REsum IIa República

1. Resum 1931-1936. II República.
1
Tema 12.- La II República (1931-1936)
0.- La proclamació de la II República, Abril de 1931. Els partits polítics. Significat del règim.
El context internacional
1.- La Constitució de 1931.
2.- El bienni reformista. (1931-1933)
*La reforma agrària. Els problemes socials
*La qüestió religiosa.
*La qüestió nacional/regional. L`autonomia catalana.
*La reforma educativa.
*La reforma militar.
*La conflictivitat social
*El context econòmic
3.- Els governs de centre-dreta (1933-1936)
*Governs de 1933-1934.
*La Revolució de 1934.
*El Bienni Negre (1934-1936)
4.- El Front Popular (Febrer-Juliol de 1936)
*Les eleccions de 1936 i el concepte del Front Popular
*De Febrer a Juliol de 1936.
(En una possible pregunta 4, solen insistir en les reformes del primer bienni. Aleshores, parleu
breument de com i quina manera se proclama la República, eleccions abril del 31, les eleccions a
Corts constituents i de la Constitució. Després parleu de totes les reformes. Les més importants són
la religiosa, la militar, l’agrària i la territorial. Breument l’educativa i la reforma laboral. Per
últim, si podeu parleu de la conflictivitat del primer bienni i en general de tot el període republicà.
La negreta és allò fonamental. )
0.- La proclamació de la II República, Abril de 1931. Els partits polítics. Significat del règim.
El context internacional.
Les eleccions municipals del 12 d’abril van significar el canvi en la situació política. Encara
que globalment havien més regidors monàrquics que republicans, en les grans ciutats la derrota
monàrquica serà contundent (en Madrid els republicans tragueren el triple de vots; en Barcelona, el
quadruple)
El 14 d’abril es proclamà la República en les diferents ciutats espanyoles: Eibar, Madrid,
València, Barcelona, Sevilla, etc...enmig d`un clima d`eufòria popular extraordinari. El comte de
Romanones aconsella el rei que abandone el país, una vegada que el general Sanjurjo, el director de la
Guàrdia Civil, li diu que no el recolçarà. Alfons XIII decideix exiliar-se però sense abdicar i al dia
següent es escortat pel govern republicà cap a Cartagena on marxarà a Marsella i després a Roma . El
canvi de règim va ser pacífic i va tindre un gran recolzament popular.
La II República significa el primer intent de creació d`un estat democràtic en el segle XX i
el segon si recordem el període del Sexenni en el segle XIX. Es tractava de modernitzar les
estructures de l’Estat, d’iniciar un ample programa de reformes econòmiques i socials i d`acabar
amb 50 anys d`immobilisme polític i social. Les expectatives de canvi que les classes populars i
sectors de les classes mitges urbanes republicanes eren molt elevades i sens dubte estaven a l`alçada
de la profunditat d’ aquestos. Aquestes reformes eren, entre d’altres la reforma agrària, la
separació Església-Estat, la reducció de l’ intervencionisme militar, la reforma de l`Estat
(autogovern per a les nacionalitats), etc. Les resistències al canvi i les divisions en l`esquerra seràn
un element constant, com també ho va ser la politització de la població: la participació electoral (i
l`interès per la política en general), fou extraordinari. (llegiu document 1 del final del tema, annexe)
Però la República va nàixer en circumstàncies difícils. A l’àmbit internacional, destaca la Gran
Depressió vinculada al crac de 1929, la crisi més greu del capitalisme, i el sorgiment del feixisme, que
pren més força amb l`arribada al poder de Hitler (1933). Tampoc hem d`oblidar que des de 1917, existia
un país anticapitalista, l`URSS, l`exemple a seguir pels comunistes de tot el món. A nivell intern, la II
República, es recolzà en un consens molt fràgil, constituït per una classe mitjana urbana
(republicana) i l’obrerisme més moderat (socialista) i va haver de fer front a una ampla oposició
des de la dreta, com ara l’església i l’oligarquia de propietaris i financers; com des de l’esquerra,
dels partits obrers més radicals, com ara l’anarquisme i més tard una part del socialisme. A la fi,
fou un intent de colp militar, frustrat, el que desencadenà la guerra civil el 1936. Però, aquesta, en l`any
1931, ni de bon tros era inevitable.

2. Resum 1931-1936. II República.
2
Els signants del Pacte de San Sebastià, 1930, (veure tema anterior), van constituir un govern
provisional format per republicans de diferents tendències: Azaña, cap a l`esquerra, Lerroux, centre-
dreta; Alcalà-Zamora (president de la República), liberal-catòlic ,socialistes i republicans regionalistes
(Casares Quiroga, de Galícia i Nicolau D`Olwer, ERC, Catalunya) . Membres del govern provisional
2 representants de la dreta liberal Alcalà Zamora (President)
Miguel Maura (Governació)
2 representants radicals Lerroux (Estat)
Martínez Barrio (Comunicacions)
3 representants de l’esquerra liberal republicana Manuel Azaña (Guerra)
Àlvaro Albornoz (Foment)
Marcelino Domingo (Instrucció Pública)
2 representants regionalistes Nicolau d’Olwer (Economia)
Casares Quiroga (Marina)
3 representants del PSOE Prieto (Hisenda)
Fernando de los Ríos (Justícia)
Largo Caballero (Treball)
No era un govern revolucionari, la majoria eren homes de classe mitjana conscients de la
necessitat de modernitzar el país per la via democràtica, no violenta.
Ràpidament, el govern convocarà unes eleccions generals a Corts Constituents (28 de Juny de
1931) i estableix uns drets i llibertats, i tanca l`Académia Militar de Saragossa (dirigida per Franco).
Aquest govern provisional s’enfrontarà a una sèrie de problemes:
1. En Catalunya, Francesc Macià proclama la República Catalana, amb la intenció de crear una
Federació ibèrica. Tres ministres del govern provisional (N. Olwer, Marcelino Domingo i Fernando
de los Ríos) viatgen a Barcelona i convencen a Macià, líder d’Esquerra Republicana, perquè
acceptara l’Estatut d’Autonomia.
2. La reacció de l’església. Des del principi els sectors més reaccionaris de l’Església, com el
cardenal Segura, plantejaran una postura hostil al nou govern, per la seua política laicista de
l’ensenyament i l’abandonament del finançament de l’Església. El 4 de maig el cardenal Segura
publica la (seua famosa) Carta pastoral, en la que planteja la creació d’una coalició contra la
República. La reacció serà immediata, els dies 11 i 12 de maig es produiran la crema d’alguns
convents en algunes ciutats espanyoles. El govern tarda 2 dies en frenar el moviment anticlerical
(preferia la persuasió a la repressió) i la crema de convents serà utilitzada com una arma de
propaganda antirepublicana. El 22 de maig el govern decreta la llibertat religiosa, prohibeix
l’exposició d’imatges a les aules, estableix la secularització dels cementeris, així com la prohibició
de la participació d’alts funcionaris civils i militars en processons religioses i el cardenal Segura és
expulsat.
El govern provisional convocà eleccions per Corts Constituents per al 28 de juny de 1931
amb sufragi universal masculí i femení (passiu). Per evitar la manipulació dels cacics, els diputats
serien elegits per províncies, no per municipis. Com no existien molts partits polítics (excepte el PSOE)
es va permetre la formació de coalicions. La campanya electoral va alçar passió i va transcorre amb
normalitat. Amb una participació de més del 70’4% , a pesar de l’abstenció que reclamaven els
anarquistes.
Els resultats de les eleccions foren els següents: la victòria va correspondre a la coalició de
republicans d`esquerra i socialistes (250 diputats de 464 totals); els republicans de centre (Lerroux),
100 diputats; el bloc de la dreta monàrquica, no arribà a 80. Sens dubte estaven desorganitzats i
atordits per la marxa del Rei, però era un resultat enganyós: el conservadorisme espanyol aviat es
reorganitzarà i demostrarà tota la seua força.
Els partits polítics. (pàgina 276 del llibre) (Lectura per a tenir clar qui és qui i en quin moment. ).
Les formacions d`esquerra.
 En les formacions estrictament republicanes destacaven diverses, com ara l`Acció
Republicana de Manuel Azaña i els radical-socialistes de Marcelino Domingo.
Totes dues tenien una mateixa clientela: classes mitjanes urbanes, intel.lectuals i
professionals. En l`àmbit regional, destacava l`ORGA (organització republicana

