...

1.
INSTITUT- ESCOLA LES VINYES
PROJECTE LINGÜÍSTIC
Juny 2018
1. Introducció 1
2. Context sociolingüístic 2
3. La llengua catalana, llengua vehicular i d’ensenyament i aprenentatge 3
3.1. Llengua vertebradora de comunicació i de convivència 3
3.2. L’ensenyament/aprenentatge de la llengua catalana: oral i escrita. 4
4. La llengua castellana 8
5. Llengües estrangeres 9
6. Organització i gestió 10
Serveis d’educació no formal 11
Activitats extraescolars 11
Contractació d’activitats extraescolars a les empreses 11
7. Foment de les llengües dins del centre 12

2.
1. Introducció
P​RESENTACIÓ DEL DOCUMENT
MARC JURÍDIC
L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina, en l’article 6, que la llengua pròpia
de Catalunya és el català i que és també la llengua normalment emprada com a
vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. En el mateix sentit, la Llei 1/1998, de 7
de gener, de política lingüística, en l’article 20 defineix la llengua catalana com a
llengua pròpia de Catalunya i de l’ensenyament en tots els seus nivells educatius. I
la Llei d’educació fixa el règim lingüístic derivat de l’Estatut, que en l’article 143.1
estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
llengua pròpia i, per tant, determina el règim lingüístic del sistema educatiu amb la
finalitat de garantir la normalització lingüística del català.
Així, l’article 35.2 de l’Estatut, que regula el sistema educatiu a Catalunya, garanteix
a tota la població escolar, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar
l’ensenyament, el compliment del deure i l’exercici del dret de conèixer amb
suficiència oral i escrita el català i el castellà. Igualment, l’article 50.6 estableix com
a principi rector de les polítiques públiques la garantia de l’ús de la llengua de
signes catalana.
La Llei 12/2009, d’educació, reforça la importància del català i el seu aprenentatge
com a llengua pròpia de Catalunya i factor d’inclusió social, i fa una aposta per la
potenciació del plurilingüisme a les escoles assegurant, com a mínim, un bon nivell
d’aprenentatge d’una tercera llengua, d’acord amb el que estableix l’article 44.2
de l’Estatut.
D’altra banda, els currículums prescrits pel Govern de la Generalitat estableixen el
marc de competències bàsiques necessàries per aconseguir el plurilingüisme eficaç
de tot l’alumnat.
Aquests currículums presenten de manera agrupada objectius i continguts lingüístics
amb la finalitat de reforçar els elements comuns en totes les llengües i d’afavorir el
desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat.
I el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el
marc d’un sistema educatiu inclusiu, a l’article 1, preveu un conjunt de mesures i
suports destinats a tots els alumnes, amb la finalitat d’afavorir el seu
desenvolupament personal i social i perquè avancin en l’assoliment de les
competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc
d’un sistema educatiu inclusiu.
A partir d’aquest marc normatiu, ​el Govern de Catalunya dissenya la política
lingüística educativa amb l’objectiu de dotar els alumnes d’una competència
1

