Emotiva't 3 - 2010

1. Optimització de processos, innovació i enfocament global
mulla’t per
l’eficiència
RevistainternadelCol·lectiudelaFundacióPolitècnicadeCatalunya.Juliol2010.Número3
Parlem amb Antoni Giró,
rector de la UPC
l’fpc a Terrassa,
la consolidació del canvi
Estudiants d’aquí i d’allà: l’FPC
vista pels alumnes

2. 03 Editorial
Un model eficient, per Joaquim Olivé, Director de l’FPC
04 Coses que passen
L’actualitat de la Fundació
06 Comunitat
Desenvolupament de Negoci - Línia de Solucions Individuals
12 De tu a tu
Antoni Giró, rector de la UPC
18 Mirada exterior
Alumnes d’arreu del món
20 Entre nosaltres
Canvis a la seu de l’FPC a Terrassa
24 La fitxa
Jordi Arnaiz, Departament de Serveis Generals
25 Naturalment
Vacances urbanes
26 Altaveu
Agenda d’oci a Barcelona i Terrassa
sumari
Emotiva’t, la revista del Col·lectiu de la
Fundació Politècnica de Catalunya
Direcció
Ignasi del Río
Coordinació FPC
Erika López
Han col·laborat
Antoni Giró, Annarosa Cánovas-Pérez,
Rosa Nualart, Iván Chica, Marta Martí,
Jordi Arnaiz, Ignasi del Río,
Karen Zenteno i Steven González
Disseny i realització:
BPMO Edigrup
Guitard 43, 1a planta
08014 Barcelona.
Tel.: 93 363 78 40
Fax: 93 410 84 15
www.bpmoedigrup.com
Coordinació editorial
Toni Ponce
Direcció creativa
Paula Mastrángelo
Direcció d’art
Rosa Baldrich
Maquetació
Bernat Majoral
Coordinació lingüística
Raúl Pelegrín
Coordinació de fotografia
Carlota Prats
Producció
Cristina Prats
4 6

3. L’elaboració del Pla Estratègic 2010-2014, del qual us vam parlar a l’anterior número,
va ser el fruit d’un treball de fons per definir aquells trets identificatius que ens donaven
sentit com a equip. En identificar aquests trets, es van establir les missions i la visió de
la Fundació, però també vam identificar els nostres valors. Tot individu o organització es
regeix per una sèrie de valors fonamentals que defineixen la seva manera d’actuar i l’FPC
en té els seus propis: sense l’ecoeficiència, la innovació, l’orientació al client i l’enfoca-
ment global no seríem qui som ara, qui volem continuar sent com a organització.
Aquests valors responen a un tarannà i a una manera de treballar en equip i fan possible
traçar uns objectius. Parlem d’oferir valor al client, d’optimitzar processos, d’adaptació
a les necessitats del mercat, de ser ecoeficients, etc., objectius que s’emmarquen dins
el projecte del Pla Estratègic.
Amb els primers resultats de la implantació del Pla Estratègic i els canvis organitzacio-
nals duts a terme els darrers temps, l’eficiència es consolida i deixa de ser una aspira-
ció de futur per ser una realitat. Tots els que formem el col·lectiu de la Fundació hem
demostrat que és possible i aquesta és la línia en la qual volem continuar: el treball en
equip és el que impulsa I’FPC per aquest camí.
En aquest tercer número, amb què celebrem el primer any de vida de la revista, comp-
tem amb les paraules d’Antoni Giró, reescollit recentment com a rector de la UPC,
que ens encoratja a construir en equip un camí de futur per a la universitat i la nostra
Fundació, entre altres interessants qüestions. També coneixerem a fons una part del
Departament de Desenvolupament d’Activitat. Els nostres companys de Terrassa ens
explicaran els nous avantatges organitzacionals i moltes més seccions que us acompa-
nyaran aquest estiu.
Desitjo que passeu unes bones vacances!
Un model eficient
Joaquim Olivé
Director de l’FPC
18
20 24
26

4. CITM
Sis alumnes de segon curs del Grau oficial en Multimèdia del CITM van filmar un lipdub amb
350 treballadors de la UPC. Rebatejat amb el nom de LipdUPC, els treballadors van exercir
d’actors, ballarins i cantants per un dia, fent un playback al ritme de Hot’n’Cold, de Katy
Perry, per celebrar Sant Jordi. El vídeo, que a YouTube ja acumula més de 85.000 visites, està
filmat amb un únic pla seqüència, una tècnica en què la càmera roda sense interrupcions,
usant el tràveling i diferents grandàries de plans i angles de càmera, per seguir els personat-
ges i recórrer un escenari.
‘Lipdub’ dels alumnes
del Grau Multimèdia
Coses que passen04
L’acte, que va tenir lloc el passat 28 de gener, va servir de
presentació d’aquest postgrau, desenvolupat de manera
conjunta per la UPC School i la Direcció General de Promoció
Econòmica de la Generalitat de Catalunya.
Henry Chesbrough
Convidar a compartir
el coneixement
Henry Chesbrough, director executiu i
professor del Center for Open Innovation
de la Haas School of Business Develop-
ment, va oferir la conferència Cap a un
nou paradigma: open innovation al Tech
Talent Center, emmarcada dintre de la jor-
nada Open Innovation i models de trans-
ferència a Catalunya, organitzada amb el
Departament d’Economia i Finances de
la Generalitat de Catalunya. “Ningú no té
avui dia el monopoli del coneixement. Si
volem innovar, hem de comptar amb col·
laboradors externs, partners i empreses
que ens aportin valor”, va afirmar Ches-
brough a l’acte.
Inauguració del I Postgrau en
Estratègia i Competitivitat Regional
Amb Antoni Giró i i Antoni Castells
L’acte inaugural de la primera edició del postgrau va comptar amb la ponèn-
cia de Mario Pezzini, director de l’Àrea de Competitivitat Regional de l’OCDE,
i la presència d’Antoni Giró, rector de la UPC, Antoni Castells, conseller
d’Economia i Finances, Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelo-
na, i Joaquim Olivé, Director de l’FPC.
Mario Pezzini, que va pronunciar la conferència inaugural, va exposar el seu
punt de vista sobre les últimes tendències i bones pràctiques de la com-
petitivitat a les regions. “La concentració de les àrees metropolitanes no és
suficient per al creixement econòmic”, va afirmar.
D’esquerra a dreta: Antoni Fogué, Antoni Giró, Antoni Castells i Joaquim Olivé
D’esquerra a dreta: Xavier Pont, Henry Chesbrough
i Albert Castellanos a la UPC School

