Document introductori per a tractar els NESE per DEA a l'ensenyament d'adults. S'ofereixen explicacions i pautes bàsica per dislèxia, disortografia, disgrafia, discalcúlia, TDA i TDAH. És una eina per a poder portar a terme adaptacions senzilles que millorin l'aprenentatge de l'alumne.

1. Com podem intervenir amb alumnes NESE que
necessitin una ACI No-Significativa a l'ESPA?
Què són les DEA?
Les DEA són les Dificultats Específiques d'Aprenentatge. Moltes tenen a veure
amb el desenvolupament neurològic, i tot i que poden coexistir amb dificultats de
caràcter social, no tenen el seu precursor en l'ambient.
Les DEA que treballarem en aquest petit dossier només solen implicar una
dificultat d'accés al currículum (ja que a la ESPA només podem fer adaptacions
NO-significatives). No hem d'oblidar, però, que les directrius que oferirem aquí són de
caire molt general i que cada professor ha de decidir com les aplica amb cada alumne
en concret segons la seva casuística.
Breu descripció de les DEA que ens trobem més habitualment a classe
Dislèxia
"La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge de la lectoescriptura, de caràcter
persistent i específic, que es dóna en nins que no presenten cap hàndicap físic, psíquic
ni sociocultural. L'origen d'aquest trastorn sembla derivar d'una alteració del
neurodesenvolupament". (OIDEA)
"La dislèxia és molt més que tenir dificultats en la lectura i en l'escriptura, ja que
existeixen problemes de comprensió, de memòria a curt termini, d'accés al lèxic,
confusió entre la dreta i l'esquerra, dificultats en les nocions espaciotemporals... hem
de tenir en compte que no existeixen dos dislèxics idèntics i, per tant, cada cas és únic i
no ha de presentar necessàriament la totalitat dels símptomes." (OIDEA)
S'estima que un 10% de la població té dislèxia.
Com la podem identificar?
• En primer lloc, hauríem de consultar amb l'equip educatiu i, si escau, derivar el
cas a l'orientador.
• A les Illes Balears existeixen protocols de detecció de la dislexia, els PRODISLEX.

2. N'hi ha un per cada etapa educativa. Nosaltres podríem emprar els de
secundària i els de cicles formatius. Els podreu trobar tots a la pàgina web del
Servei de Suport Educatiu del Govern Balear.
Disgrafia
La disgrafia és el transtorn que dificulta l'acte d'escriure. La persona afectada
presenta una dificultat motriu per produir escriptura.
Disortografia
La disortografia és el transtorn del llenguatge escrit que se centra en el conjunt
d'errades de l'escriptura que afecten la paraula, però no al seu traçat ni a la seva
grafia.
TDA
El Transtorn del Dèficit d'Atenció també se sol denominar "tipus
predominantment inatent". Aquest transtorn involucra la manca d'atenció i
concentració, així com trambé un comportament de distracció. Els subjectes que el
pateixen no són excessivament actius i tampoc interrompen les classes; generalment no
completen les seves tasques, es distreuen amb facilitat, cometen errades imprudents i
eviten activitats que requereixin un treball mental continuu i molta concentració. Com
que no interrompen, allò més probable és que els símptomes d'aquest alumne ens
passin desapercebuts.
TDA per Hiperactivitat
Generalment la hiperactivitat no es dóna tota sola i se sol associar al TDA.
Barkley descriu el transtorn del dèficit d'atenció per hiperactivitat (TDAH) de la
següent manera: "És un transtorn del desenvolupament caracteritzat per nivells de
manca d'atenció, sobreactivitat, impulsivitat... inapropiats des d'un punt de vista
evolutiu. Aquests símptomes s'inicien sovint en la primera infància, són de naturalesa
relativament crònica i no poden atribuir-se a alteracions neurològiques, sensorials,
del llenguatge greu, a retard mental o a transtorns emocionals importants. Aquestes
dificultats s'asocien normalment a dèficit en les conductes regides per les normes i a un
determinat patró de rendiment".