3.
comunicativa sòlida —basada en el domini de la llengua vehicular, el català i/o
l’occità, com a garantia d’equitat i de qualitat educativa, i en el desenvolupament
del plurilingüisme de l’alumnat— ​que els permeti desenvolupar-se i actuar en la
societat on viuen i en l’entorn global, i disposar de les habilitats lingüístiques i
cognitives que requereixen les noves necessitats del mercat laboral​.
I, finalment, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius,
estableix que aquests tenen la responsabilitat de la gestió de les llengües mitjançant
el seu projecte lingüístic.
Per a assolir aquests objectius, el Govern de Catalunya defineix el model lingüístic
del sistema educatiu situant la llengua al centre de l’aprenentatge: com a
instrument fonamental per al desenvolupament personal, acadèmic i professional
de tots els alumnes, i com a garantia d’equitat i de cohesió social.
D’acord amb el marc legal que acabem de referenciar desenvolupem el present
projecte lingüístic. ​La responsabilitat ​de l’elaboració i la revisió correspondrà a la
Coordinació Lingüística i l’aprovació al Consell Escolar.
2. Context sociolingüístic
A​LUMNAT
R​EFERÈNCIA A L​’​ÚS DE LA LLENGUA
L’alumnat de l’Institut-Escola Les Vinyes és majoritàriament de parla catalana tot i
que una gran part de l’alumnat utilitza la llengua castellana en la seva comunicació
espontània.
Les famílies estrangeres a infantil-primària representen el 6% del seu alumnat. Pel que
fa a la secundària el nombre de famílies estrangeres suposa el 5,23%.
E​NTORN
Castellbisbal és una població que pertany al Vallès Occidental i limita amb el Baix
Llobregat. Té una superfície de 31,15, compta amb 12.392 (segons la rectificació del
Padró d’Habitants del dia 01.01.2012 –Ple del 22.02.2012) dels quals un 95,1% entén el
català, un 73,4% el sap parlar, un 73,9% el sap llegir, un 48,5% el sap escriure, un 4,9
no l’entén segons les últimes dades (any 2001) recollides pel CNL. El poble consta de
quatre urbanitzacions residencials (Santeugini, Costablanca, Comte de Sert, Can
Costa) que acullen un total de 3.871, i de petits nuclis disseminats que
comptabilitzen 346 habitants més, la resta viuen al nucli urbà. Nosaltres rebem al
voltant d’un 35% d’alumnes d’aquestes urbanitzacions.
Castellbisbal compta també amb vuit polígons industrials, amb un nombre
aproximat de 400 indústries. Aquestes circumstàncies i la proximitat amb l’Àrea
Metropolitana de Barcelona fan de Castellbisbal un municipi en creixement que
2

4.
acull famílies immigrants de diversos països: Marroc, Sud-Amèrica, etc. I que li
conforma un nivell sòcio-econòmic mitjà.
Pel que fa a l’àmbit cultural i esportiu, la població compta amb un total de 21
entitats esportives i 22 de culturals, amb un espai cultural, inaugurat recentment, que
consta d’auditori, sales d’exposicions i biblioteca, entre d’altres equipaments per a
activitats culturals i socials.
Institut-Escola les Vinyes
L’Institut-Escola Les Vinyes és un centre concebut inicialment per anar absorbint
dues línies educatives des de P3 fins a 4t d’ESO de manera progressiva, encara que
actualment compta amb una línia de P3, degut al descens de la natalitat al
municipi. Actualment acull alumnes de P3, P4, P5, 1r, 2n, 3r, 4t i 5è de primària i tota
l’ESO, amb un total de 538 alumnes. El curs 2018-2019 el centre comptarà amb la
totalitat de tots els cursos oferits des de P3 fins a 4t d’ESO.
Com hem remarcat en l’àmbit socioeconòmic i de l’entorn, el nostre institut-escola
està situat en el nucli urbà del municipi de Castellbisbal i actualment el 32,7% d’ESO i
el 35% d’educació infantil ve de les urbanitzacions del poble. Els pares d'aquests
alumnes participen força, tant pel que fa a les activitats - les que desenvolupa el
centre i les pròpies activitats de l’AMPA - com pel que fa el seguiment de la tutoria
del seus fills i filles.
3. La llengua catalana, llengua vehicular i
d’ensenyament i aprenentatge
3.1. Llengua vertebradora de comunicació i de
convivència
EL CATALÀ, VEHICLE DE COMUNICACIÓ
La llengua catalana és la llengua vehicular en les diferents activitats acadèmiques,
administratives i en la comunicació quotidiana en tots els àmbits de convivència i
relació al centre. És l’eina de cohesió i d’integració entre tots els membres de la
comunitat educativa. Les intervencions i col·laboracions externes que en moments
determinats es puguin produir també utilitzen com a llengua vehicular la llengua
catalana. De la mateixa manera els materials utilitzats es procura que siguin escrits
en aquesta llengua.
EL CATALÀ, EINA DE CONVIVÈNCIA
Les comunicacions que es generen des del centre cap a l’exterior procuren tenir la
llengua catalana com a forma d’expressió.
3