5. El 22@Barcelona ha escollit el Tech Talent
Center, seu de la UPC School of Professio-
nal and Executive Development, per dur-hi
a terme el 22@Update Breakfast del mes de
juliol de 2010, una trobada per a l’intercanvi
d’idees innovadores que se celebra cada
mes al districte de la innovació de Barce-
lona. L’esmorzar, celebrat el passat 15 de
juliol, va permetre donar a conèixer in situ
l’activitat i l’espai de la UPC School.
Durant la jornada, el 22@Breakfast va reunir
directius i professionals interessats en la
jornada, anomenada Creació i gestió d’em-
preses de base tecnològica: casos d’èxit. Els
van donar la benvinguda Antoni Giró Roca,
rector de la Universitat Politècnica de Cata-
lunya, i Jordi William Carnes, tinent d’alcalde
d’Hisenda i Promoció Econòmica i president
de 22@Barcelona.
Tres experts innovadors van parlar a la conferència Creació
i gestió d’empreses de base tecnològica: casos d’èxit, en el
transcurs del 22@Update Breakfast del mes de juliol.
Els assistents, convidats pel 22@Barcelona, van tenir l’ocasió
de conèixer in situ l’activitat i l’espai de la UPC School.
Conferència al Tech Talent Center
El 22@ celebra a la UPC School
el Breakfast de juliol
Tres casos d’èxit
Per a la cita es van convidar tres experts
i fundadors d’empreses de base tecno-
lògica que es troben en diferents estadis
de creixement. En primer lloc, Carlos
Guzmán, productor de l’empresa Wake
Studios, va realitzar una intervenció sota el
títol Wake-Studios: creació d’una empresa
especialitzada en videojocs. Per la seva
part, Carlos Hernández, director general
de l’empresa iContainers, va presentar la
conferència Creixement futur = internaci-
onalització; revolució global al transport
online. El tercer convidat, Carlos Puente,
professor de la UPC, cofundador de l’em-
presa Fractus i autor de més de 30 patents
a nivell internacional, va tractar El cas
Fractus: creació i gestió d’una empresa de
base tecnològica.
Josep Lluís de Gabriel, director i fundador de
Bitlonia.com, ha explicat la seva experiència
en el llibre Internet Marketing 2.0 en una pre-
sentació a l’edifici Tech Talent Center el passat
26 d’abril dins el cicle Open Talent. De Gabriel
definia el panorama que es viu al món del màr-
queting des de la implantació d’Internet a la
societat i el seu ús com a eina de comunicació
Presentació del llibre ‘Internet Marketing 2.0’
05Coses que passen
de les empreses: “Els consumidors han deixat
de ser simples espectadors de la pel·lícula i
s’han convertit en els grans protagonistes”.
L’autor és també professor del postgrau en
Màrqueting Estratègic i Operatiu de la UPC
School, i va estar acompanyat per la directora
del curs, Carolina Consolación, i Marc Roca,
business consultant en MCR Consulting. Josep Lluís de Gabriel

6. Oferta acadèmica
al detall
Desenvolupament de Negoci - Línia de Solucions Individuals
El Departament de Desenvolupament de Negoci -
Línia de Solucions Individuals s’encarrega de l’anàlisi
de les necessitats del mercat i de la promoció,
l’assessorament i la venda dels programes definits
en el catàleg comercial de la UPC, tots ells enfocats
a l’alumnat que no són empreses ni institucions.
Comunitat06
El primer pas per definir el catàleg de
productes a la Fundació passa perquè
cada àrea de promoció analitzi els pro-
grames un a un, per exemple, a partir de
l’històric d’alumnes, per veure quina és la
seva viabilitat. En paral·lel, s’analitzen les
noves tendències, seguint què estan rea-
litzant altres centres, tant a nivell nacional
com internacional, per veure si existeixen
noves necessitats per part dels alumnes.
Com explica Iván Chica, Responsable de
la Línia de Solucions Individuals, “estem

7. molt al dia de les notícies del sector
i, amb tot això, podem valorar l’oferta
actual i les possibles noves activitats
per incorporar en el catàleg”. D’aquesta
manera, es transmeten les corresponents
peticions al Departament d’Operacions
Comunitat 07
per definir el catàleg,
cada àrea analitza els
seus programes un a un
per veure si són viables i si és possible
tirar endavant el programa en qüestió.
No s’han de confondre les funcions de
l’equip de Solucions Individuals amb el
de Solucions Corporatives que, si bé
està situat dins del mateix departament,
presenta la gran diferència de realitzar
una venda de caràcter més proactiu. “Ells
s’encarreguen de fer un producte a mida
amb una estratègia B2B, mentre que la
nostra està clarament enfocada al client
final i, per tant, és B2C”.

8. Comunitat08
Però, quin és aquest client final al qual
es dirigeixen les accions de promoció?
Com explica el Responsable de la Línia
de Solucions Individuals, “majoritàriament
es tracta d’un perfil UPC, és a dir, tenim
molts estudiants que ja vénen de la Uni-
versitat Politècnica, tot i que cada vegada
anem agafant més públic nou a partir de
programes de gestió”. Quant a la seva
nacionalitat, i a pesar de reconèixer que la
majoria són estudiants locals, Iván Chica
assenyala també que “dels clients interna-
cionals, bona part són d’Amèrica del Sud,
mentre que d’europeus n’hi ha menys”.
Canals de promoció
En paral·lel a la necessitat de saber en tot
moment a quins perfils dirigir-se, també
resulta fonamental conèixer els canals per
aconseguir arribar a aquest públic objectiu.
En paraules d’Iván Chica, “en els darrers
dos anys hem anat introduint força millores
per passar de l’offline a l’online i també de
l’1.0 al 2.0”. I és que, afegeix, “entre el 80%
i el 85% de la nostra feina de màrqueting la
fem en línia perquè una gran part del nostre
públic està molt connectat a la xarxa”.
Per tant, l’estratègia se centra en acci-
ons de màrqueting directe, tot persona-
litzant molt els missatges i enviant-los
als clients potencials dins l’entorn en
què es mouen. Sobre això, apunta Iván
Chica, “si estan buscant feina, ens po-
den trobar a l’Infojobs, així com també
a xarxes socials com el Facebook”. Tot
això sense oblidar la figura del web com
“la nostra principal eina de venda, per
la qual cosa intentem actualitzar-la al
màxim”, afegeix.
Amb tot això, les dues principals pun-
tes de treball del departament sempre
han estat entre maig i juliol i d’octubre a
desembre. No obstant això, reconeix, “és
cert que aquests pics s’han anat apla-
nant en bona mesura per la introducció
de nous processos que ens permeten
analitzar quasi constantment l’oferta”. Per
tant, conclou, “podem dir que vivim en
una punta de feina constant”.
Sobre el dia a dia, comenta que l’equip
treballa “de forma estreta, perquè tot plegat
sigui el més dinàmic possible, ja que, en
definitiva, som una agència de màrqueting
sempre oberta a ajudar a la resta de depar-
taments de la casa”. Unes funcions que,
com afegeix, “impliquen molta planificació,
tot i que en el nostre dia a dia sempre apa-
reixen coses urgents per solucionar”.
“l’equip treballa de forma estreta, perquè tot plegat sigui
el més dinàmic possible, ja que, en definitiva, som una
agència de màrqueting sempre oberta a ajudar”, iván chica
Cristian
Ricart
Olga
Domènech
Marta
Garriga
Sarai
Font
Marta
Sagristà
Míriam
Castro

9. 09Comunitat
Isabel de
la Fuente
IVÁN
CHICA
Vanessa
Roda
Yolanda
Moreno
Mònica
Celma
Referents tecnològics
A dia d’avui, les àrees més sol·licitades
quant a formació passen per la gestió
(en bona part com a complement de
perfils bastant tècnics i amb carèn-
cia d’eines de management i gestió
d’equips), però també per les noves tec-
nologies. “En general, Catalunya i Espa-
nya són un referent en aquesta matèria
i la seva aplicació, sobretot en temes
d’energies renovables o medi ambient”.
Partint d’aquesta base, aquest any
es posarà en marxa un nou postgrau
centrat en els vehicles híbrids. Aquesta
serà només una de les incorporacions
del nou catàleg que, com afegeix Iván
Chica, “hem renovat quasi en un 30%”.
Cas d’èxit
El fruit de tot aquest treball queda
reflectit en projectes com la creació, fa
dos anys, d’un nou postgrau organitzat
conjuntament amb el CCCB i que, sota
la denominació L’Espai Positiu, estava
centrat en el disseny i la producció d’ex-
posicions. “Era un públic tan específic
que no sabíem com arribar-hi”, comen-
ta Iván Chica, “així que molta gent es
va haver d’implicar en el projecte per
descobrir nous canals per aconseguir-
ho”. Aquest gran esforç va finalitzar amb
la consolidació del postgrau amb una
segona edició: “Vam omplir les places
amb molts més alumnes sense fer tanta
acció comercial”.
Iván Chica:
• “He treballat a bastants empreses i
penso que és la primera vegada que
m’hi sento totalment bé, tant per
l’ambient, com pels projectes que em
toca assumir”.
• “Sempre és bo poder aixecar-me al
matí i que no em faci mandra anar
a treballar. De fet, treballo quasi les
24 hores del dia, el meu cap no para
de pensar, perquè la feina que faig
m’agrada molt”.
el que+
Iván Chica:
• “Una evidència és que tenim un
volum de feina molt gran, que no
ens permet fer-ho sempre tot com
ens agradaria”.
el que-

