1. Victòria Agudetse – Raül Royo

2. Aplicacions comercials
• Planetary Resources
• Space X
Vies de transport
• Veles solar
• Sartre
• Ascensor espacial
Millores tecnològiques
• Supercalculadora
• Telescopi Gregor

3. Aplicacions comercials
• Planetary resources
• Explotacions
• Space X
• Dragon

4. Planetary resources
Explotacions
La primera etapa consistiria en
un petit telescopi en òrbita baixa
(LEO) anomenat Arkyd Series
100 dedicat a descobrir asteroi-
des propers a la Terra.
La segona fase estarà protago-
nitzada per les sondes de la
sèrie Arkoyd Sèries 200 o Inter-
ceptor, que sobrevolaran algun
asteroide proper a la Terra per
analitzar les seves característiques de prop i realitzar una missió per determinar els
paràmetres físics de l'asteroide . Posteriorment, les sondes Arkoyd Sèries 300
Rendezvous
Prospector es dedicaran a estudiar en detall la composició d'asteroides més llunyans.
Un asteroide de 50 metres de diàmetre podria tenir un valor d'uns cent milions de dòlars.
Les substàncies més demandades a curt termini serien l'aigua, que podria usar-se per
crear oxigen i hidrogen per tal de permetre una certa autonomia de les naus tripulades
més enllà de l'òrbita terrestre . És a dir, per treure tot el partit al seu model de negoci,
Planetary Resources haurà de vendre en el futur les seves dades a la NASA oa una altra
agència amb un programa tripulat d'espai profund.

5. Space X
Dragon
Space X és una
empresa que s’ha
proposat reduir la
quantitat de brossa
enviada a l’espai en
cada exploració es-
pacial. L’empresa es
dedica, bàsicament,
al transport de merca-
deries cap a l’EEI. El
seu projecte Dragon
ha portat el significat
de la paraula reciclat-
ge a la seva màxima expressió. Dragon és una nau que es composa per tres blocs: una
llançadora que treu la nau espacial de la Terra, una propulsora que orienta i dóna impuls a
la nau i una última part, la càpsula, que porta les mercaderies (amb minicoets fa rectifi-
cacions en la ruta). Totes aquestes tres parts tenen uns retropropulsors que els retornen a
la Terra en perfecte estat i aterren com podem veure en el següent vídeo. El primer
llançament, previst pel divendres 18/05/2012 va ser anul·lat per l’ordinador.
Vídeo demostratiu Dragon. Vídeo segon llançament Dragon (19/05/2012).

6. Vies de transport
• Veles solar
• Sartre
• Ascensor espacial

7. Startram Veles solar
 Tren espacial propulsat  Aprofitament dels fotons
per electroimants alliberats pel Sol per a
superconduc-tors. porpulsar les naus
Permet anar des de la espacials. Velocitat lenta
Terra fins a l’espai i no permet retorn
exterior

8. Ascensor espacial
 És una estructura que aniria des d’una
plataforma marina fins a una estació
espacial. Pujaria per un cable de nanotubs
de carboni mitjançant un raig làser.
 El sistema d’alimentació d’energia es basa
en plaques solar.
 S’acabaria de construir d’aquí a 50 anys.
 Vídeo demostratiu 

9. Millores tecnològiques
• Supercarlculadora
• Telescopi Gregor

10. Supercalculadora
El superordinador CURIE
permet dur a terme el
projecte DEUS que és capaç
de simular l’estructura de tot
l’Univers Observable. El
projecte es divideix en tres
etapes:
1. L’evolució cosmològica.
2. Actualitat cosmològica.
3. Expansió continuada de
l’Univers.
Tardarà 3.500 anys en
calcular tot l’Univers
Observable.

11. Telescopi Gregor
GREGOR és un nou telescopi
solar amb una obertura de 1,5 m
que està instal·lat actualment a
l'Observatori del Teide a
Tenerife. Està dissenyat per
mesurar amb alta precisió el
camp magnètic i el moviment del
gas a la fotosfera i cromosfera
solars, resolent detalls de 70 km
sobre la superfície del Sol, i per
fer espectroscòpia estel·lar
d'alta resolució. És el telescopi
europeu més gran.
Vídeo de la notícia.