5.
3.2. L’ensenyament/aprenentatge de la llengua
catalana: oral i escrita.
Des de l’àrea de llengua es treballa l’ús oral, es promou la lectura i l’escriptura de la
llengua catalana en tots els cicles, promovent el desenvolupament acadèmic
curricular de les assignatures tant en l’àrea de llengua com a la resta d’àrees.
També es treballen els diversos registres de la llengua d’acord amb els aspectes
curriculars que s’han de complir. Es treballen diverses modalitats de textos orals:
entrevistes, diàlegs, dramatització, argumentació... Des de la resta d’àrees també
es desenvolupen activitats que estimulen la llengua oral, especialment, a través dels
textos explicatius, expositius, instructius, teatre, dramatitzacions i lectura oral.
L’ensenyament de la lectura i l’escriptura es porten a terme des de totes les àrees
partint de l’enfocament metodològic donat pel currículum.
Es responsabilitza l’alumnat del seu procés d’aprenentatge i se’l fa copartícep del
procés avaluador de les seves competències, compartint amb ells també els
objectius per assolir.
Les assignatures de llengua canalitzen aquest esforç docent concretant les
habilitats de comprensió lectora i de producció escrita.
Planifiquem activitats en les que sigui present la interrelació de les quatre habilitats
en la majoria de les àrees curriculars. Cal consensuar una gradació pel que fa a la
dificultat de les activitats en cada nivell i per a cada alumne.
- La competència comunicativa
4

6.
3.3. Tractament integrat de les llengües. Implicacions
metodològiques.
Es fomenta i es tendeix a una ​concepció global de l’aprenentatge de les llengües
El tractament integrat de llengües (TIL) és una proposta metodològica basada en
l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de les llengües i aplicable a situacions
d’aprenentatge en què coexisteixen diferents llengües. El TIL proposa un treball
col·laboratiu entre el professorat de les diferents llengües de l’escola a partir de tots
els elements que aquestes llengües comparteixen i facilita el desenvolupament
competencial de l’alumnat, un aprenentatge actiu, més profund i significatiu,
vehiculat a través de totes les llengües. Amb aquest enfocament es promou un
ensenyament de les llengües des de principis metodològics comuns amb l’objectiu
de facilitar la transferència de coneixements entre les llengües.
Altres actuacions del centre:
L’Institut-Escola ha de posar les bases d’una competència plurilingüe, creant
contextos en què es desenvolupi la competència comunicativa en les dues
llengües oficials a través d’un tractament integrat. La integració de llengües exigeix
una actuació coordinada del professorat, que tingui en compte:
● Els diversos aspectes diferenciats però complementaris.
● La decisió sobre l’ús vehicular de cada llengua.
● Un enfocament comunicatiu comú per a totes les llengües.
● Un tractament metodològic diferenciat que contempli les característiques
específiques de cada llengua
● L’acollida i el tractament lingüístic específic necessaris per a la incorporació
de l’alumnat nouvingut, que pot ingressar en l’Institut-Escola sense conèixer
cap de les dues llengües cooficials.
Caldrà dissenyar les accions compensadores convenients per a l’aprenentatge de
la llengua o les llengües amb menys possibilitats de ser apreses, a causa de la seva
menor presència en el context immediat.
Alguns aspectes essencials de la metodologia són:
5

7.
- Treballar les habilitats receptives (comprensió) prèviament a les productives
(expressió). Les habilitats d'escoltar i de llegir seran anteriors a les de parlar i les
d'escriure.
- Fer servir suport gestual i visual (imatges, fotografies...) per reforçar el missatge i el
significat dels conceptes sense necessitat de recórrer a la traducció.
- Utilitzar recursos diferents per a cada llengua. Cançons, contes, imatges... seran
diferents en cadascun dels idiomes.
- Fomentar la participació activa de l'alumnat en les activitats lingüístiques des del
primer moment.
- Considerar i valorar els interessos i les necessitats comunicatives de l'alumnat, per
tal de planificar la intervenció didàctica.
- Partir d'activitats tancades, repetitives i molt dirigides al principi, per facilitar la
participació de l'alumnat i la predicció de les seves respostes, i tornar-se
progressivament més exigents.
- Afavorir les interaccions entre l'alumnat i també entre l'alumne i el professorat, de
forma que es produeixin diferents intercanvis verbals en la llengua que s'aprèn.
- Realitzar activitats de grup i individuals.
- El tractament integrat de les llengües
Aplicar aquest enfocament a l’aula implica treballar àmbits comuns a les llengües
(conceptes generals sobre les llengües, procediments i hàbits de reflexió lingüística,
actituds de respecte i valoració, etc.) des de qualsevol llengua. Igualment, significa
afavorir la coherència metodològica, en el sentit que totes les llengües
s’ensenyaran des d’una metodologia consensuada i comuna, que posa l’èmfasi en
l’aprenentatge comunicatiu i orientat a l’ús. Des del punt de vista de l’organització
curricular i de la planificació de la docència a l’aula, el tractament integrat de les
llengües implica una selecció i seqüenciació adequada dels continguts
d’aprenentatge lingüístic propis de cada llengua i de cada etapa, amb l’objectiu
d’evitar redundàncies innecessàries i de focalitzar els trets específics i distintius propis
6