3. • En el TDAH el dèficit fonamental seria un deteriorament de l'autocontrol i
una dificultat excessiva (per l'edat en qüestió) per inhibir la resposta
impulsiva a les necessitats o els desitjos interns.
• No interfereix en el coneixement, peo sí que és un problema d'execució.
• No és un transtorn d'aprenentatge, però sí del rendiment.
• No és un problema de memòria, però sí de la memòria de treball.
• No obliden el coneixement, obliden fer-lo o aplicar-lo.
• L'atenció serà sostinguda mentre l'ambient ho potenciï i ho reforci, per
tant, s'ha d'emprar la modificació de conducta.
• S'ha d'elevar la motivació en el punt d'execució.
• S'han de fragmentar les tasques futures en petites porcions.
• Per tant, no els podem exigir el mateix que a persones sense TDAH.
(Isabel Chávez, Fundación Adana)
Discalcúlia
Transtorn específic de l'aprenentatge de les matemàtiques que implica una
dificultat pel processament numèric i per comprendre i realitzar càlculs. Gairebé no se
sol diagnosticar, ja que s'associa a la dislèxia (hi ha estudis que diuen que n'és una
variant). El seu tractament sovint no és l'adequat. La discalcúlia pot ser causada per
un dèficit d'orientació o de percepció visual. Les persones amb discalcúlia no només
presenten problemes amb les matemàtiques, sinó també amb la comprensió
d'indicacions, adreces... Aquesta DEA es mostra de diferent manera segons l'edat de
l'individu.
Altres
La casuística que ens podem trobar pot ser gairebé infinita, des de les DEA
abans esmentades fins a alumnes amb TEA de diferents nivells (transtorn de l'espectre
autista, com ara els Asperger, que solen ser autistes d'alt rendiment), esquizofrènia (un
alumne esquizofrènic ben medicat ens pot passar perfectament desapercebut),
transtorn bipolar, TOC (transtorn obsessiu compulsiu), TEL (transtorn de l'espectre
lingüístic, de caire molt divers), síndromes de Down, etc.

4. I la medicació?
No totes les persones que pateixen un d'aquests transtorns han de rebre
medicació, un TDAH es pot medicar o no en funció del seu grau i de la seva edat, i
sempre a criteri mèdic, i no familiar ni docent. Tot i això, sí que és cert que en aquells
transtorns que suposen una qüestió de salut mental la medicació sovint ajuda a la
persona que el pateix a poder tenir una vida plena en societat.
Alerta!!
Hem d'anar alerta amb els falsos positius, ja que són tant o més greus que un
cas no diagnosticat. Si bé és cert que hem d'evitar mites com titllar de vessut a un
alumne amb TDA o a un altre frustrat perquè per mor de la seva dislèxia no és capaç
de seguir un text, també és cert que n'hi ha d'altres que mostren una manca de
compromís amb l'estudi i no tenen cap tipus dificultat d'aprenentatge. En els nostres
ulls i en el nostre sentit comú hi ha la capacitat de discriminar els casos; a més,
gaudim d'una eina encara més efectiva que el nostre instint: els nostres companys.
Si tot un equip educatiu veu el mateixos símptomes en un alumne, és per alguna
cosa. Si aquests símptomes es mostren en àrees concretes, podrem començar a
delimitar quina ajuda li podem oferir, i si són genèrics haurem d'actuar com equip,
amb els mateixos criteris.
Quines DEA podem ajudar a pal·liar des de la nostra assignatura?
Si ens ho proposam, gairebé totes les que no impliquen una adaptació
significativa. Allò que és molt important és que tots i cadascun de nosaltres deixem
constància per escrit de les intervencions que portem a terme. Allò que hem de
procurar és que l'alumne estigui en igualtat de condicions respecte dels seus
companys.
Com podem procedir si tenim un alumne amb...?
Dislèxia
• Emprar una font de lletra redona i prou gran per a què l'alumne pugui
llegir la informació amb facilitat. Es recomanen els cossos verdana 12,
calibri 14, etc., però especialment la lletra sassoon. No hi ha evidències
que la lletra lligada (com edelfontmed) millori les habilitats dels alumnes.

