SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 24
Downloaden Sie, um offline zu lesen
EDAT ANTIGA




         1.- Els primers pobles de la península
         2.- Els pobles colonitzadors
         3.- La romanització
EDAT ANTIGA
   Comença amb l’aparició de l’escriptura
   Acaba amb la caiguda de l’imperi romà



                                                              EDAT
PREHISTÒRIA      E. ANTIGA       E. MITJANA     E. MODERNA    CONTEMPORÀ
                                                              NIA




      3000 a.C         476 d.C           1492          1789          Ara
ELS PRIMERS POBLES DE LA PENÍNSULA
            (POBLES PREROMANS)


   IBERS: a la costa mediterrània



   CÀNTABRES I VASCONS: al
    nord

   CELTES: nord oest, oest i
    centre de la península
CARACTERÍSTIQUES DELS POBLES CELTES I DELS
                  POBLES IBERS
           CELTES                IBERS
   Procedents del centre d’Europa
   Poblen el N i centre de la            Poblen Catalunya, el litoral
    península                              mediterrani i el sud de la P.
   Poblats circulars emmuratllats i      Poblats emmurallats dalt de
    elevats                                petites elevacions
   Pricipalment eren ramaders            Vivien de l’agricultura i la
    Conreaven cereals                      ramaderia.Conreaven cereals
   Dominaven la metal.lúrgia             Dominaven la metal.lúrgia
   No coneixien l’escriptura ni la       Coneixien l’escriptura i la
    moneda                                 moneda
   Intercanvis de productes amb          Van establir relacions amb altres
    altres pobles poc freqüents            pobles del mediterrani.
COMPARACIÓ D’UN HABITATGE CELTA I D’UN IBER
      CELTA                   IBER
COMPARACIÓ D’UN POBLAT CELTA I D’UN IBÈRIC
   POBLAT CELTA          POBLAT IBÈRIC
POBLES COLONITZADORS DE LA PENÍNSULA
               IBÈRICA


   FENICIS: Provenien de Fenicia (Pròxim Orient)
   GRECS: Provenien de Grècia.
   CARTAGINESOS: Provenien de Cartago al Nord
    d’Àfrica.
MAPES DELS POBLES COLONITZADORS
     EXPANSIÓ FENICIA I GREGA         EXPANSIÓ CARTAGINESA




Fenicis: no van fundar cap colònia important.
Grecs: Van fundar Empòrion (Empúries) , la colònia més
important de la Península Ibèrica
Cartaginesos: Van fundar Cartago Nova (Cartagena) i Ibusim
(Eivissa)
EL MÓN GREC
   Eren comerciants i es van establir a l ‘actual Empúries
   Les ciutats s’anomenaven “polis”
   La base de la seva economia eren l’agricultura i el comerç
   Bons artesans, treballaven: cuir, llana, ceràmica, metalls
   Van difondre el seu pensament, la llengua i la seva forma de
    vida als llocs on van arribar.
   Creadors de la democràcia,la filosofia i els Jocs Olímpics
   Van fer avenços en: medicina, astronomia,matemàtiques i
    geografia.
   Van construir temples en honor dels déus.
   Les seves obres d’art com els temples i les escultures encara
    perduren
EXEMPLES D’OBRES D’ART DELS GRECS




                   Aquiles i Ayax
 Crater
 (Vas grec de grans dimensions)
                                      Hermes


                                    Discòbol
ART DELS GRECS




             Laocoont       Victòria


Venus de Melos

                        Ruines
ART GREC

Tipus de
columnes




           Partenó
           d ’Atenes

                       Columnes dòriques
EL MÓN ROMÀ

   Fa més de 2000 anys la ciutat de Roma va arribar a ser la capital de
    l’Imperi més extens de l’edat antiga, l’Imperi romà. Gràcies a un poderós
    exèrcit, va arribar a dominar tota la conca mediterrània. La nostra
    cultura prové, en bona part, del llegat romà.
                            Extensió de l’Imperi romà
LA CONQUESTA ROMANA

   Amb l’objectiu de dominar la
    Península i apoderar-se de les
    seves riqueses, els romans van
    desembarcar a Empúries l’any
    218 aC. Des d’aquell moment,
    les tropes romanes van anar
    conquerint el territori en tres
    fases diferents. La conquesta de
    la Península Ibèrica va durar
    més de 200anys.
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES AL MÓN
                   ROMÀ