10. Comunitat10
Isabel de la Fuente
Tècnica comercial
“Destaco sobretot el tracte directe i perso-
nalitzat amb els nostres clients. Quant al
meu equip, destacaria sobretot l’ajuda i el
suport en les tasques del dia a dia”.
SARAI FONT
Tècnica comercial
“M’agrada donar resposta a
les persones que s’interes-
sen en la nostra oferta i el
suport dels meus companys
en les tasques que desen-
volupem al departament”.
Olga Domènech
Responsable de Promoció (Àrea
d’Arquitectura, Urbanisme i Edificació)
“El que més m’agrada és que hem d’estar
alerta al que ens envolta, però a vegades el
volum fa que l’espiral d’estrès creixi molt;
mentre que pel que fa a l’equip destacaria el
moment matiner en què per l’spark algú diu:
‘Fem un cafè?’”
Mònica Celma
Responsable de Promoció
(àrees d’Enginyeria i Medi Ambient)
“Fa poc que m’he incorporat a l’equip de
promoció, però, en general, amb el que més
gaudeixo és amb la part creativa. De l’equip, el
que més valoro és el suport, la col·laboració i
l’ajuda que hi ha entre els companys”.
Cristian Ricart
Tècnic comercial
“El que més valoro de la meva feina és la
diversitat de tasques que arribem a desen-
volupar, no és una feina gens rutinària. Pel
que fa al meu equip, el que més m’agrada
és l’edat de tots ells, perquè fa que el tracte
sigui més proper i això beneficia el bon
ambient”.
Yolanda Moreno
Especialista en Processos
i Suport a la Venda
“De la meva feina m’agrada captar les
necessitats del meu equip i fer millores
en els processos, tot fent les modifica-
cions pertinents, tant en el procés com
en el disseny de pantalles o manuals.
De l’equip, m’agrada que tingui moltes
ganes de fer coses i millorar”.

11. 11Comunitat
Iván Chica
Responsable de Solucions Individuals
Quina és la teva experiència a l’FPC?
Vaig entrar el setembre de 2008, quan hi havia una
estructura diferent i com a responsable de l’equip de
promoció. Ja a finals de 2009 es va produir un canvi
important i tota l’acció comercial es va col·locar sota el
mateix paraigua: el de Desenvolupament de Negoci. A
partir d’aquest canvi, vaig convertir-me en el Responsa-
ble de la Línia de Solucions Individuals.
Parla’ns del teu equip...
És un equip molt maco, amb una mitjana d’edat molt
baixa, entre 28 i 30 anys aproximadament. Tots som
bastant afins, ens fem molt i, en general, la gent està
molt motivada i li agrada el que fa.
Com és el teu dia a dia?
És molt variat perquè faig moltes coses diferents: des
de projectes transversals que em demanen des de
direcció, fins a temes més macro del departament, per
exemple, planificar la feina, establir polítiques, gestio-
nar els recursos que tenim, portar la relació amb altres
departaments, etc. A banda, també una part de la meva
feina passa per resoldre dubtes i motivar l’equip.
Explica’ns una anècdota del departament.
Som un departament força divertit i, per exemple,
des que vaig entrar sempre muntem alguna història
pel sopar de Nadal. El primer any ens vam disfres-
sar de raïm i el segon vam fer una revista del cor del
nostre departament amb anècdotes sobre nosaltres.
Ara ja estem pensant què farem aquest Nadal i tenim
algunes idees...
Fora de l’oficina, com et definiries?
Tant a nivell personal com a la feina sóc molt orga-
nitzat i diria que excessivament meticulós, cosa que
fa que sovint la gent se’n rigui. També m’agrada molt
viatjar per conèixer noves cultures i els idiomes, així
com l’esport i el Barça.
Marta Garriga
Responsable de Promoció
(àrees de TIC i Empresa)
“M’agrada tot el que faig, fins
i tot treballar sota pressió, tot i
que sovint no tinc temps de fer
les coses com m’agradaria. Els
meus companys són merave-
llosos i es treballa molt a gust
a l’equip”.
Vanessa Roda
Especialista en màrqueting
i comunicació ‘online’
“De la meva tasca, la comunicació
online, em quedo amb la transversa-
litat: treballar amb webs ens obliga
a participar ‘una mica’ de tots els
projectes i activitats de la casa i pen-
sar com podem projectar-los cada
vegada amb millors resultats”.
Marta Sagristà
Especialista en màrqueting
i comunicació ‘online’
“La meva feina és heterogènia i em
permet innovar i aprendre coses noves
cada dia. A més, cada cop que algú em
pregunta com val la feina, responc el
mateix: ‘M’ho passo molt bé!’”.
Míriam Castro
Tècnica comercial
“Valoro de la meva feina el tracte
directe amb el client i poder donar
resposta a les seves inquietuds i
necessitats formatives. L’equip som un
grup amb una gran diversitat de perfils
professionals i on cadascú aporta la
seva essència personal”.

12. Al capdavant
d’un projecte
Mirant al futur
Parlar amb Antoni Giró és parlar de
present i de futur i d’un projecte de línies
clares i ben traçades. En un moment on
l’Espai Europeu d’Educació Superior
(EEES) ja no és un horitzó sinó quelcom
concret, la UPC enfronta els nous reptes
amb optimisme i amb una àmplia oferta
d’estudis de qualitat.
Amb la perspectiva que aporten quatre
anys, quina valoració fa del camí
recorregut per la UPC en aquest temps?
Els quatre anys d’aquest primer mandat
han estat molt intensos, però molt posi-
tius. Penso que hem fet un salt qualitatiu
important en tots els àmbits. Han estat
quatre anys dedicats, per exemple, a
integrar els nostres estudis en el marc
de l’Espai Europeu d’Educació Superior
(EEES). Des del punt de vista de la docèn-
cia, hem aconseguit entrar amb normalitat
a l’EEES, i no ha estat fàcil.
Què ha aportat a la universitat
durant aquest temps perquè
els votants l’hagin tornat a fer
dipositari de la seva confiança?
DE TU A TU12
Quan em vaig presentar, ara fa qua-
tre anys, volia posar a disposició de la
UPC tota la meva experiència en gestió
universitària, adquirida durant els meus
anys com a director general d’Universitats
a la Generalitat de Catalunya. Crec que
això ha servit per aportar un visió àmplia
i també per aconseguir redreçar els as-
pectes econòmics de la nostra universitat.
Estàvem en uns moments d’un dèficit
anual acumulat creixent i hem aconseguit,
amb l’esforç de totes les unitats bàsiques
i de tota la comunitat, arribar a l’equilibri
pressupostari. Això jo crec que ha estat
molt rellevant, així com l’increment de
l’activitat de recerca i dels fons captats
a través del Pla UPC 21. Per posar un
exemple, en ingressos procedents d’ac-
tivitats de recerca, projectes europeus
i convenis amb empreses, hem passat
d’uns ingressos d’uns 35 milions d’euros
a uns 70 milions l’any. Ara, aquests èxits
estan condicionats per aquest moment de
crisi que vivim. Ens toca gestionar aquest
nou context, però sempre serà millor fer-
ho tot partint de l’equilibri pressupostari
que no pas del dèficit creixent.
Antoni Giró, rector de la UPC des del 2006,
ha estat reelegit per exercir el càrrec durant quatre
anys més, en el que serà el seu segon i darrer
mandat. Amb ell conversem sobre el futur de la UPC.