3. Resum 1931-1936. II República.
3
gallega autonomista) i sobretot ERC (Esquerra Republicana de Catalunya),
fundada en 1930 i que es definia com a federalista i republicana. Durant tot el període
1931-39, era el partit majoritari a Catalunya i governà la Generalitat, primer amb
Macià (1931-33) i després amb Companys com a president (1933-1939) .
 Però dins de l`esquerra, el partit amb major pes i millor estructura era el PSOE. La
seua força i implantació va créixer considerablement arreu de tot el país, (Madrid,
Astúries, P.Basc, camp andalús, part de València i Alacant) beneficiant-se de la
seua presència en el govern, especialment en el ministeri de treball (Largo Caballero).
Això es va traduir en una expansió de la UGT, especialment en el camp. Tanmateix,
les divisions i les faccions internes es van multiplicar al llarg de tot el període republicà
especialment després de 1933. Fins aleshores predominava l`orientació reformista i
gradualista, col.laborant amb els republicans; però com veurem, d`ençà (1933), les
divisions entre el sector reformista dirigit per Indalecio Prieto i el revolucionari,
dirigit per Largo Caballero, al capdavant de l`UGT es faràn molt evidents (veure
apartat dedicat al període 1933-1936).
 Més cap a l`esquerra, el PCE, fundat el 1921, era un reduït grup que sols tenia una
certa implantació en Astúries (ferro i carbó), P. Basc i Madrid. El seu creixement no
arribarà fins 1936 i sobretot, durant la guerra civil. El 1935, a Catalunya, dels
diferents grups marxistes antiestalinistes, sorgirà el POUM (Partit Obrer d`Unificació
Marxista).
També convé esmentar, les novetats al si de la CNT. D`una banda, el sector més moderat o
trentista (Joan Peiró) es presentava com a sindicalista i mostrava suport a les millores introduïdes per la
República, rebutjant la violència i les revoltes espasmòdiques i les insurreccions dirigides per la FAI
(Federació Anarquista Ibèrica), que defensava la via armada per a realitzar la Revolució. (Durruti el seu
líder principal).
Les formacions de dreta.
Ací destacaven algunes formacions republicanes:
 El Partit Republicà Radical de Lerroux, cap del republicanisme des de l`època
de la Restauració (1900) i que se basava en sectors conservadors de les classes
mitges urbanes. En un principi formarà part dels governs del primer bienni,
després li donarà suport parlamentari i acabarà governant la República
entre 1933-36 amb el suport dels catòlics de la la CEDA i els monàrquics,
intentant una rectificació conservadora de les reformes del període 1931-33.
Després de la victòria del Front Popular, quedarà reduït a la mínima
expressió i la seua base social s`integrà en el bloc insurgent o antirepublicà.
 Els grups i partits de centre eren molt escassos i tenien poca presència. Les
seues figures principals ocuparen lloc de responsabilitat , com ara Alcalà
Zamora, president de la república entre 1931-36. Tots ells manifestaven un cert
suport a la república sempre que preservara l`ordre social i la propietat.
 Més a la dreta, els partits i grups monàrquics estaven desconcertats el 1931
amb la caiguda de la monarquia i s`hagueren de reorganitzar. El més poderós de
tots els partits conservadors serà la CEDA (CONFEDERACION DE
DERECHAS AUTÒNOMAS), fundada el 1933 dirigida per un jove advocat,
José Maria Gil Robles. Els seus principis es poden sintetitzar en: *defensa dels
interessos terratinents i financers i especialment de *l`Església, de fet, es
declaraven catòlics. En aquest sentit, tot i que participaren en el nou sistema
republicà, mai no el van reconèixer (per això es deien accidentalistes es a dir,
allò més important sinó el seu contingut, favorable a l’Església i la gran
propietat de la terra ) i el seu objectiu sempre va ser defensiu, lluitant contra
les reformes del període 1931-33, especialment contra la reforma agrària i les
lleis anticlericals. Són precisament aquestes reformes les que li permeten
mobilitzar sectors de les classes mitges urbanes i del camperolat castellà, tots ells
units per la defensa de l`Església. En síntesi, és el primer partit de masses de la
dreta espanyola. Després de 1933, donarà suport als governs de Lerroux i
finalment, entre Octubre del 34 i Gener del 36 entrarà en el consell de

4. Resum 1931-1936. II República.
4
ministres. Després de la derrota a les eleccions de 1936, quedà molt desfigurat
front altres opcions més autoritàries (Calvo Sotelo i el Bloque Nacional o
Renovación Española ), i per això part de la seua militància donarà suport a la
conspiració militar que intentarà enderrocar el govern del Front Popular
(Gil Robles ho ha negat sempre) i les JAP (Juventudes de Accion Popular,
dirigides per Serrano Súñer )s’ integraran en Falange.
 Més radical i autoritaris es mostraven els grups monàrquics, partidaris d`un
sistema dictatorial (monàrquic), que des de 1931 s`havien format, com ara
Renovación Española, dirigida per Calvo Sotelo, ministre d`economia amb
Primo de Rivera.
 Els seguidors del feixisme, fundaren xicotets grups i acabaren creant el 1933
Falange Española, a la qual es va unir las JONS, Juntas de Ofensiva
Nacional Sindicalista. La direcció del nou partit estava en mans de José Antonio
Primo de Rivera, fill del dictador. El seu ideari semblava una còpia del
feixisme italià i es pot resumir amb: *antidemocràcia; *antiparlamentari;
*nacionalisme espanyol autoritari; * i un confús i escasament concret
sentiment revolucionari. (més concrecions en el tema de la guerra civil i el
franquisme) El seu públic serà reduidissim i utilitzarà la violència contra
l`esquerra i s`aliarà en les eleccions amb altres partits autoritaris (Bloque
Nacional) . Finalment, donarà suport al colp del 36.
 El carlisme (Comuinió Tradicionalista) apareixia i continuava essent el
moviment antiliberal espanyol més antic, tenint presència en Euskadi,
Navarra i zones de l`interior de Castella-Lleó. Defensava una monarquia
autoritaria i catòlica (integrisme). També aportarà forces en la lluita contra el
govern del Front Popular i donarà suport a la conspiració militar. (requetés
catòlics carlins) .
Aquestos tres grups: falangistes, monàrquics autoritàris i carlins han estat
catalogats com a catastrofistes, es a dir, entenien que calia enderrocar la República des del
principi, a través d’un colp militar. El seu projecte fructificarà el 1936 i es beneficiaràn de
la desfeta electoral de la CEDA el 1936.
 En l`ambit dels nacionalismes perifèrics, convendria recordar en Catalunya, com
La Lliga es desplaçada per ERC i com esdevindrà un partit cada cop més
conservador, i defensor dels propietaris, encara que mai no arribarà a donar un
suport formal i decidit a la conspiració antirepublicana. En el Pais Basc, el PNB
acabarà apropant-se a les forces republicanes d`esquerra per la promesa
d`un estatut d`autonomia que arribarà al mig de la guerra civil, 1936.
1.- La Constitució de 1931
El 14 de juliol es constitueixen les noves Corts, amb el president Julián Besteiro (PSOE). Unes
Corts amb presència dels principals líders polítics i dels intel·lectuals de l’època (Unamuno, Ortega i
Gasset, Gregorio Marañon...) Es crea una comissió constitucional que ràpidament elaborà el projecte i el
presenta a discussió a finals d’agost, la Constitució s’aprovarà el 9 de desembre de 1931.
La Constitució de 19311
Principis ideològics i principals òrgans constitucionals
- En el seu article primer es defineix l’Estat com una “República de treballadors de tota mena”, mostrant
d’aquesta manera l’afany igualitari dels socialistes. Destaca la sobirania popular de la qual emanava el
1 Seria interessant comparar aquesta Constitució amb la primera democràtica del segle XIX, la de
1869.

