Els castellers. Guia didàctica (Santa Tecla a les escoles)

a les escoles,4
SantaTeclaSantaTecla
Marta Badia · Josep Bargalló · Gerard Elies
a les escoles,4
Els CastellersGuia didàctica

a les escoles,4
SantaTeclaSantaTecla
La plaça a vessar. El brogit de castellers i espectadors s’escampa arreu. Nervis continguts, sota una aparença serena.
S’endevina moviment i els cossos s’ajunten endreçadament fins a formar un tot compacte.Baixos i pinya teixeixen els
contraforts de l’estructura que esdevindrà coixí,si van mal dades.
Sobre la pinya,encara per travar,apareixen els cossos dels segons.Colls de camisa entre les dents,encaixada de braços
i mirada al front.Terços amunt! i una esgarrifança travessa els qui mirem mentre els entesos aplaudeixen reconeixent
l’intent d’un castell gran.Els comentaris breus transmuten en atenció.
L’ascensió de quarts arrenca el toc a les gralles, fiblada sonora que ens arriba al cor, companya de castellers, en la
coreografia vertical.
L’expectació de la plaça confia en els cossos dels qui sostenen la construcció.L’admiració de tots se suma als esforços
dels qui aguanten,pugen i defensen l’estructura i converteixen desitjos i patiment en energia i concentració.
Pis rere pis,ordenadament,sense estrebades,s’enlaira la fisonomia esperada.El castell puja segur.Arriba la canalla i els
marrecs grimpen ràpidament des de la base,finet,finet,finet...Acotxador,trinat de gralles...,enxaneta...,l’aleta...,castell
carregat! Aplaudiments d’eufòria,rampells de fred a l’esquena...
La canalla surt ràpidament i llisca avall pels pilars humans. Sobre la pinya uns braços oberts els abraçaran valorant la
gesta.
Segueix l’atenció. Pis per pis, es desmunta l’estructura. Els segons, ja lliures, festegen el castell i s’abandonen damunt
el llit de braços. La pinya es bada, talment com un poncella que deixa respir als baixos. L’eufòria i els cants d’alegria
emmudeixen les gralles.
a les escoles,4

Agraïments
Jordi Penyalver i Masdeu
Jaume Riambau i Farré
Pere Olivé i Aymerich
Dani Carbonell i Sugranyes
Associació Cor Ciutat de Tarragona
Al Joan Sala i els Xiquets de Tarragona
A l’Albert Grau i la Jove dels Xiquets de Tarragona
Al Xavier del Amo i els Xiquets del Serrallo
Al Vicens Pascual i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Amb el patrocini de
Primera edició: setembre 2007
Autors
Marta Badia i Solé
Josep Bargalló i Valls
Gerard Elies i Cabrerizo
Dibuixos
Hugo Prades
Fotografies
Arxiu fotogràfic MHT
Torres
Paul Ventura
Arxiu fotogràfic Xiquets de Tarragona,Jove Xiquets de
Tarragona,Xiquets del Serrallo,Castellers de Sant Pere i
Sant Pau
Revisió de continguts
Jordi Bertran
Ester Roca
Disseny i muntatge
L’Antàrtida
Edita
Ajuntament de Tarragona
Comissió Santa Tecla a les Escoles
Pla de Descentralització Festiva
Impressió
Indústries Gràfiques Gabriel Gibert,SA
Dipòsit legal
XXXXXXXXXXXX
© De l’edició
Ajuntament de Tarragona
Pl.de la Font,1
43003 Tarragona
© Dels textos
Els autors
© De les fotografies
Els autors
© Dels dibuixos
L’autor
La Víbria
(2004)
Títols anteriors d’aquesta col·lecció:
El Lleó
(2005)
La Moixiganga
(2006)
* Els colors de les camises del castell de la portada estan inspirats en les camises que duien els castellers abans del 1929,en què no hi havia
uniformització de les colles.

Quadernde treballQuadernde treball

4
1.EL QUADERN
Us presentem la quarta guia didàctica de la col·lecció Santa Tecla a les Escoles, dedicada als castells. Ens complau, de
nou,lliurar-vos aquest quadern,que significa,any rere any,la voluntat de les Conselleries de Cultura i Ensenyament de
l’Ajuntament de Tarragona de continuar la col·lecció amb els elements de la nostra festa.
Hem concebut aquesta nova guia com una eina que permeti als mestres, als professors i als educadors descobrir el
vessant educatiu i pluridisciplinari del nostre patrimoni cultural i tradicional. Hi trobareu material divers: informació
sobre els castells i la seva història, explicacions que ajudaran els qui els desconeixen a comprendre’ls, dades sobre
les colles castelleres tarragonines, fotografies, dibuixos, propostes d’activitats per a diferents edats i etapes, fitxes
didàctiques fotocopiables i un recull de recursos referits al tema.
El quadern d’enguany,però,té un antecedent:Elscastellsal’escola.Dossierd’informacióbàsicaipropostesdetreball,que
el 1985 va editar —i reeditar el 1986— el Patronat Municipal de Castells de Tarragona. Sota la coordinació d’Àngel
Conesa i Jaume Solé, contenia una primera part dedicada a la història i als coneixements teòrics, signada per Josep
Bargalló, i una segona amb propostes pedagògiques i fitxes de treball diverses, fruit de la col·laboració de Manuel
Callao,Roser Gelabert,Marta Oliván,Albert Pallarès,Sol Roca i Jordi Romeu.
Santa Tecla i els castells són dues manifestacions culturals relacionades i associades des de fa molts anys.Parlar de les
Festes de SantaTecla deTarragona porta implícit parlar de castells,els quals,des del seu inici com a fet festiu,han estat
presents en la nostra Festa Major —ja a finals del segle xviii—, i hi han assolit algunes fites històriques. Els castellers,
a més, conformen el col·lectiu humà més nombrós de tots els que participen en el Seguici festiu tarragoní i té la
peculiaritat de ser,també,el que realitza més actuacions autònomes.
Aquesta guia, de la mateixa manera que les precedents, pretén iniciar en els castells les persones que no hi estan
avesades d’una manera didàctica, informant i explicant com es munta un castell, els noms que reben els castellers
depenent de la posició que ocupen, quin tipus de construcció es realitza en cada moment, quin és el seu grau de
dificultat.
La Festa Major de Santa Tecla és plena d’elements singulars, propis i identificadors de la nostra cultura que, usats
adequadament, esdevenen agents educadors i sociabilitzadors. Un dels objectius del nostre sistema educatiu és
promoure la integració dels nens i les nenes,dels nois i noies en el context sociocultural on viuen i al qual pertanyen.
Prova d’això han estat i són els castells,que des de temps passats han propiciat l’aglutinació de la població a la realitat
social. Són coneguts per tots els amants dels castells mítics enxanetes, terços o caps de colla que, malgrat no haver
nascut a Catalunya, han destacat per la seva dedicació, amor i reconeixement a aquest fet identitari. Els castells són
un element sociabilitzador de gran magnitud que ha potenciat i potencia la integració a la nostra cultura i al nostre
país.
Proposem un seguit de suggeriments i activitats pensades per treballar l’observació,la identificació,el reconeixement,
la reflexió, el joc, el coneixement intrínsec i el gaudi de l’element festiu que presentem. Trieu les propostes i els
suggeriments que més us agradin i/o s’adaptin al curs i a les característiques dels alumnes que tingueu.
Santa Tecla és una festa popular, dels ciutadans, de totes les persones que viuen o són a Tarragona aquells dies. Ens
agradaria que el treball encetat a l’escola o a l’institut s’escampi i arribi a casa,es visqui al carrer i provoqui,de retruc,la
participació en els diversos actes de la Festa Major. Potenciem, des d’aquí, la visita a les diverses actuacions i mostres
dels castells,tant dins com fora del Seguici,per la càrrega d’emoció,de sensacions i de vivències personals i col·lectives
que suposa la contemplació dels castells i les seves construccions.També volem provocar curiositat i vivència al carrer.
Les vivències són les que fan que la festa emocioni i impacti de debò. I aquest és el nostre objectiu principal: que els
nens i les nenes,els nois i les noies coneguin la nostra festa,la sentin com a seva,s’interessin per ella i arribin a estimar-
la.
Les activitats dedicades a l’educació infantil estan agrupades segons l’aspecte dels castells que es treballa,per afavorir
el caire globalitzador de l’etapa. Les activitats per a educació primària i secundària són ordenades per cicles i per
àrees.
Agraïm l’interès i la bona acollida que tenen aquestes guies didàctiques entre els escolars i els docents de la nostra
ciutat.Gràcies a tots ells. Bona Festa Major!

5
2.INTRODUCCIÓ: LA FESTA
Les Festes de Santa Tecla van néixer l’any 1321, en temps del rei Jaume II, amb motiu de l’arribada a la ciutat de la
relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de la població, provinent de la tomba de la santa, a Armènia.Per celebrar-ho
s’organitzà una gran processó popular.Ja aleshores van sortir al carrer els primers elements del Seguici Popular.
El 4 de març de 1996 les Festes de Santa Tecla de Tarragona van ser declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional
pel Govern de la Generalitat de Catalunya, gràcies als elements del Seguici Popular.També va ser declarada Fiesta de
Interés Turístico Nacional per l’Estat espanyol el 18 de novembre de 2002.
El Seguici Popular sencer surt el dia 23 de setembre,dia de Santa Tecla.Els castells desfilen davant de la Senyera de la
ciutat o de la creu processional.
Arxiu fotogràfic MHT.Foto:Torres.Castells a la plaça de la Font de Tarragona a finals del segle xix
Santa Teclaa les escolesSanta Teclaa les escoles

6
3.ORIGEN DELS CASTELLS
Molt sovint, en començar a parlar del tema casteller, en una conversa entre amics o coneguts o en una xerrada, es
planteja la mateixa qüestió: l’origen dels castells. Com van néixer? On van néixer? D’on surten? On comencen? Quan
apareixen?
Certament, s’ha escrit molt sobre l’origen dels castells i s’han plantejat moltes hipòtesis. Durant anys, fins i tot, es van
defensar algunes teories que,avui,ens sonen a contes ben intencionats però del tot inversemblants.Així,hi havia qui
s’allunyava en el temps i en l’espai i volia trobar antecedents dels castells en espectacles de circ romà de Tarragona,
en influències d’alguna tribu aràbiga o en les anades dels almogàvers, a l’època medieval, cap a les terres de Grècia i
Turquia.
I és cert que,en totes les cultures i en tots els temps,hi ha hagut mostres ben diverses de la fal·lera humana de pujar l’un
damunt l’altre.Ja la mitologia grega feia referència a construccions aixecades per titans i gegants per escalar l’Olimp.
Sense perdre’ns tant en els inicis de la civilització occidental, al segle xix es mantenien exercicis de construccions
humanes a Alemanya i,encara a principis del xx,sobrevivia un costum semblant en zones d’Itàlia,amb el nom de forces
d’Hèrcules.I a mitjan segle se’n podien veure,per exemple,a Filipines.
I ara mateix no tan sols trobem algunes piràmides humanes al mercat de Marràqueix —al Marroc— o a Crona Gora
—a Croàcia—, sinó també en un lloc tan allunyat de casa nostra com és l’Índia, que és on són més espectaculars.A la
ciutat de Bombai —o Mumbai—,a l’agost,per les festes de Krishna,s’organitzen més de cinc-cents grups que actuen
per tots els barris aixecant construccions ben complexes i altes, de fins a vuit pisos. Els govinda, que és com es diuen
aquests castellers indis, mostren una bona agilitat, tot i que amb una tècnica menys depurada que a casa nostra, tal
com vàrem poder comprovar el 2006 quan alguns d’ells van ser convidats pels Castellers de Vilafranca.
Però, sense anar tan lluny, només fent cap als Pirineus, això de pujar l’un damunt de l’altre també era ben habitual
algunes dècades enrere. El contrapàs de la pila, una dansa amb diverses figures de rotllana i d’espiral, es cloïa amb
una construcció humana de tres o quatre pisos —la pila— damunt la qual pujava un nen petit. De fet, si la pila ha
desaparegut de la munió de pobles dels dos Pallars on es feia, encara és ben viva a Taüll, a l’Alta Ribagorça. I, a tocar
de les terres catalanes, al Baix Aragó, es continuen ballant diversos dances tradicionals que contenen construccions
que reben el nom,precisament,de torres i castillos.Els dances de Cetina,Híjar,Tauste,Ateca i la contradanza de Cetina
aixequen,com el contrapàs de la pila,construccions de fins a quatre pisos.
Apropant-nos més als orígens dels nostres castells, al País Valencià perviuen altres antics balls i entremesos populars
que, a més de moviments coreogràfics, contenien —i contenen— la tradició de pujar l’un damunt de l’altre, amb la
Muixeranga d’Algemesí —que els tarragonins i les tarragonines hem pogut veure per les nostres festes— al capdavant.
A banda de les colles muixerangueres, també podem fer esment dels Negrets d’Alcúdia de Carlet o els Locos de
l’Olleria,igualment de les comarques valencianes.A Catalunya hi perviuen —en alguns casos perquè s’han recuperat
modernament— mostres tradicionals paral·leles:les moixigangues i els balls de valencians que encara podem trobar
a la mateixa zona tradicional castellera,a Vilafranca del Penedès,Sitges,Vilanova i la Geltrú,Reus o Tarragona mateix,i
que continuen barrejant dansa i construccions humanes.
I per acabar aquest breu repàs sobre la geografia i la història de les construccions humanes,no podem oblidar tampoc
els falcons de diverses poblacions del Penedès —i que també ens han visitat diverses vegades en el context festiu
tarragoní.Els falcons són una mostra folklòrica, moderna a casa nostra, que prové d’una vella tradició centreeuropea,
de Txèquia i Eslovàquia concretament. I són, com les muixerangues o moixigangues —estricta qüestió dialectal—,
construccions fonamentalment obertes,a diferència dels castells.
Malgrat aquesta semblança amb tantes mostres històriques i geogràfiques, el fet casteller presenta una vitalitat, una
tècnica específica, una complexitat constructiva i uns nivells d’alçada que el fan peculiar, distint de totes les altres
i, així, doncs, absolutament singular, i que el separen de qualsevol coreografia de dansa. Els castells, per tant, són
diferents de tots els altres costums tradicionals de pujar l’un damunt de l’altre,cert,però tornem on havíem començat:
d’on surten?,on surten?,quan surten?