8.
de cada llengua. I condueix també a desenvolupar activitats d’aula que impliquen
l’ús actiu i passiu de més d’una llengua. Aquest enfocament potencia i facilita el
disseny de projectes de comunicació integrats: seqüències organitzades d’activitats
que parteixen d’un objectiu funcional, desenvolupen temes curriculars i d’interès
per a l’alumne, que incorporen l’avaluació com a part fonamental del procés
d’aprenentatge, i que desemboquen en un producte final oral i/o escrit. Aquest
tipus de projectes impulsen la funcionalitat dels aprenentatges lingüístics i
repercuteixen en l’aprenentatge general de l’alumnat. Implementar el tractament
integrat de les llengües en un centre educatiu amb l’objectiu d’afavorir un
desenvolupament més eficaç de la competència plurilingüe de l’alumnat, implica,
en definitiva, dissenyar i implementar les accions següents:
● Organitzar l’ensenyament de les llengües al llarg de les diferents etapes
educatives, establint la seqüència i el moment d’incorporació de cadascuna
i tenint en compte tant el context sociolingüístic del centre com els resultats
en competència lingüística de l’alumnat.
● Per al professorat de llengua, planificar, de manera conjunta, els objectius,
continguts i criteris d’avaluació de les diferents llengües, tant des de la
perspectiva de curs (programació horitzontal) com de l’etapa (programació
vertical).
● Garantir un ensenyament de les llengües basat en uns principis metodològics
compartits i comuns.
● Crear estructures organitzatives que facilitin el treball col·laboratiu del
professorat de l’àmbit lingüístic i una gestió eficient dels horaris.
● Incorporar a l’aula activitats lingüístiques de caràcter competencial,
pràctiques d’intercomprensió i de reflexió metalingüística que facilitin la
transferència interlingüística, i projectes de comunicació en què participin de
manera coherent i integrada diverses llengües.
● Organitzar i promoure activitats acadèmiques i no acadèmiques que
despertin la consciència lingüística dels aprenents i que reforcin actituds
d’obertura, curiositat i respecte cap a altres llengües i cultures (presents o no
a l’aula).
Per treballar l’àmbit lingüístic es proposen els següents criteris metodològics i tasques
a realitzar:
● Actualment, per treballar la integració de les llengües, a 3r de primària han
començat a elaborar una llibreta en la qual els alumnes van anotant les
normes treballades al llarg del curs. La idea és que aquesta llibreta els
acompanyi els darrers anys fins arribar a l’ESO. D’aquesta manera, el
professorat s’estalvia repetir continguts.
● A partir del curs vinent, 2018-2019, s’intentarà crear una programació
conjunta de català i castellà. Ho fem amb el propòsit de no repetir
continguts ni estructures lingüístiques comunes.
7