5. Resum 1931-1936. II República.
5
poder dels diferents òrgans. Reconeix la pluralitat d’Espanya, la possibilitat de crear Estatuts
d’Autonomia, amb una concepció integral de l’Estat.
- Estableix la divisió de poders.
a) El poder legislatiu: Residia en les Corts, unicamerals, per tal d’evitar el conservadorisme
de la cambra alta. El Congrés de Diputats s’elegia mitjançant sufragi universal, tots els
homes i dones majors de 23 anys, tal i com establia l’article 52. El Congrés posseïa en
exclusiva el poder legislatiu i aquesta institució estava per damunt de la resta, així va
inaugurar una època en que l’acció política tenia lloc al Congrés més que al govern; els anys
de la República. van ser d’un intens debat parlamentari.
b) El poder executiu: El compartia el President de la República i el president del govern o
Consell de Ministres. El President de la República era elegit per 6 anys per les Corts i uns
compromissaris, no podia ser reelegit. Entre les seues funcions destaca el poder de
nomenar al president de govern o primer ministre, que havia de tindre la majoria a les
Corts. A proposta del president del govern anomenava als diferents ministres que havien de
ser ratificat per les Corts. El president de la República podia dissoldre la cambra fins a
dues vegades durant el seu manament. Les Corts tenien la potestat de destituir al
President de la república.
c) El poder judicial: Era totalment independent de la resta . Estableix l’existència del
Tribunal de Garanties Constitucionals, els seus membres eren elegits per les Corts, tenia
dues funcions: determinar la constitucionalitat de les lleis i intercedir en els conflictes
entre el govern central i les autonomies. Reconeix la justícia gratuïta pels més necessitats
i l’habeas corpus
- L’Estat Autonòmic: La Constitució preveu la possibilitat de que un conjunt de províncies
es convertiren en una Comunitat Autònoma .Estableix el procés d’elaboració i presentació de
l’Estatut a les Corts, que ha d’aprovar-lo . Prohibeix la federació de regions autònomes, amb la
creació del concepte d’Estat Integral, en un intent de calmar a la dreta de la por del
separatisme . Determina les funcions o competències transferibles
Drets i llibertats.
- Els Drets Individuals: La Constitució arreplega gran quantitat de drets i llibertats, no
exclusivament individuals i polítics, sinó que també, i per primera vegada, els drets econòmics,
familiars o culturals.
- Dret d’opinió i expressió .
- Inviolabilitat de la correspondència
- Dret de reunió)
- Dret d’associació
- Sufragi universal directe i secret
- Igualtat de sexes en el matrimoni civil i dret del divorci .
- Educació laica en tots els graus
- Protegia la propietat privada, però establia que les riqueses de la nació podien ser
expropiades amb indemnització si convenia als interessos socials comuns, deixant la porta oberta al
socialisme. (per raons d`interès social, deia)
- Relacions Església-Estat: (veure qüestió religiosa). Des del Concordat de 1851 la religió catòlica era la
religió oficial de l’Estat. Aquesta Constitució estableix que l’Estat no te cap religió oficial, era un
Estat laic, aconfessional. Aquest fet va provocar l’oposició dels sectors més conservadors.
Més problemàtica portarà l’aprovació de l’article 26 que donava un termini de 2 anys per la
suspensió del pressupost del clergat secular, se’ls prohibia a les ordres religioses dedicar-se a les
activitats comercials, industrials o docents, així com la dissolució de les ordres religioses dependents
d’un poder extern, la Companyia de Jesús. Aquest fet provocarà la Primera Crisi Governamental de la
II República, la dimissió del president del govern (Alcalá-Zamora) i el ministre de la governació (Miguel
Maura) en octubre de 1931, Manuel Azaña es converteix en president del govern.
Trascendència i repercusions posteriors

6. Resum 1931-1936. II República.
6
La Constitució era de talant clarament progressista, inspirada en les més avançades de
l’època (la República de Weimar, la constitució de l’Alemanya posterior a 1919). Va permetre el
desenvolupament d’un sistema polític obert a l’esquerre i a la dreta. Tanmateix, va ser frontalment
atacada per l’església i els partits polític de la dreta amb l’excusa de la qüestió religiosa. Vista
retrospectivament, s`ha de considerar com la primera constitució democràtica del segle XX, però a
diferència de la de 1978, aquesta no aplegava tots els grups polítics, no era per tant, de consens. En
això, segueix la “tradició” del segle XIX espanyol on les constitucions canvien en funció del color
polític del govern.
2.- El bienni reformista (1931-1933)
El 9 de desembre de 1931 va ser aprovada per majoria absoluta la Constitució. Al dia següent se
nomenava a Niceto Alcalá-Zamora com President de la República i a Manuel Azaña com President del
Govern.
El Bienni Progressista o també conegut per reformista o azañista, es caracteritzà per l’intent del govern
d’esquerres d’aprofundir en les reformes ja iniciades durant el govern provisional. Aquest procés
es va viure en un clima de permanent tensió política, tant des de sectors de l’esquerra, decebuda
per l`abast real de les reformes, sobretot l`agrària, (vagues i manifestacions obreres i camperoles)
com des de la dreta (boicot i resistència a les reformes, tant per la qüestió agrària com per la religiosa i
autonòmica o regional).
 La qüestió social. La reforma agrària (examen Setembre 2010)
Es tractava de resoldre el dèficit social creat per les reformes agràries liberals del segle XIX (veure tema
7) (Les desamortitzacions i l’ abolició del règim senyorial de principis del segle XIX, no van satisfer
a una ampla capa de minúsculs propietaris i/o arrendataris que treballaven a jornal en el sud i sud-
est espanyol i que d`ençà demandaran la reforma agrària o el repartiment de terres. Aquestes
mobilitzacions apareixen intermitentment en ocasió d' alguna crisi o en períodes de màxima
mobilització social (1868, 1873 i 1918-1921). L`agricultura espanyola en aquesta part del país
destacava pel seu caràcter extensiu, manual, amb molta mà d`obra i baixos rendiments (blat,
olivera, etc). Aleshores, al 1931, Espanya ja no era un país netament rural, però els desequilibris en la
propietat eren molt acusats en el sud i sud-est del país (Extremadura, Andalusia occidental i sud de
la Manxa), on el latifundisme era més fort i calia satisfer les demandes d`una gran massa de
jornalers i/o petits arrendataris proletaritzats. Se suposava que la república, un règim democràtic,
resoldria aquest i altres problemes i acabaria amb l`endarreriment del sector agrícola. (Atenció a la
pregunta 5 de l`examen de Setembre de 2010 que va en aquesta direcció i demandava definir el terme
béns comunals ).
Cap a 1931, l`agricultura implicava el 50% de la població activa, amb 2 milions de jornalers i 750.000
arrendataris. En Córdoba, Jaén i Sevilla, el 46% de les terres tenien més de 250 hectàrees i en Granada i
Màlaga fins el 42%.
Les primeres mesures del govern provisional, van ser l`establiment d`una jornada mínima de 8
hores al camp i uns salaris mínims (més alts). A més, per a evitar que els propietaris boicotejaren la
legislació el govern impulsà una llei que obligava treballar la terra (llei de “laboreo forzoso”)
En relació a la llei que redistribuira la propietat, aviat es van formar a les Corts una comissió encarregada
de redactar un projecte de llei, però la qüestió es va estancar i allargar per la indecisió dels republicans
burgesos d`esquerra, dels socialistes i la pressió dels terratinents sobre el president Alcalà Zamora, també
un terratinent . Tot això restarà efectivitat a l’aplicació de la llei.
Finalment, aprofitant el fracàs del colp militar de Sanjurjo, d’Agost de 1932, al Setembre, s`aprova
la llei de reforma agrària que establia: *expropiacions als grans d`Espanya (sense indemnització); *
i un grapat de propietats succeptibles de ser expropiades, com ara les cultivades deficientment; *les
arrendades sistemàticament i aquelles que essent de regadiu s`havien convertit en secà, etc . (veure
esquema del llibre pàgina 280), però no establia la llei ni el nombre de colons o llauradors a
assentar en les terres expropiades , ni el territori, i d`aquesta manera podia afectar a tot el país,
perdent-se moltes energies. L`assentament dels colons i les indemnitzacions es farien a càrrec de
l`IRA (Institut de la Reforma Agrària, dependent del Ministeri d`Agricultura). Però l’IRA no ve
rebre una dotació presupostària i aviat es demostrarà com una institució superflua.