7
Les dues darreres preguntes tenen un resposta documentada: els castells sorgeixen entre els segles XVIII i XIX a les
comarques del Camp de Tarragona i al Penedès.I ho fan a partir de l’evolució de balls i entremesos d’origen medieval
o siscentista que caracteritzaven el seguici festiu de la Catalunya Nova. En la seva gènesi hi ha les moixigangues i els
balls de valencians d’aquestes contrades. El teatre de carrer, l’espectacularitat popular al servei del calendari festiu,
havia tingut un desenvolupament ben definit a l’època medieval, especialment ric a la Catalunya Nova, que s’havia
anant mantenint,només amb lleugeres variacions.
Els castells tal com els entenem avui dia apareixen, precisament, a l’empara de la forta evolució i revitalització que
transforma el seguici popular a finals del segle xviii de manera paral·lela als canvis socials que es produeixen en el
nostre país. En la segona meitat del xviii, les construccions humanes de poca alçada que cloïen les evolucions de les
moixigangues i del ball de valencians van agafant volada i esdevenen cada cop més altes i importants, fins al punt
que, en alguns llocs —al Camp de Tarragona en especial— acaben substituint el ball original, el fan desaparèixer. La
gent valora tant la nova alçada de les construccions humanes —i la competició que s’instaura entre les diverses colles,
representants de diferents gremis i de la seva pròpia competitivitat social i local— que s’oblida de la dansa.
Poc a poc,es van separant les evolucions del ball amb el fet d’enlairar construccions humanes,que es fa específic i més
estructurat.De fet,en molts documents ja d’inicis i mitjan segle passat es confonen,encara,els castells amb l’esmentat
ball,tot i que cal creure que eren ja força diferents.
Tradicionalment s’ha donat com a primera referència concreta d’una actuació castellera —autònoma o independent,
per entendre’ns— la d’un pilar aixecat per un tal Cargol, amb alguns companys, l’any 1789 a Alcover. Malgrat això,
no podem obviar documentació anterior: el 1770, per exemple, a l’Arboç hi van actuar colles de balls de valencians
del Catllar, el Vendrell, la Riera de Gaià i Santa Margarida i els Monjos i, segons un manuscrit de l’època,“el del Catllar,
que féu el castell de sis sostres (...) es reputà el millor”. Com tampoc podem oblidar que, el 1794, Rafael d’Amat, Baró
de Maldà, en el seu voluminós Calaix de sastre, ja es dol que, en una visita a Tarragona, no hagués pogut gaudir dels
“castells o sostres de gent”,que havia vist anys abans.
A finals del segle xviii, doncs, els castells són un fet, un fet que comença a dibuixar-se amb més precisió a inicis del
segle següent.Així,el 1805 existeixen a Valls dues agrupacions o colles castelleres,la dels Pagesos i la dels Menestrals,
que eren conegudes,també,pel nom dels seus caps —la Colla del Pep i la Colla del Salvador,respectivament.Valls fou
el bressol de les primeres colles castelleres estables, les que definiren amb més precisió el nou costum i, en les seves
actuacions dins i fora de la seva ciutat, el diferenciaren definitivament de valencians i moixigangues, fins al punt que,
durant força temps,la denominació Xiquets de Valls esdevingué sinònim,per antonomàsia,de colla castellera.Les de
Valls no foren les úniques colles del segle xix, certament, però sí que van ser les que van assolir les millors actuacions,
les que van viatjar constantment amunt i avall de les nostres comarques —amb l’entusiasta col·laboració de castellers
locals de cada indret— i les úniques que es mantingueren actives al llarg de tota la centúria.
La ciutat de Tarragona esdevingué ben aviat, com veurem, una de les places castelleres per excel·lència. Ben aviat,
també, es configurà el triangle Valls-Tarragona-Vilafranca del Penedès, l’eix del món casteller històric. Precisament, el
triangle que també havia estat l’eix del seguici popular festiu de la Catalunya Nova.
Arxiu fotogràfic MHT. 23 de setembre de 1901.Foto:Paul Ventura.

8
4.HISTÒRIA DEL FET CASTELLER
Tot al llarg del segle xix es va anar definint l’àmbit que esdevindria tradicional del món casteller —des del Camp de
Tarragona fins a la Conca de Barberà,tot el Penedès i l’Anoia—,va evolucionar la tècnica i el nivell de les construccions
assolides i es va resseguir tot el calendari festiu de les nostres comarques.També aparegueren altres colles a banda de
lesduesoriginàriesdePagesosiMenestralsdeValls—aTarragona,Montblanc,l’EsplugadeFrancolí,Torredembarra...—
, però cap no va aconseguir el que sí que feren les de la capital de l’Alt Camp: ni els castells més grans ni, sobretot,
mantenir-se sense interrupció. Els castells naixien, doncs, a l’empara d’una tradició festiva en constant evolució i
prenien forma a partir d’una estructuració social de caràcter gremial molt clarament fixada.Els Pagesos es convertiren
en la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Menestrals,en la Nova.
De 1805, data en què apareixen documentades les primeres colles castelleres vallenques, a 1850 podem situar els
inicis dels castells.És una època en la qual ja es fan algunes construccions de vuit pisos —quatre,tres i dos de vuit— i
el pilar de set.És,també,quan es va perdent el qualificatiu de ball de valencians atribuït a actuacions castelleres i quan
apareix la nomenclatura Xiquets de Valls.
A partir de 1851 podem parlar de l’època d’or dels castells. Aquell any, a Tarragona, per la Mercè, una colla de Valls
descarrega el primer castell de nou de la història, almenys el primer conegut. Les dues colles vuitcentistes de Valls
visqueren els moments de màxim esplendor entre les dècades dels anys cinquanta i vuitanta,amb les excepcions dels
períodes més bel·ligerants de les guerres carlines. Quatre són les construccions màximes documentades d’aquells
anys:un castell de nou pisos sense folre bastit per una colla vallenca el 1852 a Torredembarra; el quatre de nou sense
folre de la Vella dels Xiquets de Valls; el tres de nou,també sense folre,de la Nova de Valls el 1881 a Tarragona,i el cinc
de nou amb folre de la Vella,a Valls mateix,el 1883.Aquests quatre castells descarregats —als quals podríem afegir-ne
d’altres si tinguéssim més documentació— són les construccions senyeres d’aquella etapa, una època, a més, força
diferent a l’actual pel que fa a les condicions de vida dels castellers.
La majoria d’aquells nois i d’aquells homes —l’entrada efectiva de la dona al món casteller és mot recent— eren
treballadors del camp que abandonaven les seves cases a Valls per iniciar un periple que, de mitjan juliol a finals de
setembre —quan menys feina tenien—,els duia per tot el Camp de Tarragona i el Penedès,i alguna vegada més enllà
encara.Amb carro o a peu,anaven de poble en poble,seguint el calendari festiu,sense temps de poder tornar a casa,
dormint on podien i on els deixaven, menjant el que els donaven a cada indret i mirant de tornar a casa amb algun
guany i, si no, procurant de mantenir-se sense fer despeses, que ja era un benefici per a la difícil economia familiar.
Com que el nombre de vallencs que viatjava amunt i avall no era suficient per fer els castells mes grans i l’afició era
molta i molt estesa, els ajudava la gent de cada lloc i dels voltants. Com a exemple de la integració de castellers de la
nostra comarca a les colles de Valls podem donar el nom i la procedència dels segons del quatre de nou sense folre
de la Vella a Tarragona del 1881: l’Espiridió de Tarragona, Silvestre de Creixell, Bertran de la Riera i Anton de l’Escolà
—vallenc que era originari de Torredembarra.
Fins a 1890 continuaren els grans castells de nou pisos. A partir d’aquesta data s’inicià una forta davallada, que es
coneix amb el nom de decadència. Raons històriques i sociològiques —entre les quals cal comptar la fil·loxera, la
plaga que anorreà les nostres vinyes i, per extensió, les nostres comarques i que provocà un fort empobriment i una
onada migratòria cap a la Barcelona industrial— feren desaparèixer colles com les de Montblanc i Tarragona i anaren
arraconant de les nostres places els castells de nou i els de vuit, fins i tot els de set en els moments més dramàtics.
Aquesta davallada,és clar,no vingué tot d’una,sinó que anà arribant d’any en any.El 1898,malgrat el desastre colonial,
la Vella vallenca féu el quatre de vuit i la Nova, el dos. Eren els darrers cops de la cua d’un peix que semblava que
agonitzava.
Com més avançava el nou segle, pitjors castells es feien i menys actuacions hi havia. A més, les noves generacions
ni s’acostaven a les pinyes. El 1920, per posar un exemple, a la Festa Major de Vilafranca —una de les grans diades
castelleres històriques— els castellers vallencs només hi feren el tres i quatre de sis i un pilar de cinc al balcó.I el 1921
la festa major vilafranquiana no veié castells. En trenta anys, doncs, el sostre casteller havia baixat fins a quatre pisos.
No és una decadència,però,que afectés només el fet casteller:pels motius que hem apuntat,va afectar gairebé tot el
seguici popular festiu de les nostres comarques, que es va veure reduït, sovint, a la seva mínima expressió i que, fins i
tot,va desaparèixer d’alguns pobles.