13. DE TU A TU 13

14. DE TU A TU14
Una característica que el defineix
és el seu esperit innovador, tal com ho
demostra el seu lideratge com a docent
i investigador en diferents projectes.
Com a rector de la UPC, és compatible
aplicar una voluntat innovadora en les
tasques directives pròpies del seu dia
a dia?
Jo diria que més que ser innovador he
aprofitat el coneixement exacte de l’admi-
nistració i de la gestió per optimitzar els
recursos i saber com buscar i gestionar
els fons dels diferents plans d’inversió.
És evident que una cosa és la recerca
i una altra la gestió, són ben diferents.
Però sí que és cert que tenir experiència
en l’àmbit de la recerca pot ajudar a ser
creatiu en l’àmbit de la gestió. Tot i això,
el que caracteritza realment la tasca de
gestió, al final, és treballar, treballar i
treballar! I l’equip que m’ha donat suport
és un equip molt potent. I això és de gran
importància, el rector no ho pot fer tot. La
clau dels èxits està també en l’equip i en
totes les persones que treballen diària-
ment a la universitat.
Durant la seva carrera també ha
compaginat les tasques docents
i directives. Amb l’experiència
acumulada com a rector, què ha
canviat? Què ha de canviar?
En aquests moments, i vinculat a la
docència, és essencial el canvi de
metodologia docent que hem d’aplicar.
L’EEES no és només l’harmonització
dels plans d’estudi, sinó també el fet de
centrar l’aprenentatge més en les hores
de treball de l’estudiantat que no pas en
les hores del professorat. Això comporta
que bona part dels materials de suport
docent també s’han de transformar. Crec
que és important aprofitar les possibi-
litats de les plataformes informàtiques,
com ara Atenea, per adequar nous
materials i, alhora, fomentar al màxim el
diàleg amb els estudiants. Tot això no
s’improvisa, és una línia clara que els
grups de recerca i els grups docents van
incorporant i desenvolupant, des d’una
perspectiva col·laboradora. En aquest
context, un grup desenvolupa una tasca,
un altre modifica les pràctiques de labo-
ratori, un altre els equips de treball, l’altre
els projectes de final de carrera, etc., i
tot això, desat en xarxa, en obert, acaba
enriquint la docència que fem i configu-
rant el canvi i consolidant-lo. No es pot
pensar que hi haurà una gran transfor-
mació d’avui per demà.
La implantació dels canvis que implica
l’EEES està finalitzant durant el seu
mandat. Com valora aquesta transició
de model a la UPC?
En aquest mandat el que hem fet és
concretar com ha de ser l’EEES, però tot
just l’any passat vam posar en marxa els
graus, ja que dels màsters ja teníem una
oferta àmplia en marxa. Però serà aquest
any, a l’octubre, quan es complementi
l’oferta de la UPC de manera definitiva
dins del marc de l’EEES. Per tant, ara es-
tem introduint, curs a curs, les metodolo-

15. “Estem valoritzant decididament la
recerca. Hem enfortit el Centre de
Transferència i Tecnologia, que ajuda
a generar nous projectes de recerca.
Hem creat l’Oficina de Patents per
donar suport al nostre personal a
l’hora de fer una patent. Disposem
del programa Innova per proporcionar
l’assessorament necessari per crear
una empresa. Hem creat el Parc UPC
per poder ubicar aquestes empreses.
I, recentment, hem posat en marxa el
Centre d’Innovació Tecnològica de la
UPC, per facilitar la canalització de les
demandes de recerca per part de les
empreses”.
Comptes clars
Cadena de valorització
del coneixement i la
recerca
l’apunt
Antoni Giró va iniciar la tasca de rector
amb una previsió de dèficit que ascen-
dia als 21 milions d’euros i, finalment,
aquell primer any van tancar l’exercici
amb 13,5 milions d’euros en negatiu.
L’any següent, el dèficit disminuïa a
3,5 milions d’euros, i el següent a 0,5
milions. Aquest any passat el resultat
s’hagués situat en 2 milions d’euros
de superàvit (si la Generalitat de Cata-
lunya hagués complert amb el pla de
finançament previst).
La UPC oberta al món
Per al curs 2010-2011, la UPC imparteix
una seixantena de màsters universitaris,
dels quals 20 s’imparteixen en anglès
per facilitar, així, l’arribada d’estudiantat
internacional.
DE TU A TU 15
gies. El seguiment i la consolidació es farà
en els propers quatre anys. Resumint: han
estat quatre anys d’adaptació i els quatre
que vindran seran de consolidació. Aques-
ta és la tasca que ens toca liderar ara.
Aquest canvi ha d’anar acompanyat
també d’unes millores en inversions
i suport que es preveu que es
materialitzin amb la recent designació
com a Campus d’Excel·lència
Internacional (CEI), però, és suficient
per assolir els objectius previstos?
Desgraciadament, ha succeït que el
nostre èxit en aquesta convocatòria ha
coincidit amb la retallada que ha hagut de
fer la Generalitat del seu pla d’inversions
com a conseqüència de la crisi. Els crè-
dits concedits pel CEI passaran a suplir
aquesta manca d’inversió i ens perme-
tran no notar tant la retallada d’aquestes
inversions. Tanmateix, el salt endavant
que prevèiem per al projecte del Cam-
pus d’Excel·lència quedarà relativament
frenat. Una part dels fons procedents del
CEI els hem destinat a millorar i adaptar
aules per a la nova metodologia d’ense-
nyament que preveu l’EEES, especialment
a espais del Campus Nord. Enguany, en
la nova convocatòria de reforçament dels
Campus d’Excel·lència Internacional, hem
tornat a demanar recursos per al projecte,
de manera que espero que el projecte,
pel qual vam aconseguir el reconeixe-
ment conjuntament amb la Universitat
de Barcelona en la zona universitària que
envolta la Diagonal, es vagi consolidant.
Un dels principals actius de la
candidatura pel CEI ha estat el
projecte del Barcelona Knowledge
Campus (BKC), què ens en pot explicar?
El BKC va ser l’etiqueta que vam utilitzar
per presentar a la convocatòria de
Campus d’Excel·lència Internacional el
projecte de la Universitat de Barcelona
(UB) i la UPC. A part de la qüestió econò-
mica que ja he esmentat, el vessant més
“a l’octubre serà quan es
complementi l’oferta de la
UPC de manera definitiva dins
del marc de l’EEES”