7. Resum 1931-1936. II República.
7
L`aplicació d`aquesta llei fou molt modesta i entre 1932-34, sols s`havia assentat a 12.000 famílies,
encara que podrien ser moltes menys. El fracàs relatiu i la decepció amb la llei de reforma agrària
s`expliquen per:
1. la complexitat de la llei (com és evident pel nombre de situacions diferents); *la lentitud
de l`administració. La major part de l`administració local era molt voluble als desitjos
dels propietaris. Un dels problemes més greus dels governs reformistes republicans era la
carència de quadres dirigents en l’administració que permetera l’aplicació de la legislació (els
governadors civils favorables a la legislació social i agrària eren molt escassos. La majoria es
mostraven molt favorables als propietaris. I el mateix ocorria en els Ajuntaments: molt pocs
alcaldes republicans, en els petits pobles d’Andalusia i Extremadura eren capaços d’enfrontar-
se al cacic, el terratinent, el comandant de la caserna de la Guàrdia Civil o al cura. Tots ells
tenien gran capacitat d’influència en el poble i també en la capital de província. )
2. En altres casos, els recursos de l`Estat per a l`aplicació de les expropiacions van ser molt
escassos (ni tan sols es va instaurar un impost als grans d`Espanya que hauria finançat les
expropiacions i l' assentament dels colons );
3. *la resistència dels grans propietaris a l`aplicació de la llei, amb mobilitzacions polítiques que
seran l’origen de la CEDA i on van trobar el suport dels conreadors/arrendataris castellans (el
fet que els arrendaments sistemàtics pogueren ser expropiats atemorí els llauradors castellans,
on predominaven els arrendaments a curt termini. Sens dubte, els grans terratinents explotaren
aquest temor i posaren la República en contra seu. A més, ací predominava el sentiment catòlic
i el nou règim s’havia declarat laic. El paper de la premsa conservadora va ser molt important
en aquesta direcció. ) ;
4. *el desencant d`una part dels jornalers, especialment en Andalusia. L`abast limitat de la
reforma i la lentitud d`aplicació va facilitar que l`anarquisme incitara a revoltes, molt
sovint desesperades i que solien acabar violentament amb la intervenció de la Guàrdia Civil
(Arnedo i Casas Viejas, 1933).
 La qüestió social. La reforma laboral.
Largo Caballero, líder de la UGT, ministre de treball posarà en marxa un seguit de
reformes en les relacions laborals amb l`objectiu de millorar la condició dels
treballadors a la vegada que afavoria l`UGT i intentava a les masses a donar suport a la
República. Exemples:
- Instauració dels Jurats Mixtes en el camp, de fet ja funcionaven
en la indústria des de la Dictadura de Primo. Es tractava de
tribunals formats per la patronal i els sindicats que mediaven
en els conflictes entre treballadors i la patronal, inspeccionant
que es compliren les normatives laborals (salaris mínims, 8
hores de treball, etc). El sindicat socialista UGT fou el gran
beneficiari en ocupar les principals vacants dels nous tribunals .
Els anarquistes s’hi van negar.
- Llei de contractes de treball que obligava a la negociació
col.lectiva entre patrons i sindicats
- Assegurança sobre accidents laborals i maternitat, però no la
d`atur, vetada pels republicans, cosa que tindrà efectes
desastrosos en la radicalització obrera a partir de 1933 amb
l`increment de l `atur.
- Llei de termes municipals, , que obligava a contractar primer
els jornalers aturats del poble i després d`altres pobles, per a
evitar la reducció de jornals que practicaven molts patrons.
Tanmateix, allà on existia certa mobilitat territorial com ara
Galícia o Catalunya, resulta totalment contraproduent.
- Llei que evitaven els desnonaments (deshaucios) per part dels
propietaris front els arrendataris i la pujada arbitrària dels
lloguers.
Totes aquestes reformes trobaren l`oposició de la patronal que veia com pujaven els salaris i
els jurats mixtes donaven la raó als treballadors, però també dels anarquistes, com sempre oposats
a qualsevol avanç i/o millora que es produïra recolçat per l`Estat (veure apartat dedicat a la
conflictivitat social).

8. Resum 1931-1936. II República.
8
 La reforma militar
Ací, Manuel Azaña va dirigir personalment la reforma de l`Exèrcit, necessari per a crear-ne un altre,
més modern i adaptat al sistema democràtic. Com s`ha vist en temes precedents, dos dels principals
problemes de l`exèrcit, eren: *l`excesiu nombre d`oficials (1 per cada 3 soldats);
*l`intervencionisme polític (recordeu els fets de 1909, 1917, 1923, etc). Les reformes de Canalejas
reduïren l’impacte de les quintes, però aquest continuarà
La reforma d`Azaña, va establir :
- Retir als oficials que ho desitjaren amb el sou íntegre (ho acceptaren la meitat dels oficials
d`alta graduació. Tanmateix, molts d`ells eren fidels a la República i això serà un problema el
1936);
- Reducció de les divisions de 16 a 8.
- Reducció del servei militar obligatori a un any.
- Eliminació de la figura del Capità General, institució que permetria la submissió de l’autoritat
civil a la militar en moments de tensió. Creació del Tribunal Suprem, un alt tribunal d`apelació
civil i militar.
- Subordinació dels Tribunals Militars als civils. Aquestes dues últimes mesures reduïen la
jurisdicció dels militars en qüestions com l`ordre públic o la repressió als que opinaven
contra l`Exèrcit.
- Passar a la reserva a tots els generals que no hagueren tingut cap nomenament en els últims 6
mesos, aquest fet implicava apartar als generals hostils (s`haurien de retirar militars com Mola,
Millán-Astray...).
- Establiment dels ascensos per antiguïtat enlloc dels mèrits de guerra (oposició dels
africanistes). Els mèrits i ascensos establerts durant la dictadura de Primo de Rivera serien
revisats la qual cosa exasperà els ànims dels africanistes.
- Jura de fidelitat al nou règim, això es va fer només formar-se el govern provisional;
- Tancament de l`Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco fins aleshores).
(Una cas a part serà el problema de la Guàrdia Civil, que dirigia el General Sanjurjo. De la mateixa
manera que la religió i l’educació estaven relacionades, l’ordre públic i l’exèrcit també es relacionaven.
La Guàrdia Civil era una policia militaritzada i, des de l’aparició de l’anarquisme, utilitzada per acabar
amb les vagues i les manifestacions de camperols.
En Arnedo, (1932), la intervenció violenta de la guàrdia civil contra un grup de treballadors que
anaven a reunir-se amb els patrons (mentre els cridaven vassalls del capitalisme), amb el resultat de 6
morts i 16 ferits. Aquest fet provocarà la destitució de Sanjurjo, el traslladen com cap de carabiners
(guàrdia fronterera), ell s’havia declarat lleial a la República, però no tenia les idees massa clares (?).
Finalment, el govern no es va atrevir a suprimir la Guàrdia Civil i crearà una policia urbana
lleial a la República, la Guàrdia d`Asalt
Els resultats de la reforma militar van ser molt limitats perquè si bé es van disminuir les despeses
de funcionament de l`exèrcit, va ser més difícil la modernització en la compra de l`armament i per
últim trobà l`oposició dels oficials africanistes perquè primava l`antiguïtat front als mèrits de
guerra en els ascensos i revisava els nous càrrecs aconseguits durant la dictadura de Primo de
Rivera. El desencís de molts oficials començà a ser impulsat per sectors de la dreta monàrquica per
a organitzar una revolta, un colp militar. (això es va reforçar per la mateixa imprudència d’Azaña amb
discursos on convidava a “triturar” l’exèrcit. Aquesta va ser una frase que segurament no es va pronunciar
mai i es va exagerar per la premsa conservadora perquè sembla que es referia al caciquisme i la corrupció
i no a l’exèrcit )
Finalment, el 1932, en el mes d`Agost, Sanjurjo, desencantat amb les actuacions del govern es posa
al capdavant de la conspiració des de Sevilla, però estava mal plantejada i no tenia prou suport
polític (a diferència de 1936, sols alguns monàrquics s'afegiren, però no tenia el suport de tota la
dreta). Per tot això acabarà fracassant. Sanjurjo fou condemnat a cadena perpetua i aquesta serà
l`espurna per a un nou impuls reformador del govern (reforma agrària i qüestió regional).
 La qüestió religiosa. (examen de Setembre 2011 es projecta fins la
guerra civil)
Un dels primers objectius de la República va ser la separació entre Església i Estat, cosa que s `entenia
com un element de modernització del país i d`apropament als nivells europeus, especialment els
republicans d`esquerra, amb Azaña al capdavant, tenien com a espill el model francés.