9
Malgrat això, tot seguit s’inicià la renaixença castellera. Coincidint amb una certa recuperació de l’economia agrària
del Camp de Tarragona i el Penedès, el fet casteller comença a aixecar el cap: el 1922 a Valls es bastiren el tres de set,
quatre de set, tres de set aixecat per sota, dos de sis i pilar de cinc. I el 1926 ressorgiren els Xiquets de Tarragona i
aparegueren els Nens del Vendrell. El panorama, doncs, tornava a ser esperançador. Els anys trenta foren, arreu, de
consolidació de la renaixença,no només pel que fa a l’aparició de noves colles,sinó,especialment,pel fet de tornar als
castells de vuit pisos.
L’any 1931 la renaixença començà a donar els seus fruits: cinc de set, quatre de set amb l’agulla i tres de set aixecat
per sota. Encara no eren castells de vuit, però ja s’hi acostaven.Tant s’hi acostaven que, l’any següent, el 1932, la Colla
Vella plantava el quatre de vuit i el dos de set. El primer feia trenta anys que no es veia i el segon encara més. El 1933
la Nova descarregava un quatre de vuit per primer cop en el segle:els castellers vallencs en dos anys havien carregat i
descarregat aquesta construcció.Els Xiquets delVendrell,una de les dues colles existents aleshores a la capital del Baix
Penedès,descarregaven,també el 1933,el dos de set i el 1935 carregaven el quatre de vuit.El tres de vuit es retrobà els
anys 1934 i 1935 a Torredembarra:la Nova vallenca només assolí de carregar-lo però,tot i això,són els únics aixecats a
la primera meitat del segle xx.
Els anys de la Guerra Civil foren pràcticament inexistents pel que fa a castells. La guerra significà, a més, la mort de
molts castellers i l’exili per a altres. La postguerra portà la instauració de la dictadura, la persecució de la llengua
catalana i la pèrdua de la significació popular de les festes,però,malgrat tot,no significà una reculada de la renaixença
castellera. Hi hagué un reagrupament de colles —les dues de Valls s’unificaren, així com les dues del Vendrell i les
dues de Tarragona—, però el mateix 1939 els Xiquets de Valls ja descarregaren el quatre de vuit a Torredembarra. El
reagrupament de colles —forçat per les circumstàncies polítiques— es trencà aviat: el 1946 tornava a haver-hi dues
colles a la capital de l’Alt Camp i el 1950, a Tarragona. També, aparegueren altres colles en nous indrets: el 1948 els
Castellers de Vilafranca.La renaixença,doncs,continuava endavant,amb la lenta però progressiva presència de noves
colles i el manteniment consolidat dels castells de vuit, sense arribar, però, al nivell superior dels anys immediats a la
guerra:el tres de vuit es resistia.
I el 1951 els Nens del Vendrell donaven aquest pas:aconseguien de descarregar,per primer cop en tot el segle,el tres
de vuit. Situaven, així, el nivell de les consecucions castelleres a punt de retornar a l’època anterior a la decadència i
anunciaven el trencament de l’exclusivitat en la primacia històrica de les colles de Valls. Començava, així, una segona
renaixença, més fructífera encara que l’anterior, però també lenta. El 1968 els Nens del Vendrell, la colla puntera de
l’època, feren el pilar de sis. L’any clau d’aquest retrobament amb castells superiors fou, però, el següent, el 1969. Els
Nens vendrellencs descarregaren el pilar de set amb folre —l’únic que s’assoliria en molts anys— i la Vella vallenca
carregava el cinc de vuit.Dos castells inèdits en tot el segle xx i que ens tornaven al nivell anterior a la decadència,tot
i que els de nou pisos semblaven encara una fita impossible del tot.
Durant els anys setanta són diverses les colles que aconsegueixen castells com el dos, tres i quatre de vuit: la Vella
i Joves de Valls, els Castellers de Vilafranca i els Nens del Vendrell —que van despenjar-se aviat d’aquests llocs
capdavanters. L’eclosió vindria, però, a partir de finals de la dècada dels setanta, amb l’aparició ja constant de noves
colles i un augment generalitzat del nivell de les construccions, tot coincidint amb la recuperació de les llibertats
democràtiques, la reinstauració de l’autonomia i, significativament —amb els nous ajuntaments, ja elegits des de la
voluntat popular—, la revitalització de les festes ciutadanes i la subsegüent recuperació d’alguns d’aquells elements
del seguici popular que no havien superat la decadència festiva.
La segona època d’or va obrir-se el 25 d’octubre de 1981: a Valls, la Colla Vella efectuava el primer intent del segle
d’un castell de nou,el quatre amb folre,i el descarregava.I la Joves,per acabar-ho d’adobar,hi descarregava el cinc de
vuit,fita que tampoc no s’havia assolit en tot el que dúiem de centúria.L’any següent,el 1982,la Vella carregava el tres
de nou amb folre. I el 1986, la Joves feia les seves primeres construccions de nou pisos. A partir d’aquí, l’evolució fou
constant: el 1987 els Castellers de Vilafranca es van afegir a la categoria de nou i l’any següent ho van fer els Minyons
de Terrassa; s’amplia constantment el nombre de colles i s’expandeix notablement el fet casteller fora del seu àmbit
més tradicional,especialment cap al nord.
Els fets es van succeir molt ràpidament: el 1992, l’any de la Barcelona olímpica, es tanca de cop la segona època d’or
i s’obre amb esplendor la millor etapa de la història castellera, que podem anomenar de plenitud. Per primer cop
es fan més de deu castells de nou a l’any —gairebé tots, a més, descarregats— i, especialment, se supera un parany

10
que acabava d’assolir-se: al Concurs de Tarragona, la Joves de Valls aconsegueix de completar el que es coneix per la
tripleta màgica,és a dir,descarregar en una única actuació els tres de nou amb folre,quatre de nou amb folre i cinc de
vuit.El 1992 obre,doncs,l’època de plenitud,i de manera ràpida i imparable.S’enceta l’etapa dels castells superiors,els
coneguts com de gamma extra:el 1993 els Minyons de Terrassa carregaven el primer dos de nou amb folre i manilles
del segle.Si a començaments de la dècada dels vuitanta el món casteller es retrobava amb els folres —la pinya reduïda
del segon pis, que permet assolir construccions més altes—, ara ho feia amb les manilles —una pinya encara més
reduïda,situada al tercer pis.
Els mites del segle xix s’han esberlat amb rapidesa d’aleshores ençà: després d’aquell dos, hem pogut anar veient el
cinc de nou amb folre,el quatre de nou amb folre i agulla,el pilar de vuit amb folre i manilles —on molts situaven,fins
que el varen poder veure, el límit inabastable dels castells—, el dos de vuit sense folre, el tres de vuit aixecat per sota
i el dos de nou amb folre sense manilles. És a dir, alguns dels castells vuitcentistes que ens quedaven per veure i, fins
i tot, alguns de no documentats en l’antigor. Aquestes han estat unes fites que ens han vingut de mans de les dues
colles de Valls —Vella i Joves—,els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa,per bé que cap d’aquestes colles
els hagi assolit tots. També s’ha eixamplat el nombre de colles que, un moment o altre, han bastit castells de nou: a
banda d’aquestes quatre, i per aquest ordre cronològic, la Jove dels Xiquets de Tarragona, els Castellers de Terrassa,
els Xiquets de Reus,els Xiquets de Tarragona,els Castellers de Barcelona,els Bordegassos de Vilanova i els Capgrossos
de Mataró.
L’evolució potser encara més sorprenent,però,s’ha produït en el nombre colles i la seva adscripció geogràfica,que ha
arribat fins a la Catalunya del Nord i a l’illa de Mallorca. Ha augmentat el nombre d’agrupacions, però ho ha fet amb
més contundència en la zona de nova expansió: les sis colles del 1931 pertanyien totes a la zona tradicional; de les
vuit del 1960, en canvi, una ja era de la zona de nova expansió; de les disset del 1980, ja ho eren cinc. En les darreres
dècades, la balança s’ha anat decantant amb una progressió indiscutible: de fa anys que hi ha més colles de fora de
l’àmbit tradicional que d’aquelles comarques de la Catalunya Nova que van veure el creixement i la consolidació
del fet casteller. No endebades, de les seixanta-una colles que van actuar el 1999, a més, només nou ho havien fet
ininterrompudament des d’abans del 1980.
I, malgrat que a cops pugui semblar que hi ha algun titubeig, que les coses es frenen, i que es produeixi un lògic
reajustament en el nombre total de colles, el fet casteller continua essent plenament dinàmic i en progressió. Un
costum tradicional plenament actual, un element identificador de les nostres festes, un espectacle de masses
participatiu i viu...
Evolució del nombre de colles castelleres
1910 2 1926 4 1930 6
1932 7 1936 6 1939 3
1960 8 1970 6 1971 9
1976 14 1980 17 1993 32
1994 35 1995 38 1996 51
1997 56 1998 59 1999 60
2000 58 2002 62 2004 56
Els castells de gamma extra de l’època de plenitud (1993-2006)1
2 de 9 amb folre (sense manilles) CV 1 c
3 de 10 amb folre i manilles CV 6 c VXV 1 c MT 2 d 2 c
4 de 9 (sense folre) CV 2 c VXV 2 c JXV 2 d 7 c MT 3 d 4 c
2 de 8 (sense folre) CV 5 c VXV 1 c JXV 1 c
4 de 9 amb folre i agulla CV 17 d 3 c VXV 2 d 5 c MT 6 c
5 de 9 amb folre CV 7 d 6 c VXV 6 d 9 c JXV 2 c MT 10 d 7 c
Pilar de 8 amb folre i manilles CV 24 d 11 c VXV 2 d 3 c MT 4 c
2 de 9 amb folre i manilles CV 35 d 6 c VXV 3 d 1 c JXV 1 d 4 c MT 21 d 11 c
3 de 8 aixecat per sota VXV 5 d 4 c
1
CV:Castellers de Vilafranca;VXV:Colla Vella dels Xiquets de Valls; JXV:Colla Joves Xiquets de Valls; MT:Minyons de Terrassa.
d:descarregat; c:carregat.

11
5.ELS CASTELLS
El lema tradicional dels castells,“força, equilibri, valor i seny”, és extret de Los Xiquets de Valls2
una composició musical
de Josep Anselm Clavé, amb text del propi autor (i datada el juliol de 1867). El fragment de la tornada on apareix
aquesta màxima clàssica i mítica descriu quines qualitats es necessiten per fer castells:
Quina gatsara,quina delicia
causen al poble los braus XIQUETS,
quan fan alarde de llur pericia,
forsa,equilibri,valor y seny!3
Per què es parla de força? Els castellers, en el seu origen, eren pagesos, persones avesades al treball físic. Acostumats
als grans esforços. Els baixos, els segons, terços… necessiten molta força per aguantar la suma del pes dels pisos
superiors.
L’equilibri és necessari, especialment en els pisos de dalt. Els castellers tenen els peus sobre les espatlles d’altres
castellers que alhora estan enfilats sobre espatlles d’altres castellers…; la base és inestable.
El valor és necessari,sobretot,en la canalla que puja als pisos superiors;especialment,dosos,acotxador i enxaneta.Cal
ser valent i decidit,no tenir gens de vertigen i saber pujar i baixar prou ràpid per no desestabilitzar el castell.
I el seny compta a l’hora de triar un castell que estigui a l’abast de la colla i les seves circumstàncies, saber quan cal
desmuntar un castell per afrontar-lo en una altra ocasió més propícia, saber triar la tàctica adient i escollir els millors
castellers i castelleres per a cada posició perquè el castell sigui reeixit. L’èxit d’un castell sempre és mèrit de tota la
colla.
5.1.Aprenem a mirar castells: les estructures
Els castells són una manifestació lúdica,cultural i festiva del nostre poble.Per enlairar un castell es necessita a tothom,
grans i petits.Són tan importants els qui posen les mans a la pinya i donen seguretat al castell com els qui l’aguanten
pisos amunt o els qui el pugen i coronen. Resa la dita:“Entre tots ho farem tot.”L’esperit solidari és present, més que
mai,en aquesta manifestació cultural.
Els castells són un dels nostres símbols d’identitat.
Quan parlem de castells parlem de les torres humanes que aixequen les colles castelleres per construir diferents
estructures enfilant castellers.Diferenciem dos tipus d’estructures:els pilars i els castells.
Un pilar és la construcció d’una sola columna de persones (homes, dones o nens i nenes), uns enfilats damunt les
espatlles dels altres.Segons els número de persones enfilades (pisos),parlem d’un pilar de quatre,de sis,de set,de vuit.
En alguns indrets,els pilars s’anomenen espadats.
El castell és la construcció que inclou més d’una persona per pis. Podríem dir que és la que té més d’un pilar. De fet,
al segle xix es parlava,per exemple,de“castell de quatre pilars de vuit”per denominar el que modernament es coneix
com a“quatre de vuit”.
5.2.Comptar castells
Els castells es compten. Cada estructura castellera té un nom compost per dues xifres. Les xifres corresponen,
respectivament,al nombre de pilars o columnes que té i al nombre de pisos,persones en alçada una damunt de l’altra,
des de terra fins a l’enxaneta.
2
Vegeu la webgrafia.
3
Text prefabrià.

