3. EDITORIAL 3
Teniu a les mans el 27è número de la revista Rodalies. Sí, no ens aturem. No ho han fet les reta-
llades que ens venien a sobre (en parlàvem en el darrer número el juny) i que s’han confirmat de
forma fefaent, ni la wertgonyosa llei contra el català (amb la posterior adhesió del nostre claustre
a Somescola.cat), ni la desgana que provoca tot plegat a la comunitat educativa en general. No
ho han fet i no ho podran fer, perquè no ho permetrem.
El nostre institut és un institut potent, viu i dinàmic. Ho demostra, en primer lloc, un alumnat que
es va moure, i de quina manera!, en una reeixida festa dels gags que cada any celebrem just
abans de les vacances de Nadal. Ho demostra un professorat actiu i compromès, ara més que
mai, davant el bell art d’ensenyar. Ho demostren les mares i els pares que dia a dia donen la
importància que mereix l’educació dels seus fills.
El Miquel Martí i Pol és i continuarà sent un pal de paller per al poble de Roda. Un institut que
no té por a l’hora de defensar les agressions de tot tipus que pateix l’ensenyament a Catalunya,
vinguin d’on vinguin, i que al mateix temps s’esforça a continuar millorant en uns temps, tal com
resa una de les pancartes del nostre vestíbul, “sense normalitat”.
Heus ací, de nou, la nostra revista, la vostra revista. I no ens aturarem.
L’ACUDIT
4. NOTÍCIES 4
EL PRINCIPI DE CURS L’ESTADA A L’EMPRESA
Aquest curs el començament de les classes va Aquest estiu, alguns alumnes qua aran fan
transcórrer sense incidents. 2n de Batxillerat van participar en el projecte
Estada a l’empresa: cada alumne/a anava en
Hi ha hagut novetats, com els bancs nous al una empresa de la comarca on els ensenyaven
passadís central del pati. També s’ha fet un com funcionava la feina allà.
canvi d’aules: el curs de 3r, que sempre estava
al pis de dalt, ara és al pis de baix, a les aules
on hi havia 2n d’ESO, i els de 2n han pujat al Una de les alumnes va ser l’Ariadna Espelt,
pis de dalt. També hi ha una nova classe de 2n que va anar a Sant Tomàs. Allà s’encarregava,
de batxillerat. amb l’ajut d’altres companys, de cuidar un
grup de nens discapacitats: “Fèiem tallers i ac-
A causa de les retallades, alguns professors tivitats diferents cada dia, els donàvem menjar,
van haver d’abandonar el centre el curs pas- ens encarregàvem de les seves necessitats”,
sat: en Joan Carles Abella i en Roger, de cièn- afirma l’Ariadna. Assegura que va ser una ex-
cies naturals; la Maite Valls, de matemàtiques, periència molt bona, que li va agradadar molt i
en Joan Carrillo, de castellà, i l’Anna Humbert, la va ajudar a decidir què fer en el futur.
d’educació física. Però també ha arribat algun
professor nou. I com a mesura de protesta La Laura Solans, una altra de les alumnes, va
per les retallades, els dimarts, tots els pro- anar al Centre Veterinari de Manlleu. Allà va
fessors porten una samarreta groga que diu: poder presenciar algunes operacions i va cui-
“L’EDUCACIÓ ÉS FUTUR”. Una altra mesura dar els animals: els treia a passejar, els donava
és trobar-se a la plaça major del poble junt menjar, els netejava... Quan calia també havia
amb les altres escoles els dimarts a 2/4 de 6 d’ordenar la botiga. Fins i tot va fer una tran-
de la tarda. fusió de sang. La valoració que fa d’aquesta
empresa és molt bona, perquè diu que la van
Per últim, tal com indica la normativa, aquest ajudar a adaptar-s’hi. A més a més, la van aga-
any les recuperacions es van fer abans de co- far alguns dies lliures perquè hi anés a treballar
mençar el curs. i ara, gràcies a aquesta experiència, vol estu-
diar veterinària.
Aquest projecte ha funcionat molt bé: les em-
preses estan contentes amb els resultats i
l’alumnat ha disfrutat molt d’una experiència
tan enriquidora.
Montse Font
Alba López
Sara Blancafort Montse Font
Mireia Megias Alba López
4t A 4t A
5. NOTÍCIES 5
ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT, SEGONES AL CONCURS DE
CREACIÓ D’EMPRESES
Una vegada més el departament d’Empresa El grup format per l’ Anna Parera, l’Aina Mayor-
i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha ga i la Marta Bruguera han aconseguit quedar
convocat un concurs de creació d’empreses en segona posició d’un total de 102 partici-
per tal de fomentar l’esperit emprenedor entre pants de diferents insitituts catalans. Amb la
els alumnes. El nostre centre ha participat en creació de la cooperativa anomenada “Pica-
aquest concurs; en concret, hi han participat 3 soca sccl” les alumnes han desenvolupat, tre-
grups de 3r d’ESO i 3 grups de 1r del batxille- ballat i demostrat les seves habilitats com a
rat social. futures emprenedores. Des d’aquí felicitem les
alumnes i la professora, la Mercè Palau.
Montse Font
Alba López
Sara Blancafort
Mireia Megias
4t A
Les alumnes guanyadores
CASTANYADA A RODA DE TER
Els alumnes de 4t de l’INS Miquel Martí i Pol transitats com la plaça Major, la gasolinera o
van anar, els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de no- davant el club de petanca, entre altres.
vembre, a vendre castanyes a diferents punts Durant els tres dies van aconseguir força di-
del poble de Roda de Ter i també a l’Esquirol, ners per finançar part del viatge, tot i que no
per aconseguir diners per pagar part del pres- tants com en altres anys.
supost del viatge de fi de curs. Les diferents
parades estaven distribuïdes pel poble en llocs Jordi Pla 4t A
6. NOTÍCIES 6
DIADA MIQUEL MARTÍ I POL mes “Aquests versos els dic” i “Romanços”.
Els alumnes de segon van fer un petit treball
L’anterior 11 de novembre, va fer nou anys que sobre el poema “Aquests versos els dic”. Els
va morir Miquel Martí i Pol. Al nostre institut alumnes de tercer, igual que els de quart, van
no es va fer cap activitat conjunta amb tot els llegir un text anomenat “La primera vegada” i
cursos perquè la diada va coincidir en cap de el van comentar.
setmana.
Tot i no celebrar junts aquest dia, tots els alum-
Tot i així, cada curs va fer una activitat a la nes i professors de l’INS Miquel Martí i Pol te-
classe de llengua catalana. níem present el significat d’aquesta data.
Els alumnes de primer d’ESO van llegir “Un Ernest Costa
dia seré mort” (poema que està transcrit en un Aida Ferré
monument que hi ha al cementiri de Roda), van Mohamed Hemmich
contestar unes preguntes sobre el poema i van Bruna Vilarasau
buscar una foto que els fes pensar en aquest 4t A
poema. Els del petit grup van analitzar els poe-
VISITA AL TEMPLE ROMÀ DE VIC
Les alumnes de 1r i 2n de batxillerat de La sortida va durar dues hores aproximada-
l’itinerari humanístic van fer una sortida el dia ment i els va sortir totalment gratuïta, excepte
5 de novembre el temple romà de Vic. Van tenir l’autobús.
el temple per a elles soles perquè quan hi van
anar era un dia de festa i no estava obert per Les alumnes d’aquest itinerari pensen que
als ciutadans. Van aprofitar el moment per fer aquesta sortida els ha servit molt perquè han
una classe de religió romana. Els van explicar après coses noves i interessants sobre els es-
que antigament la ciutat de Vic es deia AUSA, tils arquitectònics de l’època medieval.
com a ciutat romana que era, i els van fer com-
parar el temple romà amb el temple grec.