9. Resum 1931-1936. II República.
9
Tanmateix, les coses aviat van començar malament, perquè el Cardenal Segura publicà una pastoral a
principis de Maig de 1931 on incitava als catòlics a mobilitzar-se davant el nou règim i comparava la
situació del país amb la de Baviera el 1919, on s`havia produït una revolució comunista (fracasada). Això
esperonà els ànims anticlericals de molts republicans i finalment, uns incidents a Madrid entre republicans
i monàrquics (el dia 10 de Maig, 2 dies després de la publicació de la pastoral), desembocaren en l`asalt i
crema de convents que després s`extengué a les ciutats on el sentiment anticlerical era més fort (Alacant,
Màlaga, València, etc), però sense arribar als nivells de 1936-39 (sols un mort). El retard dell govern en
la resolució dels incidents fou utilitzat per les dretes per a denunciar una persecució a l'Església.
La qüestió es va resoldre en la redacció de la Constitució de 1931. Ací, com hem vista abans, es va
establir:
- La no confessionalitat de l`Estat i la llibertat de cultes;
- El divorci i la validesa del matrimoni civil
- L`establiment dels cementiris civils;
- L`extinció del pressupost eclesiàstic en un període de 2 anys;
- La no obligatorietat de l`ensenyament de la religió a les escoles.
-
L`impuls d`aquestos artícles va ser obra de M. Azaña en un famós discurs (pàgina 278 del llibre) on
establia que la religió catòlica ja no impulsava la cultura espanyola (“España ha dejado de ser
católica”) .Açò va causar la primera crisi de govern i Alcalà Zamora va dimitir (temporalment)
i sobretot el Partit Radical va eixir del govern. (Desembre de 1931).
Els artícles anticlericals de la Constitució es van completar amb la Llei de Congregacions
Religioses, 1933, que limitava els béns de l`Església, prohibia que les ordres religioses pogueren
dedicar-se a activitats econòmiques i educatives, suprimia determinades ordres religioses si
depenien d`un poder extern i si no acceptaven el nou règim i finalment es decretava l`expulsió
dels Jesuites. (açò era la prolongació de l`artícle 26 de la Constitució)
Aquesta llei i en general tota la legislació anticlerical trobà una forta oposició de l`Església i dels
diferents grups i entitats catòliques que iniciaren unes mobilitzacions (La Campanya
Revisionista) per a impedir que s`aplicara . D`ací, sorgirà, el 1933, el partit catòlic, el més
important de la dreta fins 1936, la CEDA. Aquest partit defensarà els interessos dels terratinents i
de l`Església i en això tindrà el suport d`amples capes del camperolat castellà (Castella-Lleó) i de
sectors de les classes mitges urbanes de les ciutats conservadores. En aquesta reorganització de la
dreta hi jugaven un paper decisiu la reforma agraria i la qüestió religiosa. Al camperolat castellà,
essencialment arrendatari o xicotet propietari se li presentava la República com una amenaça a la
propietat i un règim ateu i que perseguia a l'Església.
En conjunt, cal dir que els republicans d`esquerra es mostraren poc favorables al pacte amb
l`Església i menysprearen la força del catolicisme, que no podria fer res davant un règim
sostingut pel poble. A més, molts republicans es consideraven republicans en la mesura que
anticlericals i veien en l`Església un obstàcle (reaccionari) per a la modernització del país. Com
és conegut, la posició de l`Església havia millorat sensiblement al llarg del període 1875-1930
(Privilegis i un increment de la pressència de les ordres religioses) i molts canvis eren concebuts pels
catòlics com una persecució oberta; però per altres, l`Església es veïa com el pilar més fort dels
interessos conservadors. A més, els missatges de l`Església estaven impregnats d`un rebuig al
liberalisme, la democràcia i per tant al nou règim. La legislació republicana segurament errà en
considerar la qüestió com de seguretat pública i en menysprear el poder de l`Església, però, sobretot
va posar de manifest l`anticlericalisme latent entre sectors del moviment obrer i dels republicans
d`esquerra.
Vocabulari: Estat laic o laïcisme, *estat confessional ; *estat aconfessional
 L`educació.
La Constitució establia que l’educació era un dret de tota la població que havia de ser
garantit per l’Estat. En un país amb una taxa d’analfabetisme del 33% , el govern d’Azaña estava
convençut que el retard d’Espanya només podia superar-se amb un bon sistema educatiu. (en els
majors de 10 anys superava el 50% ).
El govern va optar per un model d’escola única, pública, obligatòria i gratuïta, amb un tipus
d’ensenyament mixt i laic. Es va posar en marxa un programa de construcció d’escoles (entre 1909 i

10. Resum 1931-1936. II República.
10
1931 es creaven 500 escoles noves anuals; entre 1931 i 1932, es crearen 10.000); Es crearen places de
mestres i s’augmentaren els sous. El govern no va tindre temps de traure una Llei d’Instrucció
Pública que modificara els plans d’estudis.
Aquest fets augmentarà l’oposició de l’església,que continuava donant classes en escoles privades o des
del púlpit prohibia matricular als fills i filles en escoles públiques. La vinculació entre el poder religiós i
els conservadors cada vegada era més estreta. La Identificació entre l'ordre social i el religiós era molt
evident.
D`altra banda, també destacaren les Missions Pedagògiques, unes campanyes dirigides a millorar el
nivell cultural popular i que tenien el suport d`intel.lectuals (Garcia Lorca) i que estaven formades per
professors, artistes, etc ambulants que portaven a zones rurals, especialment deprimides, biblioteques,
impartien conferències, representaven obres de teatre, etc.
 Qüestió regional. L`Estatut de Catalunya de 1932.
(examen de selectivitat de 2009, Juny. Discurs d’Azaña i discurs d'Ortega i
Gasset )
Catalunya: El Pacte de San Sebastià, de 1930, també signat per ERC, establia que la futura república
atorgaria l`autonomia per a Catalunya. Proclamada el 14 d`Abril de 1931, Macià, líder d`ERC, proclamà
unilateralment la República Catalana/Estat Català dins de l`Estat Espanyol. La cosa no va anar a més i
Macià es va tornar enrere donat que el govern provisional li va prometre l`autonomia. Així, les Corts
Catalanes (millor dit la reunió de totes les Diputacions) van redactar un estatut, el de Núria (1931)
que va ser enviat a Madrid amb el 99% dels vots dels diputats catalans. Mentre, la Constitució de 1931
establia i preveia l`autogovern de les regions espanyoles que ho demandaren dins d`un estat integral.
Quan l`Estatut català arribà a Madrid per a ser discutit i/o aprovat, la cosa es va complicar per
l`oposició de la dreta catòlica castellana, però també d`intel.lectuals com Ortega i Gasset o
Unamuno que creien que tot allò significava la fi de la unitat nacional. D`altra banda, molts
republicans i socialistes també dubtaven (segurament perquè els seus instints eren centralistes).
Finalment, el fracàs del colp del General Sanjurjo (Agost del 32) donarà lloc a una ràpida reacció del
govern, impulsant la reforma agrària i també l`aprovació d`un estatut d`autonomia per a Catalunya. Azaña
apostava per una Catalunya mínimament autònoma, però reconciliada amb la república espanyola. Aixi,
el nou estatut establia les següents competències: *ensenyament, *ordre públic; *transports; *règim
municipal; i establia el català com a llengua cooficial, junt amb el castellà. A més recuperava el
Parlament de Catalunya, elegit per sufragi universal i el govern de la Generalitat.
L'Estatut aprovat a Madrid retallava sensiblement allò aprovat en Barcelona, per exemple: *el
català compartia oficialitat amb el castellà; *el poder polític provenia de les Corts espanyoles i no
del poble català i *es negava una hipotètica ciutadania catalana. A més, *qualsevol perspectiva
federalista es negava.
El govern de la Generalitat serà monopolitzat fins la fi de la Guerra Civil per ERC i el primer
president Macià (fins 1934). Companys ho serà d`ençà fins 1939.
País Basc: Els nacionalistes del PNB i els carlins elaboraran conjuntament un projecte d’Estatut,
l’Estatut d’Estella. Aquest era molt partidista i tradicionalista, es trobarà amb l’oposició de
l’esquerra i socialistes per ser massa confessional i poc democràtic a més d’incompatible amb la
Constitució republicana.
A partir de 1934 els carlins passaran a aliar-se amb els monàrquics i els nacionalistes del PNB
amb els republicans. En octubre de 1936, una vegada iniciada la guerra, s’aprovarà l’Estatut
d’Autonomia d’Euskadi amb el consens de nacionalistes, republicans i socialistes. El primer
lehendakari serà el nacionalista José Antonio Aguirre.
 Per què va ser tan conflictiu el període 31-36?
La proclamació de la República alçà grans esperances de canvi entre els sectors populars, però
també molts recels entre les oligarquies que temien que comportara una redistribució de la renda i de
la riquesa i d`aquesta manera van evadir capitals i van tancar moltes explotacions agràries (es
calcula que la retirada dels fons/dipòsits bancaris arribà al 10% del total).

