirista 1
LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)
 Es desenvolupa, principalment, a la GranEs desenvolupa, principalment, a la Gran
Bretanya. En són representants destacats:Bretanya. En són representants destacats:
– Thomas HobbesThomas Hobbes
– John LockeJohn Locke
– George BerkeleyGeorge Berkeley
– David HumeDavid Hume
 La seva filosofia és dedicada,La seva filosofia és dedicada,
essencialment, a reflexionar sobre elessencialment, a reflexionar sobre el
coneixement (origen i límits) i sobre el poderconeixement (origen i límits) i sobre el poder
polític (origen i límits)polític (origen i límits)

LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)
 La reflexió sobre el coneixement d’aquestsLa reflexió sobre el coneixement d’aquests
pensadors coincideix en la idea quepensadors coincideix en la idea que tottot
coneixement deriva, directa o indirectamentconeixement deriva, directa o indirectament
de l’experiènciade l’experiència (no hi ha idees innates)(no hi ha idees innates)
 Les diferències entre ells deriven de lesLes diferències entre ells deriven de les
conseqüències més o menys radicals queconseqüències més o menys radicals que
cada un extreu d’aquest principi general.cada un extreu d’aquest principi general.

THOMAS HOBBESTHOMAS HOBBES (XVII)(XVII)
teoria política - 1 -teoria política - 1 -
 Els humans neixenEls humans neixen iguals, lliures i racionalsiguals, lliures i racionals (les(les
desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals)desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals)
 Per naturalesa desitgen (instint natural) laPer naturalesa desitgen (instint natural) la seguretat i elseguretat i el
benestar.benestar.
 Com els altres animals estimen el que els enCom els altres animals estimen el que els en
proporciona i temen el que els en priva.proporciona i temen el que els en priva.
 A diferència dels animals, els humans tenenA diferència dels animals, els humans tenen
consciència de futur (racionalitat - càlcul):consciència de futur (racionalitat - càlcul): desitgendesitgen
garantir la seguretat i el benestar futurs.garantir la seguretat i el benestar futurs.
 Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els queAquest desig només pot ser satisfet sotmetent els que
desitgen exactament el mateix: els altres humans.desitgen exactament el mateix: els altres humans.

THOMAS HOBBES (XVII) - 2THOMAS HOBBES (XVII) - 2
 Així, per naturalesa l’home és un llop per a l’home:Així, per naturalesa l’home és un llop per a l’home:
viu en un estat deviu en un estat de guerra de tots contra tots.guerra de tots contra tots.
 Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra:Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra:
els humans són iguals per naturalesa.els humans són iguals per naturalesa.
 L’estat de Guerra de tots contra tots és un estatL’estat de Guerra de tots contra tots és un estat
d’inseguretat i malestar absoluts.d’inseguretat i malestar absoluts.
 Enfront d’aquesta situació els humans estableixenEnfront d’aquesta situació els humans estableixen
un Contracte social, origen del poder de l’Estat.un Contracte social, origen del poder de l’Estat.
 Amb la creació de l’Estat, els humans renuncien aAmb la creació de l’Estat, els humans renuncien a
la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de lala seva igualtat i llibertat naturals a canvi de la
seguretat i benestar que els garanteix elseguretat i benestar que els garanteix el poderpoder
absolut de l’Estatabsolut de l’Estat, font de tota moral i sociabilitat., font de tota moral i sociabilitat.