7. NOTÍCIES 7
FESTA SATURNÀLIA
Les mateixes alumnes de 1r i 2n de Batxille- menjaven junts, sense distinció social, i es
rat de llatí i grec que van anar al temple romà feien regals. Les taules s’adornaven amb tor-
també van celebrar, el dimecres dia 19 de de- xes i espelmes. Les escoles feien festa. Són
sembre, les festes romanes de la SATURNÀLIA. unes festes equivalents a les nostres nadalen-
Són unes festes en honor del déu Saturn i els ques.
romans celebraven el solstici d’hivern. La fes-
ta durava del 17 al 23 de desembre i durant Les alumnes es van disfressar de romanes i
aquests dies tots eren ciutadans romans i tots van dur un esmorzar fet per elles.
Mariam Azarouk
Jihane Elhanouti
Sellua Talbi
4t ESO A
8. REPORTATGES 8
INDEPENDÈNCIA?
QUÈ EN PENSEN ELS ALUMNES
DE L’INSTITUT?
El passat 11 de setembre va tenir lloc, a Nosaltres hem fet una enquesta als alumnes
Barcelona, una manifestació multitudinària de l’institut per saber què pensen de la relació
per la independència de Catalunya. Hi van entre Catalunya i Espanya i si volen una
assistir aproximadament 1.500.000 persones Catalunya independent. Sembla que els joves
que van col·lapsar els carrers del centre. tenim les idees molt clares. Els resultats de la
Durant la manifestació no hi va haver cap nostra enquesta són que una majoria clara
incident. volen una Catalunya lliure, n’hi ha una petita
part que no ho tenen clar i una minoria que vol
Arreu de Catalunya hi ha pobles i ciutats on seguir pertanyent a l’estat Espanyol.
organitzen moltes activitats per aquest tema.
Per exposar les conclusions a les quals hem
Per exemple , aquí a Roda és on es va finalitzar arribat ens hem basat en les respostes de 4t
la marxa per la independència que va anar d’ESO i de 1r de Batxillerat, ja que són els
des d’Ull de Ter fins aquí. que tenen les idees més clares. La pregunta
que els vam fer era si se sentien catalans
En molts pobles també hi podem trobar o espanyols, i com veien la relació entre
petites organitzacions de joves per la Catalunya i Espanya.
independència. La majoria tenen un ‘local’
on hi pots anar, conèixer gent nova, discutir La majoria d’alumnes ens van contestar que
sobre la independència, etc. se sentien catalans, però també n’hi va haver
que deien el contrari.
9. REPORTATGES 9
Alguns dels comentaris dels alumnes sobre “Vull la independència per poder conservar el
què pensen de la relació entre Catalunya i català. Penso que la relació entre Catalunya i
Espanya han estat aquests: Espanya acabarà en una guerra.”
“Catalunya i Espanya tenen una relació de “M’és igual si Catalunya és independent o no,
conflicte intens i cal buscar mesures per jo continuaré sent igual.”
solucionar-ho.”
“Penso que si Catalunya es fa independent
els polítics robaran igual.”
“La relació entre Catalunya i Espanya cada Maria Serra
vegada està més malament. No ens volen ni Xènia Serrat
ens deixen marxar.” Paula Vizcaino
4t d’ESO B
“La relació entre Catalunya i Espanya és de
convivència, a Espanya li interessa Catalunya
tant econòmicament com culturalment.”
10. REPORTATGES 10
NECESSITATS I RESPOSTES DAVANT “Hem perdut de vista que tots som persones
L’ACTUAL SITUACIÓ DE CRISI amb els mateixos drets i deures. S’han de
respectar els Drets Humans” insistia en Pep
Amb aquest títol es va fer una xerrada-col·loqui Freixa. “Amb el nivell tecnològic que tenim
el 13 de desembre a la Sala Polivalent de la hauríem de ser capaços de solucionar proble-
Biblioteca de Roda dins de les activitats de la mes i necessitats, reduir diferències i redistri-
III Setmana Solidària. La mesa estava formada buir el que tenim. Els diners es poden mou-
per en Joan Redorta, ex-president de Càritas re de manera diferent de la que es fa, s’han
arxipestral de Vic; en Pep Freixa, educador so- d’adequar les feines a les diferents capacitats
cial i expert en Programes d’inserció laboral, i de les persones. La societat hauria d’apostar
en Jordi Tolosa, membre actiu de la Plataforma pels aturats i no pels que tenen bona vida”.
L’últim de parlar va
ser en Jordi Tolosa.
Va fer un repàs de
com s’ha arribat a
l’actual situació de
l’habitatge i, sobre-
tot, dels desnona-
ments. “A partir dels
anys 90 -deia- hi
ha un augment de
la compra de pi-
sos. Es deixa tot
en mans del mercat
i aquest es fica al
sector immobiliari;
va apujant els preus
i l’administració no
hi diu res. Esclata la
d’Afectats per la Hipoteca. La xerrada va ser bombolla quan era més grossa i en surt la part
moderada per en Ramon Bufí, delegat de Càri- més dramàtica: l’habitatge que no es pot pa-
tas diocesana de Vic. gar va a subhasta i com que es queda deserta
és el banc qui es queda el pis i les famílies han
“Càritas és molt important i em fa sentir útil, de continuar pagant el que queda de deute.
valorat i feliç”, va dir Joan Redorta en iniciar la És una situació injusta, ja que el capital passa
seva intervenció. Ens va fer reflexionar sobre el per davant de les persones.” En Jordi conclou
significat de la paraula “pobre” d’aquesta ma- dient que si ens movem podem fer que les co-
nera: “pobra” és tota persona que no disposa ses canviïn.
del que és elemental per viure amb dignitat,
com pot ser la falta de salut, de menjar, d’amor, Jana Maier
de feina, de sostre, de felicitat, de companyia, Xènia Serrat
de diners, etc. Un pobre també és qui té molt i Ramon Solans
encara demana més. Paula Vizcaíno
11. REPORTATGES 11
NOMS I NOMS...
Hem fet una recerca, en les llistes d’alumnes MARIA: El significat és incert, potser “estimada
de l’institut, per veure quins noms es repe- d’Ammon” o “persona emminent”. Té origen
tien més al nostre centre i com a resultat hem hebreu (potser egipci). El seu sant és indefinit:
observat que els noms més usuals són Jordi, com que és tan nombrós i acompanya tants
Marta, Maria i Marc. Com que són els més noms (Maria Isabel, Maria Àngels...) té moltes
usuals, ens hem interessat i n’hem buscat el dates de sant, segons el lloc. Les més impor-
significat i l’origen, entre d’altres coses. tants són el 15 d’agost, el 8 de desembre i el
La majoria de Jordis, Marcs, Maries i Martes dels nostre institut.
JORDI: El nom de Jordi té origen grec i significa 12 de setembre. Maria ha estat sovint un se-
que treballa a la terra, que és pagès. El sant és gon nom afegit al nom principal i té 3 variants:
el dia 23 d’abril i algunes variants serien Toti, Mariona, Mireia i Míriam.
Gica (variant romanesa), Gorka (variant basca)
i Iuri (variant russa). Sant Jordi, màrtir cristià, Els noms més inusuals han estat Aleix, Roc,
potser del segle IV, és el patró de Catalunya Ton, Melodi, Blanca, Noa, Melissa, Enric i Artur,
i el protector dels enamorats, que es regalen entre d’altres. Hem pensat que seria interes-
roses el dia del sant. La llegenda l’identifica a sant posar també alguns dels noms estrangers
cavall matant un drac. que més ens han sorprès, ja que no havíem
sentit mai. Són Gurpreet, Estebin Edgardo, Al-
MARTA: El nom Marta significa senyora, té ori- dana, Sergiu Gheorghe i Vejas Paulius.
gen hebreu i el sant és el dia 29 de juliol i no té
cap variant.
