Comentari de l'obra

1. PANTEÓ D’AGRIPA ROMA Títol : Panteó Autor : desconegut (comitent i possible inspirador de l’obra: l’emperador Adrià Cronologia : 118-128 Estil : Romà Imperial Tipologia : temple Sistema constructiu: arquitravat i voltat Materials : formigó, granit, maó, marbre i fusta Loclització : Camp de Mart Dimensions: pòrtic, 35m ample; columnes, 18 m. Alt; tambor 58 m. diàmetre; cúpula, 43,2 m alt MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS

4. ESTRUCTURA Consta de tres parts: una cel.la de forma circular i un pòrtic octàstil. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon que s’eixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor. Cel.la circular Pòrtic d’entrada pròpylon

7. M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT

11. El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici

12. La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta «Disseny angèlic i no humà.» (Mique Àngel)

13. porta absis El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés i la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de quart d’esfera.

14. Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos Absis Cúpula de quart d’esfera

15. Les demés obertures (sis) formen uns nínxols profunds, amb capelles a l’interior emmarcades per pilastres corínties i amb dues columnes del mateix ordre Pilastres corínties Columnes corínties

16. Capelles emmarcades per pilastres corínties i amb columnes davant En els espais tancats de la paret sobresurten uns templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament

18. SIGNIFICAT I FUNCIÓ El Panteó, és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus, incloent-hi els emperadors divinitzats. Era un temple dedicat a tos els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la família Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat Els set nínxols que rodegen la cel·la contenien les estàtues dels déus.

20. ANTECEDENTS Temple de Minerva a Roma E ls tholos grecs, temples circulars, que eren edificis funeraris dedicats a herois. La coberta en forma de cúpula també és d’influencia oriental

21. Capella Pazzi de Brunelleschi (1429) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT

23. Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti Té un diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres , acabada l’any 1626. INFLUÈNCIES POSTERIORS: RENAIXEMENT

25. Sant’Andrea al Quirinal (1658-1670) Roma INFLUÈNCIES POSTERIORS: BARROC