9.
● Fer servir les faltes prohibides de cada curs, de les àrees de català, castellà i
anglès, per fer les correccions oportunes a qualsevol escrit i en qualsevol
matèria.
● Treballar la correcció lingüística a través de la rúbrica corresponent per
fomentar la revisió ortogràfica tant als projectes lingüístics i transversals com a
totes les matèries disciplinars.
○ Rúbrica de correcció, expressió
○ Rúbrica de presentació oral
○ Oral presentation assessment
● Per millorar l’ortografia es treballa a través de diferents plataformes.
○ A primària fan servir la xtec:
■ Dictats en línia
○ A secundària fem servir una app:
■ D​ictapp
● Per treballar tècniques d’expressió a primària es fa servir el lapbook:
○ Què és i per a què serveix un lapbook
● Per fomentar la lectura a secundària s’està estudiant la possibilitat de
participar en el programa “legiland”:​​https://legiland.cat/
4. La llengua castellana
I​NTRODUCCIÓ DE LA LLENGUA CASTELLANA
Tenim en compte la realitat sociolingüística de l’alumnat. Procurem la continuïtat i la
coherència d’aprenentatge i metodològica entre el que es fa en català i el que es
fa en castellà. Al final de cada etapa, a partir de l’educació primària, l’alumne ha
d’assolir un nivell correcte de la llengua castellana. Hi ha molts alumnes bilingües i
això ens permet que es pugui aconseguir.
L​LENGUA ORAL
Es treballa la llengua oral a partir de cicle inicial de primària i les diverses modalitats
de textos orals: entrevistes, converses, debats, dramatitzacions, argumentació...
L​LENGUA ESCRITA
Seguim l’enfocament metodològic del currículum pel que fa les llengües. Les
activitats de lectura i escriptura tenen uns objectius clars i ​s’estableixen mecanismes
de revisió per millorar les dues llengües​. Les activitats estan seqüenciades segons el
procés d’ensenyament de cada llengua i s’han de treballar de manera
coordinada amb el professorat de català.
A​CTIVITATS D​’​ÚS
S’utilitzen les noves tecnologies en general, de manera semblant a l’ús que se’n fa
8

10.
des de les altres llengües.
A​LUMNAT NOUVINGUT
Tot l’alumnat nouvingut és introduït des d’un primer moment dintre de l’aula
ordinària. En moments puntuals se li fa una atenció individualitzada per tal que en
acabar l’ESO pugui haver assolit els coneixements bàsics d’ambdues llengües
oficials.
5. Llengües estrangeres
L’Institut-Escola té com a primera llengua estrangera l’anglès, des de P3 fins a 4t
d’ESO, i també compta amb el francès com a segona llengua estrangera a l’ESO. El
francès és un crèdit optatiu que té una durada de dos cursos entre els alumnes de
1r a 3r d’ESO (estem valorant la possibilitat de que aquest crèdit optatiu es pugui
realitzar de 1r a 3r). L’alumnat també té la possibilitat de continuar cursant aquesta
optativa a 4t d’ESO.
Fomentem l’ús de l’anglès en els diferents projectes interdisciplinars que el centre
realitza de forma regular així com també fomentem l´ús de textos originals en les
diferents àmbits.
LLENGUA ORAL
La llengua de l’aula és l’anglès/francès tot i que en alguns moments, si s’escau,
s’empra la llengua catalana, però predomina l’ús de l’anglès/francès per tal que
l’alumne escolti i utilitzi preferentment aquesta llengua.
Per poder potenciar l’expressió oral en anglès el centre compta amb un projecte
propi, “Empowering English” gràcies a la col·laboració de l’Ampa. Fins al curs actual
2017-18 hem comptat amb diferents auxiliars de conversa des de EI3 a 4t d’ESO. El
proper curs comptarem amb un sol auxiliar de conversa nadiu per tal d’afavorir la
seva integració com a un professor més del centre. Cada grup compta amb 1 hora
setmanal de conversa, fet que permet dividir el grup i reduir el nombre d’alumnes
per grup i poder potenciar l’expressió oral. L’auxiliar de conversa es coordina amb
el professorat que imparteix la matèria d’anglès per planificar les diferents sessions.
Aquest assistent dedicarà també hores de conversa a altres docents que ho
desitgin, així com també els assessorarà a l’hora de preparar material per poder
potenciar la transversalitat de l’anglès amb altres activitats i/ o disciplines. Es pretén
que hi hagi el màxim de professorat preparat per a poder portar a terme activitats
en anglès.
D’acord amb la filosofia del nostre Institut-Escola i en el nostre afany de procurar
crear per als nostres alumnes una necessitat real d’aprenentatge, els alumnes de 3r
d’ESO tenen la possibilitat de fer un intercanvi cultural i lingüístic amb alumnes de la
seva edat provinents d’un altre país europeu.
9