JOHN LOCKE (XVII)JOHN LOCKE (XVII)
filosofiafilosofia políticapolítica
 Els homes neixenEls homes neixen igualsiguals,, lliureslliures i dotatsi dotats
dede RaóRaó que els permet distingir el queque els permet distingir el que
està bé per naturalesa del que no.està bé per naturalesa del que no.
 Així, doncs, hi ha drets i deuresAixí, doncs, hi ha drets i deures
NATURALS:NATURALS:
– Dret a laDret a la vida, la llibertat i la propietatvida, la llibertat i la propietat..
– Deure de respectar la vida, la llibertat i laDeure de respectar la vida, la llibertat i la
propietat dels altres.propietat dels altres.
– El fonament del dret a la propietat és el dretEl fonament del dret a la propietat és el dret
al treball, condició per a una vida dignaal treball, condició per a una vida digna
(rebuig de la legitimitat del sistema de(rebuig de la legitimitat del sistema de
propietat feudal: no es basa en el treball)propietat feudal: no es basa en el treball)

JOHN LOCKEJOHN LOCKE teoria políticateoria política
– Origen del poder políticOrigen del poder polític::
 Contracte socialContracte social per tal d’assegurar l’acomplimentper tal d’assegurar l’acompliment
dels deures i drets naturals per part de tots elsdels deures i drets naturals per part de tots els
components de la societat.components de la societat.
– Límits i estructura del poder políticLímits i estructura del poder polític::
 No és legítim l’estat que no acompleix els seusNo és legítim l’estat que no acompleix els seus
objectius, i menys el que vulnera la moral natural (dretobjectius, i menys el que vulnera la moral natural (dret
a la revolta).a la revolta).
 El poder de l’Estat és el poder de la majoriaEl poder de l’Estat és el poder de la majoria
(democràcia).(democràcia). No ésNo és, però,, però, un poder absolutun poder absolut: en cap: en cap
cas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de lacas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de la
minoria.minoria.

HOBBES I LOCKE: la filosofia política contractualista
- Hobbes: contractualisme absolutista (amb submissió
absoluta de l’individu a l’Estat)
- Locke: contractualisme liberal (l’individu mai no perd la
seva llibertat originària)
- El contractualisme no suposa reivindicar un tipus de
govern en particular, sinó que intenta explicar com
s’articula la relació entre la societat civil i l’Estat: els
individus (racionals, iguals, competitius i calculadors)
van decidir crear l’Estat per tal de viure millor (amb
més seguretat i més progrés).
- Discrepen sobre les causes que van portar els
humans a crear l’Estat i sobre els límits del pacte

HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro)
1. Sobre la naturalesa humana
Hobbes: els humans no són animals socials, en l’estat
de natura són brutals, agressius, egoistes. Un humà
és un ésser constituït per desigs brutals que no sap
ni pot controlar per ell mateix. És el poder de l’Estat
el que ens disciplina i ens fa socials.
Locke l’home és per naturalesa un animal social, ja en
la naturalesa hi ha relacions de col·laboració. Els
humans són subjectes de dret, perquè el dret està en
la naturalesa de les relacions socials.

2.- Sobre la vida en l’estat de natura
Hobbes: la vida humana en l’estat de natura és ‘pobra,
brutal, desagradable i curta’. L’estat de natura és un
estat de guerra.
Locke: la vida en l’estat de natura, tot i ser insegura era
pacífica, bona i agradable, en la mesura que els
humans complien les seves obligacions i mantenien les
seves promeses. Hi pot haver guerra però també hi ha
llibertat i igualtat. Els individus gaudeixen de dos poders
(el d’assegurar la pròpia conservació i el de castigar a
qui amenaci la seva vida) i d’un dret fonamental (el de la
propietat privada, limitada a allò que és necessari per a
la pròpia conservació).

3.- Sobre la llibertat en l’estat de natura
Per a Hobbes, la llibertat en l’estat natural és absoluta.
En la natura tot home té dret a tot, d’aquí que la vida
sigui insegura.
Per a Locke hi ha un dret natural que fins i tot en l’estat
de natura m’impedeix envair la propietat dels altres i
això no significa cap limitació de la llibertat.

4.- Sobre el paper dels drets
Hobbes: quan atorguen drets a l’Estat-Leviatan, els
individus perden els drets individuals i reben, a canvi,
la seguretat i la protecció. L’obligació del individus
davant l’Estat és l’obediència. Per això no hi ha drets
per als rebels (per als qui violen el contracte).
Locke: els humans tenen drets per naturalesa (la llibertat
individual i la propietat privada) i poden oposar-se
violentament a qualsevol que intenti oprimir-los. Ningú
no té per naturalesa el dret a oprimir a un altre i
existeix un dret de resistència contra les injustícies
(cap. XIX del Segon Tractat sobre el govern civil).