   L’agricultura era la font de riquesa més important.
    Conreaven principalment blat, vinya i oliveres.
   Comerciaven amb productes agrícoles i artesans.
   Els intercanvis comercials es feien principalment per
    via marítima i tenien una excel.lent xarxa de calçades
   Explotaven mines d’or, plata, coure, plom, ferro, sal...
La llengua i la religió al món romà
   El llatí es va estendre per tot l’Imperi i ha donat lloc a les llengües
    romàniques: el castellà, el català, l’italià el portuguès, el francès, etc…
   Creien en molts déus i en honor seu es construïen temples i s’oferien
    sacrificis d’animals. Els primers cristians van ser perseguits i
    martiritzats. Però, de mica en mica, es va anar acceptant fins a ser
    religió oficial

Vida de
Jesús               Cristianisme perseguit         Cristianisme   Religió oficial
                                                   tolerat

S.I     33      S.II              S.III          313 S. IV 381    S. V      476
LES CIUTATS AL MÓN ROMÀ

   Les ciutats eren el centre de la vida social, econòmica, política
    i cultural .
   Estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics
    vivien en cases luxoses (domus) i els més humils, en cases de
    pisos (insulae).
   Al centre de la ciutat hi havia el fòrum on hi havia els edificis
    més importants.
   Feien arribar l’aigua mitjançant aqüeductes.
   Per commemorar algunes conquestes construïen arcs de triomf.
   Havien teixidors, sabaters, orfebres, terrissaires, botiguers…
DOMUS
EXEMPLE D’UNA CIUTAT ROMANA
LLIURES I ESCLAUS AL MÓN ROMÀ

   A la societat romana hi havia persones lliures i persones
    esclaves.
   Entre els homes i les dones lliures es diferenciaven:

    1.- Rics: propietaris de terres, grans comerciants
    2.- Humils: artesans, pagesos, petits comerciants
   Els esclaus no tenien llibertat i eren propietat d’una altra
    persona. Treballaven a les mines, al camp, en el servei
    domèstic o eren gladiadors als amfiteatres.
   Només els ciutadans romans podien votar en les eleccions i
    ser elegits governants.
L’EXPANSIÓ DE LES CIUTATS
   Els romans van convertir
    alguns nuclis ja existents en
    ciutats, com Emporiae
    (Empúries), i en van fundar
    de noves: Tarraco
    (Tarragona), Barcino
    (Barcelona), Dertosa (Tortosa)
    … La via principal de
    comunicació terrestre entre el
    nostre territori i la resta de
    l’Imperi era la Via Augusta
CONSTRUCCIONS ROMANES
CONSTRUCCIONS ROMANES




7                           8




9
                            10
LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA

                                        LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA




                                                    L’habitaven
 Va ser conquerida pels
                                 Pobles preromans Pobles colonitzadors
      Romans
Ens van deixar :            Ibers          a Catalunya              Fenicis
•llengua
•Creació de ciutats                                                            Van difondre :
•Construcció de vies        Celtes                                Cartaginesos •Pensament
 de comunicació                                                                •Llengua i economia
                          Càntabres i                                          •Forma de vida
•Economia                                                            Grecs
                           Vascons                                             •Avenços tècnics
•Lleis
                                                                               •Jocs Olímpics
                                                                               •Democràcia

Más contenido relacionado

Was ist angesagt?

La momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic EgipteLa momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic Egiptemiqueldepetra
 
Els invents dels romans
Els invents dels romansEls invents dels romans
Els invents dels romansmanelpujad
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte2nESO
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.Pilar Alvarez
 
que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romansouiamyfany
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat AntigaMAICA CIMA
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipciaPinarin_03
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
Tema 6 Egipte
Tema 6 EgipteTema 6 Egipte
Tema 6 Egiptetitolina
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socialsSílvia
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsfinamorenoo
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionscristinamoragrau
 

Was ist angesagt? (20)

La momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic EgipteLa momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic Egipte
 
Els invents dels romans
Els invents dels romansEls invents dels romans
Els invents dels romans
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Els Ibers 2
Els Ibers 2Els Ibers 2
Els Ibers 2
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
 
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
 
La momificació
La momificacióLa momificació
La momificació
 
que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romans
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipcia
 
Antic egipte revisat
Antic egipte revisatAntic egipte revisat
Antic egipte revisat
 
època grega
època gregaèpoca grega
època grega
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
Tema 6 Egipte
Tema 6 EgipteTema 6 Egipte
Tema 6 Egipte
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socials
 
Paper de la dona a l'antiga grècia
Paper de la dona a l'antiga grèciaPaper de la dona a l'antiga grècia
Paper de la dona a l'antiga grècia
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 

Andere mochten auch (16)

Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Tema 2 europa
Tema 2  europa  Tema 2  europa
Tema 2 europa
 
Medi ibers...
Medi ibers...Medi ibers...
Medi ibers...
 
