2. TEIXITS TOUS
• Els teixits tous són la 1a.
línia de defensa contra la
majoria de lesions i es
malmeten molt sovint.
• Les lesions del teixit tou
poden ser de diversos
tipus:
– rascades simples
– contusions
– ferides greus
– penetració cossos
estranys
3. FERIDA TANCADA (1)
• El dany al teixit tou està per
sota de la mucosa o de la pell,
però la superfície resta
intacta.
• La lesió s’estén a profunditats
variables.
• A la dermis les cèl·lules són
malmeses, es trenquen vasos,
flueixen líquids d’edema i
s’acumula sang, cosa que
genera un hematoma.
4. FERIDA TANCADA (2)
• Tractament
– les petites no necessiten
cures d’urgència.
– la inflor i el sagnat de les
extenses (com una fractura
de fèmur) poden causar
xoc hipovolèmic. Es poden
controlar, com el dolor,
aplicant gel, compressió
local i immobilització.
– l’elevació també redueix
l’edema.
5. FERIDES OBERTES (1)
• Hi ha trencament de la
superfície de la pell o
de la mucosa.
• Poden ocasionar un
sagnat més profús.
• La ferida es pot
infectar.
6. FERIDES OBERTES (2)
• Hi ha 4 tipus de ferides
obertes :
– abrasions: pèrdua
d’epidermis i part de dermis.
– laceracions: objectes filosos.
Poden arribar a múscul,
nervis i vasos.
– avulsions: es desprèn un
penjoll.
– puncions: sagnat no sever.
Poden lesionar·se
estructures profundes.
7. FERIDES OBERTES (3)
• Factors de gravetat.
– profunditat: afectació de capa int. de
pell i altres teixits o òrgans interns.
– localització: si afecten mans, orificis o
són punxants a tòrax, abdomen o
articulacions.
– extensió: com més extensa més
probabilitats d’infecció.
– brutes i/o amb cossos estranys.
– amb hemorràgies.
– no tractades abans de 6 hores.
8. TRACTAMENT D’UNA
FERIDA LLEU
• Rentat de mans i autoprotecció.
• Neteja amb aigua i sabó per arrossegar
cossos estranys .
• Neteja amb gases del centre a l’ext.
• Aplicar antisèptic sense color o amb
coloració fàcil d’eliminar: povidona
iodada.
• Tapeu amb gases.
• Si té vores separades, es poden ajuntar
amb esparadrap.
9. TRACTAMENT D’UNA
FERIDA GREU
• Control de l’hemorràgia.
• No extragueu cossos estranys
clavats. Si n’hi ha, s’han de
subjectar.
• No burxeu per dintre de la
ferida.
• Col·loqueu-hi gases humides.
• Control de l’estat general i els
signes vitals.
11. DEFINICIÓ
• Exèresi d’una part o de la totalitat
d’una extremitat o d’una part
qualsevol del cos.
• Els accidents de trànsit en són la
causa principal. També els
accidents laborals, que presenten
freqüentment l’amputació com a
lesió única.
• L’increment dels esports de risc
ha incrementat les fractures amb
risc d’amputació.
12. QUADRE CLÍNIC LOCAL
• Inicialment sagna molt.
Després pot aturar-se.
• Hi ha mecanismes
combinats: fractura, tall a
pell, arrencament tendinós i
atrició muscular, amb lesions
a diferents nivells.
• L’observació es dificulta per
roba o atrapament.
Distalment: anestèsia,
paràlisi, pal·lidesa, fredor i
absència de sagnat.
13. QUADRE CLÍNIC GENERAL
• Xoc hemorràgic .
• La instauració del xoc
no serà només per
hipovolèmia, també
intervindrà el dolor.
14. DIAGNÒSTIC
• En les totals és molt fàcil. La
dificultat sorgeix en aquelles
lesions que conserven algun
nexe d’unió entre els dos
extrems seccionats.
• En el context prehospitalari té
poca importància distingir
entre amputació completa o
incompleta.
15. TRACTAMENT
• Una amputació o una fractura
grau tres són lesions molt
espectaculars però en el
context d’un politraumàtic
poden no ser prioritàries.
• L’actuació seqüencial serà:
– control de l’hemorràgia.
– tractament del dolor.
– actuació sobre el monyó.
– actuació sobre l’extremitat
amputada.
16. CONTROL DE
L’HEMORRÀGIA (1)
• L’absència
d’hemorràgia del
monyó és
momentània:
– vasoespasme
– hTA severa
– compressió per un
objecte que cedirà
en alliberar el
pacient.
17. CONTROL DE
L’HEMORRÀGIA (2)
• Per aturar el sagnat hi ha 3
maniobres:
– compressió arterial.
• difícil d’aplicar eficaçment.
– embenat compressiu.
• com tractament transitori és el més
correcte.
– torniquet.
• atura eficaçment el sagnat.
• la mala col·locació perjudica: facilita
l’hemorràgia del retorn venós.
18. ACTUACIÓ SOBRE EL
MONYÓ
• Col·locar gases estèrils mullades amb sèrum
fisiològic i envoltar-ho amb benes o talles
estèrils.
• Mai seccionar nexes d’unió entre zona proximal
i distal de l’amputació per insignificant que
sembli. L’única excepció seria la certesa que el
retard en l’alliberament de l’extremitat
greument traumatitzada causaria la mort del
pacient o lesions greus irreversibles.
19. ACTUACIÓ SOBRE
L’EXTREMITAT AMPUTADA (1)
• Han d’arribar a l’hospital els
teixits amputats ràpidament,
sense retardar el tractament del
ferit, si la recuperació del
segment amputat és laboriosa.
• La valoració de la viabilitat dels
teixits i de la reimplantació la ha
de fer una persona
experimentada.
20. ACTUACIÓ SOBRE
L’EXTREMITAT AMPUTADA (2)
• Si l’amputació és l’única lesió, l’hemorràgia està
controlada i, si no es retarda el trasllat, la pauta
serà:
– cobrir amb gases estèrils mullades amb sèrum
fisiològic.
– embolicar l’extremitat i col·locar-la a una bossa.
– col·locar la bossa dins d’un altra amb gel.
– en cas que no acompanyeu el pacient cal apuntar:
nom, hora de l’accident, hora de col·locació del
torniquet.