MARC: Aquest nom significa “del déu Mart” (de Toni Bautista
la mitologia romana, és el déu de la guerra) o Martí Garcia
“martell”. Té origen llatí i el seu sant és el 25 Adrià Vilalta
d’abril. No té cap variant. 4t D
12. REPORTATGES 12
A les darreres setma- volien investigar amb
nes del primer trimes- els diners que recolli-
tre, a l’institut vam par- ran.
ticipar activament en la
Marató de TV3, el pro- Per altra banda, aquest
grama que es fa durant any, amb l’ajut de la
tot el dia 16 de desem- M. Rosa Tarradellas,
bre a la cadena catala- professora de dibuix,
na TV3 i que dura fins l’Institut Miquel Martí
a les 12 de la nit. En i Pol va participar en
aquest programa es un concurs per tal de
recapten fons per a la recollir diners per a
cura d’alguna malal- la Marató. El concurs
tia (cada any canvien) s’anomena Pinta La
i aquest any ha anat Marató, en el qual par-
dedicada al càncer. La ticipen un total de 88
gent pot trucar-hi o pot centres i uns 200 pro-
enviar missatges amb jectes que plasmen la
els diners que volen visualització del càn-
donar. Durant el dia, es Lema de la Marató envers el càncer. cer a través de l’art.
fan espectacles, partits de futbol, balls, músi-
ca … Tota mena d’activitats per engrescar la La Rosa va reunir a tot el grup de l’optativa de
gent i fer que s’ho passi bé. plàstica de 4t (25 alumnes). Primerament, els
va passar el vídeo de 20 minuts que explica-
Al mateix temps, molts pobles i associacions va de què anava la Marató aquest any i què
van fer activitats i/o concursos també per a re- era el càncer. Un cop els alumnes van estar
collir diners. conscienciats, la Rosa els va passar un full de
10x20 on cada alumne havia de fer un dibuix
Al nostre centre, un senyor, a la sala de la bi- en què es representés el càncer a la seva ma-
blioteca, va fer-nos una xerrada sobre la Ma- nera. Seguidament, un cop fets els dibuixos,
rató, que aquest any parla del càncer. Ens la Rosa en va triar 2 (els millors), i els alumnes
va explicar com apareix la malaltia, a què és van votar els dos següents. En total van ser 4
deguda i ens va conscienciar del que pot arri- els dibuixos que van enviar a la Marató de TV3
bar a provocar però que, sobretot, el càncer i un dels millors cartells que s’han escollit va
no significa la mort en tots els casos, sinó una ser el que van dibuixar l’Elisa Sobkanyuk, la
coma a la nostra vida. Finalment, ens va expli- Mireia Orra, la Nohaila i la Judith Seller.
car l’objectiu de la Marató d’aquest any, i què
13. REPORTATGES 13
Finalment, amb la col·laboració de tot Catalunya, i la resta del món, aquest any la Marató de TV3
ha pogut assolir la gran xifra de 10.113.152€.
Pau Nogué
Martí Vallès
4t d’ESO D
14. OPINIÓ 14
CAL EXPLICAR-HO TOT ALS PARES? EL BULLING:
QUI TÉ UN PROBLEMA MÉS GRAN,
Quan som joves tots volem que quan tinguem LA VÍCTIMA O L’AGRESSOR?
fills ens expliquin la seva vida, totes aquelles
coses que els passen o els preocupen... Però Diem bulling quan es produeix un assetjament.
això, nosaltres, no ens ho autoapliquem del Jo crec que el bulling hauria de desaparèixer
tot. completament. Si et diuen la pregunta així, en
fred, el primer que pensarem és que qui té el
I la causa és evident. I és que el paper de pare problema més gran és la víctima perquè és qui
o mare, des dels temps més remots, i també sofreix tots els atacs de l’agressor, siguin ba-
amb altres espècies d’animals, busca ense- ralles, mentides sobre la seva persona, intimi-
nyar i protegir els seus fills. dacions, etc. Però, realment, si anem una mica
més enllà, pensant-hi veurem que l’agressor
És per això que no expliquem el que ens pas- també té un seriós problema. L’agressor per
sa als pares, perquè és segur que si els expli- fer-se veure i creure’s que és el millor necessita
quéssim tot allò que fem i pensem els sortiria tenir una víctima per poder demostrar tota la
la vena protectora i algunes coses se’ns hau- seva valentia. Això és un problema seriós, ja
rien acabat. que l’agressor sense la víctima no es ningú.
D’altra banda, també és evident que hi ha co- També, l’agressor necessita la colleta de va-
ses que han de saber perquè tenen més expe- lents que li doni suport, que en realitat no són
riència que nosaltres en la vida, i és cert que si més que gent que va seguint l’agressor i que
els pares ens prohibeixen coses és perquè ells si ell deixa d’amenaçar la víctima, tots els ami-
també han passat per la nostra edat: sí, encara guets el deixen de banda. Per això crec que no
que ens costi d’imaginar ells també han estat només la víctima pot acabar tenint problemes
joves. seriosos sinó que qui comença amb el bulling
és l’agressor i ell ja té un problema greu.
En definitiva, hi ha coses que no se’ls ha
d’explicar, perquè és natural que busquem
gent amb un punt de vista més pròxim al nos-
tre. Però mai hem d’oblidar que els pares ens
donaran més confiança si no els amaguem
certes coses, i que ens ajudaran en els proble-
mes més complicats en els quals ens puguem
veure involucrats.
Gerard Vallejo Mireia Orra
4t ESO C 4t d’ESO C
15. OPINIÓ 15
L’ÚS DE LA BICICLETA A LES ENCICLOPÈDIES
CIUTATS
Avui en dia és molt freqüent que els alumnes
Actualment quasi tothom que viu a les ciutats consultem informació a les enciclopèdies digi-
utilitza cotxes, motos o el transport públic per tals, com la Wikipèdia. L’ús de l’enciclopèdia
desplaçar-se d’un lloc a un altre. Per a ells uti- digital col·laborativa a l’escola és una bona
litzar aquests tipus de transports els és molt iniciativa, ja que fa que sigui més ràpid i fà-
més fàcil, no es cansen i els és molt més ràpid cil trobar informació. L’únic problema que hi
de desplaçar-se. Però ningú no té en compte ha és que molta informació que hi ha és falsa.
que aquests mitjans de transport contaminen Per això, jo crec que has de triar, segons el
molt el medi ambient i provoquen molts acci- moment, quina enciclopèdia fas servir. Si tens
dents, en els quals moltes persones perden la temps de sobres, estaria bé fer sevir una en-
vida. Jo penso que si la meitat de les persones ciclopèdia escrita, i així assegurar que la in-
que utilitzen aquests tipus de transport es des- formació és certa. Si no tens gaire temps, fes
placessin en bicicleta tot seria molt diferent: servir l’enciclopèdia col·laborativa, i si creus
no es contaminaria tant, es reduirien els acci- que la informació no és certa, revisa-la amb
dents, la gent faria més esport... Però també altres pàgines web i comprova que és certa.
reconec que hi ha un gran nombre d’ inconve- Crec que si mai hi ha temps per arreglar o am-
nients per desplaçar-se per la ciutat en bicicle- pliar una entrada o un article de l’enciclopèdia
ta. Un és que la ciutat és molt gran i podries col·laborativa, s’hauria de fer. També penso
tardar molt temps per anar d’un lloc a un altre; que a l’escola s’haurien de dedicar unes hores
un altre és que s’haurien de posar molts més a aprendre a buscar informació.
carrils bici i per últim hauria d’haver-hi aparca-
ments per guardar les bicicletes. Aquests són En conclusió, crec que l’existència
els més importants, però n’hi ha d’altres. d’enciclopèdies col·laboratives és bona, però
mai s’han de deixar de banda les enciclopè-
Deixant a part l’ús de la bicicleta en les ciutats, dies clàssiques.
jo penso que la gent de poble també hauria de
començar a substituir el cotxe per la bicicleta
i així poder motivar els ajuntaments perquè en
facilitin la circulació i de mica en mica es re-
dueixi el nombre de cotxes.