11. Resum 1931-1936. II República.
11
A tot açò es va afegir la crisi econòmica internacional (la Gran Depressió) originada amb la caiguda
de la borsa de Nova York (Wall Street) i que perdurarà durant la dècada dels 30. De tota manera
l`impacte de la crisi econòmica sobre Espanya fou menor per la seua escassa relació amb la resta
del món (tradició proteccionista). Tot i això, alguns sectors es van veure afectats per la crisi, com
ara els exportadors (agrícoles principalment, com ara la vinya, l`olivera, els cítrics, però també minerals
com el ferro basc). Açò obligà a una devaluació de la pesseta que va fer més competitius els productes
espanyols a l`exterior.
Així, es considera que els problemes econòmics del període tenen més relació amb l`evolució interna
que amb l`exterior. Breument podriem assenyalar els següents problemes:
 El creixement dels salaris determinats per la política del govern durant el període 1931-
1933, i la reducció de la jornada va reduir els beneficis empresarials (la millora de la
productivitat a partir de la inversió i/o de la qualificació professional no es va donar), encara que
també multiplicà la demanda de béns de consum. Així molts empresaris es pasaren a les files del
descontent i la inversió baixà espectacularment després de 1933.
 La insistència de tots els governs republicans en l`equilibri presupostari portà a la reducció de
les obres públiques i una multiplicació de l`atur, que acabà contagiant a altres sectors
(siderúrgia, maquinària). Molts obrers de la construcció tornaren al medi rural i allà
tampoc no trobarà feina.
 A aquestos s`haurien d`afegir els ja vistos en altres temes, com ara els desquilibris en la
propietat agrícola, l`atur agrícola, el caràcter localitzat de la indústria, el proteccionisme,
etc.
↓.
3.- Els governs de centre-dreta o bienni conservador. (1933-1936)
Per què s`acabà el període reformista? Per què només va durar 2 anys?
 D`una banda, els governs de republicans i socialistes no van satisfer adeqüadament les
demandes de les masses (encara que les expectatives eren molt altes, com molt greus eren
alguns problemes del país), com ara la qüestió agrària. En altres ocasions, la insistència en
l`aplicació de les lleis anticlericals allunyaren molts sectors moderats urbans que ràpidament se
passaren a donar suport a un canvi de govern, com ara el Partido Radical de Lerroux, on també
s’aplegaren alguns monàrquics i antic cacics rurals.
 Açò està relacionat amb la oposició frontal que el govern va patir dels anarquistes i que va
treure una part del suport popular inicial (1931).
 Les divisions en la coalició de govern: cap a 1933, una part dels socialistes, la dirigida per
Largo Caballero, que controlava la UGT, estava molt decebuda per l`aplicació de la
legislació laboral (molt díficil) i estava espantada per l`arribada al poder de Hitler de la mà
dels partits de la dreta tradicional (Gener de 1933). Així va concloure que l`aliança amb els
republicans d`esquerra (burgesos) no portava res de bó ni res de nou als treballadors i allò
que calia fer era iniciar una política d`agitació i mobilització social que conduïria a la
Revolució. D`aquesta manera, quan Azaña perd la confiança d`Alcalà Zamora en Octubre del
33, ja no formaràn coalició amb els republicans. Aquest sector revolucionari era majoritari
dins del partit (PSOE) front els reformistes d`Indalecio Prieto.
 La reorganització de les forces de la dreta, que ha estat constant al llarg dels dos anys de
govern reformista i que ha desembocat en la formació de diferents partits el 1933. Ací
destaca la fundació de la CEDA, el principal partit de la dreta, d`orientació catòlica i que
tenia per objectiu rectificar i fins i tot enderrocar la feina reformista del període 31-33,
però utilitzant les institucions. Es la dreta accidentalista o legalista. En menor mesura, també
es reorganitzen altres tendències, són els catastrofistes que volen destruir la República per la
via militar i que ja ho havien intentat el 1932. És el cas dels monàrquics alfonsins de
Renovación Española dirigit per Calvo Sotelo i partidari d`una monarquia autoritària i
filofeixista. Comunión Tradicionalista,els carlins. Era un moviment nacionalista d’ultradreta
que estava disposat a aliar-se amb els monàrquics alfonsins.
Falange Española de Jose Antonio Primo de Rivera. De ideologia feixista va ser fundat
pel net del dictador. Era un moviment molt violent que es desenvoluparà entre la joventut. En 1934
s’unirà a les JONS, Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista de Ramiro Ledesma .
En aquesta reorganització de la dreta i l’extrema dreta hi jugà un paper important el suport dels
terratinents (en diners i desplegament de premsa anitmonàrquica) i de l’Església catòlica.

12. Resum 1931-1936. II República.
12
 En les eleccions municipals d’abril de 1933, encara que guanyaren els republicans, amb quasi
10.000 regidors; els monàrquics i l’extrema dreta tenien 5.000. Dins dels republicans avançava
Lerroux.
Així, Alcalà Zamora com no troba una solució a la crisi convoca unes eleccions generals per a
Novembre on es produeix el triomf dels partits de centre-dreta, les raons d’aquest triomf són:
1. El desgast del govern: per les errades comeses i per la conflictivitat social.
2. La unitat de centre-dreta: que va presentar candidatures úniques en les diverses
circumscripcions.
3. La divisió de l’esquerra: incapaç de posar-se d’acord en un candidat per la segona volta. La
legislació electoral afavoria les grans coalicions i uns pocs vots podien decidir el nombre de
diputats
4. El vot femení: ultraconservador en les zones del nord.
5. L’abstenció reclamada pels anarquistes, a diferència del que va ocòrrer el 1931
Resultats eleccions 1933, Novembre
Esquerra: 94 diputats (PSOE, PCE, IR, ERC, AR) (3,1 milions de vots. El PSOE obtenia 58
diputats amb 1,5 milions de vots )
Centre 198 diputats(Lerroux o Partido Radical, Lliga Regionalista, PNB) (2,0 milions de
vots). (Els republicans de Lerroux havien aconseguit 800.000 vots i 104 diputats).
Dreta: 212 diputats (CEDA, Agraris, Monàrquics, Renovación, Carlins) (3,3 milions de vots a
15.780 vots per diputat ).
Aquest Bienni es pot dividir en 2 etapes: A) els primers nou mesos de govern, fins l’octubre de 1934,
de govern radical; B) d’octubre a febrer de 1936 amb el govern radical-cedista (Bienni Negre). La
revolució d’octubre de 1934 marcarà un període d’inflexió clau en el desenvolupament de la II
República.
A) Els primers nou mesos de govern, fins l’octubre de 1934, de govern radical;
La conseqüència més immediata és que Alcalà Zamora no li dona el govern a Gil Robles, líder del partit
més votat. No confia en un partit que no ha reconegut la República, sinó a Lerroux, cap visible dels
radicals, que lentament havia evolucionat cap a la dreta. Segons Lerroux, era possible una
república conservadora i ordenada i que incloguera en el joc polític els catòlics, la principal força
política del Congrés. El període anterior, així havia estat massa radical i desordenat. Però tot això
era molt precari: el govern de Lerroux necessitava del vot dels catòlics de la CEDA i dels
monàrquics i aviat es vorà que la seua principal vocació serà la paràlisi de les reformes. Exemples
els trobem en:
*La paràlisi en l`execució de la reforma agrària;
*la congelació en l`aplicació de la Llei de Congregacions Religioses;
*la substitució dels presidents dels Jurats Mixtes per altres més partidaris dels patrons i en general, la
congelació de tota la legislació social en el camp, jornada laboral, etc;
*l`ammnistia pels militars revoltats el 1932;
*la problemàtica de la llei catalana de cultius que permetia els rabassaires (cultivadors de la vinya)
comprar la propietat de la terra . Els propietaris catalans recorregueren la llei als Tribunals i gràcies a les
pressions del govern central aconseguiren paralitzar l`aplicació de la llei. Finalment, el Parlament català
aprova una altra llei que redueix un 50% les rendes.
Aquestes i altres decisions fan que els republicans de Martínez Barrio abandonen el govern el Març
del 1934 i se`n forma un altre només amb republicans radicals dirigit ara pel valencià Ricardo
Samper. Estava clar, però, que en algun moment els catòlics voldrien entrar al govern .
Igualment, totes aquestes decisions tingueren conseqüències:
Després de la victòria del centre-dreta, el 8 de desembre de 1933 la CNT desencadena una
insurrecció armada que s’extèn per Aragó, la Rioja i el Sud peninsular. El moviment fracassarà
amb un balanç de 89 morts (75 anarquistes) i 163 ferits; més 700 anarquistes acabaren en la presó i es
tancaren locals i diaris anarquistes.
D`altra banda, l`evolució revolucionària de l`UGT i el PSOE es va traduir en un increment de les
vagues, especialment al camp, incitades per la paràlisi de la reforma agrària i de la legislació social.

