Unirtat Didàctica per a Secundària. Proposta de: David PUertas esteve (Grup de Treball "Els castells a l'escola" (Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Rovira i Virgili, cirs 2013-2014)

1. ELS CASTELLS A L’ESCOLA
Unitat Didàctica:
Producció audiovisual
Grup de Treball
Institut de Ciències de l’Educacició
Universitat Rovira i Virgili
(versió 30 de maig de 2014)

2. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV)
2
Producció audiovisual sobre el món dels castells.
Elements per a la creació d’una Unitat Didàctica.
Presentació de l’activitat “El pilar caminant de la Jove de Sitges”
Justificació
Els productes audiovisuals que consumim ja fa temps que no surten únicament de
la televisió. La quantitat actual de dispositius amb pantalla que emeten productes
audiovisuals és enorme: telèfons mòbils, tablets, ordinadors fixes i portàtils,
projectors a les aules, pantalles publicitàries (al carrer, al metro, als autobusos),
pantalles informatives a la recepció d’empreses i institucions...
Igualment, els formats d’aquests productes audiovisuals són cada cop més
diversificats: hem passat de consumir quatre formats tradicionals elaborats per
professionals (noticiari, documental, concurs, anunci, pel·lícula...) a tenir accés a
múltiples models de comunicació audiovisual, a productes elaborats per qualsevol
persona i en qualsevol lloc del món, tramesos per plataformes digitals com
Youtube o Facebook, a formats impactants, de durada breu, amb codis de lectura
propis i nous, amb poca o cap distinció entre informació i publicitat, entre
objectivitat i subjectivitat, entre realitat i ficció,
L’impacte que els audiovisuals tenen sobre els nois i noies és molt alt i,
generalment, tots ells tenen un punt en comú: tracten l’espectador com un element
passiu, es preveu la nul·la participació del consumidor, l’estatisme, el tractament
del públic com un ésser únicament receptor. El públic va canviant de canal, o de
dispositiu, o de pàgina web i només reb. Poques vegades participa.
Aquesta passivitat va creant en els nois i noies una actitud acrítica davant els
mitjans audiovisuals: s’accepta la seva potència com a canals de comunicació i
s’interioritzen els codis de lectura d’una forma totalment automàtica, sense aplicar
en cap moment criteris d’anàlisi o de reflexió. La clau per a que els nois i noies
entenguin els mitjà audiovisual i en siguin crítics és la participació, viure des de
dintre com es crea un producte audiovisual, experimentar les possibilitats que
ofereix: crear un audiovisual. Els mitjans informàtics i tècnics que avui dia hi ha a
l’abast de tothom permeten afrontar una activitat d’aquest tipus sense massa
dificultats.
La pràctica cinematogràfica permet posar en pràctica operacions cognitives i
socials molt més enllà del memoritzar i del repetir tant habituals als estudis
actuals. Gràcies a la pràctica del cinema es desenvolupen capacitats com resumir,
organitzar, planificar, compartir, treballar en grup, investigar, criticar i crear.
Treballar la cultura audiovisual amb els joves és necessari per a formar-los com a
espectadors crítics, però també com a coneixedors de les eines de creació
audiovisuals i com a partíceps del fet comunicatiu.

3. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV)
3
El fet casteller es basa en una sèrie de valors que el fan ideal per a treballar-lo com
a temàtica central en la creació d’un producte audiovisual de format lliure: al
costat mateix d’elements com l’esforç, el treball en equip o la concentració hi ha
elements clars d’espectacularitat, de color, de vistositat i de ritme. A més, es tracta
d’un fet “previsible” en el sentit que la planificació de l’esdeveniment a enregistrar
és prou acotada i les sorpreses i inprevistos acostumen a ser mínims, cosa que en
facilita el treball amb l’alumnat.
Curs
4t d’ESO: l’activitat es pot dur a terme des de la matèria optativa de Plàstica, des de
l’optativa de Música o des de Tutoria.
1r de Batxillerat: l’activitat es pot dur a terme des de la matèria optativa de Cultura
Audiovisual.
Descripció de l’activitat
Es tracta de planificar l’enregistrament d’una activitat castellera, dur a terme
l’enregistrament i, finalment, editar-lo i fer-ne una projecció pública.
En el cas concret que presentem s’ha treballat sobre el pilar caminant que cada any
a finals de setembre fa la Colla Jove de Castellers de Sitges a les escales de La
Punta, des de la platja de La Fragata fins al baluart davant de l’Església de Sant
Bartomeu i Santa Tecla.
Prèvia
És convenient presentar el fet castellers als nois i noies que participaran de
l’activitat. Per a fer-ho, hi ha diverses possibilitats, però no es tracta de fer una
classe amb continguts detallats sobre què és un 4 de 8, unes manilles o qui són els
baixos, sinó únicament presentar el fet casteller per sobre. Creiem que és millor
que, a mida que va avançant la planificació i el desenvolupament de l’activitat, es
vagi parlant de les diferenst construccions i de les posicions que ocupa cadascun
dels membres de la pinya quan es presenti l’ocasió. De tota manera, hi ha alguns
videos que van bé per presentar el tema. Com que treballem sobre un pilar
caminant, un video indispensable és el dels Marrecs de Salt pujant les escales de la
Catedral de Girona (octubre 2010):
http://www.youtube.com/watch?v=PBJK-dnHULE
Planificació
Cal definir bé l’espai on desenvoluparà l’acció. En les actuacions castelleres sempre
està molt ben definida la plaça on se celebrarà la diada o, com en el cas que ens
ocupa, el recorregut que farà el pilar caminant.
En el nostre cas, el pilar caminant de la Jove de Sitges per Santa Tecla surt de la
platja de La Fragata, puja les escales fins la plaça del baluart i torna a baixar:

4. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV)
4
Un cop definit l’espai, cal preveure la situació de les
càmeres sempre en funció d’allò que volguem filmar.
Volem gravar els castells? Els castellers? Els grallers?
La preparació de les pinyes? La canalla? Les cares de la
gent? Volem alguna visió especial, com ara zenital (des
de dalt) o nadir (des de dintre la pinya mirant amunt)
o subjectiva (amb una càmera gopro)? O potser ho
volem tot? En el nostre cas, a partir de la visió del
satèl·lit de l’espai en qüestió, preveiem la posició de
les càmeres:
a) càmera en moviment seguint el pilar des de baix
b) càmera en moviment seguint el pilar des de dalt
c) càmera fixe gran pla general
d) càmera fixe pla general des de dalt
e) càmera fixe pla general des de baix
f) càmera fixe pla zenital des del campanar
També hi afegim una càmera fixe gopro, o bé des de la faixa del segon del pilar o bé
des del casc de l’enxaneta. També ho hem provat des del cap d’un graller.
Les dues càmeres que tindran llibertat de
moviments (càmeres A i B) no caldrà que
gravin tota l’estona el pilar. Podran anar
buscant cares de la gent, plans detall de la
pinya, cares dels castellers, gesticulacions del
cap de colla, etcètera. Cada càmera ha d’anr (a ser possible) amb un ajudant per tal
de giar-lo si hi ha desplaçaments o de resoldre qualsevol eventualitat mentre està
gravant (gent que es posa pel mig i cal demanar-los que s’enretirin, canvi de
bateries, fer ombra si de cop hi ha un raig de llum que impacta sobre la càmera,
etc)
Amb aquesta disposició (i d’altres càmeres que s’hi puguin afegir) aconseguirem
enquadraments com aquests:
càmera a) seguint el pilar

5. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV)
5
càmera b) seguiment lliure
càmera c) pla general
càmera gopro (al casc de l’enxaneta) càmera gopro (a la faixa del segon)
càmera lliure. Picat de la pinya càmera lliure pla general
càmera d) pla general càmera f) zenital des del campanar

6. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV)
6
Preparació de les càmeres
Per tal d’unificar els criteris de gravació i que totes les càmeres vagin a una, cal
decidir en quin format gravarem (4:3 o bé 16:9 panoràmic) i predeterminar-ho a
totes les càmeres. Veureu que als exemples anteriors d’enquadraments, n’hi ha
alguns fets en un format i d’altres en un altre. Cal evitar-ho.
També cal fer un balanç de blancs comú per tal d’unificar la temperatura del color
(malgrat que amb les posicions diferents de càmera, contrallums, etc, es justifica
que no hi hagi un color uniforme).
Mai no està de més recordar que tothom carregui bé les bateries de les càmeres i
que buidi la targeta de memòria. Cal portar trípodes per a les càmeres fixes.
Gravació
Abans de gravar, és convenient anar a veure l’espai on es gravarà, situar-se, dur les
càmeres i fer proves d’enquadraments, preveure els moviments de càmera
(panoràmiques i zooms, però també possibles desplaçaments de càmera). En el
nostre cas, la Colla Jove de Sitges assaja el pilar uns dies abans i hem pogut anar in
situ a fer una prova de la gravació gairebé a temps real.
Tot el que no gravem, quedarà fora del nostre video final, així que cal estar a
l’aguait de quan comença l’actuació. Ningú no repetirà res per a nosaltres, cal no
perdre’s ni un detall i estar molt concentrat. Quan comença l’acció, tot passa molt
depressa.
El so
Quan enregistrem l’acció, gravem també el so ambient. Després, a l’hora d’editar el
video, ja decidirem si utilitzem el so real enregistrat des d’una o altra càmera en
funció de la qualitat, de les veus del púbic que se sentin, dels sorolls inesperats, etc.
Caldrà estar atent al canvi de música quan hi ha un canvi en l’acció (aletes,
comença a caminar i toquen un valset, descarregar...) per tal de reflectir-ho en
l’edició final.
També es pot optar per posar una música diferent a la música castellera, és clar.
Depèn sempre del que volguem explicar, de l’enfocament que volguem donar al
producte audiovisual final: música èpica, música marxosa i rítmica, música
clàssica...
Edició
Aquesta és la part més delicada. Els ordinadors acostumen a portar de sèrie algun
editor de video (tipus Movie Maker o Imovie). Es pot editar amb ells, però si es
disposa de programes més professionals, és preferible: Final Cut, Sony Vegas,
Premiere...
Gravar amb moltes càmeres permet disposar de molt de material i de ben diferent,
però també dificulta molt el procés d’edició. Es pot editar l’actuació a temps real
(amb un minutatge llarg, doncs) o retallar coses, però aleshores les transicions
entre plans han de ser elegants i disposar els plans de forma cronològica per a

7. David Puertas Esteve. Maig 2014 (Grup de Treball “Els castells a l’Escola”, ICE URV)
7
donar sensació de continuïtat. També es pot fer un muntatge més creatiu, deslligat
de la consecució dels castells pròpiament (com el que més avall mostrem amb el
títol de Millor caixa que faixa).
Stop Motion
Una altra opció per a fer un audiovisual sobre una activitat castellera és fer-lo amb
la tècnica de Stop Motion (enllaç de fotografies). En mostrem dos exemples més
avall. Simplifica l’edició per l’absència de transicions i de diferents situacions de la
càmera, és una tècnica molt creativa i permet treballar individualment.
Pilar caminant 2013 (4’00”)
Música: Himne del 20è aniversari de la Colla
https://www.youtube.com/watch?v=bP7uQwhEqJg
Pilar caminant 2013 (0’51”)
Música: pròpia
https://www.youtube.com/watch?v=bB8V9WJPFrc
Pilar caminant 2013 (4’55”)
Música: tercers
https://www.youtube.com/watch?v=gaBPc5EFBDA
Pilar caminant 2012 (3’10”)
Música: tercers
Blanc i negre
https://www.youtube.com/watch?v=jL6i4T8sbgg
Pilar caminant 2011 (3’31”)
Música: tercers
https://www.youtube.com/watch?v=orZSgvdBjBU
Pilar caminant 2011 (3’13”)
Música: tercers
https://www.youtube.com/watch?v=8yhXe8rm1H4
Millor caixa que faixa (2’58”)
Música: Txaikovski
https://www.youtube.com/watch?v=c-C0Ec31BR0
STOP MOTION Actuació de la Jove a Sants (13 abril 2014) (1’10”)
Música: pròpia
https://www.youtube.com/watch?v=k8LP1a01_0Q
STOP MOTION Aletes a ritme de Mambo (28 juliol 2012) (1’45”)
https://www.youtube.com/watch?v=_5042DON69s

8. David Puertas Esteve
(Grup de Treball “Els castells a l’Escola” ICE URV Curs 2013-2014)
Aquest document està subjecte
a una llicència de reconeixement
no comercial 3.0 Creative Commons