Íngrid Verdaguer Toni Bautista
4t d’ESO D 4t d’ESO D
16. ENTREVISTES 16
“TROBARÉ A FALTAR ELS Han estat uns anys molt bons: sempre hi ha ha-
COMPANYS I ELS ALUMNES, QUE gut alguns problemes però han estat uns anys
M’HAN DONAT MOLTA JOVENTUT”. inoblidables.
Com es defineix com a professor?
Una mica massa liberal perquè penso que la
meva assignatura no és una de les més priori-
tàries dintre de l’educació.
Com es troba entre els teus companys de
professió?
Molt bé; l’únic problema és que pel fet de fer
mitja jornada hi ha algun professor amb el qual
no coincidim i per això no ens relacionem tant.
És un problema desplaçar-se cada dia de
En Ramon Besora, el professor de religió de Prats fins a Roda?
l’INS Miquel Martí i Pol, ha fet 65 anys i, per tant, És un inconvenient, sobretot a l’hivern pel
li ha arribat l’edat de la jubilació. Podem assegu- temps, però avui en dia molta gent s’ha de des-
rar que és un home polifacètic perquè, al llarg de plaçar per anar a treballar.
la seva vida, ha fet un munt de coses: va treballar
de professor d’autoescola, va comprar i dirigir Expliqui’ns alguna anècdota curiosa que li
una impremta, va estudiar per ser eclesiàstic, va hagi passat a l’institut.
ser alcalde de Prats de Lluçanès i, finalment, ha No hi ha hagut cap anècdota important però hi
acabat treballant de professor. Sempre ha por- havia un curs que era una mica terrorífic.
tat una vida molt activa i ara li toca descansar.
Des d’aquí li desitgem una feliç jubilació. Què creu que trobarà més a faltar de la feina
de professor? I el que menys?
Quants anys fa que treballa de professor? Trobaré a faltar dues coses: els companys
Des del 1998, fa 14 anys. d’institut i els alumnes, que m’han donat molta
joventut.
Quants anys fa que treballa en aquest insti-
tut? Li costava compaginar la vida de professor
Fa10 anys, des del 2002. amb l’alcaldia de Prats?
Al principi em va costar adaptar-me a compagi-
A quins instituts ha treballat abans de venir nar les hores que feia a l’ajuntament i les hores
aquí? que havia de fer de docent. I a part, havia de
Vaig estar quatre anys a Prats de Lluçanès i des- moure’m per altres llocs com a alcalde.
prés ja vaig començar a fer de docent a Roda.
Què té pensat fer un cop jubilat?
Quan era petit, ja volia ser professor? Encaro no tinc pensat gaire res però dedicaré
No. Quan vaig acabar els estudis de petit vaig el meu temps a cuidar l’hort, fer més esport i a
anar a estudiar al seminari per fer d’eclesiàstic. estar més amb els meus néts.
Què li han semblat els anys que has passat a Mourad Bouziane, Marc Muntadas
aquest institut? Íngrid Verdaguer, 4t D
17. NADAL 17
EL NADAL ARRIBA A L’INSTITUT
El passat dia 21 de desembre al nostre insti-
tut es va celebrar el Nadal amb una festa per
part d’alumnes i professors. Al principi de la
jornada, els alumnes es van reunir en les se-
ves respectives aules, amb el professor tutor,
per a començar el dia. Algunes classes van co-
mençar pel típic “amic invisible”; d’altres, per
un pica-pica o assajant el gag.
En acabar la primera activitat del dia, els pro-
fessors van deixar un temps lliure als alumnes
perquè poguessin observar les decoracions
de les vidrieres de les diferents classes de
l’institut.
Al cap d’uns minuts, els alumnes van tornar a
les seves respectives classes per a continuar
amb les activitats anteriors o diferents.
Prop de les 11, tothom es va dirigir per clas-
ses, al gimnàs per assistir a l’anual concurs de
“gags”, per part d’alumnes i de professors, al
sorteig de la panera de segon de batxillerat i,
finalment, a l’entrega dels diversos premis dels
“gags” i de les decoracions de les classes.
L’afortunada guanyadora de la panera de bom-
bons va ésser la professora Eva Pérez, amb el
número 39. Posteriorment, els premis a la de-
coració atorgats per diferents categories:
La més original: 2n Batxillerat A
La més ecològica: 4t B
La més divertida: Aula Oberta
La més treballada: 1r Batxillerat B
I, finalment, els premis dels “gags” i, encara
que al jurat va costar-li molt decidir els tres mi-
llors, va arribar a la conclusió que el tercer lloc
se’l mereixia 3r C; el segon lloc, 1r de Batxille-
rat A i, el primer, 1r de Batxillerat B.
Jordi Pla
4t ESO A
21. ENTREVISTES 21
“A OSONA GUANYARIA EL SÍ A És Osona una de les comarques més inde-
LA INDEPENDÈNCIA, CREC QUE pendentistes?
TINDRIA MÉS DEL 75% DELS VOTS” Sí. Em sembla que és evident que aquí
l’independentisme té un sentit més emocional
L’Eulàlia Espo- que econòmic. Estimem el nostre país, la nostra
na és l’actual cultura, la nostra llengua i volem la llibertat i la
coordinadora de dignitat del nostre poble. Això fa que el mo-
l’Assemblea Na- viment independentista sigui més fort i extens
cional Catalana que en altres llocs.
a Osona (ANC).
L’ANC va ser A hores d’ara, quin creu que seria el resultat
l’entitat civil que en un referèndum d’autodeterminació a la
l’11 de setembre va comarca d’Osona? I a nivell de tot el Princi-
aconseguir mobi- pat de Catalunya?
litzar 1,5 milions de Estic segura que a Osona guanyaria el sí de
persones per la in- molt. Crec que el sí tindria més del 75% dels
dependència de Catalunya pels carrers de Bar- vots.
celona. L’Eulàlia és llicenciada en filologia per la A tot el Principat penso que també guanyaria,
UB i actualment compagina els estudis de dret però la distància seria més curta, espero que
a la UOC i la seva feina al Registre de Propietat. s’arribés com a mínim al 55% dels vots. Encara
hi ha molta feina a fer.
Per què va decidir entrar a formar part de
l’ANC? Quines són les circumstàncies que han fet
Perquè tenia ganes de treballar per la indepen- reviure i augmentar la flama independentista
dència del meu país i em va semblar el lloc més a la nostra comarca?
adequat per fer-ho, perquè és una organització D’entrada, la incomprensió i el menyspreu cons-
popular, unitària, plural i democràtica no vincu- tants de l’estat espanyol vers les necessitats i
lada a cap partit polític. reclamacions dels catalans.