16. DE TU A TU16
positiu de la convocatòria dels CEI ha
estat el fet d’incrementar les relacions i el
diàleg amb la UB. El CEI és, sobretot, per
la seva configuració, un campus geogràfic
al voltant de la Diagonal. Ens ha servit per
dialogar i posar en comú actuacions con-
juntes entre les dues universitats de cara
al futur, per compartir projectes i nous
serveis per a l’estudiantat, per millorar la
senyalització de la zona, i especialment
l’entorn extern del Campus de la Diago-
nal. La zona, pel seu aspecte extern, no
reflectia la producció científica que es
duu a terme dins dels edificis. Un campus
de màxima producció científica també
ha de projectar externament una imatge
d’excel·lència.
La formació permanent és una
de les apostes amb més empenta.
Com valora el seu paper
a la universitat?
La formació permanent anirà prenent
cada vegada més importància. Dins de
l’EEES, l’estructura cíclica ha comportat
que hi hagi molts més graus i màsters
universitaris, la qual cosa es tradueix en
el fet que l’estudiantat cada vegada tindrà
una formació més diversificada. Tot i això,
durant la carrera professional, caldrà
actualitzar permanentment els coneixe-
ments. La formació per a tota la vida ja no
existeix, en el món on vivim els conei-
xements queden obsolets ràpidament,
Antoni Giró (Reus, 1949) és rector de
la UPC des de l’any 2006 i ho serà
durant quatre anys més. És llicenciat
i doctor en Ciències Físiques a la UB
i ha estat professor de la Universitat
Rovira i Virgili (1971-77), de la Uni-
versitat de Barcelona (1978-82) i de
la UPC, des del 1983, en qualitat de
catedràtic d’universitat de l’àrea de
Física Aplicada.
Va ser director general de Recerca,
vicepresident de la CIRIT i director
general d’Universitats del Departament
d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació de la Generalitat de Catalu-
nya durant 7 anys.
ANTONI GIRÓ ROCA
més en uns camps que en d’altres, i això
ho hem de tenir ben present. Per això, la
nostra oferta per a la formació permanent
també l’adaptem a la semipresencialitat o
a horaris que permetin compaginar l’estu-
di i la feina a totes aquelles persones que
ja estan en el mercat laboral.
Tot recordant el darrer discurs
d’inauguració del curs 2009-2010, vostè
va esmentar “la nova UPC del segle
XXI”. Ens pot explicar com és i quins
trets s’endevinen ja d’aquesta UPC
del futur?
L’any passat vam iniciar una reflexió del
projecte UPC 2020, que tractava d’ima-
ginar com havia de ser la UPC d’aquí a
10 anys. El debat que es va fer el tenim
present per enfocar quin tipus d’uni-
versitat volem, quin tipus d’estructura i
gestió ens cal perquè aquesta universitat
que ens imaginem sigui una realitat. Ja
tenim encetades, paral·lelament, dife-
rents línies d’acció: d’una banda, hi ha
un Pla d’Internacionalització en marxa,
de l’altra, el Pla de Sostenibilitat 2015.
També disposem de la configuració de
l’EEES i estem veient que en un entorn
globalitzat la tendència és que, per a la
formació de grau, els estudiants esco-
lliran les universitats que tinguin a prop.
No així per a la formació en l’àmbit del
màster, que exigirà més mobilitat, sobre-
tot d’aquí una dècada. Per això, hem de
posar la UPC a l’abast dels estudiants
d’aquí i també dels de fora, que puguin
decidir venir a la UPC a rebre la seva
formació per al futur.
Què pensa de la trajectòria
actual de l’FPC?
Durant aquests quatre anys hem fet una
aposta molt important quant a l’FPC.
S’ha traslladat la seu de l’edifici Vèrtex al
Campus Nord, al 22@, tot reconfigurant
les activitats de la Fundació i fent una
seu d’acord amb la nova filosofia d’obrir
el nostre centre-escola a la formació per-
manent. Una seu, però, amb el planteja-
ment que l’FPC també realitza activitats
en tots els campus de la universitat. A
la Fundació, volem preparar programes
de màster propis però que s’adeqüin
a l’EEES i que acadèmicament tinguin
l’estructura que els permeti el reconeixe-
ment com a estudis universitaris oficials.
I quan parlo de formació permanent no
només em refereixo a l’oferta que nosal-
tres podem fer, sinó també a la demanda
que rebem, tant per part dels professio­
“La formació per a tota la
vida ja no existeix, en el món
on vivim els coneixements
queden obsolets ràpidament”

17. DE TU A TU 17
nals que estan treballant com per les
empreses que fan plans de formació per
als seus treballadors i requereixen els
nostres serveis.
Per finalitzar, què ens pot
dir del CITM?
L’EEES ens ha permès que el grau en
Multimèdia i el grau en Fotografia i Crea-
ció Digital que imparteix el CITM, que no
estava en el registre de títols oficials de
l’Estat, s’hagin pogut adequar i trans-
formar en un títol oficial. Com que no
hi ha finançament públic per a aques-
tes titulacions, hem creat un consorci
amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de
gestionar-les adequadament i així poder
continuar impartint la docència que realit-
zàvem al mateix preu, però ara ja no com
a títol propi, sinó com a oficial. Estem
contents perquè creiem que hem enfortit
un projecte educatiu que ja funcionava i
que esperem que encara tindrà més èxit
en el futur.

18. mirada exterior18
Experiència positiva
L’FPC, punt de trobada
L’expansió internacional de la Funda-
ció Politècnica de Catalunya té un dels
seus mercats clau a Amèrica Llatina.
De fet, són molts els alumnes que en
els darrers cursos han optat per viatjar
fins a Barcelona per ampliar la seva
formació i obrir així nous horitzons a
la seva carrera professional. Un d’ells
és Steven González, que va arribar de
Colòmbia l’any 2003 amb l’objectiu
d’especialitzar-se en el tema d’estruc-
tures i fer un màster. La decisió de venir
a Barcelona es va basar en un primer
moment en el fet que, en aquell temps,
només es podia cursar aquesta espe-
cialitat a Alemanya i Catalunya. Com
explica: “L’idioma i també el clima em
van fer optar per formar-me a Barcelona
i a la UPC”.
Per la seva banda, la Karen va deixar fa
dos anys la seva Bolívia natal per aconse-
guir incorporar-se a nous àmbits dins del
món laboral mitjançant la formació.
Obrir horitzons
Tant l’Steven com la Karen han trobat a la
UPC una bona manera d’obrir horitzons.
En el primer cas, el Màster en Estructures
Arquitectòniques va permetre a l’Steven
“obrir els ulls sobre com es treballava a
Espanya i conèixer també les normatives
europees, cosa que resulta molt important
per al nostre dia a dia laboral”. A més, as-
senyala: “L’arquitectura a Espanya supo-
sa la possibilitat d’ampliar coneixements
també d’enginyeria i aprendre a realitzar
càlculs, mentre que a Colòmbia els arqui-
tectes no tenim potestat per fer-los”.
El caràcter internacional de l’FPC s’ha anat consolidant durant els
darrers anys amb l’arribada a Barcelona d’estudiants procedents de
diferents punts del món. L’Steven i la Karen són només dos exemples
d’estudiants que ja s’han deixat seduir per la Ciutat Comtal.
Steven González
Arquitecte especialista en la
part tècnica i estructura
33 anys
Nascut a Santa Fe de Bogotà
(Colòmbia)

19. mirada exterior 19
De cara als propers anys, tant la Karen com l’Steven
tenen clar que volen continuar ampliant la seva formació:
Karen: “Em plantejo fer un màster en finances i tractar
de buscar una empresa on pugui desenvolupar tots els
coneixements adquirits perquè penso que la pràctica fa
sempre al mestre”.
Steven: “Tinc la intenció de fer el doctorat en Rehabili-
tació d’Edificis, ja que resulta necessari anar-te actualit-
zant quant a normatives, nous materials, etc.”.
El futur
A partir d’aquí, al maig va finalitzar també
dins de l’FPC un postgrau en simulació
visual i ha participat durant aquest temps
d’unes jornades tècniques d’instal·lacions
a edificis de les quals destaca, en la matei-
xa línia: “Van resultar molt interessants per-
què els industrials van presentar els seus
productes i em va permetre conèixer què
s’està utilitzant”. Actualment, treballa com
a professional independent coassociat
amb d’altres professionals d’origen francès
en un petit despatx a Barcelona.
Per la seva banda, Karen Zenteno ha
cursat un màster part time en Gestió i
Organització d’Empreses i actualment està
treballant en una multinacional del sector
de l’electrònica.
La seva experiència a la UPC és en tots
dos casos molt positiva. La Karen destaca
sobretot alguns dels seus professors i
els coneixements adquirits per part d’ells.
En la mateixa línia, l’Steven comenta: “La
frescor dels professors més joves, que han
compartit amb nosaltres els seus projec-
tes, i el suport dels més experimentats han
estat molt importants”.
Barcelona, ciutat de referència
La ciutat de Barcelona suposa un atractiu
afegit a l’hora que molts estudiants estran-
gers optin per la UPC per ampliar la seva
formació. Un bon exemple n’és l’Steven,
qui destaca: “Per als arquitectes és una
veritable meca i estic enamorat de la ciu-
tat”. De fet, afegeix: “Vaig venir només per
estudiar i al final m’he quedat, estic casat i
tinc un fill”.
En el cas de la Karen, va ser la seva ger-
mana qui la va animar per venir a estudiar a
Barcelona. “Sortir del teu país per viure en
un altre sempre amplia la ment i et permet
madurar professionalment i també perso-
nalment”, comenta. La seva experiència ha
estat mot positiva i de la ciutat destaca la
possibilitat de “conèixer una nova cultura i
indrets que fins i tot desconeix la gent que
viu aquí des de fa temps”.
La seva experiència és en tots
dos casos molt positiva:
destaquen els professors,
els coneixements...
Karen Maribel
Zenteno
Especialista en gestió i
organització d’empreses
31 anys
Procedent de Bolívia

20. entre nosaltres20
Fem equip, fem Fundació,
fem upc
Canvis a Terrassa
Des del desembre de l’any passat s’estan introduint una sèrie de canvis a la seu
de l’FPC a Terrassa. L’objectiu és millorar la integració i la coordinació de la feina
que fa la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) a Barcelona i a Terrassa.