13. Resum 1931-1936. II República.
13
La Revolució de 1934.
En aquest context, la CEDA provoca una crisi governamental i “obliga” Lerroux a atorgar-li tres
ministeris. Formalment això significa l`esclat de la Revolució de 1934. El context, per tant és de gran
inestabilitat i enfrontament, però en cap cas significa el preludi de la guerra civil, com veurem després:.
Així, a iniciativa de l`UGT i sense el suport real de la CNT es declara una vaga general a tot
Espanya. Se n`ha parlat molt de la vaga i la Revolució de 1934, sobre les seues motivacions reals i sobre
l`actitud d`una bona part de l`esquerra. En tot cas, sembla que es tractava, segons els socialistes, de
salvar la República d`aquells que volien soterrar-la i acabar amb les seues conquestes i avanços.
L`arribada al poder de Hitler a Alemanya amb el vist i plau de la dreta tradicional i les poses i
formes de Gil Robles, molt semblants als feixistes italians, especialment en aquest sentit destacaven
les seues joventuts les JAP, no eren molt tranquilitzadores. Molts esquerrans creien que amb els
catòlics al govern aviat es produïria un colp que acabaria amb la República com havia passat al
segle anterior. Certament, la CEDA no era un partit feixista, sinó catòlic, que defensava els
interessos de l`Església i els grans propietaris terratinents i que pretenia desmantellar l`obra
republicana, però des de les institucions (per això es parla d’accidentalisme). De moment, el 1934,
encara no havia optat per la via insurreccional i/o militar.
El resultat de la vaga:
En Astúries la mobilització es converteix en una revolució: les Aliances Obreres (comunistes,
socialistes i anarquistes) en 2 dies controlaran tota la província, destituïren les autoritats i
conqueriren la capital en durs combats amb l’exèrcit i la policia. Organitzaran els subministraments,
la producció siderúrgica, els serveis sanitaris... Era una revolució socialista, els revolucionaris prenien el
poder. Per combatre la rebel·lió asturiana el govern va donar plens poders al General Franco, que
portarà les tropes de la Legió. En 10 dies els legionaris desembarquen en Astúries per reconquistar casa
per casa la ciutat d’Oviedo, la resistència obrera fou ferotge especialment en la conca minera. Les tropes
de Franco consideraven que els obrers eren comles tribus del Marroc i anticipen la repressió de 1936.
En Catalunya, el president de la generalitat Lluís Companys proclama L’Estat Català dins d’una
República Federal. Sense suport real dels anarquistes i sols amb els mossos d`esquadra, es rendeixdavant
l’exèrcit, que havia bombardejat la Generalitat.
La revolució fracassa en Madrid, on el govern reaccionarà, traurà les tropes i els revolucionaris no
podran ocupar cap centre de poder.
El balanç d’octubre de 1934
Entre els revolucionaris es produïren 1.051 morts i el doble de ferits
Entre l’exèrcit i la Guàrdia Civil, 284 morts i 900 ferits.
Milers de ferits sense quantificar.
Afusellaments sense judici, tortures...
Més de 3.000 detinguts, entre els que destaquen Companys (amb una condemna de 30 anys de
presó), Azaña (que no havia participat en la revolució, però que serà empresonat i jutjat i absolt) i els
principals líders socialistes. (Al llarg de l`any següent arribà la xifra a 30.000 detinguts)
En conjunt, allà on es va produir la confluència de totes les organitzacions obreres la Revolució-
VAGA va triomfar temporalment, es a dir, Astúries. A la resta, l`anarquisme es va desdir i la
protesta no va tenir l`abast esperat. A més, l’exèrcit, a diferència de 1936 es va mantenir unit i no es
va dividir i per això la repressió fou efectiva i es va mantenir, amb dificultats, certament, la legalitat
republicana.
B) El Bienni Negre (Octubre del 34-Febrer 36)
D`ençà popularment s`utilitza el terme Bienni negre per a definir una repressió social i institucional
contra les classes populars que arribaria fins a les eleccions de 1936. Aquesta repressió adoptà diferents
formats.
Socialment:
 Acomiadaments massius i rebaixes de sou pels treballadors. (Els més “conflictius” i els
simpatitzants i/o militants obrers foren els més afectats);
 Increment d`hores treballades. La legislació social del bienni anterior fou directament
oblidada i/o no complida;
 La Reforma agrària no s`aplicà i s`intenta indemnitzar els terratinents primer i tornar-los les
terres després.