5.- Sobre el pas de l’estat de naturalesa a
l’estat social
Per a Hobbes és la misèria i la inseguretat (la por) allò
que fa que els humans passin de l’estat de naturalesa
a l’estat social.
Per a Locke en l’estat de natura hi ha també ‘drets
naturals’; com a molt el que ens fa passar d’estat de
natura a estat social és el desig d’assegurar la
propietat, progressar i de tenir millors condicions de
justícia. El pas a l’estat social és degut no a la por sinó
a la necessitat de prevenir l’escassetat.

JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia
 Com Descartes, denomina “Com Descartes, denomina “IdeaIdea””
qualsevol contingut mental (sensació,qualsevol contingut mental (sensació,
record, concepte...)record, concepte...)
 A diferència de Descartes, entén laA diferència de Descartes, entén la
ment com un “paper en blanc”.ment com un “paper en blanc”. LesLes
percepcionspercepcions dels objectes sensiblesdels objectes sensibles
externs i lesexterns i les operacions internesoperacions internes de lade la
ment són l’origen de totes les Ideesment són l’origen de totes les Idees..

IDEES:IDEES: Són el contingut de l’entenimentSón el contingut de l’enteniment
humà. Tot el que és objecte de l’entenimenthumà. Tot el que és objecte de l’enteniment
humà quan pensem són idees (per tant, unahumà quan pensem són idees (per tant, una
imatge, una percepció, una representacióimatge, una percepció, una representació
també són idees).també són idees).
06/02/13
IDEES
SIMPLES
COMPLEXES
DE SENSACIÓ
DE REFLEXIÓ
MODES
SUBSTÀNCIES
RELACIONS

IDEES SIMPLESIDEES SIMPLES::
Les que la ment no pot descomposar en altres mésLes que la ment no pot descomposar en altres més
senzilles, les dades primàries de la nostrasenzilles, les dades primàries de la nostra
experiència. Paperexperiència. Paper passiupassiu de la mentde la ment
IDEES COMPLEXESIDEES COMPLEXES::
PaperPaper actiuactiu de la ment, que genera idees complexesde la ment, que genera idees complexes
quan opera sobre idees simples amb elsquan opera sobre idees simples amb els
processos d’abstracció i de combinació de lesprocessos d’abstracció i de combinació de les
mateixes.mateixes.
(blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre)(blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre)
06/02/13

Idees simples:Idees simples:
IDEES SIMPLES DE SENSACIÓIDEES SIMPLES DE SENSACIÓ: Les que: Les que
provenen dels sentits externs, senseprovenen dels sentits externs, sense
barreja. (sento dolor, penso)barreja. (sento dolor, penso)
IDEES SIMPLES DE REFLEXIÓIDEES SIMPLES DE REFLEXIÓ: Les que té: Les que té
la ment quan és conscient de si mateixa,la ment quan és conscient de si mateixa,
dels seus propis procediments. (penso quedels seus propis procediments. (penso que
sento dolor, sóc conscient de que penso)sento dolor, sóc conscient de que penso)
06/02/13

Idees complexes:Idees complexes:
MODESMODES: es refereixen a coses que no subsisteixen en: es refereixen a coses que no subsisteixen en
elles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud).elles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud).
SUBSTÀNCIESSUBSTÀNCIES: representen coses particulars que: representen coses particulars que
subsisteixen en si mateixes (taula, préssec).subsisteixen en si mateixes (taula, préssec).
Malgrat que a la ment li costa imaginar l’existència d’ideesMalgrat que a la ment li costa imaginar l’existència d’idees
sense un substrat que les faci subsistir, la substànciasense un substrat que les faci subsistir, la substància
com a tal és desconeguda per la ment.com a tal és desconeguda per la ment.
RELACIONSRELACIONS: neixen de comparar una idea amb una: neixen de comparar una idea amb una
altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...).altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...).
06/02/13