21. Actualitzar i millorar la gestió de recursos
esdevé una prioritat per optimitzar el fun-
cionament intern de l’FPC i per continuar
oferint una formació d’alta qualitat.
Ignasi del Río, Director de l’Àrea d’Eco-
nomia i Serveis de l’FPC, explica com
“un cop estructurada la nova seu de
Barcelona, el Tech Talent Center, al barri
22@, ens preguntem com coordinar la
gestió amb la seu de Terrassa. Sobre
l’organització que ja existia, decidim
aplicar economies d’escala, tot aprofitant
l’estructura central de Barcelona i traslla-
dant-la a Terrassa”.
L’objectiu és arribar a centralitzar la gestió
en l’àmbit de l’organització i dels recur-
sos, per guanyar en eficiència i facilitar la
feina que es realitza en tots dos llocs, tot
seguint un mateix model de funcionament.
Ignasi del Río afegeix que “centralitzar
la gestió de l’FPC voldrà dir agilitzar els
processos per a un millor funcionament.
Comença el procés de
centralització d’alguns
serveis. Es comença
per la Comercialització.
Tot el personal de Terrassa que
tenia activitats relacionades
s’integra a l’Àrea d’Economia i
Serveis i es comencen a ges-
tionar conjuntament aquestes
activitats, independentment de
si es treballa físicament des de
Barcelona o Terrassa.
S’integra tota l’activi-
tat relacionada amb
l’Àrea de Programes
de Formació i es ges-
tionen amb un mateix
patró de direcció.
desembre
2009
Febrer2010
Maig2010
entre nosaltres 21
Cronologia de canvis realitzats

22. Traslladarem les coses bones que s’estan
fent a Barcelona cap a Terrassa i a la
inversa, i d’aquesta manera farem que els
dos centres funcionin seguint un mateix
patró, tots sota el paraigües de l’FPC”. El
plantejament és passar a un model on la
gestió de les activitats que es fan a Terras-
sa i a Barcelona sigui similar, tot posant les
eines adients per al correcte desenvolu-
pament de les activitats formatives: temes
de recursos humans, temes de sistemes,
de serveis generals, etc., i eines per a la
comercialització d’aquestes activitats for-
matives. Tot sota uns criteris de direcció
únics, unes estratègies comunes i uns
processos alineats.
Un equip, dues seus
S’implementaran a Terrassa solucions
d’èxit ja aplicades a Barcelona. En conèi-
xer el know-how, s’aniran introduint pau-
latinament els canvis que corresponguin.
Tant a Barcelona, amb la UPC School,
com a Terrassa, amb el CITM, es pretén
que els espais tinguin els recursos neces-
saris per desenvolupar les activitats en
condicions òptimes i, alhora, donar una
imatge d’excel·lència, tecnologia i innova-
ció. En el cas de Terrassa, l’objectiu és fer
entre nosaltres22
les necessitats de formació i, en segon,
perquè es preveu que hi haurà un
creixement d’alumnes, ja que durant els
darrers anys el projecte s’està enfortint i
consolidant. “És necessari fer una anàlisi
rigorosa quant a l’espai i les instal·lacions,
i determinar quin pot ser el punt de màxim
rendiment. L’espai és finit, per tant, saber
quin volum d’estudiants podem acollir és
important”. Per això, pensar en els recur-
sos que es tenen (tecnologia, laboratoris,
etc.) i adequar-los al volum màxim que
aquella instal·lació pot absorbir és una
de les prioritats. Gestionar els recursos
en funció de l’ocupació i sobretot facilitar
aquesta gestió. Tendir cap a un model
estandarditzat, on totes les aules esti-
guin preparades per fer qualsevol tipus
d’assignatures o activitats, equipades per
cobrir les necessitats en cada situació.
Tot això facilitarà la gestió quant a orga-
nització, moviments i calendaris.
Departament de
Serveis Generals
Departament
de Sistemes
d’Informació
Departament
d’Operacions
un upgrade, una millora en molts àmbits,
pel que fa a formes de treballar, a tecno-
logia, a solucions i a eines. Crear valor i
que “l’usuari entengui que la formació que
oferim és de qualitat, que les instal·lacions
són adequades, etc. Tot aquest planteja-
ment s’està consolidant a Terrassa i ara és
el moment de Terrassa, una versió 2.0 per
entendre’ns”, explica Ignasi del Río.
Adequació d’espais i recursos
Pel que fa a les instal·lacions, es pre-
tenen fer millores, en primer lloc, per
oferir la tecnologia suficient per cobrir
l’objectiu és fer un ‘upgrade’,
una millora en molts àmbits:
formes de treballar,
tecnologia, solucions, eines...

23. entre nosaltres 23
En l’àmbit informàtic
En l’actualitat, els alumnes a Terrassa entren al sistema infor-
màtic amb un usuari genèric i es vol actualitzar l’estructura
de servidors perquè puguin entrar amb un loggin i password
propis, tot permetent així a l’usuari tenir un espai personal i
privat dins del sistema. Això també aporta més seguretat i és
més fàcil monitoritzar a través d’un sistema central.
seguretat
Introduir un nou sistema de vigilància amb càmeres, que per-
meti monitoritzar en temps real, a través de web, des d’on
es vulgui, Terrassa o Barcelona, tot augmentant els punts de
vigilància.
La gestió d’aules es farà a
través d’un sistema informàtic
En el qual es planifiquen les activitats i es generen unes re-
serves informàtiques. Així queden definits els usos d’aquella
aula cada dia i hora durant el curs. Més endavant, a cada
aula hi haurà una pantalla on s’especificarà quina classe
toca en aquell horari. I si hi ha algun canvi, el sistema farà
automàticament els canvis necessaris per quadrar els espais
i ho notificarà a través de la pantalla. D’aquesta manera es
facilita la gestió dels recursos d’aula i permet fer-ho de forma
centralitzada i a distància.
Millora del pàrquing
No cal monoterització del sistema, ja que en entrar el cotxe
llegeix la matrícula i si estàs registrat, et deixa passar. Tot
automàtic.
Introduir una Recepció a l’edifici
I MILLORAR L’ESPAI DE TREBALL
Situar algú a l’entrada, per facilitar tot el tema d’informació,
atenció personalitzada i fins i tot per seguretat i imatge.
Més endavant, es redissenyarà la zona administrativa
que hi ha a l’entrada.
En definitiva, fer les coses amb la finalitat última
que l’usuari estigui satisfet i amb la convicció
que la formació que rep s’escau amb el que està
pagant, en tots els àmbits. Això, que ja era així,
ara amb el nou model es pretén que s’enforteixi
i consolidi.
Decaraalfutur
Està previst introduir diferents novetats a la seu de Terrassa.
Eva García Aponte
Departament de Sistemes d’Informació
“Ens ha aportat la possibilitat de poder dur a
terme projectes de més envergadura, ja que
ara disposem de molts més recursos per a
la millora del nostre servei”.
Andreu García Sánchez
Departament de Serveis Generals
“El nou canvi ens permet participar d’una
manera directa en la forma de treballar que se
segueix a Barcelona i et sents part del mateix
equip. Quant al treball diari, en alguns aspec-
tes segueix sent el mateix, però organitzat de
manera que podem oferir un millor servei als
nostres clients externs (alumnes i professors).
També tenim noves funcions a les quals ens
estem adaptant i unes eines informàtiques
que ens permeten gestionar millor el nostre
treball, així com nous equipaments que millo-
ren la docència”.
Meritxell Samper Vidal
Departament de Sistemes d’Informació
“Personalment m’ha afectat, ja que ha estat,
i és, un canvi important a tots els nivells,
però és qüestió de temps poder-ho assimilar
i extreure’n totes les coses bones que su-
posa. El que més he notat en la millora en el
dia dia laboral fa referència a la comunicació
interna i gestió d’incidències, i a les eines
com l’emotiva, l’spark, els mòbils, els telè-
fons a les aules, etc. Ens faciliten la comu-
nicació entre departaments i ens permeten
realitzar el treball més eficaçment”.
Manolo García Gordillo
Departament de Serveis Generals
“Encara és aviat per poder donar una opinió
clara del canvi en el meu àmbit de feina.
Crec que a partir del pròxim curs, en comen-
çar de zero, notaré els resultats de l’opti-
mització del servei respecte a les meves
responsabilitats. De moment, com en tot el
que implica canvis, m’han sorgit dubtes que
han estat resolts en poc temps”.
Com t’ha afectat el
canvi? Com ha millorat
el teu dia a dia laboral?