12
Per comptar l’alçada cal tenir present que el pom de dalt conté tres pisos:els dosos,l’acotxador i l’enxaneta.
El primer pis del castell,els baixos,no es veu perquè està envoltat per la gent de la pinya.
Posem un exemple: un tres de vuit és un castell amb tres castellers per pis, és a dir, tres pilars de cinc persones una
damunt de l’altra i coronats pels dosos,l’acotxador i l’enxaneta.
Hi ha estructures castelleres amb noms especials: per exemple: la torre, castell amb dos pilars; el carro gros, el quatre
de vuit,i la catedral,el cinc de vuit.
5.3.Funcions dels castellers en la construcció
El peu del castell: nucli central, tocant a terra, sobre el qual es construeix el castell. Formen el peu del castell: els
baixos,les crosses,les agulles,els contraforts.En els castells amb l’agulla al mig,dins la cassola,hi ha el baix del pilar.
Els baixos: són els castellers que estan de peus a terra i constitueixen el primer pis de l’estructura vertical o tronc del
castell. Es col·loquen fent rotllana amb els braços agafats entre ells i aguanten perpendicularment el pes del castell
sobre ells. Resten travats i ajudats per altres castellers. La pinya es col·loca al seu voltant i quasi sempre impedeix la
seva visualització,excepte en els castells anomenats nets.En algunes colles els compten com a tronc del castell.
Les crosses: són les persones que, de manera similar a la funció de contrafort en una construcció arquitectònica, se
situen sota l’aixella dels baixos reforçant i apuntalant aquests.Posen el cap a dins la rotllana de braços dels baixos,amb
el cos cap a fora.Cada baix té dues crosses,una a cada costat.
Les agulles: són les persones que es col·loquen dins el cercle format pels baixos i les crosses. Les agulles s’encaren
amb els baixos posant-se al seu davant,panxa per panxa.Amb les mans aixecades,les agulles aguanten les cames dels
segons per dins del castell i impedeixen que se’ls dobleguin els genolls pel pes dels pisos superiors. A més, ajuden a
compactar els baixos.Les agulles acostumen a ser persones altes i primes.
Baixos,crosses,agulles i castellers de l’interior de la rotllana formen la cassola o soca del castell.
Els contraforts: també se’ls anomena primer cordó o cordó o homes del darrere. Són els castellers i castelleres que es
col·loquen rere els baixos i cenyeixen la cassola,a manera de cordó.
Primeres mans:són les persones que aguanten,darrere del cordó dels contraforts,les cames dels castellers del segon
pis i empenyen amb el pit contra el centre de la pinya per compactar el castell.No pertanyen al peu del castell.
Mans laterals: similars a les primeres mans, però situades al lateral, són les persones que aguanten lateralment les
cames dels castellers del segon pis.Estan situades darrere del cordó del contrafort.
Daus o vents (primers vents, segons vents, etc.): són les persones que se situen darrere les crosses, lligant-les. A més,
tenen la funció de subjectar i fixar les cames dels segons.El dau o vent subjecta un pilar diferent amb cada mà.
Tapaforats: castellers que omplen espais i ajuden a compactar.
La pinya: situada a peu pla, volta tota la base o peu del castell. Està formada per castellers, membres de la colla que
ajuden als baixos a tancar i aguantar el castell. La pinya és una massa compacta de persones, amb una estructura
interna molt ben definida. Si la mirem en picat, simula els radis d’una circumferència. Fileres de castellers surten
radialment des del nucli central format pels baixos. Amb les mans aixecades, els membres de la pinya que estan més
a prop de la base aguanten els segons agafant-los per les cames. Per fer pinya, cal fondre’s en l’aglomeració, formant
un tot de cossos, amb els braços alçats reposant sobre les espatlles i els braços dels castellers anteriors. El cap cot
descansa damunt l’esquena del veí,mirant sempre cap a terra.Aquesta massa de cossos,a més de compactar el castell
donant força i estabilitat a l’estructura,actua de coixí i amorteix la caiguda de qualsevol casteller dels pisos superiors.

13
Particularitats de la pinya. La soca: la pinya s’anomena així quan, per les dimensions del castell, és necessària una
segona pinya, damunt la primera, més petita, el folre, al voltant del segon pis del castell. De vegades, fins i tot es
col·loca una tercera pinya,anomenada manilles,sobre el folre.
Segons: són els castellers que pugen al segon pis, sobre les espatlles dels baixos. Enfilant-se damunt la pinya, es fan
visibles per a tothom qui, a peu pla, espera la construcció del castell. Els segons, juntament amb els terços, han de
“parar”el castell; és a dir,controlar les possibles sacsejades.
Terços: són els castellers i castelleres que pugen al tercer pis, damunt les espatlles dels segons. Els terços hauran de
controlar les rebregades de l’estructura i“parar”el castell.
Quarts: són els castellers i castelleres que pugen al quart pis,damunt les espatlles dels terços.
Quints: són els castellers i castelleres que pugen al cinquè pis,damunt les espatlles dels quarts,en els castells de vuit
i de nou.
Sisens: són els castellers i castelleres que pugen al sisè pis,damunt les espatlles dels quints,en els castells de nou.
Setens: són els castellers i castelleres que pugen al setè pis,damunt les espatlles dels sisens,en els castells de deu.
Pom de dalt: s’anomena així l’estructura final del castell, formada per tres pisos: dosos, acotxador i enxaneta, que
defensa la canalla de les colles. Els castellers que enlairen el pom de dalt són nois i noies en dosos i nens i nenes fent
d’acotxador i d’enxaneta.El pom de dalt només existeix en les estructures de dos o més pilars.
Els dosos: són nois o noies, nens o nenes que, eixarrancats damunt les espatlles dels últims pilars del castell, fan
de base a l’acotxador i a l’enxaneta. Amb l’entrada de dosos, els pilars de l’estructura del castell desapareixen, que
queden tancats amb l’inici del pom de dalt.
L’acotxador: és el nen o la nena que es col·loca damunt dels dosos, acotxat.L’acotxador recolza els seus peus i mans
a les espatlles dels dosos.L’enxaneta passarà per sobre de la seva esquena quan coroni el castell.
L’enxaneta: és el nen o nena que s’enfila, per un costat, castell amunt; passa per sobre l’esquena de l’acotxador
travessant i coronant el castell i baixa per l’altre costat arribant a terra per sobre la pinya. Quan l’enxaneta creua el
castell per sobre l’esquena de l’acotxador,alça la mà,fent l’aleta.
enxaneta
acotxador
dosos
PINYA
FOLRE segons
terços
quarts
quints
peu del castell
POM DE DALT
sisens
cap de colla
agulla
agulla
agulla
agulla
baix
baix
baix
baix
contrafort
contrafort
contrafort
contrafort
crossa
crossa
crossa
crossa

14
5.4.Funcions dels castellers dins la colla
El president de la colla: persona escollida per l’entitat (assemblea). Representa l’entitat i la colla i dirigeix la junta
(formada pel secretari,tresorer,vocals i ell mateix),l’assemblea,etc.Organitza les sortides,les activitats...
El cap de colla:persona qui dirigeix el bastiment dels castells.També dirigeix els assajos i les actuacions i confecciona
les estructures. Acostuma a fer-se assessorar per un equip tècnic triat per ell i format, a més d’ell, pel cap de pinya, el
cap d’estructures o tronc i el cap de canalla. El cap de colla acostuma a tenir l’última paraula quant a la construcció
d’un castell.
El cap de la pinya: també té el seu equip.És el/la casteller/a que organitza la base del castell a peu de plaça,crida les
persones i les col·loca a cada lloc.Generalment du el plànol del castell a la mà.
El cap d’estructures o de tronc: membre de la colla que,conjuntament amb el seu equip,executa les ordres del cap
de colla respecte al muntatge del tronc del castell.
El cap de la canalla: és el/la casteller/a que, conjuntament amb el seu equip, és amb l’acotxador i l’enxaneta fins a
l’hora de pujar al castell.Vetlla perquè estiguin tranquils,concentrats,junts i preparats.
5.5.La construcció de castells
Fer l’aleta vol dir aixecar el braç amb la mà oberta, mantenint l’equilibri per damunt de l’acotxador. És el senyal, per
a la gent de plaça, que el castell és coronat. Quan l’enxaneta fa l’aleta, el castell es considera carregat. De vegades, i
segons l’estructura del castell, l’enxaneta ha de fer dues aletes; és el cas dels castells de cinc, que tenen dos poms de
dalt.En els pilars,per fer l’aleta l’enxaneta aixeca un braç enlaire mentre doblega l’altre cap a l’esquena,a l’altura de la
cintura.Un pilar es considera carregat quan l’enxaneta es deixa anar de mans i les té lliures.
Per indicar que el castell s’està muntant i desmuntant, s’usen les paraules carregar i descarregar respectivament.
Quan el castell cau,es diu que ha fet llenya.
A l’hora d’aixecar un castell, cal tenir en compte un seguit de condicionants que incideixen directament en la
construcció. Aspectes com l’alçada, el pes i l’experiència dels castellers i de les castelleres poden ser evidents, però
n’hi ha d’altres, com el desnivell de la plaça on s’actua, el cansament dels membres, la motivació, l’estat d’ànim en el
moment d’afrontar la diada, els resultats de la sortida anterior, el desenvolupament de l’exhibició…, que poden ser
determinants,tant en sentit positiu,com en negatiu.
El món casteller usa tècniques i àmbits de coneixement diversos per aprofundir en l’estudi i l’anàlisi dels propis castells.
Hi ha colles castelleres que preparen els seus castells mitjançant l’ajut de la informàtica, introduint totes aquestes
dades i variables en programes que els ajuden a definir les millors opcions a l’hora de preparar l’estructura d’un castell.
La informàtica, la medicina i en especial la traumatologia han aportat seguretat i coneixements que, juntament amb
l’experiència i el saber fer dels castellers experimentats,ajuden a gaudir d’aquest espectacle.
5.6.Castells que es poden veure en les diades castelleres actuals
Pilars: pilar de quatre,de cinc i de sis,pilar de set amb folre,pilar de vuit amb folre i manilles.
Castells de sis pisos: dos de sis,nou de sis.
Castells de set pisos: dos de set, tres de set, quatre de set, cinc de set, quatre de set amb l’agulla, tres de set aixecat
per sota.
Castells de vuit pisos: dos de vuit (amb i sense folre), tres de vuit, quatre de vuit (anomenat popularment el carro
gros),cinc de vuit (anomenat la catedral),quatre de vuit amb l’agulla,nou de vuit,tres de vuit aixecat per sota.