 QUALITATSQUALITATS (Les idees dels sentits ens mostren(Les idees dels sentits ens mostren
qualitats dels objectes externs)qualitats dels objectes externs)
– qualitats primàriesqualitats primàries els correspon un tret de laels correspon un tret de la
realitat objectiva. Les idees de qualitats primàriesrealitat objectiva. Les idees de qualitats primàries
són semblants als cossos.són semblants als cossos. (solidesa, extensió,(solidesa, extensió,
forma, moviment)forma, moviment)
– qualitats secundàriesqualitats secundàries no els correspon cap tret deno els correspon cap tret de
la realitat objectiva. Les idees de qualitatsla realitat objectiva. Les idees de qualitats
secundàries no són semblants als cossossecundàries no són semblants als cossos (olors,(olors,
colors, gustos, sons...)colors, gustos, sons...)
 ““el que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és més queel que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és més que
el volum, la forma i el moviment de les partícules en els cossos”el volum, la forma i el moviment de les partícules en els cossos”

 Tractament de les tres substànciesTractament de les tres substàncies
cartesianes:cartesianes:
– La base del nostre coneixement deLa base del nostre coneixement de l’existèncial’existència
dede coses externescoses externes són lessón les sensacionssensacions (les idees(les idees
sónsón representacionsrepresentacions de les coses)de les coses)
– La base del nostre coneixement deLa base del nostre coneixement de lala nostranostra
existènciaexistència és laés la intuïcióintuïció..
– La base del nostre coneixement deLa base del nostre coneixement de l’existèncial’existència
de Déude Déu és laés la demostraciódemostració (causa necessària de(causa necessària de
totes les altres existències)totes les altres existències)

DESCARTES I LOCKEDESCARTES I LOCKE
Origen del coneixementOrigen del coneixement
D.D. Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això noHem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no
podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.
L.L. La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixementLa certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement
probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nosprobable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos
en la percepció sensible.en la percepció sensible.
Paper de les ideesPaper de les idees
D:D: Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals noLes idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no
podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.
L:L: No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper enNo hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en
blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint ambblanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb
experiències particulars i concretes.experiències particulars i concretes.
06/02/13

El mónEl món
D: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixoD: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo
que hi ha Déu i món.que hi ha Déu i món.
L: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la sumaL: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma
d’experiències sensibles elaborem una idea.d’experiències sensibles elaborem una idea.
El joEl jo
D: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem finsD: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem fins
i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.
L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible,L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible,
sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separatssense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separats
però relacionats entre si.però relacionats entre si.
La substànciaLa substància
D:D: ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és
igual a si mateix.igual a si mateix.
L: L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.L: L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.
06/02/13

DAVID HUME (XVIII) – 1DAVID HUME (XVIII) – 1
IMPRESSIONS I IDEESIMPRESSIONS I IDEES
 Dos tipus de representacions mentalsDos tipus de representacions mentals
(“percepcions”):(“percepcions”):
– Impressions (percepcions més “vives”)Impressions (percepcions més “vives”)
– Idees (percepcions menys “vives”)Idees (percepcions menys “vives”)
 LesLes ideesidees són còpies o representacionssón còpies o representacions
de lesde les impressionsimpressions (no hi ha idees(no hi ha idees
innates).innates).
 La metafísica és plena de termes darreraLa metafísica és plena de termes darrera
dels quals no hi ha cap “idea” (són buits),dels quals no hi ha cap “idea” (són buits),
atès que no els correspon cap impressió.atès que no els correspon cap impressió.