5. • Deixar un espai suficient entre les línies i, si cal, entre els paràgrafs.
• Escurçar la mida de les línies (que ocupin, per exemple, la meitat o dues
terceres parts de les línies normals).
• Plantejar les preguntes una per una. No fer preguntes reduplicades. Si a
un apartat hi ha d'haver diverses qüestions, convé posar-les amb punts
diferents o especificar que hi ha dues coses a contestar (per exemple,
quan es demana "quan" i "on" a una mateixa pregunta, si no ho volem
posar en línies o punts separats, podem subratllar i posar en negreta
aquestes dues paraules).
Disgrafia – Si escau, proporcionar una mica més de temps per a què l'alumne
pugui desenvolupar els seus treballs en igualtat de condicions, o bé escurçar el nombre
d'activitats a dur a terme.
Disortografia – No tenir en compte, en cap cas, les errades ortogràfiques o
lèxiques a l'hora de corregir.
TDA i TDAH
• Evitar estímuls que puguin distreure.
• Procurar que l'alumne segui prop del professor.
• Practicar la comunicació asertiva (ordres asertives, llenguatge positiu...)
• Ajudar a organitzar l'àrea de treball de l'alumne i, si escau, els seus materials.
• Si ho trobam pertinent, supervisar les tasques i els materials (deures, tasques a
classe, estat dels llibres i del quadern o de la carpeta...)
• Establir rutines clares de tasques.
• Motivar l'aprenentatge actiu i interactiu.
• Proporcionar materials amb base visual: diferents colors, formes, elements
tàctils...
• Fragmentar les tasques (amb descansos breus, per exemple).
• Emprar les normes i els límits.
• Evitar situacions de confrontació.
• Extingir les conductes que només pretenguin cridar l'atenció.
• Fomentar el cicle de la motivació, tot mantenint expectatives realistes i
potenciant l'esperança d'èxit -aprenentatge experimental-. (Chávez)

6. Discalcúlia
• Llegir els problemes en veu alta i "desmuntant-ne" cada una de les parts, sovint
no els saben fer perquè no entenen l'enunciat.
• Posar exemples que es puguin donar en la vida real, per tal que l'alumne pugui
establir una analogia amb un fet que li sigui proper.
• Fer que els fulls per desenvolupar la tasca siguin nets i clars. Si hi ha massa
informació o massa exercicis l'alumne pot ser tengui més dificultat per a la seva
realització.
• Repetir els processos matemàtics. La repetició és la base de l'hàbit.
• Emprar processos de raonament i establir relacions quantitatives, aplicant
aquests aspectes a la vida diària.
• Fomentar les sessions individuals.
• No pressionar l'alumne amb el temps del qual disposa per fer una determinada
tasca.
Quines DEA podem ajudar a pal·liar des de la nostra assignatura?
Si ens ho proposam, gairebé totes les que no impliquen una adaptació
significativa.
Com ho podem portar a terme des de cada matèria?
A banda de les orientacions que hem donat més amunt, podem agrupar les
assignatures d'ESPA en quatre grups segons el seu àmbit (llengües maternes, matèries
descriptives, matemàtiques i llengua estrangera). Aquí intentarem oferir-vos
orientacions específiques per cadascun d'aquests àmbits.
Llengua Castellana i Llengua Catalana
- Fomentar la llengua oral com a eina de comunicació i d'aprenentatge (p. ex., argumentació = debat).
- A les proves escrites, valorar més la coherència i l'adequació que la cohesió i la correcció.
- Oferir un suport visual i/o digital pels diferents conceptes a aprendre.
- Als apartats teòrics, com ara literatura, fer preguntes directes i dirigides.
- Proporcionar lectures adaptades i descartar aquelles que puguin resultar llargues i desencoratjadores.
- Dislèxia: Evitar els exercicis d'ortografia a les proves. Si se'n fan, han de ser amb lletres o paraules
pactades amb l'alumne o se li ha d'adaptar la correcció.
- Dislèxia: Obviar certes errades d'accentuació. Els alumnes dislèxics saben aplicar la norma a la
perfecció, allò que els costa és distingir la síl·laba tònica.