15
Castells de nou: dos o torre de nou (amb folre i amb folre i manilles),tres de nou amb folre,quatre de nou (amb i sense
folre),cinc de nou amb folre.
Castells de deu: tres de deu amb folre i manilles.
Els castells de cinc pilars (el cinc de vuit o el cinc de nou,per exemple):els castells de cinc,en realitat,són dos castells,
un de tres i un de dos annexats entre si. Els castellers que formen la torre posen les mans sobre les espatlles d’un
casteller de l’estructura de tres que els dóna l’esquena.Els castells de cinc tenen dos poms de dalt (dosos i acotxadors)
però un sol enxaneta,que haurà de coronar o fer l’aleta per damunt dels dos acotxadors.Perquè el castell es consideri
carregat cal que l’enxaneta hagi fet l’aleta dues vegades,una sobre cada acotxador.
Castells amb folre: quan es construeixen castells d’especial dificultat (castells com el dos de vuit, el quatre de nou o
pilars com el de set), a vegades damunt la pinya se’n forma una altra de més reduïda per reforçar millor el castell, de
manera que s’estrenen i falquen els segons i se subjecten els terços. És una estructura suplementària que dóna més
estabilitat al castell.Aquesta pinya petita,a l’alçada dels segons i que fa de contrafort,s’anomena folre.
Castells amb folre i manilles: en castells superiors als anteriorment esmentats com el dos de nou, castells de deu o
en el pilar de vuit, es construeix una tercera pinya damunt del folre, més reduïda que aquesta, que reforça els terços i
apuntala els quarts.Aquesta tercera pinya s’anomena manilles.
Castells amb folre,manilles i puntals:és una estructura que es pot donar,per exemple,en el pilar de nou amb folre,
manilles i puntals.El folre reforça el segon pis i ajuda els segons;les manilles reforcen el tercer pis i ajuden els terços,i
els puntals reforcen el quart pis i ajuden els quarts.És a dir,que damunt la pinya hi ha tres pinyes més,una sobre l’altra,
tres pisos amunt.
Els castells nets:els castells nets són els castells que es construeixen sense cap mena de pinya que ajudi els baixos.És
a dir,que els baixos no són subjectats per ningú.La pinya,però,és al voltant del castell per fer la seva funció de coixí en
cas de caiguda. Sovint, quan es corona un castell d’aquest tipus, la pinya s’acotxa perquè es vegi millor que el castell
és net.També és net el castell que,per la seva complexitat,hauria de dur folre i no en du.
Hihaunsaltrescastellsques’aixequenpersota.Sóncastellsdetrespilars:eltresdesisotresdeset.Tambés’aixequen
per sota alguns pilars.En aquests castells veiem com primer es basteix el pom de dalt,amb l’acotxador enfilat damunt
dels dosos i l’enxaneta esperant al costat d’ells damunt del pis inferior.El castell s’enlaira pis rere pis pujant-lo per baix.
A pes de braços, la pinya empeny el castell cap amunt, va creixent aixecant-lo a pols. Quan el castell arriba a l’alçada
de pisos que es vol, l’enxaneta puja els dosos i corona el castell passant per damunt de l’acotxador. Solen ser castells
de sis o set pisos. Els castells aixecats per sota, acostumen a descarregar-se com els altres castells; però no sempre, ja
que algun cop es descarreguen per sota, tal i com s’han carregat. En aquests castells, les gralles sonen quan el castell
es comença a fer visible al públic.
Castells amb pilar o agulla: es tracta de castells de quatre pilars amb un cinquè o agulla al mig de la construcció,
que no pot recolzar-se ni tocar a cap columna del voltant.El pilar del mig es fa visible,sobretot,quan s’ha carregat i es
desmunta tot el castell exterior i es deixa l’únic pilar o agulla del mig.El castell es considera carregat quan l’enxaneta
ha fet l’aleta al castell i al pilar. L’agulla acostuma a ser un pilar amb dos pisos menys que els del castell exterior: un
quatre de set farà una agulla de cinc,un quatre de vuit,una agulla de sis.
El pilar caminant és un pilar que es desplaça (per exemple, els que fem a Tarragona la Diada de la Mercè, pujant i
baixant les escales del pla de la Seu i que arriba fins a la porta de l’Ajuntament de la plaça de la Font).Sol ser un pilar
de quatre.És costum que,si el pilar arriba fins a la porta de l’Ajuntament,els membres de la colla despleguin una faixa
des del balcó consistorial perquè l’enxaneta s’hi aferri i pugui ser enlairat.
També es fan pilars caminant per entrar o sortir de plaça, o durant les cercaviles i processons, com a la del braç de
Santa Tecla.

16
5.7.Construir castells.Tècnica i curiositats
A l’hora d’aixecar un castell, un cop formada la soca o cassola del castell, els baixos donen el vistiplau perquè els
segons pugin amunt.Un cop col·locats,els segons observen la seva posició i la distància entre ells.Si la pinya s’ha obert
o tancat massa i es preveu que el castell no estarà ben assentat,els segons demanen baixar i la construcció es desfà.Es
torna a formar de seguida.En els castells de vuit o nou pisos,els terços també poden demanar desfer el castell.
El castell s’enlaira per pisos,de manera quasi simultània.Els castellers pugen cadascú pel seu pilar corresponent.
Els castells aixecats per sota es carreguen pis a pis, des de baix. En aquestes construccions no hi ha cap casteller que
s’enfili, excepte l’enxaneta que, un cop s’ha assentat el castell i és visible tot sencer, creua l’acotxador i fa l’aleta per
començar a descarregar.
Diem que un castell és net, quan ningú ajuda els baixos: ni les crosses, ni primeres mans…, no hi ha ningú dins la
cassola.
Els pilars de sis i de set estan considerats castells de vuit per la seva dificultat.
El tres de vuit aixecat per sota, el pilar de vuit amb folre i manilles i el dos de vuit sense folre són considerats castells
de nou per la seva dificultat.
Quan un casteller es posa apuntalat de cap per avall i aixecant els peus amunt fent la vertical,es diu que fa la figuereta.
Acostumen a baixar del castell en aquesta posició,cap per avall.
La canalla (acotxador i enxaneta) són fonamentals. Cal que sàpiguen pujar “finet”, de pressa, ràpidament i àgilment,
sense esgarrapar la roba dels castellers, enfilant-se amb poques gambades per no desestabilitzar els castellers que
toquen.La rapidesa és una garantia d’èxit.
Els castellers de qualsevol pis s’agafen amb la mà dreta per dintre i l’esquerra per fora.
En castells de tres (tres de vuit,tres de nou),l’enxaneta puja per la rengla dreta (dita també plena) i baixa pel pilar del
dos dret.
En castells de quatre (quatre de nou amb folre, etc.) l’enxaneta puja per la rengla per on no han pujar els dosos ni
l’acotxador.
En els castells de dos,l’enxaneta puja per la columna per on no ha pujat l’acotxador i baixa per l’altra.
Enelscastellsdecinc(cincdevuit,etc.)l’enxanetapujaperlacolumnadreta,comenuntres,peròdesprésd’encavalcar-
se damunt dels dos acotxadors i fer les dues aletes,baixa per la rengla de descarregar del dos (per la que no ha pujat
l’acotxador).
L’acotxador acostuma a ser el membre més petit de la colla,perquè l’enxaneta pugui passar més fàcilment per damunt
seu.
Les gralles tenen un paper força destacat, però, alerta, quan comencen a sonar també anuncien que el castell és
intent.
En els castells de set pisos les gralles comencen a tocar quan pugen els terços. En els castells de vuit toquen quan
pugen els quarts i en un castell de nou el toc s’inicia amb la pujada de quints.
Hi ha alguna discussió sobre quan han d’acabar de sonar les gralles, si conjuntament amb la desmuntada total del
castell o en el mateix pis que han començat a sonar (amb terços o amb quarts).Això pot ser molt important,sobretot,
de cara al concurs de castells,si es considera que un castell cau quan les gralles ja no sonaven.
Reben el títol de places castelleres les places que han vist carregar castells ja al segle xix; és a dir, és un títol que
reconeix l’antiguitat de les places on es fan castells d’antuvi.

17
6.ELS CASTELLS A TARRAGONA
6.1.Colles històriques
Tarragona té un lloc destacat en la història del fet casteller, ja des dels seus inicis, quan les construccions humanes
que tancaven les evolucions d’aquells balls de valencians i d’aquelles moixigangues s’independitzen.Recordem que,
durant un temps,conviuen el ball i la seva evolució i s’arriba,fins i tot,al fet que,quan ja es fan només castells,les colles
mantenen encara,en alguns indrets,el nom de ball de valencians,com s’esdevindrà a Tarragona,a diferència de Valls.
Així, entre el 1822 i el 1860 sabem que participen en el Seguici Popular tarragoní dues colles locals de valencians, la
dels pescadors i la dels pagesos, que ja només fan castells i, del ball primigeni, tan sols en conserven el nom. Les
agrupacions socials per oficis són ben vives:mentre que els castellers vallencs s’organitzen entre pagesos i menestrals,
els de Tarragona ho fan entre pescadors i pagesos. Els anys cinquanta del segle xix arriben a Tarragona les colles dels
Xiquets de Valls per actuar per les Festes de Santa Tecla i ja hi aixequen castells de nou: recordem que l’actuació de
1851 és la primera que tenim documentada d’aquest nivell arreu de la geografia castellera.
Els anys cinquanta i seixanta,quan comença la primera època d’or del fet casteller,la ciutat veu castells de nou plantats
tant per les colles locals —la dels pescadors, com a mínim, en féu el 1854 i el 1857— com per les vallenques. Malgrat
això, quan el món casteller va avançar cap a un més gran esplendor, les agrupacions tarragonines van desaparèixer.
Pagesos i pescadors no van aconseguir mai de projectar-se fora de la seva ciutat,cosa que sí que van fer,i amb escreix,
els vallencs.
Des del 1860, doncs, la Vella i la Nova dels Xiquets de Valls van monopolitzar les actuacions castelleres de Tarragona
i van convertir la ciutat, amb la col·laboració activa de molts tarragonins, en un dels puntals fonamentals del món
casteller. Els de Valls van mantenir a Tarragona la dualitat que havien significat les colles de valencians: els pagesos
estaven al costat de la Vella i els pescadors de la Nova.Van ser uns anys esplendorosos que van tenir el seu clímax en
la Santa Tecla de 1881, quan la ciutat va poder gaudir de la seva millor festa major castellera: entre la Nova i la Vella,
els dies 23 i 24 es van poder veure un quatre de nou sense folre, un tres de nou sense folre, dues torres de vuit sense
folre, dos quatres de vuit amb l’agulla, dos tres de nou amb folre, dos quatres de nou amb folre, dos cincs de vuit, un
tres de vuit per sota i dos pilars de set.
A partir d’aquells anys,el fet casteller va iniciar una clara davallada,per bé que durant uns anys encara es van mantenir
els castells de nou. És en aquest context que apareixen intents de crear una colla pròpia de la ciutat, que sorgirà
definitivament el 1885, amb el nom de Xiquets de Tarragona, la denominació que, a partir del moment, centrarà,
amb variacions i desdoblaments, la història castellera tarragonina. Aquests primers Xiquets de Tarragona, coneguts
aviat com a Colla de la Mercè,van protagonitzar fins al 1897 les actuacions celebrades a la ciutat,sovint en solitari i de
vegades compartint plaça.Així,el 1889 la Colla de la Mercè va aixecar el seu darrer quatre de vuit —que havia plantat
per primer cop dos anys abans— i una colla de Valls —no sabem quina—,l’últim quatre de nou folrat que es va bastir
a la ciutat en molt de temps.
Eren,però,els anys de l’inici de la decadència castellera i van anar desapareixent totes les colles que havien aparegut
fora de Valls —com ho va fer la tarragonina. I, fins i tot, va haver-hi anys en què no hi hagué castells a la ciutat, per
absència de les colles vallenques:entre el 1913 i el 1921 no hi ha castells aTarragona,ni per SantaTecla,ni per cap altra
festa;tret d’una excepció que és,a la vegada,anecdòtica i simptomàtica:el 1918,un grup de veïns del Cós del Bou i de
la baixada de la Peixateria s’autoconvocaren per aixecar ells mateixos castells per Sant Roc.És un fet anecdòtic,perquè
es tracta només d’un any i d’un grup no organitzat; però també és simptomàtic, perquè denota clarament l’afició
tarragonina.El 1922,però,els Xiquets de Valls tornen a la ciutat i quatre anys més tard es dóna un pas endavant en la
renaixença castellera.El pas de l’anècdota a la categoria.
El 1926 reapareixen els Xiquets deTarragona.Des d’aleshores,tret del parèntesi obligat per la guerra de 1936,la ciutat
ha comptat,com a mínim,amb una colla pròpia.Així,el 1931 es creà,a la ciutat,una segona colla.La primera,aleshores,
prengué el nom de Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i mantingué el seu color de camisa, el blau, mentre que
la segona s’anomenà Colla Nova dels Xiquets de Tarragona, amb camisa de color lila. La dualitat històrica, d’una
manera o altra,continuava patent:el cap de la Vella,Esteve Pomerol,treballava al port i,el de la Nova,Anton Coll —Ton
de la Rafela—, era de família pagesa. En aquells anys de renaixença, les dues colles es mantingueren en el nivell de
castells de set.

