On s'expliquen els moviments del Romanticisme i la Renaixeças a Catalunya.

1. Noms: Marta Auladell
Natalia Mata
Marta Reina
Irene Valderrama
Assignatura: Català
Curs: 4 Eso B

2. ROMANTICISME
Es un moviment literari que paregué a Alemanya i a la Gran
Bretanya al final del segle XVIII, s'estengué per Europa durant els
primers decennis del XIX i, replantejà tots els esquemes vigents.

3. POSICIONS IDEOLÒGIQUES
1. Conservador, confessional i
monàrquic: va aparèixer el
període anterior al 1830 i
projectà les seves inquietuds
sobre el passat medieval.
2. Liberal, irreligiós, republicà: i,
en certs casos, revolucionari,
tipificà el posterior a aquella data i
les projectà sobre el futur.

4. MANIFESTACIONS
Societat i literatura (XVIII-XIX):
• 1830-1840, després d’uns anys de
persecució, provocades per
l’absolutisme, es van produïr les
revolucions romàntiques. Com a obra a
destacar tenim «LA PATRIA» de
Bonaventura Carles Aribau.
• 1833-1844, el romanticisme es va
introduir a la vida pública. Van
aparèixer revistes relacionades amb el
romanticisme (ex. El Vapor)
• 1844-1859, quasi tots els escriptors
escrivien en castellà.
• 1859, es van fundar els Jocs Florals.
Bonaventura Carles
Aribau

5. CARACTERÍSTIQUES
El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i
hipercrític de la Il·lustració:
•La major importància del sentiment enfront de la raó.
•El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.
•La forta tendència nacionalista de cada país.
•La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
•La de l'originalitat en contra la tradició
grecollatina.
•La creativitat enfront a la imitació
neoclàssica.
•L'obra imperfecta, inacabada i oberta en
lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.

6. • El "mal del segle": S'anomena "mal del
segle" la malenconia que presidí l'estat
d'ànim de molts joves autors romàntics.
• La nostàlgia del passat: L'ànsia de
fugida fa que molts d'aquests autors girin
els ulls cap a l'Edat Mitjana que admiren i
cap a la institució de la cavalleria, que
propicià tants herois.
• El jo: Com que el més important d'un
individu és el seu món interior.
• La natura: que es també un mirall de
l’anima.
• El sofriment del poble
• El desvetllament de la identitat
nacional
TEMES

7. EFECTES DEL CANVI REVOLUCIONARI
El moviment romàntic va presentar un canvi profund en la manera
d’entendre l’art. Els efectes d’aquesta canvi revolucionari són:
• La sensibilitat romantica: es basa en la
capacitat de transmetre emocions i
sentiments propis a traves de l’art.
• Estímul de la imaginació i de la llibertat
creadora: l’artista romàntic basa la seva
estètica en la imaginació, ‘espontaneïtat i la
llibertat per crear una obra única.
• L'exaltació dels sentiments nacionals: els
romàntic veien reflectits els seus principis de
llibertat i espontaneïtat en l’art popular, que
fou considerar art nacional.

8. Alguns autors
destacats són:
Gustavo Adolfo
Bécquer, Àngel
Guimerà, Victor
Hugo, Mariano José
de Larra.
Victor Hugo
Àngel GuimeràMariano José de Larra

9. ELS JOCS FLORALS
Els Jocs Florals són certàmens literaris que esdevenen promotors i
difusors d'una llengua. Van ser inaugurats el 1323 a Tolossa de
Llenguadoc per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors on hi
havia trobadors i poetes catalans.

10. Els Jocs Florals de Barcelona van instaurar-se per
segona vegada el 1859 gràcies a Antoni Bofarull i
de Víctor Balaguer, amb el lema Pàtria, Fides,
Amor, en honor als tres premis ordinaris:
•La Flor Natural: s'atorgava a la millor poesia
amorosa.
•L' Englantina d' Or: a la millor poesia patriòtica
•La Viola d' Or i Argent: al millor poema religiós.
Antoni
Bofarull
Víctor Balaguer
JOCS FLORALS A
BARCELONA

11. Els Jocs Florals aglutinen participants d'ideologies contraposades:
republicans, conservadors i generacions més joves. A les darreries
del segle XIX, els Jocs començaren a ser considerats una institució
anacrònica per això intentaven modernitzar-los.
Josep Carner
•1914: Josep Carner, no va tenir èxit. El punt
més polèmic va ser la posició contrària a les
normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.
•1934: Els organitzadors dels Jocs no van
acceptar les normes.

12. •1932: Van aparèixer Lo Rat Penat (entitat
fundada a València el 1878 per iniciativa
de Carmel Navarro i Llombart, amb la
finalitat de promoure tota mena d’activitats
culturals que impulsessin la difusió de les
idees de la Renaixença al País Valencià
de les Normes de Castelló).
Carmel Navarro i
Llombard
Els Jocs Florals van sofrir les conseqüències de la repressió
catalanista de la dictadura de Primo de Rivera. El 1925 va impedir-se
la seva celebració. Del 1926 al 1929 no es va poder celebrar la festa
pública d'entrega de premis i es van haver d'entregar de forma
privada.

13. Els últims guardonats són: Lluís Roda el 2010, amb l'obra
‘Nadir’ i l'Albert Roig amb l'obra ‘Tempesta’, el 2011.
Lluís Roda

14. LA RENAIXENÇA
La Renaixença és un moviment cultural del català del segle XIX. El
seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a
llengua literària i de cultura després de segles en que el castellà va
tenir més parlants i importància (període anomenat genèricament
Decadència). Apareixen els conceptes de llengua i pàtria.

15. •Fomentar el coneixement de la pròpia
historia per rescatar el passat medieval i la
gran tradició cultural de l’oblit.
•La creació de la literatura catalana (en
qualsevol gènere), conduïda per una llengua
normativitzada.
•La creació d'institucions noves que empenyin
la nova dinàmica literària (editorials,
premsa…) i el reforçament de les institucions
ja existents (Reial Acadèmia de les Bones
Lletres de Barcelona…).
PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA

16. En aquesta etapa es consoliden les editorials catalanes i valencianes.
La majoria de la literatura és de temàtica catalana, però s'escriu en
castellà.
Es promulga la Llei Moyano, de 1857, que estableix l'obligatorietat de
l'ensenyament primari de la llengua castellana. Dos poetes són els que
marquen l'inici i el programa de la renaixença: Bonaventura Carles
Aribau i Joaquim Rubió i Ors.
LA DIGLÒSSIA

17. AUTORS
Els autors més importants són:
Narcís Oller i MoragasÀngel GuimeràJacint
Verdaguer

18. POEMA:
“LA
PÀTRIA
”
‘DD.AA’: Nou Estímul Llengua
Catalana i Literatura. Pàg. 227
De Bonaventura Carles
Aribau.