7. C. de la Naturalesa i C. Socials
- Oferir suport visual i/o digital. Emprar els elements gràfics que puguin ser útils.
- Fomentar els mapes conceptuals.
- Fer preguntes concretes i unívoques (no posar més d'una o dues preguntes en un mateix punt).
Matemàtiques
- Fer comparatives.
- Establir semblances amb la vida real.
- Crear paradigmes que fomentin la capacitat de retenció de l'alumne (per exemple, "la x és una
marginada que sempre va tota sola", fer semblances entre les fraccions i les receptes de cuina 2/3 +
1/4, etc.)
Anglès
- Fomentar l'ús de la llengua oral i l'opció de respondre oralment a qüestions de "listening".
- Emprar suports visuals i no traduccions escrites. Usar pictogrames.
- Fer llistes de vocabulari amb imatges.
- Consensuar elements a practicar i millorar (per exemple, el present simple i el continu, el passat...).
- Evitar estructures complexes -a l'àmbit escrit-.
- No valorar les "spelling mistakes".
Quin és el mètode més efectiu?
No hi ha remeis universals. Hi ha directrius que solen funcionar i solen millorar
l'aprenentatge de l'alumne i el seu èxit escolar. El millor mètode és aquell que s'adapta
a l'alumne en qüestió. Cada cas és únic i cada alumne necessitarà seguir unes pautes o
unes altres.
I si aquestes DEA es donen combinades?
No passa res! Es poden abarcar des d'una perspectiva multidisciplinar i amb
treballs combinats. De fet, hi sol haver comorbilitat entre TDA-H i dislèxia.
Estigmes i mites que hauríem de procurar evitar
• Presentar una DEA no vol dir ser beneit ni venir d'una família
desestructurada, només indica un transtorn del neurodesenvolupament.
Aquest transtorn pot ser del llenguatge, matemàtic, espaciotemporal...
• L'alumne amb DEA no és mandrós ni està desmotivat, el desmotiven les
nostres etiquetes negatives. Allò que pot passar és que es frustri perquè
no és capaç d'accedir a un aprenentatge pel qual és totalment hàbil.

8. • En comptes de dir "no pot fer" o "no és capaç de" hauríem de
replantejar-nos aquesta situació i girar-la cap a un "ha de treballar",
"hauria de posar atenció especialment a...", "podria començar per
treballar l'habilitat/millorar/desenvolupar..."
• No s'ha de victimitzar l'alumne, sinó que se l'ha d'implicar en el seu propi
procés d'aprenentatge mostrant-li que pot aconseguir el mateix que els
seus companys (o més), però per un altre camí. Ni més fàcil ni més difícil:
diferent.
Pàgines on consultar:
http://www.oidea.org/
http://www.disfam.org/
http://www.fundacioncadah.org/
http://www.fundacionadana.org/
http://www.discalculia.es/discalculia/Inicio.html
Servei de suport educatiu / Servei d'atenció a la diversitat
http://www.slideshare.net/EsCalidoscopi/les-presumptes-dislexies
I si necessit més?
Adreçau-vos al Departament d'Orientació o, si tant voleu, a qualque amic vostre
que sigui psicòleg o logopeda. Compartir experiències i casos pot ser un bon inici per
aprendre a ajudar els nostres alumnes.
I els cursos de formació?
No és que no siguin útils, però sovint són massa genèrics i no donen pautes
específiques. Allò millor és ser autodidacta i especialitzar-se en allò que un pot
treballar millor o en allò que més li interessa. Hi sol haver congressos i ponències molt
interessants (i solen donar punts!).
Tant a www.weib.caib.es com a les pàgines que hem citat anteriorment hi solen
publicitar cursos i jornades. Són d'especial interès aquells que mostren una visió
íntegra del desenvolupament de l'alumne (escola, família, societat i el propi alumne).