18
Després del tràgic parèntesi provocat per la guerra, a la ciutat, com succeí a Valls, es reorganitzà una única colla, un
altre cop amb el nom de Xiquets de Tarragona.De fet,cal considerar-la com una nova agrupació,tot i estar formada,
bàsicament però no del tot, per gent de l’antiga Vella: Esteve Pomerol n’era el cap i el color de camisa continuava
essent el blau,ni que fos de to més fort.La colla anà fent-se amb castells com el quatre de set amb l’agulla o el tres de
set aixecat per sota.El 1947,per Santa Tecla,aquells Xiquets carregaren el quatre de vuit,el primer del segle bastit per
una colla tarragonina,amb un evident ajut vendrellenc,això sí.
El desembre de 1951, Tarragona tornava a tenir dues colles, ja que la Nova feia la primera sortida de la seva segona
època; dos anys més tard, adoptava el nom oficial de Xiquets de Tarragona, Colla Nova de Sant Magí. El 1952 se
situava al mateix nivell de l’ara un altre cop Colla Vella dels Xiquets de Tarragona en fer també construccions de
la gamma alta de set pisos, i el 1954 carregava el quatre de vuit, amb ajut vallenc. La Vella tarragonina responia l’any
següent descarregant un altre quatre,i de nou amb ajut vendrellenc.La rivalitat que aquells anys mantenien els Nens
del Vendrell i la Vella dels Xiquets de Valls tenia,doncs,la seva pròpia repercussió en la mateixa rivalitat tarragonina.
Tot i que les dues colles continuaren fent, en les grans diades, construccions com el quatre de set amb l’agulla o el
tres per sota, en els anys seixanta començaren a donar-se evidents símptomes d’estancament. Així, el 1970, seguint
la iniciativa del feia poc creat Patronat Municipal de Castells, les dues agrupacions es fusionaren en una de sola, una
altra vegada —la quarta de la història— amb el nom de Xiquets de Tarragona, ara amb camisa llistada blanca i
vermella.La nova agrupació féu algun pas endavant i arribà a assolir el cinc de set,però no acabà de donar el salt cap
a construccions superiors,com l’anhelat quatre de vuit.
I el 1980 Tarragona tornà a veure, per Sant Magí, dues colles pròpies, amb la sortida oficial de la Colla Jove dels
Xiquets de Tarragona, amb camisa morada. Esperonats potser per aquesta renovada competència local, l’any
següent,bastien finalment els seus primers castells de vuit,i s’iniciava una etapa florent per al món casteller tarragoní.
I els fets es succeïren ràpidament:el 1988 apareixien els Xiquets del Serrallo —amb camisa blau mariner— i el 1990,
la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau —amb camisa verda—,mentre que la Jove plantava el seu primer castell
de nou el 1993 i els Xiquets,el 1998.
L’extraordinària tradició castellera de la ciutat s’ha vist enriquida, així, amb noves fites: és l’única població, de tota la
història, amb quatre colles i, amb Valls i Terrassa, conforma el triangle de ciutats que, en el segle xx, han disposat de
dues colles que han bastit castells de nou.
6.2.Colles actuals
Com acabem de veure, la Vella i la Nova s’unificaren l’any 1970 en una sola agrupació: la Colla dels Xiquets de
Tarragona, amb camisa de ratlles fines blanques i vermelles. La Colla anà fent diversos castells de set en la dècada
dels anys setanta, però no fou fins al 1981 que inicià la seva escalada cap a la consecució de noves fites i descarregà
el tres de set per sota i carregà,en un primer terme,el dos de set i el quatre de vuit.Aquests dos castells,ja definitoris
d’una colla important, foren descarregats pels Xiquets aquell mateix any. En la dècada dels vuitanta la colla manté
temporadareretemporadaelllistódelscastellsdevuitpisos,amblafitadelprimertresdevuitcarregatel1984.Malgrat
això, aquesta fita esdevé durant anys un límit infranquejable, almenys fins al 1994, quan els Xiquets aconsegueixen
finalment descarregar el tres de vuit i carregar el seu primer castell amb folre, un dos de vuit. La temporada 1995
—amb el dos de vuit amb folre descarregat i el pilar de sis carregat— i la temporada 1996 —amb el pilar de set amb
folre descarregat— marquen clarament la consolidació de la que serà l’etapa més brillant de la Colla, que culmina el
1999, en què els Xiquets descarreguen el cinc de vuit i el tres de nou amb folre —castell que havien carregat l’any
anterior.Des del 2000,la Colla no ha pogut tornar a sobrepassar el sostre del dos de vuit amb folre,tot i intentar-ho.El
2006 va tenir com a millor construcció el quatre de vuit amb l’agulla carregat.
La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona,amb camisa lila,efectuà la seva primera sortida oficial el 1980.Un altre cop
Tarragona comptava amb dues agrupacions castelleres. La Jove inicià la seva escalada cap a construccions cimeres
l’any 1981 amb la consecució del quatre de set amb l’agulla. La seva progressió fou ràpida: el 1983 la Colla carregava
el seu primer dos de set; el 1984,el primer quatre de vuit i el primer pilar de sis...L’any 1990 la Jove aconsegueix dues
fites que no havia assolit cap colla tarragonina en tot el segle: descarrega el tres de vuit i carrega el dos de vuit amb
folre.I el 1993 se situa en l’elit del món casteller,en carregar el quatre de nou amb folre i descarregar el cinc de vuit i el

19
dos de vuit amb folre en una mateixa actuació.En aquells anys comença una etapa esplendorosa amb un bon nombre
de quatres i tres de nou amb folre carregats i descarregats. Podem recordar, així, la Diada de Santa Tecla de 1997, en
què descarrega el cinc de vuit,el quatre de nou amb folre,el quatre de vuit amb l’agulla i el pilar de set amb folre;o la
de l’Arboç de l’any següent, quan descarrega el tres i el quatre de nou amb folre, el cinc de vuit i el pilar de sis.El cinc
de nou amb folre serà el límit que la Jove no podrà superar,tot i diversos intents.Malgrat alguns anys en blanc,la Jove
ha continuat aixecant construccions de nou pisos, ni que sigui amb menys intensitat. El 2006 va assolir com a millor
construcció el cinc de vuit carregat.
A finals de 1988 apareixien els Xiquets del Serrallo —amb camisa blau mariner—, la colla del tradicional barri
pescador de la ciutat. Els seus inicis van ser fulgurants: el 1990 ja carregaven el cinc de set.Tot i això, el següent pas
endavant no el van donar fins al 1994:quatre de set amb l’agulla descarregat,dos de set carregat...I el 1996 assolien el
castell que totes les colles històriques de la ciutat havien tingut com a fita:el quatre de vuit,que van carregar,com ho
van fer l’any següent.Tot i que els del Serrallo no han tornat a poder bastir aquesta construcció,van sovintejar castells
com el cinc de set o el tres de set aixecat per sota fins al 2002, moment en què van començar un breu període de
minva en els resultats,que es va refer el 2005,amb el retorn del quatre de set amb l’agulla.Aquest castell,descarregat,
i el cinc de set carregat han estat les seva màximes construccions el 2006.
La quarta colla de la ciutat, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau —amb camisa verda— va néixer a finals de
1990 en aquest barri del nord de la ciutat.Els de Sant Pere i Sant Pau van assolir el primer quatre de set per SantaTecla
de l’any següent. El 1994 van descarregar castells com el cinc de set i el quatre de set amb l’agulla, i l’any següent, el
1995, la Colla va continuar el seu camí i va carregar dues construccions prou importants i significatives: el quatre de
vuit i el dos de set.Sense tornar a plantar cap altre castell de vuit,els de Sant Pere i Sant Pau van mantenir el nivell de
castells com el cinc de set i el quatre de set amb l’agulla, amb alguns titubeigs, fins al 2003. D’aleshores ençà no han
pogut superar el tres de set descarregat.Aquesta va ser,també,la seva màxima construcció el 2006.
La ciutat de Tarragona, doncs, compta amb quatre colles castelleres que protagonitzen conjuntament la majoria de
diades del seu calendari casteller —Sant Jordi, Sant Magí, Santa Tecla, la Mercè i l’Onze de Setembre—, a banda de
ser presents,ja no totes a la vegada,en les diverses festes de barri i en les mateixes diades que organitzen cadascuna
d’elles.
Colles castelleres de la ciutat de Tarragona (segles xix-xxi)4
Nom Cronologia Color camisa Castell màxim
Ball de Valencians, ? - prop 1860 indeterminat castells de 9
Colla de Pescadors
Ball de Valencians, ? - prop 1860 indeterminat ?
Colla de Pagesos
Xiquets de Tarragona, 1885-1897 indeterminat 4/8 d
Colla de la Mercè
Xiquets de Tarragona, 1926-1936 blau 2/7 d
Colla Vella des de 1931
Colla Nova dels Xiquets de Tarragona 1931-1936 lila 3/7 ps d
Xiquets de Tarragona, 1939-1970 blau 4/8 d
Colla Vella des de 1951
Colla Nova dels Xiquets de Tarragona 1951-1970 lila 4/8 c
Xiquets de Tarragona 1970- llistada blanca 3/9 f d
i vermella
4
c:carregat; d:descarregat; f:amb folre; ps:aixecat per sota.Dades fins a desembre de 2006.

20
Colla Jove dels Xiquets de Tarragona 1980- lila 3/9 f d
Xiquets del Serrallo 1988- blau mariner 4/8 c
Colla Castellera de Sant Pere 1990- verd 4/8 c
i Sant Pau
6.3.Castellers tarragonins
Al llarg de tota la història del fet casteller han estat molts els tarragonins que hi han ocupat, i hi ocupen, un lloc
d’honor.De sempre,un n’ha destacat per damunt dels altres,per la seva presència en el mític quatre de nou sense folre
de 1881,a Tarragona mateix,i també pel conjunt d’anècdotes que se li han adjudicat,per la pròpia caracterització del
personatge:l’Espiridió.
Jaume Tarragó i Plana, que era com es deia aquest casteller, va néixer a la Part Alta de Tarragona el 1857, fruit del
matrimoni format per Espiridió —d’aquí el renom—Tarragó,deVinaixa,i Francesca Plana de Constantí.Tot i que el seu
pare era pagès,el jove Jaume,o Espiridió,com se’l coneixeria sempre,treballà al port,en diverses tasques.
Els anys vuitanta participà en la creació de la tarragonina Colla de la Mercè, amb la qual parà a segons un quatre de
vuit,i el 1881 es casà amb Francesca Llaberia,de la qual va tenir nou fills,dos dels quals moriren al poc de néixer.
Malgrat formar part de la colla tarragonina, l’Espiridió col·laborà molt activament amb la Colla Vella dels Xiquets de
Valls,que era un fet força usual a l’època,i continuà fent-ho quan la Colla de la Mercè desaparegué.La seva mitificació
prové dels grans castells que aixecà amb els vallencs: féu de segon en molts tres i quatres de nou amb folre i en
d’altres grans castells d’aquella època d’esplendor.La seva fita màxima coneguda fou,sens dubte,el quatre de nou net
—sense folre— aixecat a Tarragona el 1881 per la Vella vallenca:l’Espiridió fou un dels esforçats segons.
Al voltant de la seva figura, gran i amb el rostre ribetejat per unes molt decimonòniques patilles de considerable
extensió, s’expliquen moltes anècdotes, referents quasi bé sempre a la seva força. Diuen que, una vegada, pujà, arran
d’una juguesca,les escales del pla de la Catedral,carregat amb un casteller a sobre i amb una saca de cent quilos sota
cada braç.Un cop a dalt digué que si algú li donava més diners baixaria,sense parar,les vint escales.
Amb tot, una malaltia començà a sotragar la seva salut, just quan els castells iniciaven la seva més forta decadència.
L’any 1907, ja malalt i al llit, s’aixecà per veure castells per Santa Tecla. Com fos que la Vella de Valls havia fet llenya,
s’entestà en pujar a segons. El nou castell tornà a caure: l’Espiridió es trobava ja amb molt poques forces. La malaltia
se li agreujà i va morir als pocs mesos, l’any 1908. Amb ell moria un gran casteller, exponent de la plenitud d’aquesta
tradició.
D’altres castellers als quals podem fer referència són els components de la família Pomerol.La primera generació fou
formada per Pau Pomerol, de Valls, que participà en les activitats castelleres de mitjan i finals de segle passat. Pau i el
seu fill Antoni Pomerol,amb castellers tarragonins com el mateix Espiridió,intentaren reorganitzar una colla castellera
local a finals del segle xix.L’intent no tingué èxit,però sembla que bastiren un quatre de vuit.Antoni Pomerol,la segona
generació,tingué quatre fills castellers:Esteve,Antoni,Victorí i Pau Pomerol i Calvet.Esteve fou fundador l’any 1925 de
la Colla Vella.Victorí, que també fou capdavanter d’aquesta colla i, després, s’integrà a la dels Xiquets, rebé l’any 1981
l’homenatge popular i oficial de la ciutat en ser nomenat Tarragoní Fidel, guardó que significà la seva constància en
pro d’un costum tan popular com els castells, expressió de la nostra cultura, alhora que significava, també, en la seva
persona,el reconeixement a la tasca de tots i cadascun dels castellers tarragonins,d’ahir i d’avui.
6.4.Costums i tradicions locals
Els castells, a les nostres comarques, són un dels principals atractius de les festes majors. I Tarragona no n’és una
excepció,sinó tot al contrari:cada any milers de persones segueixen amb entusiasme les actuacions castelleres.