DAVID HUME – 2DAVID HUME – 2
PRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEESPRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES
 Les idees o pensaments s’associen en funció deLes idees o pensaments s’associen en funció de
tres principis bàsics:tres principis bàsics:
– SemblançaSemblança (seguint Occam, aquest seria el fonament de(seguint Occam, aquest seria el fonament de
les nostres representacions abstractes o conceptes:les nostres representacions abstractes o conceptes:
agrupem experiènciesagrupem experiències semblantssemblants en una noció deen una noció de
classe, i sota un nom comú –nominalisme-)classe, i sota un nom comú –nominalisme-)
– ContigüitatContigüitat en l’espai o en el temps (per exemple, unen l’espai o en el temps (per exemple, un
record pot provocar l’aparició d’altres en funció d’aquestrecord pot provocar l’aparició d’altres en funció d’aquest
principi d’associació)principi d’associació)
– CausalitatCausalitat: Esperem que a fenòmens semblants als: Esperem que a fenòmens semblants als
prèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmensprèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmens
semblants als que els han acompanyat habitualment ensemblants als que els han acompanyat habitualment en
el passat (efectes)el passat (efectes)

TIPUS DE CONEIXEMENTSTIPUS DE CONEIXEMENTS
 Els objectes del nostre pensament podenEls objectes del nostre pensament poden
ser de dos tipus:ser de dos tipus:
– Relacions d’ideesRelacions d’idees (fruit de la intuïció o de la(fruit de la intuïció o de la
deducció, no ens diuen res sobre el món). Ladeducció, no ens diuen res sobre el món). La
veritat d’aquests coneixements es basa en elveritat d’aquests coneixements es basa en el
principi de no contradicció: el contrari ésprincipi de no contradicció: el contrari és
absurd.absurd.
– Qüestions de fetQüestions de fet (La veritat d’aquests(La veritat d’aquests
coneixements no es basa en el principi de noconeixements no es basa en el principi de no
contradicció: el contrari és pensable)contradicció: el contrari és pensable)

EL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓEL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓ
 Considerem vertaders aquells coneixements deConsiderem vertaders aquells coneixements de
qüestions de fet basats en l’experiènciaqüestions de fet basats en l’experiència
(impressions).(impressions).
 Però la nostra certesa no es limita, a les qüestionsPerò la nostra certesa no es limita, a les qüestions
de fet passades o presents (d’elles en tenimde fet passades o presents (d’elles en tenim
impressions) sinó que tambéimpressions) sinó que també estem segurs de laestem segurs de la
veritat de les nostres prediccions de futur, malgratveritat de les nostres prediccions de futur, malgrat
no tenir-ne impressions.no tenir-ne impressions.
 Els objectius de la ciència no són tan sols descriureEls objectius de la ciència no són tan sols descriure
o explicar (passat), sinó també predir.o explicar (passat), sinó també predir. En què esEn què es
basa la certesa de les nostres prediccions?basa la certesa de les nostres prediccions?

El mónEl món
El coneixem per deducció. A partir de laEl coneixem per deducció. A partir de la
idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi haidea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha
Déu i món.Déu i món.
Coneixem el món per experiència,Coneixem el món per experiència,
inductivament. A partir de la sumainductivament. A partir de la suma
d’experiències sensibles elaborem unad’experiències sensibles elaborem una
idea.idea.
El joEl jo
‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència
06/02/13

PREDICCIONS I CAUSALITATPREDICCIONS I CAUSALITAT
 En la relacióEn la relació causa-efectecausa-efecte: davant d’un: davant d’un
parell de fenòmens relacionats causalment,parell de fenòmens relacionats causalment,
preveiempreveiem sempre l'ocurrència de l'efecte asempre l'ocurrència de l'efecte a
partir de l'observació de la causa.partir de l'observació de la causa.
 Però ¿quina és la naturalesa i el fonamentPerò ¿quina és la naturalesa i el fonament
d’aquesta relació?. L’experiència ens mostrad’aquesta relació?. L’experiència ens mostra
queque fins arafins ara, la ocurrència de, la ocurrència de AA ha estatha estat
sempresempre acompanyada per l’ocurrència deacompanyada per l’ocurrència de BB..
Però no ens mostra que seguirà essent aixíPerò no ens mostra que seguirà essent així
en el futur!en el futur! Per què n’estem segurs?Per què n’estem segurs?

FONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALSFONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALS
 La base del nexe causalLa base del nexe causal no ésno és l’experiència, nil’experiència, ni
tampoc el raonament.tampoc el raonament.
 Ni l’experiència ni el raonament poden mostrar-nosNi l’experiència ni el raonament poden mostrar-nos
que el futur serà com el passat (principique el futur serà com el passat (principi
d’invariància). I malgrat tot estem segurs que seràd’invariància). I malgrat tot estem segurs que serà
així. Per què?:així. Per què?:
– Creença instintivaCreença instintiva (predisposició(predisposició psicològicapsicològica a esperar)a esperar)
que el futur s’acomodarà al passatque el futur s’acomodarà al passat
– Hàbit, costum,Hàbit, costum, experiències reiterades en el passat ensexperiències reiterades en el passat ens
fan esperar un futur similar.fan esperar un futur similar.
 Aquests són, doncs, els fonaments de les nostresAquests són, doncs, els fonaments de les nostres
prediccions de futur (i de la relació causa-efecte), iprediccions de futur (i de la relació causa-efecte), i
no cap mena de raonament.no cap mena de raonament.

LIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALSLIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALS
 El nexe causal és instintiu per la seva importànciaEl nexe causal és instintiu per la seva importància
de cara a la supervivència:de cara a la supervivència:
– L’instint és ràpid i infal·lible, mentre que la raó és lenta iL’instint és ràpid i infal·lible, mentre que la raó és lenta i
pot errar.pot errar.
 Darrera la “idea” metafísica deDarrera la “idea” metafísica de “connexió“connexió
necessària”necessària” no hi ha cap impressió. És un termeno hi ha cap impressió. És un terme
buit de contingut.buit de contingut. La relació causal no és unaLa relació causal no és una
connexió necessària sinó una predisposicióconnexió necessària sinó una predisposició
psicològica innata.psicològica innata.
 Essent la causalitat fruit del costum,Essent la causalitat fruit del costum, tan solstan sols
podem establir relacions causals entrepodem establir relacions causals entre
experiènciesexperiències, mai entre idees a les que no, mai entre idees a les que no
correspon impressió (Déu, per exemple)correspon impressió (Déu, per exemple)

LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs)LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs)
 Des d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció deDes d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció de
substància (entitat) ocupa un llocsubstància (entitat) ocupa un lloc centralcentral en laen la
reflexió filosòfica entorn de la realitat.reflexió filosòfica entorn de la realitat.
 Què s’entén per “substància”?Què s’entén per “substància”? Aquella realitat deAquella realitat de
la que es diuen o en la que estan els atributsla que es diuen o en la que estan els atributs
(essencials o accidentals)(essencials o accidentals)
 Definició escolàstica deDefinició escolàstica de “substància”“substància”: allò que: allò que
existeixexisteix per si mateixper si mateix ii no necessita de cap altrano necessita de cap altra
cosa per existircosa per existir..
 Així, el volum, el pes o la temperatura existeixenAixí, el volum, el pes o la temperatura existeixen
però no són “substàncies” perquè només podenperò no són “substàncies” perquè només poden
existir com a trets d’alguna substància.existir com a trets d’alguna substància.

ANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIAANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA
 Darrere el terme “Darrere el terme “substànciasubstància” no hi ha cap” no hi ha cap
impressió. No és unaimpressió. No és una ideaidea sinó unasinó una paraula buidaparaula buida..
 Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc.Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc.
(d’ells sí que en tenim impressions) no ens resta(d’ells sí que en tenim impressions) no ens resta
res:res: No hi ha cap impressió d’un substratNo hi ha cap impressió d’un substrat..
 Malgrat tot, vivim convençuts que determinadesMalgrat tot, vivim convençuts que determinades
formes, olors, colors, textures, gustos, etc. se’nsformes, olors, colors, textures, gustos, etc. se’ns
presenten i se’ns presentaran tossudament units.presenten i se’ns presentaran tossudament units.
 Les coses són feixos de sensacions:Les coses són feixos de sensacions: fenomenismefenomenisme

Crítica de la metafísica racionalista i empiristaCrítica de la metafísica racionalista i empirista
 La crítica de la noció de substància comporta elLa crítica de la noció de substància comporta el
rebuig dels fonaments de la ontologia de Descartesrebuig dels fonaments de la ontologia de Descartes
(i de Locke).(i de Locke).
 Les tres substàncies cartesianes queden senseLes tres substàncies cartesianes queden sense
fonamentació, i la primera certesa, la de lafonamentació, i la primera certesa, la de la
substància pensant ha de ser revisada.substància pensant ha de ser revisada.
 No tenim impressió d’un “jo” fix i estable: d’unaNo tenim impressió d’un “jo” fix i estable: d’una
substància pensant. Tan sols d’un constant devenirsubstància pensant. Tan sols d’un constant devenir
de sensacions, records, sentiments, imatges...de sensacions, records, sentiments, imatges...
 Així, en què es basa la impressió d’identitat delAixí, en què es basa la impressió d’identitat del
subjecte? En la memòria, que lliga el meusubjecte? En la memòria, que lliga el meu araara ambamb
unun abansabans també meu.també meu.

CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES:CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES:
OBJECTIVITAT I INVARIÀNCIAOBJECTIVITAT I INVARIÀNCIA
 LesLes creencescreences que fonamenten la nostra existència,que fonamenten la nostra existència,
precisament per aquest motiu, són de caireprecisament per aquest motiu, són de caire
instintiuinstintiu i no racional. Les compartim amb la restai no racional. Les compartim amb la resta
d’animals.d’animals.
 Són laSón la creença en una realitat externacreença en una realitat externa (no(no
demostrable racionalment!): principi d’objectivitat,demostrable racionalment!): principi d’objectivitat,
 I laI la creença que el futur s’acomodarà al passatcreença que el futur s’acomodarà al passat::
principi d’invariànciaprincipi d’invariància

LLIBERTAT i MORALITATLLIBERTAT i MORALITAT
 LlibertatLlibertat és la capacitat d’actuar d’acordés la capacitat d’actuar d’acord
amb la pròpiaamb la pròpia voluntatvoluntat (és a dir, actuem(és a dir, actuem
lliurement quan la “lliurement quan la “causacausa” de la nostra” de la nostra
conducta és la nostra voluntat).conducta és la nostra voluntat).
 Els valors morals no es basen enEls valors morals no es basen en
raonamentsraonaments sinó ensinó en sentimentssentiments naturalsnaturals
d’acceptació o rebuig davant ded’acceptació o rebuig davant de
determinades conductes.determinades conductes.

ESCEPTICISME I METAFÍSICAESCEPTICISME I METAFÍSICA
 El resultat de la filosofia ha de ser la constatació deEl resultat de la filosofia ha de ser la constatació de
la debilitat de l’enteniment humà.la debilitat de l’enteniment humà.
 L’única forma positiva d’escepticisme és limitar laL’única forma positiva d’escepticisme és limitar la
nostra reflexió als límits del nostre enteniment.nostra reflexió als límits del nostre enteniment.
 La Metafísica és, precisament, resultat d’unaLa Metafísica és, precisament, resultat d’una
ignorància constant d’aquests límits.ignorància constant d’aquests límits.
 El gran refutador de l’escepticisme radical ésEl gran refutador de l’escepticisme radical és
l’acció.l’acció.

8 filosofia empirista

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie 8 filosofia empirista

Ähnlich wie 8 filosofia empirista (20)

Mehr von Josep Maria Altés Riera

Mehr von Josep Maria Altés Riera (17)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

8 filosofia empirista