L’adaptació dels éssers vius als cicles diari i estacional no és un fenomen reactiu, sinó que té lloc per una estructura ben definida anatòmicament i fisiològicament; un rellotge biològic que mesura les hores del dia i les estacions de l’any. Això fa que el nostre cos sigui sorprenentment rítmic en pràcticament totes les seves funcions. El manteniment d’aquest ordre temporal és fonamental per a un bon estat de salut. Tot i això, a la societat actual no sempre es manté aquest ordre, i el resultat és un augment poblacional del risc a emmalaltir. Com es generen els ritmes circadiaris? Com es modifiquen? Els horaris que mantenim, són adequats per a la nostra salut?

1. Els ritmes circadiaris
i la seva importància
en la salut
Dra. Trinitat Cambras
Grup de Cronobiologia
Departament de Bioquímica i Fisiologia
Facultat de Farmàcia i Ciències de la Alimentació
cambras@ub.edu

2. Ritmes circadiaris
Ritmes circanuals (estacionals)
Adaptació per sobreviure

3. Solar/oficial Biològic Social
Rellotges que ens envolten

4. Totes les nostres activitats varien al llarg del dia
Acostumes a despertar-te a la mateixa hora? O
acostumes a tenir son a la mateixa hora cada
dia?
Acostumes a sentir gana quan s’apropa l’hora
de dinar?
Si tens febre, quan hi ha la temperatura més
alta, al vespre o al matí?

5. Extret de : T. Cambras i A. Díez. Els ritmes de la vida. Editorial UB, 2014
Exemples de ritmes circadiaris, sense dormir

6. Modificat de: T. Cambras i A. Díez. Els ritmes de la vida. Editorial UB, 2014
Sistema circadiari  Ritmes circadiaris
NUCLIS SUPRAQUIASMÀTICS
(hipotàlem) Gl. Pineal
(melatonina)
Retina

7. Days
hours
Sincronitzacíó
Ritme en curs lliure
12 248 204 160
Els ritmes circadiaris són endògens
Periode <>24 h
Periode = 24h
Zeitgebers:
Cicles de llum-foscor
Menjar/dejuni
Contactes socials
Entorn ritmic
…

8. T Cambras. Universitat de Barcelona. Setembre 2016
No formació
d’imatges
Visió
400 500 600 700
Absorption
Wavelength (nm)
420 530 560498
Bastons
500 nm
Cons
550 nm
400 500 600 700
Absorption
Wavelength (nm)
460-480
Cèl.lules Ganglionars amb
melanopsina (ipRGC)
Fotoreceptors

9. Llum per la “No formació d’imatges”Days
hours
12 248 204 160
• Sincronització circadiària
• Reflex pupil.lar
• Canvis rítmics
• Supressió melatonina
• Increment cortisol
• SNA (temp., frec. cardiaca)
• Performance, alerta,
cognició
• Memòria
• Humor, benestar
• Son
------------
• Fotofòbia
--------------
• Tractament alter. RC
• Jetlag, avanç/retard son...
• insomni,...
• SAD

10. Rellotge diari i estacional
Glàndula pineal: Melatonina

11. El rellotge intern
Regulació cicle son-vigilia / Sistema endocrí / Sistema immunitari /
Metabolisme / Despesa energètica / Cicle cel.lular

12. The guardian (2 October 2017).
Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash and Michael W. Young
“…for their discoveries of molecular mechanisms controlling
the circadian rhythm”
to
Premi nobel de fisiologia o medicina del 2017

13. 20 22 24 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
20 22 24 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
El rellotge circadiari, evolutivament preservat

14. La maquinària molecular: clock genes
Transcripció Traducció
perRNAm ProteinaGenper
per mRNA PER
PER

15. Maquinària molecular: clock genes
Transcripció Traducció
RNAm Proteina (PER)Gen (Per)
Transcripció Traducció
RNAm ProteinaGen
Retard aprox 24h
Element negatiu
Element positiu
+
-BMAL
PER
Per
CLOCK
CRY
Cry
CYC BMAL
TIM CRY
Bmalclock

16. Bollinger & Schibler. Medical intelligence, 2014
Rellotges central i perifèrics
Camille Saini, Steven A. Brown and Charna Dibner . Human peripheral clocks: applications for studying
circadian phenotypes in physiology and pathophysiology Front. Neurol. 2015 |
http://dx.doi.org/10.3389/fneur.2015.00095
Bmal1-luciferase

17. “Rellotge” circadiari
Nutrició
(conducta alimentària)
Horaris de son
(cicle vigilia/son)
Regulació del rellotge intern
• Regulació cicle son-vigilia
• Sistema endocrí
• Sistema immunitari
• Metabolisme
• Cicle cel.lular
• Humor i alerta

18. Ritmes a la societat actual
Es dorm poc.
Es menja més per la nit / no s’esmorza.
Llum anòmala: Massa llum a la nit o poca
durant el dia.
No regularitat en horaris
DESINCRONIA (Chronodisruption)
Risc elevat de desenvolupar
insomni, patologies cardiovasculars i metabòliques

19. Son
HorariQuantitat / Qualitat

20. 20 21 22 23 24 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
“no definit”
matutins
vespertins
Fase avançada
Fase retardada
Cronotips: genètic i relació amb la llum

21. Cronotip: durada del son
durada del son
Roenneberg T. and Merrow M. Entrainment of the Human Circadian
Clock, 2007
Dies
feiners
Dies
festius
Cronotip

22. 20 24 4 8 12 16 20
dies
1
2
3
4
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
40
Jetlag social

23. • Regularitat.
• Motilitat i absorció més ràpids al matí.
• Diferencies hormonals entre dia i nit.
• A la nit es toleren pitjor els sucres i s’acumulen més greixos a
sang.
Què mengem?
Quant mengem?
A quines hores mengem ?
Horaris de menjar

24. Llum a la nit
MELATONINA
TEMPERATURA
Desincronització / “cronodisrupció”
Inhibició melatonina.
Alteracions cardiovasculars.
Alteracions del son.
Càncer. Alteracions metabòliques.
Alteracions de l’humor

25. retard
L’efecte de la llum és diferent segons l’hora
• Durant el dia: Més alerta, millor actuació, menys fatiga
i menys errors.
• Durant la nit: Alteració del son, alteracions hormonals.

26. • Alteracions del son
Insomni, somnolència, mala qualitat del
son
• Alteracions gastrointestinals
• Alteracions metabòliques (diabetis,
LDL)
• Alteracions cardiovasculars
Problemes coronaris, isquèmies,
hipertensió
• Alteracions de l’humor
Nerviosisme, ansietat, fatiga crònica,
irritabilitat
Consèqüències del treball a torns

27. Les 24 hores del dia
https://www.reformahoraria.cat/les-24-hores-del-dia