Particularment a Osona, la resposta unitària, ge-
152 autobusos des d’Osona van anar a la ma- nerosa i transversal de la societat civil ha estat
nifestació de l’11 de setembre a Barcelona, molt il·lusionant. L’organització del referèndum
sense comptar els osonencs que hi van anar del 13D, al meu entendre, va ser un dels deto-
amb transport particular i tren. És una mos- nants d’aquesta mobilització unitària.
tra que l’independentisme ha crescut molt i
està més viu que mai a la nostra comarca? El passat 11 d’octubre va tenir lloc l’encesa
Sí, i tant. De fet la nostra comarca té una tradi- de 8.000 espelmes per fer l’estelada de foc
ció catalanista que ve de molts segles i això ha més gran del món. Tenen en ment a hores
afavorit que el creixement de l’independentisme d’ara algun acte d’aquestes dimensions?
que s’ha donat a tot Catalunya, sigui molt fort Estem començant a pensar quins actes es po-
i notable. La vitalitat del moviment indepen- den fer després de les eleccions del 25N i segu-
dentista ja va quedar demostrat a Osona amb rament es farà algun acte de grans dimensions,
l’organització del referèndum per la indepen- però encara s’ha d’acabar de definir. L’objectiu
dència del 13 de desembre de 2009 i s’ha refer- és augmentar encara més aquesta flama in-
mat amb la resposta i la implicació de la societat dependentista i convèncer a tots els sectors i
civil a les accions organitzades per l’ANC. col·lectius dels avantatges de la independència
22. ENTREVISTES 22
abans de la celebració del referèndum o consul- Quina posició té l’ANC respecte al terme Paï-
ta que plantejarà el Parlament de Catalunya. sos Catalans?
L’ANC està a favor de la consolidació nacional
Molt resumidament, quin és el full de ruta de dels Països Catalans si aquests ho acorden de-
l’ANC per assolir la independència de Cata- mocràticament.
lunya?
L’objectiu final de l’ANC és aconseguir la inde- Municipis com Espinelves, Muntanyola i St .
pendència de Catalunya amb la creació d’un Sadurní d’Osormort encara no tenen consti-
nou estat. El full de ruta de l’ANC consta de cinc tuïda l’assemblea local de l’ANC. Està previs-
fases. Les dues primeres ja han estat assolides: ta a hores d’ara la seva constitució?
1.- Fase de constitució. Acaba el 10 de març Sí, des de l’ANC d’Osona estem treballant prio-
de 2012 amb la constitució formal de l’ANC al ritàriament perquè el 100% dels pobles de la
Palau Sant Jordi. comarca estiguin adherits a l’assemblea amb
2.- Fase de consolidació. Acaba l’11 de setem- la constitució de les respectives assemblees
bre de 2012 amb la manifestació unitària a Bar- locals el més aviat possible i ja hem contactat
celona, tal com estava previst. amb persones d’aquests municipis per fer-ho
A partir d’ara com que les circumstàncies han possible.
canviat, a causa de l’èxit de la manifestació
de 11S, i sembla que serà el mateix Parlament Com valora la tasca de l’ANC a Osona des de
qui organitzarà el referèndum si els resultats la seva constitució?
de les eleccions són favorables, el full de ruta Molt positivament. De fet des de la constitució
pot canviar, però l’ANC no deixarà de treballar el 23 de setembre de 2011 en un acte multitudi-
per aconseguir la majoria social necessària per nari a l’Atlàntida de Vic, s’han constituït assem-
guanyar el referèndum i arribar a la independèn- blees locals i territorials a gairebé tots els mu-
cia. nicipis de la comarca i s’ha treballat des de tot
La continuació del full de ruta previst era: arreu amb molta empenta organitzant multitud
3.- Fase d’obtenció de la majoria social, ex- d’actes de tota mena a gairebé tots els pobles
tensió, conscienciació, actes de desobedièn- de la comarca. L’ANC d’Osona compta, a més,
cia, culminant abans d’acabar el 2013 amb la amb el suport públic d’un Consell Assessor for-
celebració d’un referèndum organitzat a tots mat per persones de la comarca o que hi estan
els municipis de Catalunya conjuntament amb vinculades que tenen un trajectòria personal i
l’AMI (Associació de Municipis per la Indepen- professional rellevant. Actualment està format
dència). per 55 membres entre els quals hi ha la Pilarín
4.- Fase final: si el resultat del referèndum avala Bayés, ninotaire; en Titi Roca, jugador d’hoquei;
la independència, conjuntament amb els repre- en Nandu Jubany, cuiner; en Cesk Freixas, can-
sentants polítics, redactar la Constitució Cata- tautor; en Ferran Latorre, alpinista; l’Ernest Cru-
lana i negociar la separació amb l’estat espan- sats, músic (cantant de la Iaia), i en Pep Poblet,
yol. músic saxofonista. Us animo a treballar amb
5.- Fases posteriors: treballar per la consolida- l’ANC perquè aquest procés cap a la indepen-
ció del moviment per la independència a tots dència sigui un èxit. Si voleu informació no dub-
els països catalans amb l’obtenció, si així ho teu a posar-vos en contacte amb nosaltres.
acorden els Parlaments respectius, de la plena
unitat nacional en el marc de la forma d’unió Crisantos Castella, Gorka Salomon,
federativa que els pobles dels diferents països Gerard Vallejo, 4t d’ESO C
de nació catalana decideixin.
23. ENTREVISTES 23
“ EN AQUESTS MOMENTS HI social que creu que aquesta nació ha de
HA UNA MAJORIA SOCIAL QUE tenir estructures d’estat.
CREU QUE AQUESTA NACIÓ
HA DE TENIR ESTRUCTURES És jurídicament viable la independència?
D’ESTAT” Amb el sistema jurídic espanyol és molt
difícil, ja que la constitució espanyola ho
impedeix, però el dret internacional ho
avala i les lleis en una societat democràtica
expressen la voluntat de la majoria i una
majoria democràtica ha d’estar per sobre
de qualsevol sistema jurídic.
Tindria un règim polític parlamentari o
presidencialista?
El sistema català sempre s’ha basat en
un sistema parlamentari, però en cas de
Jordi Serra té 44 anys, viu a Roda de tenir estructures d’estat haurem de tenir
Ter. Està casat i té 4 fills. És llicenciat en alguna figura com a màxim representat
Ciències del treball, Diplomat en Treball del nostre país.
Social i Diplomat en Ciències Religioses.
Des de l’any 1991 és militant d’Esquerra Tindria el català com a única llengua
Republicana de Catalunya, actualment és oficial? S’ensenyaria castellà a les
alcalde de Roda de Ter, vicepresident del escoles?
Consell Comarcal d’Osona i vicepresident No necessàriament. Hi ha un tant per
de l’Associació Catalana de Municipis. cent de la població molt important de
Parlarem amb ell sobre el que pensa de la Catalunya que com a llengua oficial té el
independència de Catalunya. Hem volgut castellà. En qualsevol sistema educatiu
fer-li aquesta entrevista no com alcalde, s’hauria de garantir un bon coneixement
sinó com a membre d’un partit polític de català, de castellà i d’anglès.
independentista.
Ens faran fora de la Unió Europea?
La Unió Europea en aquests moments
Creu que Catalunya pot arribar a ser necessita més unitat que mai, Europa no
independent? Per què? ho permetria i el silenci d’aquests dies
Sí, més aviat del que ens pensàvem fa per part de les institucions europees fan
uns anys. Perquè Catalunya és una nació evident que en cap cas mai hi haurà una
històricament, culturalment i socialment expulsió.
i en aquests moments hi ha una majoria
24. ENTREVISTES 24
La Catalunya independent quedarà En quins aspectes afectaria la
fora de l’euro? independència aquí Roda?
També seria molt difícil, tenint en Tindríem més recursos econòmics, per
compte la situació econòmica actual. Al tant milloraria l’economia de Roda i la
contrari, Catalu-nya té més possibilitats Generalitat tindria diners per fer, per
econòmiques pròpies per sortir de la exemple, l’escola Emili Teixidor, arreglar
crisis. la Blava...