21
Tradicionalment, les grans diades tenen lloc al voltant de les dues festes majors de la ciutat. Per Sant Magí, al migdia,
les colles aixequen les seves construccions a la plaça de les Cols,sota les escales del pla de la Catedral.Per Santa Tecla,
la diada castellera tarragonina per excel·lència —no endebades, és la festa grossa de la ciutat i el setembre és un
dels millors mesos de la temporada castellera—, les colles actuen, també al migdia, a la plaça de la Font.En ambdues
ocasions,els castellers participen,a la tarda,en la processó religiosa.
Des del 2005, el primer diumenge de Festes se celebra una diada que compta amb la participació de les dues colles
locals que millors castells han bastit la temporada anterior i de dues colles convidades foranes. Aquesta jornada,
inspirada en el constum vuitcentista tarragoní de convidar colles d’altres poblacions per Santa Tecla, ha permès de
reubicar la festa gran de la ciutat i la plaça de la Font dins l’elit de les places castelleres del país.Així mateix,en aquesta
diada s’han vist les millors actuacions castelleres per Santa Tecla des del segle xix, i s’acostumen a veure castells de
nou.
Sens dubte, però, el fet més característicament tarragoní, i que no podem trobar en cap altra plaça del món casteller,
s’esdevé al migdia de l’endemà de Santa Tecla, en la Diada de la Mercè. Els castellers tarragonins, després d’aixecar
algunes construccions a la plaça de les Cols, intenten de portar un pilar de quatre caminant, que ha de pujar i baixar
els vint esglaons de les escales del pla de la Catedral, fins a l’Ajuntament de la ciutat, tot travessant el carrer Major, la
baixada de la Misericòrdia i la plaça de la Font. Any rere any, tot el recorregut és ple d’un públic expectant. I això que
la Mercè és habitualment un dia feiner,laborable que se’n diu ara:però les botigues tanquen abans i molta gent troba
com fer unes hores de festa.
Aquesta tradició de pilars que caminen llargues distàncies i pugen i baixen les escales del pla de la Catedral no és pas
iniciada fa quatre dies,sinó que posseeix una història força llarga,que arrenca dels mateixos inicis dels castells com a
tals.
La primera dada documentada prové de l’any 1841, en el qual un pilar de cinc, de la colla de pagesos —el ball de
valencians tarragoní que hem vist en capítols anteriors—,va pujar les escales del pla,arribà fins a la porta de la Catedral,
tornà a baixar les escales i es dirigí fins als quatre cantons del carrer Major.Tota una proesa:era un pilar de cinc.
L’any 1876,la Colla Nova de Valls portà un pilar de sis caminant tot el trajecte de la plaça de la Font.El 1878 pujaren les
escales del pla sengles pilars de cinc de la Vella i la Nova de Valls i els Torraires de Montblanc.
Per Santa Tecla del 1882, la Vella vallenca va pujar el pilar de sis dinou dels vint esglaons de les escales amb el Jaume
del Coré a segons.El 1883 la tarragonina Colla de la Mercè pujà i baixà les escales del pla —les escales més castelleres
d’arreu,sens dubte— amb un pilar de cinc.El 1888,el Jaume Morros de Creixell,parant a segons amb la Nova vallenca,
pujà i baixà amb un pilar de cinc les escales i anà fins als quatre cantons del carrer Major, prop de la taverna del Trip,
un dels llocs de reunió dels castellers de l’època.
Ja veieu que és un pilar caminant ben tradicional,tot i que no sempre hagi tingut ben bé el mateix recorregut o aquest
no hagi estat tan llarg o simplement parcial. Això sí, les escales hi han estat gairebé sempre. El 1964 la Colla Nova de
Sant Magí,amb un pilar de quatre,pujà i baixà les escales,continuà avall,fins a l’Ajuntament,pujà les escales del Palau
consistorial i sortí al balcó,fet que,des d’aleshores,intenten repetir les colles tarragonines.
Els castellers tarragonins, doncs, cada any, per la Mercè, resten fidels a un costum propi de la ciutat i que no es dóna
enlloc més de la geografia castellera,tot i que en alguna població s’hagi intentat,alguna vegada,reproduir.Enlloc més
hi ha la mateixa tradició històrica, enlloc més el recorregut és tan complex —pujar i baixar escales, el pendent avall
corbat de la baixada—, enlloc més és tan llarg... Però, per damunt de tot, enlloc més hi ha tanta gent seguint el pilar,
expectant al màxim. Enlloc més el resultat del pilar pot determinar el sentit final de la festa: una fluixa actuació de
SantaTecla es pot superar amb un pilar que arriba per la Mercè.I,fins i tot a l’inrevés,una bona actuació de SantaTecla
es pot veure aigualida per un pilar que cau.
Els migdies de les festes grans tarragonines tenen, doncs, com a atracció màxima els castells. Si l’actuació és bona
sembla com si la festa continuï,després,amb més força i amb més alegria.
Com ja és prou sabut, un cop cada dos anys, els anys parells, com a colofó de les Festes de Santa Tecla, el darrer
diumenge de setembre o el primer d’octubre,la ciutat de Tarragona esdevé el centre absolut del món casteller,ja que
bona part de les millors colles es reuneixen a la Plaça de Braus per a celebrar-hi una magna actuació.

22
7.LES DIADES CASTELLERES
En una diada,cada colla acostuma a aixecar tres construccions i el pilar o pilars d’acomiadament.
Festa Major: Santa Tecla
Primer diumenge de Festes: A la plaça de la Font, diada amb les dues colles locals que han bastit millors castells la
temporada anterior i dues colles de fora de la ciutat convidades.
El dia 23 de setembre,Diada de Santa Tecla:
• Anada a Ofici (9.45 h),al pla de la Seu.Pilars de salutació en l’entrada de la Senyera de la ciutat.
• Diada castellera (13 h),plaça de la Font.
• Processó del braç de Santa Tecla,anada i tornada (a partir de les 18.15 h),des de la plaça de la Font.
El dia 24 de setembre: Diada de la Mercè (a partir de les 13 h). Exhibició castellera a la plaça de les Cols, amb les
quatre colles tarragonines, que pugen i baixen les escales de la Seu i, posteriorment, porten els pilars caminant fins a
l’Ajuntament,a la plaça de la Font.
5 de 8 de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona2 de 8 amb folre de la Colla dels Xiquets de Tarragona

23
Pilar caminant dels Xiquets del Serrallo
4 de 7 de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

24
8.VESTUARI
Per tradició,totes les colles castelleres duen una indumentària força simple i uniformitzada:
• Pantalons blancs.
• Faixa de color negre. En algunes colles, els castellers del pom de dalt o els grallers substitueixen el negre pel
vermell, blau o verd. Els segons acostumen a dur una faixa més ampla i llarga que la resta de castellers. La faixa
reforça la ronyonada dels castellers i els permet fer més força i preveu lesions lumbars.
• Camisa folgada del color distintiu de la colla. La primera colla que usà el mateix color de camisa per a tots els
membres fou la Colla Vella dels Xiquets de Valls,l’any 1929.
• Mocador vermell amb punts blancs lligat al cap. El mocador atura la suor que pot molestar la visió del casteller.
Tambés’usaperquèelscabellsnomolestinonosiguinestiratspelscastellersquepugencastellamuntiprotegeix
el cap de possibles ferides.Alguns castellers del tronc es lliguen el mocador a la cuixa,per ajudar els petits a pujar
millor (per fer d’escaló, on posar el peu). D’altres l’usen per assegurar la faixa i els castellers de la pinya el duen
embolicat al canell per donar un punt de subjecció al company del darrere.
• Per no fer mal als castellers sobre els quals pugen,els qui s’enfilen dalt del castell no duen sabates.
Altres complements han apareguts aquests darrers anys:
• Casc:els duen els acotxadors i els enxanetes.
• Collarins:s’utilitzen per protegir la zona de les cervicals i són usats,sobretot,pels membres de la pinya.

25
9.LA MÚSICA DELS CASTELLS
Els castells sempre s’acompanyen d’una tonada musical (el Toc de castells o el Pilar caminant) interpretada per gralles
i tabal.Segons el músic vallenc Robert Gherard,aquestes melodies no són anteriors al s.xix.El Toc de castells és d’autor
desconegut.La primera anotació musical coneguda del toc data de l’any 1834.Francesc de Paula i Bové la va publicar
el 1926 i Francesc Blasi i Vallespinosa (1895-1951) en va fer un estudi (Els xiquets de Valls.Estudi històric i etnogràfic dels
castells) que es conserva a la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya a Barcelona. La melodia provenia del
quadern manuscrit del mestre organista vilanoví Magí Sans. D’aleshores ençà ha sofert moltes variacions, ja que la
seva transmissió ha estat la via oral.
Existeixen diferents variants del Toc de castells. Les diferències rítmiques i melòdiques dels tocs es poden considerar
localistes.
El Toc de castells és una melodia amb alternança de compassos binaris i ternaris.S’escriu en tonalitat de sol major,tot i
que es pot considerar una melodia modal de modus major mixolidi.És escrita a dues veus i en la seva interpretació hi
observem intervals de terceres i de sextes,intervals harmònics de consonància imperfecta,característics de la música
tradicional.5
Necessita de certa llibertat rítmica i d’interpretació,donat que depèn de l’evolució pròpia de cada castell.
És el propi castell el que marca el ritme, l’expressivitat i la llargada de la peça. La interpretació en si consta de les
següents parts:
Les gralles comencen a sonar amb l’entrada, uníson (dues semicorxeres amb corxera amb calderó), un toc d’atenció,
d’alerta o inici que informa el públic que el castell es converteix en un intent. Informa els castellers que comencen a
enfilar-se els terços si és un castell de vuit, els quarts si és un castell de nou o els quints si és un castell de deu. Amb
l’entrada del timbal s’inicia l’harmonia de la melodia.
La melodia, d’uns onze compassos, està escrita amb una curiosa alternança de compassos binaris i ternaris. Aquesta
melodia es va repetint mentre es munta el castell i espera l’arribada de l’enxaneta al pom de dalt.
Quan l’enxaneta és a punt de coronar, la melodia s’interromp i les gralles, a l’uníson, fan un trinat. La refilada suspesa
transmet expectació,impasse, contenció...En el mateix moment que l’enxaneta aixeca la mà sona el toc d’aleta.
5
Quaderns de MúsicaTradicional 1 (maig 1993).Ajuntament de Vilafranca del Penedès:Grallers Montònec.

26
Després del toc d’aleta,iniciat amb un evident ritardando,segueix un fragment de sis compassos.Indica la baixada de
l’enxaneta i la de la resta de castellers.Després d’aquest fragment,les gralles repeteixen la melodia i l’allarguen durant
la baixada gradual dels pisos del castell.
Quan el castell està pràcticament descarregat,sona una melodia anomenada toc final o sortida a mode de coda.Indica
que el castell s’ha descarregat desmuntant tota l’estructura.Aquesta sortida o final pot ser llarga o curta d’acord amb
la importància del castell,a criteri dels grallers.
Si un castell fa llenya (cau),els grallers deixen de tocar immediatament.
Si el castell es desmunta sense que l’enxaneta l’hagi coronat, per exemple, perquè l’enxaneta es tira enrere, s’executa
igualment el Toc de castells,però sense la part de la melodia corresponent a l’aleta.
Si el castell s’aixeca per sota, l’opció més consensuada sembla que és la de començar a tocar quan s’enlaira el primer
pis de sota dels dosos.
En els castells amb agulla, s’executa la melodia tal com és normalment. Quan el pilar és a punt de quedar sol, es talla
de nou la melodia i es repeteix el trinat i la segona aleta,per continuar fins al final.
En castells d’estructura composta (cinc, sis, nou...) es toquen les aletes que calgui. La transició d’una aleta a l’altra
s’omple amb un altre trinat.
Per als pilars caminant (com els portats al Balcó o Entrant a la Plaça), s’executa la melodia del castell fins a l’aleta, per
seguir directament amb la melodia del Pilar caminant. De vegades, abans d’iniciar la segona melodia, es fan dues
notes llargues,a mode de pont,entre l’una i l’altra.
A més del Toc de castells,hi ha altres tonades castelleres:
Toc de vermut:un cop acabada l’exhibició castellera,el Toc de vermut convida a abandonar la plaça per anar a dinar o
a fer el vermut.Es diu que té l’origen a Vilafranca; per això alguns l’anomenen Marxa de Vilafranca.
Toc de matinades: els grallers en cercavila passegen de bon matí pels carrers de la ciutat o de la vila,amb la intenció
de despertar el poble i anunciar que la diada és festiva.Una de les sensacions més íntimes que podem viure és escoltar
el Tocdematinades mentre encara,mig adormits,restem embolicats entre els llençols.Anomenat,també,Tocd’aubada
o de cercavila.
L’entrada a la plaça: marca l’entrada de la colla al recinte o espai on es desenvoluparà la diada. Antigament
s’anomenava Toc d’arribada.A vegades,la colla entra a la plaça amb un pilar caminant.
Toc de processó: toc solemne,recollit,auster i cerimoniós que acompanya els elements festius i les imatges religioses
durant la processó.
Toc del pilar caminant: melodia que acompanya els pilars que es desplacen. El Pilar caminant és anomenat també
Toc de portar el pilar al balcó.
Aquestes melodies sembla que tenen el seu origen durant el segle xix.Els grups de grallers acostumen a ser de tres o
quatre músics:dues o tres gralles i un timbal.