24. in vic viris ilicum addum, Cat, C. Hil hos,
nonsid am catum inum inc vit.
Iviris publintem dem inatio et a ve, ve, P.
Bem in te noctusp icones cupio, stre nos
publi pat.
Esmorzars amb el Director
General
Vividi, caveroris firiciena, que caede-
natquo Cati, mei sentimm oenti, us in
atur aritabenam hiliu commores mum,
omnius estrius es inte cone inatquo hicis.
Nihilnes? quidiena, se tum pero ad mortil
hiliciam tusqua nihille ssilium,Lut ceri,
nonsuntus int. Piessim ovidem ade et ve,
quit, constiam pere iam acchuco nstiam
num iam. Ficae tum mis. Gra Si conve-
reo, non vatquidet ete con dem, Cupplin
dem moraestrae nos convesi deris. Dam
ductabi ta movente bermaximus egitur
urnihilicaes vid averes nistiam abi caecepe
stilina, furi ignat. Valerit. mentius conestili-
ca moenici ssuperae, nos ad re nocus am
et imura omnosus, omnes hacere, et? in
dem consuppl. erendiusquo intervit, nonir
uroximius ipio intes scri poresteatus, com-
pons adhuis. Satatus at noculis bonihil
inpraela inclum. confiribut ina pri pulicere,
senarem abefece stilin sed clatum, quo
inate, supioreis. Huidit? Hil hem in adhus
capesse rnictui tarbendiis, que compotis.
Actusque quitalario te adducere inte teat
cri silii popopub licaute atisque aciocte
rficaequam oc, condessena, sendic ocre,
o C. Satque fecerivis.Bi stilicae, que fac
tem tumusci praec te, temus, tes fuium
patquodiem deffred addum, simihilius.
Untemum temodi pulost L. Sp. Aximis
cla rei pervict eritio, antili, cus, straci por
aucondam inc rei perte mium imilica uda-
meni catella bemenatus horum alestric
terio, vium huitiferum vehena, quem tere,
ermiu .
que adhuidius ortient ebatus, quam
notiquam nimum achus, sum tentiac
ipsendam ium remurei teraedi emoltorum
essentius et? Solus An sis senatrid furnum
sta terions videpse nontrat iamentiocum
sendam publicae esimusatis bonfecta,
tartusquem aucotanum. Verfirionu mena,
mentus reniu simis. Patia? P. eo taricon
fecerfi ciorente con Itabulvis, tam hora
Sena, untea modius, contess ediusperfit.
Digues la teva!
Bus commorunte ina re norum sus viri
interdii pra prissid ponscioni furo, vid
sente idela tum P. Mare factam estra
ina, fessenatri sum patiliquem publique
tiferdi catimus ve, convocupies rehenda
ceribus erum publinculis ponsuli ustribus,
stodiemus halicatus mensulut L. Pimus,
con vivagiteste conlocultum publica; es re
que nium iu mantum ret? Evivive ssilibun-
te fatque atilius hebus anu iam iliae nos
locum tata et publis veres C. Od Catantra,
me potimure te moltori suscit.Et rescii iam
iam novendit, octurbit postracit L. Mediist
empoendi, senscionlos sil tus ipsedicieme
pubitiam ne consuli, etra inati, sture elibus
se vilis; num huis dum escreto C. Habus.
Hos etilnena, Cat, nem dinpraribus is?
Quam. Go pro et; hiceres imilica.
Etruntemus inat. Ratu se,
ne nin adductabus et vagit,
vem terfex ma, silibusque
nem nessenti, quam ho-
cus? Siderum conscem dii
inat. Vervides cone aurbis
et; henis et? Terfert entiem
inatus in vic viris ilicum
intranet
revista
Etruntemus inat. Ratu se,
ne nin adductabus et vagit,
vem terfex ma, silibusque
nem nessenti, quam hocus?
Siderum conscem dii inat.
Vervides cone aurbis et; he-
nis et? Terfert entiem inatus
in vic viris ilicum addum,
La manca de comunicació
entre els treballadors
afavoreix els
malentesos i els rumors
La fitxa24
Jordi Arnaiz, Departament de Serveis Generals
Edat: 30 anys (visc a Gavà)
Fora de la feina em tro-
baràs… en un cafè amb amics
Una pel·licula i un llibre: The
Goonies és un clàssic, tot i que veig
molt cinema en els desplaçaments
cap a la feina; Guerra Mundial Z ex-
plica la vida dels supervivents des-
prés d’una epidèmia de zombis...
Aquestes vacances… aniré a
Gènova, on viu la meva germana, i
des d’allà farem petites escapades
Serveis Generals és un departament molt actiu, ens explica el Jordi Arnaiz: “Assignem les aules
seguint l’horari, la planificació del curs, les necessitats tècniques de l’assignatura, el nombre
d’estudiants, etc. I fem una mica de tot, portem tota la gestió de l’edifici”. Aquest estudiant de
grau superior en telecomunicacions treballa amb tots els departaments i proporciona el que els
professors necessiten, “sovint ens confonen amb el Departament de Sistemes d’Informació!”.
A banda de peticions extraordinàries i encàrrecs d’última hora, treballen amb força previsió:
“Ara estem fent la planificació per al proper curs, és una de les tasques més interessants de
la nostra feina, però també la més feixuga, com jugar al Tetris però col·locant els cursos! Però
aquí les fitxes creixen, disminueixen, canvien de forma…”. Treballa amb nosaltres des de
principis de 2006, però no és el primer contacte amb l’FPC, ja que va estudiar-hi un Màster en
Videojocs perquè li agrada molt la il·lustració digital i el disseny 3D: “Sóc un fan d’aquest món i
abans ja havia començat a fer coses amb el Photoshop”, ens revela.
Jordi Arnaiz
“Fer la planificació
de les aules és
com jugar al Tetris!”