14. Resum 1931-1936. II República.
14
Institucional i Políticament destaquen:
 La suspensió de la Generalitat de Catalunya i de l`Estatut del 32;
 Els sindicats participants en la vaga foren suspesos i els Jurats mixtes deixaren d`actuar.
 Molts Ajuntaments governats per les forces d`esquerra van ser clausurats i substituïts per
altres nomenats pel govern.
En definitiva, la política del govern de la CEDA i els radicals va consistir de forma quasi obssesiva
en la repressió del moviment d`Octubre, la qual cosa, a mig termini, sols servirà perquè sorgisca una
mentalitat/ideologia entre les forces esquerranes (republicans d`Azaña) i sectors del moviment
obrer (Prieto) que té objecte la recuperació del programa reformista del primer bienni. Es produeix
una aproximació de les forces de l’esquerra, tant burgesa com obrera. Les campanyes pro-amnistia
pels presos d’Octubre produiran la unió de tots els grups, des de la Unió Republicana fins a la CNT
a través dels Comitès d’Ajuda als Presos i a les Aliances Obreres que sobrevisqueren a la revolució.
Reclamaven la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions. Azaña es alliberat i es
converteix en un nou líder; el PSOE obri una línia d’entesa amb els comunistes.
Aquesta mentalitat s`expressa en els mítins multitudinaris que Azaña realitza a Madrid a finals de 1935.
Així i sols així es pot comprendre que els escàndols de corrupció que afectaren el govern a finals de
1935 el feren caure. Aquestos fets són simplement el precipitant d`una cadena de fets totalment
errats que desprestigiaren el govern entre amplis sectors del centre i l`esquerra.
(Són els escàndols Strauss i Perlo, que provenen d' una ruleta trucada que sota suborn es presentà al
president del govern, Lerroux, i que intentaven impossar dos negociants, Strauss i Perlo. El coneixement
dels fets en Octubre del 35 va precipitar la dimissió de Lerroux).
Aleshores Alcalà Zamora, que no confiava en Gil Robles, li dona el govern a Portela (republicà de
centre) perquè prepare unes eleccions (Gener del 36). Alcalà Zamora creia que d`aquelles eleccions
sorgiria un govern de centre que estabilitzaria la República, després de dos etapes, una d`esquerres
i una altra de dreta.
El Front Popular (1936. Febrer-Juliol)
Breument, allò que cal saber d’aquesta etapa és el següent
*Què és el Front Popular?
El concepte del Front Popular fou llençat/ideat per un dels líders de la Internacional comunista, (IIIª
Internacional), G. Dimitrov el 1935. Defensava la unió de totes les forces progressistes i obreres per
aturar el feixisme i l`establiment d`altres règims autoritàris. D`aquesta manera, deixaven
d’identificar els socialistes com els seus enemics i passaven a defensar el sistema democràtic, front
el feixisme, a canvi d`aconseguir profundes reformes socials i econòmiques (això no significava que
els comunistes deixaren de ser estalinistes). En la ment de Dimitrov i d`altres líders esquerrans
(comunistes o no), estava la idea de que el triomf de Hitler en Alemanya (on el moviment obrer era el
més fort d`Europa) s`havia produït per la desunió i la desconfiança entre comunistes i socialistes.
A Espanya des de finals de 1935, l’experiència del Bienni Negre permet que s’inicien contactes
entre republicans, socialistes i comunistes per a construir una coalició electoral amb un programa
comú que defensara la República. Finalment, el pacte se signarà el 15 de Gener de 1936 per part de:
* republicans d`esquerra (Izquierda Republicana, Azaña), ORGA (republicans galleguistes, Casares
Quiroga), ERC (Companys); *socialistes, PSOE, amb Prieto (Largo Caballero mostrà les seues
reserves i imposà la no participació del partit en un futur govern del FP); *comunistes, del PCE (José
Díaz, Dolores Ibarruri) i POUM, (Andreu Nin), comunistes antiestalinistes. Exteriorment, trobaràn
el suport dels anarquistes,
El programa es pot resumir esquemàticament en :
*amnistia política pels represaliats de la vaga d’octubre de 1934;
*restabliment de l`autonomia catalana;
*programa de reformes i canvis socials, com ara l`execució de la reforma agrària (llei del 32),
increment dels salaris; i l`expansió de l`educació.
.
*Les eleccions de Febrer del 36
Es convoquen eleccions per al 16 de febrer de 1936. Les eleccions es celebraren amb total
tranquil·litat, la votació va ser clara i el sistema de recompte estava supervisat pels diferents partits. La
participació va ser molt alta, del 72%.

15. Resum 1931-1936. II República.
15
Els resultats electorals:
Front Popular = 257 escons 48% vots
Dreta = 139 escons 46,5% vots (CEDA)
Centre = 57 escons (P.Radical de Lerroux) (Lliga de Catalunya i PNB) 5% vots
La victòria de l’esquerra es produeix en les grans ciutats i en les províncies del sud i la perifèria. La
victòria de la dreta es produí en les províncies del nord i de l’interior. De fet, la victòria d`uns i
d`altres marca bastant el mapa del que serà el principi de la guerra civil, en general.
L’impacte va ser fulminant, sense esperar una segona volta, ni la proclamació dels resultats, els
grups d’esquerra obriren les presons i eixiren els detinguts de 1934. Quan comença a tenir-se
coneixement dels resultats, alguns polítics conservadors, comara Gil Robles van demanar a Franco que es
pronunciara i al president Portela Valladares perquè decretara l’estat de guerra ¡ suspenguera les eleccions
(al més pur estil sudamericá). Finalment, el president del govern, Portela, va resistir els militars i aquest
presentá la dimissió a Alcalá Zamora. . Veure 1er punt del tema següent .
Així, Alcalà Zamora li dona el poder a Azaña, que haguera preferit esperar a l’apertura de les Corts,
perquè creu que és l’única manera d’evitar el caos.
El govern del Front Popular (Febrer-Juliol del 36)
 El primer acte d’Azaña va ser nomenar un govern format exclusivament del partit Izquierda
Republicana i homes de la seua confiança.
 2.-El 22 de febrer els 30.000 presos polítics van ser amnistiats i es van tornar al seu lloc de
treball els funcionaris expulsats després de l’octubre de 1934.
 Va restablir l’Estatut d’Autonomia Català i la Generalitat
 Va enviar als generals més sospitosos de conspiració lluny de Madrid i separat entre sí:
Franco a Canàries, Goded a Balears i Mola a Pamplona.
Al maig, Alcalà Zamora va ser destituït per les Corts (d`una manera un tant incoherent i
precipitada) i serà nomenat Azaña president de la República. Aleshores, com a president del
govern es nomenat, Casares Quiroga, (ORGA), que formarà un nou ganivet amb republicans. La
negativa de Largo Caballero a que Prieto i els reformistes del PSOE entren en el govn serà un factor
d`inestabilitat. Sens dubte si els socialistes hagueren format part del govern haurien reforçat la seua
solidesa i haurien evitat una radicalització de les masses obreres a la vegada que, segons molts
historiadors, també podrien haver impedit l`èxit (relatiu) del colp del 17-18 de Juliol.
Aquest govern continuarà aplicant el programa de govern del Front Popular, com ara:
 .- Repartiment de terres en Extremadura, legitimant les ocupacions de finques
realitzades per yunteros (llauradors/jornalers amb un burro i una aixada) . En 1936 Març-
Juliol, es va assentar a 91.919 yunteros en 232.199 hectàrees en 364 pobles a la qual cosa
cal afegir 10.264 caps de família en 523.690 hectàrees, es a dir, 5 vegades més que abans
de 1936
 - Un nou impuls a la construcció d’escoles.
Tanmateix, la quantitat de conflictes i de vagues es multipliquen, especialment a Madrid, Juny-
Juliol del 36 en el sector de la construcció. Especialment destacaren els enfrontaments entre
pistolers de Falange i comunistes, i l’agreujament dels debats parlamentaris la qual cosa mereix un
anàlisi per separat. (veure document afegit del nombre de morts durant el període febrer-juliol de
1936 diapositva 190 del tema de la II República ) .
Pel sector més conservador de l`oligarquia terratinent i financera, la derrota en les eleccions de
1936 significà la fi del somni de desmantellar la República des de les institucions. Per això, Gil
Robles, tot i tenir més diputats perd una part del seu prestigi en benefici de Calvo Sotelo, lider de
Renovación Española, partidari d`una solució autoritària i monàrquica (“el feixisme és el futur
d`Espanya” deia a les Corts). Així mateix, militants de la CEDA, les JAP s’integren en Falange
(Serrano Súñer, cunyat de Franco és un exemple) , D’aquesta manera, l`oligarquia terratinent i
financera va a donar suport a una conspiració militar que arranca el mateix dia en que es coneix el
resultat de les eleccions de Febrer. L`objectiu era destruir la democràcia i passar a un sistema
autoritari que posara a ratlla els republicans i els seus aliats obrers. En aquest sentit, una bona part
de la violència en el carrer té relació amb el propòsit de la dreta més reaccionaria i ultramuntana
de provocar els militars perquè intervinguen (seria el cas de Falange, especialment). El fantasma
d’una revolució comunista va ser el lema més emprat pels ultres.

16. Resum 1931-1936. II República.
16
L`aplicació del programa del Front Popular demostrava i certificava la divisió de la societat en
dos grups antagònics (tradicionalment, molts historiadors han utilitzat el terme polarització):
I).- Sectors de les *classes mitges urbanes de ciutats com Barcelona, Madrid o València que
donaven suport al republicanisme ; *el moviment obrer, (Treballadors industrials i jornalers) on
s`apreciava una clara divisió entre les diferents famílies del socialisme (reformistes i
revolucionaris); comunistes i anarquistes.
II) *L`oligarquia terratinent i financera; *una bona part de la burgesia industrial, sectors de les
classes mitges urbanes (catòliques i conservadores) i rurals (arrendataris) espantats tots ells per les
conseqüències que la victòria de l`esquerra podria tenir en tant que canvi social.
Tots dos blocs s`havien anat formant des de la crisi de la Restauració el 1917 i especialment des de
1934. Així és com s’han d`entendre els atacs a l`Església, els assassinats (els més representatius van
ser del Teniente Castillo de la Guardia d`Asalt, simpatitzant socialista i el de Calvo Sotelo, líder
dels monàrquics autoritàris) i altres enfrontaments verbals i/ o físics que van precedir el colp
militar de Juliol de 1936.