11.
LLENGUA ESCRITA
Es potencia l’expressió escrita en anglès de manera gradual i es treballen les
estructures gramaticals que permetin a l’alumne poder desenvolupar la seva
competència comunicativa. Les estructures gramaticals treballades a cada nivell
queden recollides de manera esquemàtica en un document de consulta que
acompanya a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge al llarg dels cursos. Aquest
recurs facilita a l’alumna la seva autonomia alhora que agilitza el procés i evita
repeticions innecessàries.
Els alumnes compten amb un recull d’errades que s’haurien d’evitar segons el nivell
en que es trobi l’alumne. És un document que poden consultar sempre que ho
creguin necessari i que promou un hàbit que considerem molt important en
qualsevol text escrit: la revisió.
PRO LIN AVOIDING MISTAKES 1ST ESO
PRO LIN AVOIDING MISTAkes 2ND ESO
PRO LIN AVOIDING MISTAKES 3RD ESO
La lectura ajuda a l’alumnat a millorar la seva comprensió lectora així com també
els ajuda a millorar la seva expressió escrita. Els alumnes de l’ESO llegeixen un llibre
cada trimestre i la biblioteca del centre ofereix altres títols per als alumnes que ho
desitgin.
L’anglès/francès també s’utilitza per comunicar-se via mail per tractar qüestions
relacionades amb la matèria
6. Organització i gestió
ORGANITZACIÓ DEL USOS LINGÜÍSTICS
ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE
Es procura que el llenguatge no sigui una eina que comporti elements de
discriminació de tipus sexista. Per tant, sempre se substituiran les paraules que poden
portar connotacions discriminatòries per expressions equivalents.
COMUNICACIÓ EXTERNA
Tots els documents administratius: actes, comunicats, informes, certificats... es fan en
llengua catalana. També els comunicats per adreçar-se a persones físiques o
jurídiques de fora de la comunitat educativa, però residents en l’àmbit català, estan
redactats en aquesta llengua.
LLENGUA DE RELACIÓ AMB FAMÍLIES
La llengua catalana és la llengua per a la projecció interna i externa del centre, i
s’utilitza amb les famílies, entenent que d’aquesta manera es facilita la integració
10

12.
d’aquelles que no tenen el català com a llengua pròpia, sempre que no sigui un
motiu d’exclusió per a les famílies que no coneixen la llengua. Així ho farà tant el
claustre com el personal administratiu i de consergeria.
EDUCACIÓ NO FORMAL
Serveis d’educació no formal
La llengua habitual per aquests serveis també és el català. Aquest criteri preval al
menjador, tallers d’estudi i qualsevulla activitat interna o externa que s’hagi
d’establir des d’aquests serveis. El centre es coordina amb les empreses
corresponents per tal de supervisar que sempre s’adrecin en català a l’alumnat i a
l’inrevés. La formació d’aquestes persones, en cas que no dominin el català, va a
càrrec de l’empresa que les contracta.
Activitats extraescolars
Se segueixen els criteris que s’han establert en el Projecte Lingüístic. El centre porta a
terme la supervisió de les activitats per tal de garantir-ne la qualitat. Les empreses
contractants han de vetllar pel domini necessari del català, i en cas necessari de la
seva formació.
Contractació d’activitats extraescolars a les empreses
En totes les activitats extraescolars es vetlla perquè en els rètols, avisos i
documentació que calgui utilitzar per al seu desenvolupament s’empri sempre la
llengua catalana.
LLENGUA I ENTORN
El centre participa en múltiples activitats amb la Comunitat Educativa.
Conjuntament es programen activitats amb altres centres i altres institucions i entitats
del poble, i especialment amb l’AMPA. En aquesta relació es potencia que es
desenvolupin activitats que afavoreixin l’ús de la llengua catalana, la interculturalitat
i la cohesió social.
PLURILINGÜISME AL CENTRE EDUCATIU
ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES
El centre té ben assumit el principi de la Declaració Universal de Drets Lingüístics,
segons la qual tothom té dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat
lingüística i, si s’estableix en el territori d’una altra, té el dret de mantenir-hi una
relació d’integració. Aquest principi es treballa curricularment en les diferents
matèries, així com des de la tutoria.
En cas de conflicte s’actua directament amb les famílies i les persones afectades i
des de l’àmbit que correspongui.
MEDIACIÓ LINGÜÍSTICA (TRADUCCIÓ I FACILITACIÓ)
Aquelles persones que expressament demanin l’ajut de mediació, perquè no
entenen el català (nouvinguts), se’ls atén oralment en castellà o la llengua que
convingui, sempre que es pugui.
11