La independència obrirà un conflicte La gent de Roda està a favor de la
social? independència o en contra?
Obrirà un conflicte amb les estructures
estatals espanyoles, però en cap cas un El 13D del 2011 es va fer una consulta
conflicte social ja que la societat catalana voluntària sobre la independència i va anar-
actualment està molt cohesionada per hi a botar un 40% dels votants de Roda
una àmplia majoria a favor del procés i el 99% hi estaven d’acord. Actualment
d’estat. els partits que representen el poble,
majoritàriament volen la independència i
Ens faran boicot? han declarat Roda municipi lliure i sobirà,
Poden haver-hi actituds individuals que amb 12 vots dels 13.
ho facin, però la globalitat dels mercats
ho fa impossible. Els mercats catalans
Mireia Orra
actualment ja no depenen de l’Estat
Judith Seller
espanyol i de la mateixa manera Catalunya 4tC
és un gran comprador de productes
espanyols; això faria impossible un
tancament dels mercats.
Interessos i oportunitats de la
independència.
Oportunitats econòmiques: s’aturaria el
dèficit fiscal i disposaríem de mes recursos
econòmics. Oportunitats polítiques: les
decisions que afecten els catalans les
prendrien directament. Oportunitats
culturals: podrien defensar la llengua i la
cultura catalana més bé.
25. AMPA 25
MENJAR BÉ I LLENÇAR POC
Un informe elaborat per l’Institut d’Enginyers Me- es llencen, es cremen o –en els millor dels casos-
cànics de Gran Bretanya ha tornat a situar el mal- es donen als animals.
baratament d’aliments al primer pla de l’actualitat.
L’estudi ens refresca la memòria amb dades que A la Plana de Vic, sense anar més lluny, és fre-
ja coneixíem i n’aporta d’esfereïdores. Denuncia qüent veure muntanyes de patates que han que-
que en aquesta segona dècada del segle XXI la dat fora del circuit comercial i que es donen al
xifra dels que passen fam al món s’acosta als mil bestiar.
milions de persones; i que si el creixement de-
mogràfic segueix al ritme actual, d’aquí 60 anys Hi ha, però, un darrer factor, no gens menor, que
hi viuran més de 2.000 milions de persones de afecta de ple el malbaratament d’aliments. És el
les que hi viuen ara. Alerta que entre un 30% i un que ateny els supermercats i la pròpia cistella
50% dels aliments que es produeixen cada any de la compra del consumidor. Fa uns mesos, un
al planeta es llencen abans que arribin a taula; grup de joves -acompanyats per periodistes i fo-
apunta, en aquest sentit, una dada tan demo- tògrafs per deixar-ne testimoni- van destapar els
lidora com que un 35% del peix que es pesca contenidors d’alguns supermercats d’Osona dels
diàriament es descartat i s’aboca al mar perquè quals van extreure notables quantitats d’aliments
es tracta d’espècies sense valor comercial i pes- en bon estat, entre aquells que simplement s’hi
cades, a més, amb arts de pesca devastadores. havien abocat per no oferir un aspecte impol·lut i
L’informe també revela que les terres destinades els que tot just acabaven de traspassar la data de
a cultius d’aliments disminueixen a favor de les caducitat (un factor, aquest, utilitzat sovint com
que es dediquen a produir soja o canya de sucre a estratègia de màrqueting més que com a fac-
per a biocombustibles. Finalment, prevé del perill tor higiènic, saludable o gustatiu dels aliments).
que suposa la tendència a utilitzar cada vegada Cadascú de nosaltres mateixos, si quan anem a
més terreny per produir carn de bèsties grosses comprar ens aturéssim a pensar en els produc-
que requereixen grans superfícies de terra i que tes que omplen el carro i analitzéssim el grau de
consumeixen importants quantitats d’aliments i necessitat que en tenim, ens adonaríem sovint
agua per engreixar-les (una vaca necessita 50 ve- del munt d’aliments superflus, innecessaris, ina-
gades més d’aigua que el seu equivalent agríco- propiats o d’escàs caràcter nutritiu que traginem
la), en detriment de cultius de vegetals que poden cap a la cuina de casa. Aquesta és, precisament,
servir per nodrir 20 vegades més de persones. la darrera i més propera de les reflexions a què
convida l’informe britànic: el menjar que llencem
Aquest allau de dades ens durà a creure, fàcil- a les escombraries de casa. Com en tants d’altres
ment, que cal avançar cap a un canvi de model temes, costa déu i ajut capgirar realitats injustes
en la producció d’aliments a l’agricultura, la ra- que són conseqüència del lucre d’uns pocs, però
maderia i la pesca. Certament és així, però la pro- podem posar un gra de sorra per aturar-les can-
ducció i la distribució d’aliments abasta camps viant actituds quotidianes que només depenen
no menys importants. Tant al món occidental de nosaltres mateixos. No sé qui té més raó,
com als països menys desenvolupats, es culti- si Olivier Seban amb el títol del seu llibre d’èxit
ven tones d’aliments que ni tan sols arriben al “Tothom mereix ser ric”, o Loïc Wacquant quan
mercat; moltes vegades es queden als camps afirma que “la majoria de rics no es mereixen ser-
perquè el cost de recol·lecció és superior al preu ho”, però segur que la majoria de pobres en són
que se’n pagarà als pagesos en vendre’ls. Sense sense voler-ho.
comptar les muntanyes de fruita i hortalisses que peppalau.blogspot.com
26. ESCOLA VERDA 26
EL MILLOR REGAL FEU-LO AL MEDI AMBIENT
Per als qui ara hi som, per als qui no hi són i per als qui vindran.
Les accions personals destinades a reduir els danys ambientals permeten en moltes ocasions
fer un regal al planeta i de passada a la nostra economia i a la nostra salut. És un tòpic pensar
que les accions individuals només tenen un valor exemplificatiu, són molts els exemples de ges-
tos personals de la vida quotidiana amb què es pot treure tot el profit d’aquesta filosofia.
UN HORT: al jardí, a la terrassa o bé un hort comunitari compartit permet conrear tomàquets,
enciams, pebrots, alls, cebes, albergínies, cogombres barats, ecològics, saludables, fem exerci-
ci i mengem sa. (www.horturba.com)
ELECTRICITAT VERDA: aquí a Catalunya tenim la gran sort de comptar amb la cooperativa
Som Energia que garanteix als seus socis que tota l’electricitat que reben és renovable. (www.
somenergia.coop). Una acció decisiva per pressionar els lobbys petroliers que manegen el país.
TRANSPORT SOSTENIBLE: a casa nostra tenim la possibilitat d’anar a peu o amb bici a l’escola
i en els desplaçaments habituals que fem pel poble. Això representa una millora en la salut i su-
posa un estalvi en diners i en emissions de CO2; també podem compartir el cotxe si tenim veïns
a prop que fan el mateix trajecte.
COOPERATIVES DE CONSUM: cada dia s’incrementa el nombre de cooperatives i grups de
consum que intercanvien productes de producció local i quilòmetre zero que afavoreixen la sos-
tenibilitat i la cohesió social. Una de les més conegudes és la slow food (http://slowfood.es/).
Aquesta és una associació que promou menjar a poc a poc els productes locals.
REDUIR, RECUPERAR I RECICLAR: hem de procurar consumir productes que tinguin el mí-
nim envàs i que aquest sigui reciclable o recuperable. Cal que fem bé la tria dels envasos quan
els llencem. Els objectes també tenen una segona vida; ara hi ha mercats de productes de sego-
na mà prop de casa nostra: a Manlleu cada dues setmanes n’hi ha un, és el dissabte al passeig
del Ter i a Roda també n’hi ha un.
Comissió Escola Verda
27. AULA D’ACOLLIDA 27
SOM DE L’AULA D’ACOLLIDA!!
