2. 1. Origen del concepte de ciutadania 1.1 Una definició usual 1.2 La ciutadania en l’antiguitatgrecollatina 1.3 Limitacions de la ciutadaniagrega 1.4 La doble arrel de la ciutadania moderna 2. Ciutadania moderna 2.1 Ciutadania i Estat 2.2 iutadania i inclusió en l’Estat 2.3 Ciutadania i dretshumans 2.4 Ciutadania social 3. Dimensions de la ciutadaniacontemporània 3.1 Justicia i pertinença 3.2 Noves facetes de la ciutadania ÍNDEX
3. 1. Origen del concepte de “ciutadania” L’habitant de les ciutatsantigues o d’estatsmodernscom a subjecte de dretspolítics i que intervé,exercitant-los,en el govern del país. CIUTADÀ Gaudeixd’unsdrets que han de ser protegits per la ciutat o Estat. Inclou el dret de participar en les tasques de govern de la pròpiacomunitat política. Pertany a una comunitat política que s’estableixd’unmodepermanent en un territori.
6. Fases: República: elecciólliuredelsrepresentants del senat. Posterior a l’imperi: poder a l’emperador. Democràciagrega: la tradició política Antiga Roma: tradició jurídica
8. Doble arrel de la ciutadania moderna Protecció legal delsdrets de la persona Partició de la política a través de la deliberació. Idea republicana de ciutadania. Elsciutadans han de participar activament en la vida política. Versió liberal de ciutadania. Dónaprioritatalsdretssubjectiusdavant la participació política.
12. A l’Estatsónelsciutadansqui ostenten la nacionalitatd’aquest país. Per reconèixer la nacionalitat a cada nounat es dónaprioritat a una de les característiquespersonals:
13. Dret de sòl: estableix que s’ha de reconèixer coma ciutadàquineix en el tterritori nacional.
20. Les dimensions de la ciutadaniarecull dos tipusd’implicacions: Tipusd’implicacions Reconeixement legal. El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que té cada societat respecte a la sevapoblació. Reconeixement real o afectiu. Deurescívics. L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societatquanexerceixcom a ciutadà. Voluntariat.