Els déus gregs
Els déus gregsEls déus gregs
Els déus gregs
 
Art edat antiga
Art edat antigaArt edat antiga
Art edat antiga
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Tema 6. El poblamiento rural y el poblamiento urbano
Tema 6. El poblamiento rural y el poblamiento urbanoTema 6. El poblamiento rural y el poblamiento urbano
Tema 6. El poblamiento rural y el poblamiento urbano
 
El món conegut
El món conegutEl món conegut
El món conegut
 
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 
Tema 12
Tema 12Tema 12
Tema 12
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSMAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLACRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
CRISIS EUROPEA DEL SIGLO XVII Y DECADENCIA ESPAÑOLA
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 

Ähnlich wie Edat antiga

Ähnlich wie Edat antiga (20)

Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 
Ud 11
Ud 11Ud 11
Ud 11
 
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacionsPRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
 
Catalunya en temps de les colonitzacions.
Catalunya en temps de les colonitzacions.Catalunya en temps de les colonitzacions.
Catalunya en temps de les colonitzacions.
 
Presentación edat antiga
Presentación edat antigaPresentación edat antiga
Presentación edat antiga
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
30075466 romans
30075466 romans30075466 romans
30075466 romans
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANA
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Catalunya romana
Catalunya romanaCatalunya romana
Catalunya romana
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
polis1t12.ppt
polis1t12.pptpolis1t12.ppt
polis1t12.ppt
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 