13.
ALUMNAT NOUVINGUT
La llengua de relació amb l’alumnat nouvingut és el català. Als nivells d’ESO es
garanteix una atenció individualitzada en un cert nombre d’hores. Encara que de
moment no tenim aula d’acollida, es procura que el professorat de llengües se
n’ocupi.
ORGANITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ CURRICULAR
COORDINACIÓ DE CICLES I NIVELLS
Existeix una coordinació en tots els nivells (des d’Infantil fins a 4t d’ESO). El professorat
de llengua catalana i de llengua castellana es coordina per tal de concretar els
objectius curriculars i compartir criteris metodològics i procediments.
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES
El professorat de llengües coordina el tractament de les estructures lingüístiques
comunes per evitar repeticions de continguts i mantenir una seqüenciació
estructurada d’aquests en tots els nivells educatius. Els aspectes teòrics
morfosintàctics comuns s’estudien en totes les llengües.
PROJECTES
Des del primer curs (2010-2011) vam començar treballant per projectes. A partir del
curs 2011-2012, quan va començar l’ESO, el centre estava immers dintre d’un
Programa de Centres d’Innovació, coordinat per l’ICE de la Universitat Autònoma
de Barcelona. Actualment, formem part l’Escola Nova 21. A més dels projectes
transversals, actualment, treballem de manera interdisciplinar en el que anomenem
“Projectes d’àmbits”, on la llengua vehicular igualment és el català, encara que es
treballen la resta de les llengües del centre: castellà, anglès i francès.
7. Foment de les llengües dins del centre
A infantil disposem d’una biblioteca d’aula a tots els nivells. A P4, les famílies
expliquen un conte a l’aula cada setmana, i a P5, cada cap de setmana els nens i
nenes s’emporten un llibre a casa per llegir-lo amb la família.
A l’ESO tenim una oferta de llibres obligatoris i optatius que els alumnes van seguint.
Aquests llibres els poden trobar a la biblioteca del centre que està oberta a
l’alumnat cada dia a l’hora de l’esbarjo.
Fem diverses sortides relacionades amb la lectura des de P3 fins a l’ESO (visita a la
biblioteca municipal, presentació de llibres, conta-contes…).
A l’ESO, sempre que es pot aconseguir, convidem els autors de les lectures
obligatòries. Aquest any hem comptat amb la presència de l’Arturo Padilla, autor
que llegim a 1r, 2n i 3r de l’ESO.
Actualment, treballem el programa ​de padrins lectors que consisteix en
12

14.
l’agermanament dels alumnes de primer cicle de primària amb els alumnes de 1r
d’Eso, assignant un - o dos- padrins amb qui comparteixen una sessió mensual de
lectura on padrí i fillol gaudeixen del gust per la lectura.
Per Sant Jordi muntem un acte on tots els alumnes poden participar de manera
activa en el certamen literari. La presentació de l’acte és en llengua catalana,
encara que els treballs es poden presentar en qualsevol de les llengües que es
treballen a l’institut-escola (català, castellà, anglès o francès).
Es fan exposicions (al hall de la biblioteca, pels passadissos de primària i
secundària…) durant les festivitats (Nadal, Sant Jordi...) i per a exposar el resultat
d’alguns dels treballs o projectes realitzats durant el curs, sempre al voltant de les
matèries de les diverses assignatures o d’algun centre d’interès. La llengua d’ús
també és el català, encara que algun cop s’utilitzen altres llengües.
PROJECCIÓ DEL CENTRE
ESPAIS WEB DEL CENTRE
Els espais web s’elaboren en català com a llengua vehicular. En aquests espai s’hi
pot trobar tota la informació que poden necessitar els diferents agents de la
comunitat educativa: documentació, informació sobre els estudis, característiques
del centre, activitats extraescolars... així com activitats i treballs que van realitzant els
alumnes i que s’hi van penjant durant el curs.
El centre disposa dels següents espais web:
Espais web de treball públic i difusió
Web principal: ​http://www.ielesvinyes.net
Fotografies del centre ​http://www.flickr.com/photos/ielesvinyes
Vídeos del centre ​http://vimeo.com/ielesvinyes
Eines de treball en línia
Correu electrònic IE Les Vinyes ​http://correu.ielesvinyes.net
Documents IE Les Vinyes ​http://docs.ielesvinyes.net
13