25. El ioga ens condueix a trobar l’es-
tabilitat tant mental com emocional
mitjançant la respiració, les postu-
res (asanas) i la meditació. És una
tècnica que fa canviar la manera de
veure els problemes i ens ajuda a
afrontar-los.
El hatha ioga és el més difós arreu
‘Hathaioga’
NATURALMENT 25
Qui no s’ha trobat mai (o es trobarà) en aquesta situació?
Agost, sol/a a la ciutat i sense vacances. Creus que és motiu
per avorrir-se? Ni de bon tros; de fet, es poden fer moltes
coses a la ciutat o sense haver de desplaçar-se gaire lluny
i amb un pressupost mínim. Pren-ne nota!
Vacances urbanes
Un estiu com
no t’imagines!
Al teu abast
Descansa o aprofita el temps, tu esculls
què fer a l’estiu. Si optes per donar un
enfocament pràctic al temps lliure a casa,
s’ha de fer un plantejament per escollir les
activitats que no s’han pogut fer durant
l’any i que cal o es volen fer: estudiar un
nou idioma (o reforçar-lo), fer un curset
en línia, posar-se al dia amb la lectura de
llibres, endreçar la casa o fer neteja de
trastos vells… També hi ha centres cívics,
biblioteques i tallers que ofereixen acti-
vitats i cursets a mida de les nostres ne-
cessitats, com aprendre a ballar, a cuinar
plats japonesos o a millorar els nostres
coneixements informàtics, entre d’altres.
Si t’avorreixes, mou-te!
Si, ben al contrari, en comptes de fer
coses pràctiques vols descansar, tens
molt al teu abast. Els parcs, els carrers
mig buits o la platja són llocs de relax o de
trànsit: traça rutes segons els teus inte-
ressos (arquitectònics, culturals, històrics,
sortir a comprar…) i dóna-li corda al teu
cor al mateix temps.
A banda del típic oci a la ciutat (cinema,
restaurants, compres, museus, teatre),
prova de sortir de la rutina urbana: agafa’t
uns dies i gaudeix de la natura des d’una
caseta rural, fent acampada al Mont-
seny, de ruta pels Pirineus, fent esports
d’aventura, una partida de paintball, un
parc d’atraccions, etc. Són activitats
al teu abast i que no suposen una gran
despesa.
Creativitat
Sigues creatiu: reuneix els teus amics i
fes un curtmetratge, una festa temàtica a
casa, una gimcana amb premi al final… Si
vols desenvolupar el teu talent en solitari,
pots fer peces d’artesania, intentar cuinar
un plat diferent cada dia o dedicar-te a
la fotografia creativa. Per rematar aquest
entretingut estiu, fes un bloc de les teves
vacances: escriu cada dia el que has
fet, les teves reflexions, penja-hi fotos i
vídeos. En acabar, comprovaràs que no
ho has passat pas malament!
Activitats a la ciutat
www.bcn.cat
www.terrassa.net
Turisme rural i natura
www.ruralcatalunya.com
www.senderisme.com
www20.gencat.cat/portal/
site/parcsnaturals
Mou-te!
www.zonapaintball.com/
catalunya
www.portaventura.es
www.yetiemotions.com
Sigues creatiu
www.blogger.com
www.jouscout.com/tallers
Enllaçosd’interèsfes un bloc de les teves
vacances: escriu el que
has fet, penja-hi fotos...

26. ALTAVEU26
Exposició
‘Amb la probabilitat de ser vist’
Konrad Fischer (Düsseldorf, 1939-1996) va exercir una gran influència en l’art
conceptual de les dècades dels 60 i els 70. Ara el Centre d’Estudis i Docu-
mentació Macba arrodoneix el retrat de la seva complexa personalitat, que va
exercir una influència decisiva en l’evolució de l’art conceptual d’aquells anys.
+ info:
+ info:
On: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Macba
Quan: fins al 12 d’octubre de 2010
Preu: entrada a exposició temporal, 6 €; o reduïda, 4,50 €
Web: www.macba.cat
On: Palau Sant Jordi
Quan: 30 d’octubre de 2010, a les 21 h
Preu: de 35 a 60 €
Web: www.livenation.es i www.servicaixa.com
On: Palau Sant Jordi
Quan: 29 de setembre de 2010, 21 h
Preu: entrades a partir de 52 €
Web: www.miguelbose.com
Després de quasi tres anys de
Papitour, Miguel Bosé torna als
escenaris per presentar el seu
darrer treball, Cardio. Acompanyat
d’un equip de ballarins i 8 músics.
A banda de les noves cançons,
l’artista també interpretarà temes
tan emblemàtics com Bambú,
Nada Particular, Morena Mía, Sevi-
lla o Bandido.
Miguel Bosé, gira ‘Cardio’
+ info:
Agenda Barcelona
El quart treball del crooner canadenc dóna
nom a la seva gira i l’artista el descriu com
“el disc definitiu sobre la inevitable muntanya
russa que suposen les relacions de parella”.
Teatre
‘La doble vida d’en John’
En John Smith (Joan Pera), casat i amb una filla,
seria un home corrent si no fos perquè... també
està casat amb una altra dona amb la qual també
té un fill en una altra ciutat. Ningú no podia
preveure que els seus fills es farien amics per In-
ternet. Ara ha d’evitar que descobreixin la veritat.
Barcelona acollirà l’espectacle esportiu de l’any
a Europa, en què 1.500 atletes de diferents paï-
sos s’esforçaran per batre els rècords continen-
tals i mundials. La mascota del campionat, Barni,
rebrà els esportistes de proves com els 10.000
metres, el disc, el martell, el salt d’alçada...
Esports
XX Campionat Europeu
d’Atletisme
+ info:
On: Estadi Olímpic Lluís Companys i més llocs
Quan: del 26 de juliol a l’1 d’agost de 2010
Preu: entrades des de 10 ,.
Web: www.bcn2010.org
©Barcelona2010
© Live Nation
© RLM
+ info:
On: Teatre Condal, avinguda del Paral·lel, 91
Preu: 23 € (a diari), 29 € (cap de setmana)
Web: www.teatrecondal.cat
Concerts
Michael Bublé i el ‘Crazy Love Tour’

27. Concert
El Barrio
El cantautor espanyol de flamenc fusionat
amb rock andalús, conegut com “el hombre
del sombrero”, presenta el seu darrer disc,
Duermevela, sota la influència d’artistes com
Triana, Medina Azahara, Alameda, Manolo
Caracol i Paco de Lucía.
27ALTAVEU
Despulla’t! Un diàleg entre el vestit i el cos
és una reflexió sobre el diàleg que s’esta-
bleix entre el cos i la indumentària i com
aquesta pot arribar a transformar la nostra
forma biològica fins al punt de modelar-la.
Ara és possible gaudir dels millors intèrprets i
dels grups simfònics de més renom al cinema
i sense moure’s de la ciutat. Organitzat per
l’Ajuntament de Terrassa, en aquesta ocasió es
realitzarà una retransmissió en directe i via satèl·
lit des de Salzburg, Àustria.
Exposició
‘Fotògrafs
de la naturalesa’
Exposició
‘Despulla’t’
Òpera
Temporada d’òpera
del Cinema Catalunya
Aquesta exposició consta d’una selecció de les
millors fotografies participants del més important
i prestigiós concurs internacional de fotografia
de la naturalesa organitzat pel Museu d’Història
Natural (The British Museum) i la BBC.
Agenda Terrassa
On: Centre Cultural Caixa Terrassa, sales 3
i 4, rambla d’Egara, 340
Quan: del 23 de setembre al 14 de novembre
Preu: entrada gratuïta
Web: www.fundacioct.es
+ info:
On: Centre de Documentació i Museu Tèxtil
Quan: fins al 31 de desembre de 2011
Entrada: individual adult, 3 €; reduït, 1,5 €
Web: www.cdmt.es
On: Cinema Catalunya, carrer de Sant Pere, 9
Quan: 26 de juliol de 2010, 20.30 h
Preu: 12 € (anticipada) i 15 € (el mateix dia)
Web: www.terrassa.cat
+ info:
+ info:
Quan: divendres, 30 de juliol de 2010, 21.30 h
On: Zona Esportiva Municipal Can Jofresa
Preu: 30 € anticipada i 35 € a taquilla
Web: www.cantautorelbarrio.com
+ info:
© Fundació Caixa Terrassa
Humor
El Petit Cabaret obre les seves portes els dissabtes a
talents de l’humor que expliquen les seves aventures
quotidianes en forma de monòleg. L’espai, a més de ser
un referent de la nit terrassenca, acull concerts de nous
músics i grups independents.
‘Fiebre del monólogo
en sábado noche’
On: El Petit Cabaret del Comanou, carrer del
Pare Llaurador, 17
Quan: dissabtes, 23 h, a partir de setembre
Preu: gratuït
Web: www.comanou.com
+ info:
©Comanou
© Ediciones Senador