Edat antiga

  • 1. EDAT ANTIGA 1.- Els primers pobles de la península 2.- Els pobles colonitzadors 3.- La romanització
  • 2. EDAT ANTIGA  Comença amb l’aparició de l’escriptura  Acaba amb la caiguda de l’imperi romà EDAT PREHISTÒRIA E. ANTIGA E. MITJANA E. MODERNA CONTEMPORÀ NIA 3000 a.C 476 d.C 1492 1789 Ara
  • 3. ELS PRIMERS POBLES DE LA PENÍNSULA (POBLES PREROMANS)  IBERS: a la costa mediterrània  CÀNTABRES I VASCONS: al nord  CELTES: nord oest, oest i centre de la península
  • 4. CARACTERÍSTIQUES DELS POBLES CELTES I DELS POBLES IBERS CELTES IBERS  Procedents del centre d’Europa  Poblen el N i centre de la  Poblen Catalunya, el litoral península mediterrani i el sud de la P.  Poblats circulars emmuratllats i  Poblats emmurallats dalt de elevats petites elevacions  Pricipalment eren ramaders  Vivien de l’agricultura i la Conreaven cereals ramaderia.Conreaven cereals  Dominaven la metal.lúrgia  Dominaven la metal.lúrgia  No coneixien l’escriptura ni la  Coneixien l’escriptura i la moneda moneda  Intercanvis de productes amb  Van establir relacions amb altres altres pobles poc freqüents pobles del mediterrani.
  • 5. COMPARACIÓ D’UN HABITATGE CELTA I D’UN IBER CELTA IBER
  • 6. COMPARACIÓ D’UN POBLAT CELTA I D’UN IBÈRIC POBLAT CELTA POBLAT IBÈRIC
  • 7. POBLES COLONITZADORS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA  FENICIS: Provenien de Fenicia (Pròxim Orient)  GRECS: Provenien de Grècia.  CARTAGINESOS: Provenien de Cartago al Nord d’Àfrica.
  • 8. MAPES DELS POBLES COLONITZADORS EXPANSIÓ FENICIA I GREGA EXPANSIÓ CARTAGINESA Fenicis: no van fundar cap colònia important. Grecs: Van fundar Empòrion (Empúries) , la colònia més important de la Península Ibèrica Cartaginesos: Van fundar Cartago Nova (Cartagena) i Ibusim (Eivissa)
  • 9. EL MÓN GREC  Eren comerciants i es van establir a l ‘actual Empúries  Les ciutats s’anomenaven “polis”  La base de la seva economia eren l’agricultura i el comerç  Bons artesans, treballaven: cuir, llana, ceràmica, metalls  Van difondre el seu pensament, la llengua i la seva forma de vida als llocs on van arribar.  Creadors de la democràcia,la filosofia i els Jocs Olímpics  Van fer avenços en: medicina, astronomia,matemàtiques i geografia.  Van construir temples en honor dels déus.  Les seves obres d’art com els temples i les escultures encara perduren
  • 10. EXEMPLES D’OBRES D’ART DELS GRECS Aquiles i Ayax Crater (Vas grec de grans dimensions) Hermes Discòbol
  • 11. ART DELS GRECS Laocoont Victòria Venus de Melos Ruines
  • 12. ART GREC Tipus de columnes Partenó d ’Atenes Columnes dòriques
  • 13. EL MÓN ROMÀ  Fa més de 2000 anys la ciutat de Roma va arribar a ser la capital de l’Imperi més extens de l’edat antiga, l’Imperi romà. Gràcies a un poderós exèrcit, va arribar a dominar tota la conca mediterrània. La nostra cultura prové, en bona part, del llegat romà. Extensió de l’Imperi romà
  • 14. LA CONQUESTA ROMANA  Amb l’objectiu de dominar la Península i apoderar-se de les seves riqueses, els romans van desembarcar a Empúries l’any 218 aC. Des d’aquell moment, les tropes romanes van anar conquerint el territori en tres fases diferents. La conquesta de la Península Ibèrica va durar més de 200anys.
  • 15. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES AL MÓN ROMÀ  L’agricultura era la font de riquesa més important. Conreaven principalment blat, vinya i oliveres.  Comerciaven amb productes agrícoles i artesans.  Els intercanvis comercials es feien principalment per via marítima i tenien una excel.lent xarxa de calçades  Explotaven mines d’or, plata, coure, plom, ferro, sal...
  • 16. La llengua i la religió al món romà  El llatí es va estendre per tot l’Imperi i ha donat lloc a les llengües romàniques: el castellà, el català, l’italià el portuguès, el francès, etc…  Creien en molts déus i en honor seu es construïen temples i s’oferien sacrificis d’animals. Els primers cristians van ser perseguits i martiritzats. Però, de mica en mica, es va anar acceptant fins a ser religió oficial Vida de Jesús Cristianisme perseguit Cristianisme Religió oficial tolerat S.I 33 S.II S.III 313 S. IV 381 S. V 476
  • 17. LES CIUTATS AL MÓN ROMÀ  Les ciutats eren el centre de la vida social, econòmica, política i cultural .  Estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses (domus) i els més humils, en cases de pisos (insulae).  Al centre de la ciutat hi havia el fòrum on hi havia els edificis més importants.  Feien arribar l’aigua mitjançant aqüeductes.  Per commemorar algunes conquestes construïen arcs de triomf.  Havien teixidors, sabaters, orfebres, terrissaires, botiguers…
  • 18. DOMUS
  • 20. LLIURES I ESCLAUS AL MÓN ROMÀ  A la societat romana hi havia persones lliures i persones esclaves.  Entre els homes i les dones lliures es diferenciaven: 1.- Rics: propietaris de terres, grans comerciants 2.- Humils: artesans, pagesos, petits comerciants  Els esclaus no tenien llibertat i eren propietat d’una altra persona. Treballaven a les mines, al camp, en el servei domèstic o eren gladiadors als amfiteatres.  Només els ciutadans romans podien votar en les eleccions i ser elegits governants.
  • 21. L’EXPANSIÓ DE LES CIUTATS  Els romans van convertir alguns nuclis ja existents en ciutats, com Emporiae (Empúries), i en van fundar de noves: Tarraco (Tarragona), Barcino (Barcelona), Dertosa (Tortosa) … La via principal de comunicació terrestre entre el nostre territori i la resta de l’Imperi era la Via Augusta
  • 24. LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA L’habitaven Va ser conquerida pels Pobles preromans Pobles colonitzadors Romans Ens van deixar : Ibers a Catalunya Fenicis •llengua •Creació de ciutats Van difondre : •Construcció de vies Celtes Cartaginesos •Pensament de comunicació •Llengua i economia Càntabres i •Forma de vida •Economia Grecs Vascons •Avenços tècnics •Lleis •Jocs Olímpics •Democràcia