“A l’aula d’acollida del nostre institut hi ha “També hem fet murals de la tardor i de Nadal,
dues papereres, quatre ordinadors, setze ca- amb els elements típics de la tradició catala-
dires, dotze taules i dos armaris. I també hi ha na: castanyes, bolets, panellets, tió, caganer...
vuit alumnes i un professor.” (IVO) I si tens deures de la classe normal els pots
fer aquí, ja que el professor t’hi ajuda.” (GUR-
PREET)
“De vegades fem redaccions sobre algun tema
i les pengem al Facebook, AAMMiP. Ens po-
deu agregar, eh?” (YASMINA)
“El dilluns solem fer dossier i fem els exercicis,
sovint escoltant música. Els dimarts fem dic-
tat, els dimecres a la tarda fem jocs, el dijous
fem gramàtica, els divendres, deures...” (MO-
HAMED)
“Vam fer un mural de tardor que va quedar
molt bonic i també un de Nadal. Els pengem al
passadís i els veu tothom.” (SALAH)
“Som vuit alumnes de diferents països i hi fem “També fem lectura i el professor ens deixa triar
deures, aprenem català, dibuixem, fem mu- el llibre que volem llegir i n’hi ha que m’agraden
rals... i enguany hem participat a la V Gimcana molt, com els de “Tria la teva aventura”. I els
de les Llengües a Osona” (NOUHAYLA) dimecres a la tarda fem jocs tipus “Qui és qui”
o un “Bingo”, i així aprenem a fer preguntes i
“Amb el professor, cada dilluns responíem per els números. I també un joc de crear paraules.”
torns les preguntes de la gimcana. Es feia per (MARIELA)
Internet i m’ha agradat molt participar-hi, per-
què demanaven qüestions molt interessants.” “El professor es diu ISAAC i ens ajuda molt
(MARIELA) a fer els deures d’altres matèries i els propis
de l’Aula d’Acollida. A tots ens agrada venir a
“Havíem de contestar les preguntes per guan- aquesta aula.” (NOUHAYLA)
yar i per saber si l’havies encertat havíem
d’esperar als divendres i comprovar-ho.” (SA-
LAH)
Isaac Guilà
“Com a Aula d’Acollida hem encertat totes les professor de l’Aula d’Acollida
preguntes de la gimcana, excepte una”.
(YASMINA)
“I no passa res: l’any que ve provarem de
guanyar-la.” (GRUPREET)
28. RECOMANEM 28
TÍTOL: Ullals AUTOR: Salvador Macip i Sebastià Roig TITOL: Slumdog Millionare
EDITORIAL: La Galera COL·LECCIÓ: Lluna Roja DIRECTOR: Danny Boyle i Loveleen Tandan
NÚMERO DE PÀGINES: 225 pàgines ANY: 2008
Premi Joaquim Ruyra 2010 PAÍS: Anglaterra
DURADA: 123 minuts
SINOPSI: en Vicenç és un adolescent de classe alta acostumat a tenir- INTÈRPRETS: Dev Patel, Freida Pinto, Madhur Mittal,
ho tot i a fer sempre el que vol. El seu pare, cansat de no poder-lo contro- Anil Kapoor, Irrfan Khan, Mia Drake
lar, decideix enviar-lo a un campament exclusiu de l’Alt Empordà molt co-
negut pel seu èxit de reeducar adolescents com en Vicenç. Un cop allà, el SINOPSI: El protagonista és en Jamal Malik, un ado-
noi, juntament amb els seus companys, viu en unes petites caravanes en lescent de l’Índia, que viu en un barri pobre i s’apunta
unes condicions higièniques horribles i es barallen entre ells cada dia per al concurs “¿Quién quiere ser millonario?”. Quan està
una petita ració de pa. La disciplina emprada en els alumnes és digna d’un concursant recorda històries de la seva infància que
malson, ja que els amos del campament els exploten en benefici propi. l’ajuden a respondre les preguntes. També hi ha altres
històries que passen al llarg de la pel·lícula com la de la
CRÍTICA: Aquesta obra és una gran novel·la de misteri. A cada capítol seva germana... I finalment encerta totes les preguntes
tens una nova pregunta sobre què passarà més endavant. La història i tot i que el presentador l’enganya.
l’argument estan molt ben trobats ja que l’autor aconsegueix que quan
hagis llegit un capítol, en vulguis llegir un altre. VALORACIÓ: A mi aquesta pel·lícula em va agradar molt
Els personatges estan molt ben descrits i, en general, són poc corrents. perquè es veu com un nen dels barris pobres de l’Índia
El protagonista és un adolescent amb el qual hi ha gent que es pot sentir en un moment es fa ric en un programa de televisió.
identificada, perquè fa el que vol. Un dia, però, els seus pares decidei- A més, aquesta pel·lícula parla de coses molt reals: el
xen tancar-li l’aixeta i li canvien la vida completament. El narrador de la programa de televisió és real i els problemes d’infància
novel·la és extern i omniscient. a l’Índia també passen, tal com explica aquí. Aquesta
Per mi, la millor part del llibre és quan el protagonista i la seva amiga de- pel·lícula la vaig veure a casa amb la meva família i a
cideixen escapar-se del campament, perquè ja no aguanten més aquella tots ens va agradar molt.
tortura. Han de buscar una bona estratègia ja que el campament està
envoltat per un mur molt dret, impossible de travessar. En aquest capítol
l’escriptor aconsegueix completament que et posis a la pell dels perso-
natges.
Paula Vizcaino Bernat Pla
4t d’ESO B 4 ESO B
29. RECOMANEM 29
TÍTOL: SHUTTER ISLAND TÍTOL: El primer dia AUTOR: Marc Levy
DIRECTOR I PRODUCTOR: Martin Scorsese, Bradey J. EDITORIAL: Columna (Labutxaca)
Fisher, Mike Medavoy Arnold W. Messer NÚMERO DE PÀGINES: 445 pàgines
MÚSICA: Robbie Roberston INTÈRPRETS: Leonardo Di-
Caprio, Ben Kingsley, Mark Ruffalo SINOPSI: La Keira és una noia francesa, tenaç, independent i
DURADA: 138 minuts ANY: 2010 apassionada per la seva feina, l’arqueologia. Vol trobar les restes
del primer homínid de la Terra i en això es troba amb l’Adrian, un
SINOPSI: Shutter Island és una illa on hi ha un centre astrònom anglès, intel·ligent i solitari. El somni d’Adrian és arribar a
mèdic per a malalts mentals. Teddy Daniels, un detectiu, contestar la pregunta que s’ha fet des que era un nen: quina va ser
juntament amb el seu ajundant, va a aquesta illa per re- la primera estrella? La Keira i l’Adrian viuran una aventura extraor-
soldre el cas d’una pacient que es va escapar de la seva dinària que els portarà per tot el món, ja que busquen un fragment
habitació de l’edifici més protegit del centre. En arribar que els donarà les respostes a totes les seves preguntes.