27
10.ELS CASTELLS: FITXA TÈCNICA
• Etimologia:delllatícastellum,diminutiudecastrum(fortificació).6
Apartirdel’edatmitjanaesconsideraelcastell
com un edifici o conjunt d’edificis fortificats amb torres (del llatí turra). Anomenem castell a les construccions
humanes per l’evident analogia visual amb les torres dels castells (i,de fet,en alguns indrets s’anomena,també,
torre al castell de dos pisos).
• Referència històrica: els castells van néixer al Camp de Tarragona a finals del segle xviii com a evolució de
diverses danses preexistents.
• Situació en l’ordre del seguici tarragoní: en penúltima posició.
• Sortides públiques durant les Festes de Santa Tecla: primer diumenge de Festes,23 i 24 de setembre.
• Acompanyament musical: grup de grallers propi de cada colla.
Colles castelleres tarragonines
XIQUETS DE TARRAGONA
Any de la fundació: 1970, fruit de la unificació de les antigues Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i Colla Nova dels
Xiquets de Sant Magí.
Seu social: carrer Santa Anna,1.43003 Tarragona.Tel.:977 239 699.
Nombre de membres/socis: 250 actius al llarg de la temporada.
Camisa: llistada,de ratlles verticals primes blanques i vermelles.
Faixa: negra per als castellers,blava per al pom de dalt i vermella per als grallers.
Diada de la Colla: a finals d’octubre,a la plaça de les Cols.
Colla Petita dels Xiquets de Tarragona: creada l’any 2001, participa en el Seguici Popular Petit cada 19 de
setembre.
Plana web: http://www.xiquetsdetarragona.cat
A/e: info@xiquetsdetarragona.org
JOVE DELS XIQUETS DE TARRAGONA
Any de la fundació: 1979.
Seu social: Cós del Bou,23.
Nombre de membres/socis: 350 en actiu.
Camisa: color lila.
Faixa: color negre.
Diada de la Colla: Diada de l’Esperidió (octubre).
Plana web: http://www.collajove.com
A/e: cjove@tinet.org
CASTELLERS DEL SERRALLO
Seu social: Nou de Santa Tecla,9 baixos.
Nombre de membres/socis: 150
Camisa: color blau marí.
Faixa: color negre.
Diada de la Colla: finals d’octubre (27-28).
Plana web: http://www.tinet.org/~cxst/cat/index.htm
A/e: cxst@tinet.org
6
Enciclopèdia Catalana. Vol.6.Pàg.423.

28
COLLA CASTELLERA DE SANT PERE I SANT PAU
Seu social: Carrer A,s/n,Ap.Correus 4146.43007 Barri Sant Pere i Sant Pau.
Nombre de membres/socis: 120 membres.
Camisa: color verd.
Faixa: negra per als castellers i blava per al pom de dalt.
Diada de la Colla: novembre (no hi ha dia fixat).
Plana web: http://webfacil.tinet.org/ccspisp
A/e: ccspisp@correucatala.com i ccspisp@tinet.org
Monument als Castells (1999),a la Rambla Nova,de l’escultor Francesc Anglès

29
11.OBJECTIUS DE LA PROPOSTA
• Introduir la Festa Major de Tarragona al currículum, a les programacions, als projectes educatius de centre i als
plans d’entorn de les escoles i instituts de la nostra ciutat.
• Integrar la proposta didàctica sobre la Festa Major en el treball quotidià de les diferents àrees i departaments de
cada nivell educatiu.
• Fomentar la participació dels escolars de la ciutat en les Festes de Santa Tecla.
• Potenciar l’estimació del nostre patrimoni cultural partint del seu coneixement.
• Donar a conèixer el Seguici Popular i aspectes de la festa que no s’hi exhibeixen.
• Aconseguir que pares i fills coneguin aspectes de la cultura popular tarragonina per gaudir-ne i arribar a estimar-
la.
• Conèixer, identificar i relacionar les agrupacions musicals i les melodies pròpies que acompanyen l’element del
Seguici.
• Usar la Festa Major com a element integrador.
• Motivar els alumnes perquè visquin la Festa Major i en gaudeixin.
• Aconseguir que els nens i nenes,els nois i noies,participin com a protagonistes en la Festa i,per extensió,en les
altres activitats de la vida ciutadana.

30
12.ACTIVITATS
És possible que tots els alumnes tinguin alguna referència sobre castells,sàpiguen de què parlem,potser formin part
d’alguna colla castellera.La intervenció de mestres i professors farà possible la divulgació d’informacions per aprendre
a mirar i saber apreciar l’esforç col·lectiu i el valor social i humà d’aquesta expressió cultural i esportiva tan nostra.
12.1.Educació infantil
1.Presentació dels castells
1.1. Observació de la imatge de castellers desfilant dins del Seguici. (Vegeu imatges, fotografies, fragments de
vídeo…)
1.2. Iniciació d’una conversa preguntant als nens i nenes si coneixen aquell grup de persones vestides d’aquella
manera. La conversa actua com a punt de partida per donar informació sobre els castells. Demanar als nens i a
les nenes si saben alguna cosa d’aquell element (on l’han vist?,si els agrada,com es diu?,a qui coneixen?…).
1.3.Identificació d’un castell.Si els nens o nenes no coneixen els castells,és important disposar de la visita d’una colla
castellera al centre o de material audiovisual i d’imatges on es pugui observar i deduir què és un castell.
o Identificació pel vestit (imatges sense construccions) de castellers d’entre altres manifestacions populars on hi
ha construccions humanes:ball de valencians,moixiganga,falcons…
o Coneixement dels trets estètics que identifiquen els castells: pantaló blanc, camisa de color, faixa, mocador
casteller,anar descalç,pinya,enlairament d’homes…
o Coneixement dels trets gestuals que identifiquen els castells: mirada al front amb braços estirats, fer l’aleta,
agafar les cames/els talons del casteller del damunt en un pilar,posició de la pinya…
o Observació a la natura de formes semblants als castells:arbres (xiprers,canyes),caragols de mar,turons… Formes
altes,amples de baix i estretes al capdamunt.
o Observació de formes semblants als castells (edificis: castells, torres, estructura d’un bloc de pisos, antenes de
telefonia o telecomunicació,cimbori d’església,campanar,grues,etc.).
1.4.El nom.Assimilació dels mots:castell i pilar,pinya i pisos,pom de dalt,enxaneta,acotxador...
2.Estudi dels castells
2.1.Què és un castell?
o Observació i discriminació visual d’imatges d’altres manifestacions populars: ball de valencians, moixiganga,
falcons… (imatges amb construccions humanes).
o Observació,comparació i deducció dels trets característics de les diferents estructures de castells.
o Observació dels dos tipus d’estructures:castells i pilars.Identificació i coneixement del nom.
2.2.Els castellers
o Observació de la pluralitat de persones,edats,sexe,aparença física… que integren un castell.
o Simulació de la creació d’una colla castellera a l’escola.Qui faria de cap de colla?,qui de pinya?,qui de tronc?,qui
d’enxaneta?,qui de grallers?… El raonament de les respostes permetrà esmentar especialment la necessitat de
comptar amb tothom.
o Observació dels colors dels vestits de la colla.
o Observació de les peces de roba.
o Classificació de les peces per colors.
o Col·locació de la roba en ordre segons es vesteix o es desvesteix un casteller.
o Identificació de les colles castelleres de la ciutat pel color de la camisa.
o Acoloriment de les camises de les quatre colles tarragonines.
o Pràctica de punxar la silueta del casteller.

31
2.3.Els castells
o Observació de les parts d’un castell:pinya,tronc del castell,pom de dalt…
o Coneixement del nom específic que reben els nens i les nenes que formen part del pom de dalt:dosos,acotxador
i enxaneta.
o Observació en vídeo de la construcció d’un castell. Adonar-se dels moviments dels castellers, de la coordinació
entre ells a l’hora de pujar els pisos,observació de com l’acotxador i l’enxaneta s’enfilen,com la plaça esclata en
aplaudiments en fer l’aleta,com es descarrega el castell,l’ordre,la rapidesa,la precisió de moviments…
o Identificació i classificació de castells i pilars.
o Iniciació a comptar castells,coneixement de les construccions més conegudes.
o Coneixement de les normes bàsiques de comportament a l’hora de mirar castells: restar en silenci per propiciar
la concentració, deixar espai a la pinya, no aplaudir fins que s’ha carregat, afavorir el desplaçament dels
castellers…
o Semblances i diferències entre els castells antics, històrics, amb imatges en blanc i negre, i els actuals (vídeo o
foto fixa).
2.4.La música
o Audició del Toc de castells.Identificació de la melodia.
o Coneixement i observació de la gralla i el timbal. Identificació del timbre i de l’agrupació que acompanya els
castells.
o Reconeixement auditiu de les parts del Toc de castells: avís, melodia central (construcció del castell), trinat per a
l’aleta.
o Audició d’altres tocs relacionats amb els castells.Es pot usar,en la megafonia de l’escola,el Toc d’entrada a plaça
per anar al pati o per tornar a la classe; el Toc de matinades per iniciar la jornada al matí; el Toc de vermut per
assenyalar l’hora d’anar a dinar…
o Verbalització de les sensacions que l’audició de la melodia provoca en els nens i nenes.Ajudar-los a expressar les
sensacions i les emocions.
o Reconeixement del Toc del pilar caminant. Desplaçar-se caminant, seguint la pulsació de la música, fent l’aleta
amb els braços (per anar al pati…).
2.5. Comentari i conversa sobre el valor del treball cooperatiu i en grup, ajudar-se els uns als altres. El model de les
colles castelleres.
3.Juguem amb els castells
3.1.Vestir un casteller o castellera.(Fitxes didàctiques,núm.4.)
3.2. Observació, deducció o cerca d’informació per saber el perquè de cada color de la camisa (Serrallo, Xiquets, Sant
Pere i Sant Pau i Jove).
3.3.Disseny d’estampats o colors diferents per a la camisa d’una colla nova.
3.4. Si formem una colla nova, amb els quatre colors bàsics de referència (groc, verd, blau i vermell), de quin color
portaríem la camisa? Investigueu,deduïu...
3.5.Ordenació de les vinyetes d’un castell que es construeix.(Fitxes didàctiques,núm.2.)
3.6.Narració ordenada de les vinyetes anteriors.
3.7. Descripció de la construcció d’un castell usant acuradament les paraules d’orientació espacial conegudes: sota,
dalt,a baix,dins,fora,al costat,entre,enmig,damunt,davant,enfront…
3.8.Imitació de la posició del cos del pom de dalt
o Per parelles, els nens i nenes simulen la posició dels dosos o d’acotxador i enxaneta. L’enxaneta ha de creuar
l’esquena de l’acotxador. L’exercici pot donar peu a deduir que un acotxador de poca envergadura facilita
l’encreuament de l’enxaneta. Cal insistir en l’objectiu final, aconseguir un bon castell aprofitant les millors
qualitats de cada membre de la colla.

Els castellers. Guia didàctica (Santa Tecla a les escoles)

Els castellers. Guia didàctica (Santa Tecla a les escoles)

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Els castellers. Guia didàctica (Santa Tecla a les escoles)

Ähnlich wie Els castellers. Guia didàctica (Santa Tecla a les escoles) (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Els castellers. Guia didàctica (Santa Tecla a les escoles)