a l’illa, de seguida es resol el cas: la pacient apareix al
bosc. Però Teddy veu que hi ha alguna cosa que no qua- CRÍTICA: L’aventura d’estimar com no te l’han explicat mai. Una
dra i comença a investigar. Sospita que en aquest cen- preciosa història d’amor, d’aventures i d’intriga. La història està molt
tre experimenten amb el cervell dels pacients i decideix ben enllaçada, des de la trobada dels personatges, les seves res-
plantar cara al director del centre perquè és impossible pectives feines i els seus desitjos, fins al desenllaç de la seva llarga
fugir de l’illa. Però el director li fa veure que ell no és la aventura que està dividida en dos llibres, El Primer Dia i La Primera
persona que es creia. Nit. El primer llibre és molt interessant i et dóna aquella intriga que
fa que et vinguin ganes de no parar de llegir i seguir llegint la con-
CRÍTICA: Shutter Island és una pel·lícula policíaca, però tinuació, La Primera Nit, ja que la primera part de la novel·la acaba
sobretot d’intriga. L’espectador només sap allò que d’una forma dramàtica. També hi ha una part d’aventura on els dos
Teddy Daniels sap. Això converteix aquesta pel·lícula en protagonistes, la Keira i l’Adrian, han d’estar sempre molt atents per-
una d’intriga perquè Teddy és un malalt mental que es què la seva vida està constantment en perill. Això li dóna molta vida,
pensa que és un detectiu i capgira la realitat. Per això a la novel·la. Els dos protagonistes són diferents, però tenen en comú
m’ha agradat tant aquesta pel·lícula, perquè estàs du- que són solitaris i que tenen caràcters molt forts que els farà estimar-
rant tota l’estona en constant intriga i fins al final no se i odiar-se alhora. Recomano aquest llibre a aquells adolescents i
saps què és verdader i què és fruit de la imaginació del adults a qui els agradi la intriga i les novel·les d’aventures amb un
protagonista. toc d’amor.
Laura Bosch Xènia Serrat
4t ESO B 4t d’ESO B
30. CUINA 30
PLATS TÍPICS
Ja que l’alimentació és un dels factors més importants per a la vida i nosaltres provenim de dife-
rents països, volem ensenyar alguns dels plats que es mengen més a Rússia i a Bolívia.
Borsch ucraïnès amb carn i pampushki. El borsch és una sopa de verdures d’origen ucraïnès
que també és un dels plats típics de Rússia. Hi ha molts tipus de borsh; tots es poden prendre
en fred o calent.
Un és el BORSH UCRAÏNÈS AMB CARN I PAMPUSHKI:
INGREDIENTS:
500 grams de carn (pot ser de porc, de vede-
lla o de pollastre)
320 grams de patata
200 grams de col
40 grams de pebrot dolç
180 grams de remolatxa
80 grams de puré de tomàquet
40 grams de greix de porc o vaca
80 grams de ceba i pastanaga
40 grams d’arrel de julivert
8 grams de farina i sucre
20 grams de cansalada
2 grans d’all
40 grams de nata agra
espècies
julivert
Per al pampushki: 400 grams de farina, 140 julivert fresc. Esperarem que torni a bullir i ho
grams d’aigua, 20 grams de sucre, 12 grams traurem del foc. Ho deixarem reposar entre 15-
de llevat. 20 minuts. Abans de servir-lo, hem de posar en
Per l’amaniment d’all: 40 grams d’oli vegetal, el plat la carn bullida, la nata agra i el julivert.
10 grills d’all, 80 grams d’aigua.
S’han de servir els pampushki calents a part.
Primer preparem un brou de carn. El colem i Els pampushki són uns bunyols petits de fari-
tallem la carn a trossos. Seguidament posem na amb llevat d’uns 25 grams, amb amaniment
les patates tallades a trossos en el brou bullint. d’all. Per a la vinagreta picarem l’all amb sal i el
Una mica més tard hi afegim la col tallada en dissoldrem amb oli o aigua bullint.
juliana i el pebrot. Ha de bullir 20 minuts.
Preparació dels pampushki: cal fer la massa
Courem la remolatxa amb el tomàquet, la pas- amb farina, sucre, llevat dissolt en aigua tèbia
tanaga, la ceba i l’arrel de julivert. Ho tirem tot i mantega. Farem boletes i les posarem a la
al caldo i ho bullim fins que estigui llest. Hi afe- planxa del forn. Esperarem una estona i els
gim farina lleugerament fregida, sal i sucre. Al posarem al forn calent.
cap de 5 minuts hi afegirem pebre negre, la
fulla de llorer, la cansalada i la picada amb all i Elisa Sobkanyuk 4t D
31. CUINA 31
“PIQUÉ MACHO”
Ingredients :
1kg de carn
¼ kg de salsitxes
2 patates mitjanes
2 cebes grans
1 tomàquet
1 xile gran
sal
oli
Condiments :
½ culleradeta de pebre acabat de moldre.
½ culleradeta de comí acabat de moldre.
1 culleradeta d’all acabat de moldre (4 dents)
1 culleradeta de comí sencer
Preparació:
Primer tallarem la carn a daus mitjans; després l’adobarem amb els condiments acabats de mol-
dre; ho deixarem reposar com a mínim durant dues hores.
Mentrestant, rentarem i tallarem a juliana les cebes i el xile. En una paella, amb dues culleres
d’oli calent, hi fregirem la ceba i hi afegirem el tomàquet sense llavors, tallat en daus petits; hi
afegirem una mica de sal. Ho retirarem a un altre recipient.
En la mateixa paella, amb sis cullerades d’oli calent, hi afegirem la carn; taparem la paella i de
tant en tant la remourem. Quan desprengui el seu suc, l’escorrerem, el reservarem i seguirem
remenant. La carn ha de quedar cuita.
Barrejarem aquesta preparació amb el salat de ceba.
Les salsitxes, les tallarem a rodanxes no gaire fines i les barrejarem amb la carn.
A part, fregim amb bastant oli les patates pelades, tallades fines.
Just abans de servir les patates, perquè no s’estovin, hi incorporem la carn, ho ruixem amb el
seu suc i les posem al foc fort uns minuts. El piqué macho no ha de ser gaire sec.
Mariela Escalera
4t D
32. ENTRETENIMENTS 32
QUIN PROFESSOR O PROFESSORA ÉS?
1. Sempre vol la classe ordenada i les taules separades del radiador (castellà) (V_ _ _ _)
2. Cada dia hi ha deures. (mates) (N_ _ _ )
3. Tècnic d’informàtica, el rei del Moodle. (tecnologia) (R_ _ _ _ )
4. Professor de tecnologia de primer i segon cicle. (X_ _ _ _ _)
5. Professora que no vol ningú al passadís i diu: “A l’aula!” (plàstica) (T_ _ _ _ _ _ _ _ _ _)
7. Les seves paraules i les respectives explicacions duren una hora de classe.
(R_ _ _ _ _)
1. M. À_ _ _ _ _ V _ _ _ _
2. N_ _ _ V_ _ _ _ _ _ _ _
3. R_ _ _ _ V _ _ _
4. F_ _ _ _ _ _ X_ _ _ _ _
5. R_ _ _ T_ _ _ _ _ _ _ _ _ _
7. R_ _ _ _ R_ _ _ _ _
8. Ara busqueu aquests professors a la sopa de lletres.
33. ENTRETENIMENTS 33
RELACIONA:
Àlex Rodríguez
Alícia Cantero
Kristof Jankowsky
Paula Rosanas
Laia Jordà
Àlex Montserrat
Sergi Sàez
Ton Jordà
Eloi Minovas,
Jordi Pla,
Xavier Sala,
Gerard Albacete,
Dani Navas
34. 34
COL·LABORADORS:
C. Bac de Roda, 47
08510 Roda de Ter
T. 93 854 38 82
Urgències 619 22 85 11
Veterinària CRISTINA SALLÉS TORRENT
HORARI
matins de 10.00 a 13.00 h
tardes de 17.00 a 20.00 h
TANCAT dilluns i dimecres matí
C. Miramarges, 7, 1r 4a
08500 Vic
Barcelona (España)
Tel. +34 938 869 733
Fax +34 938 834 994
info@itramhigiene.com
www.itramhigiene.com
CUINA SICILIANA
C. Arquebisbe Alemany, 24
PIZZERIA TRATTORIA Tel. 93 883 20 66 · 08500 VIC
