b

1. Ecosistemes Marins
Salvador Galup i Héctor Garcia. | Optativa Vida Marina | Escola Garbí |
Qué és un ecosistema?
Els ecosistemes marins estan dins dels ecosistemes aquàtics.
Inclouen els oceans, mars, etc. El mitjà marí és molt estable, si ho
comparem amb els hàbitats terrestres o d'aigua dolça. Les
temperatures de les grans masses oceàniques varien poc, així com la
salinitat de l'aigua (3,5%).
Cadenes Tròfiques i Xarxes Alimentaries
Productors i consumidors:
Les algues, fabriquen els nutrients gràcies a la fotosíntesi. Per
aquesta raó, s’anomenen productors, perquè són capaços de
produir per si sols tots els materials del seu cos.
Els animals i molts microorganismes s’aprofiten dels productors
per obtenir aliment. Són els consumidors. Els consumidors que
s’alimenten dels productors són els herbívors. En canvi, els que
s’alimenten d’altres animals reben el nom de carnívors.
Funcionament del Mar
Parts del Mar
Molts organismes bentònics alliberen al medi marí nutrients inorgànics
(compostos de fòsfor i nitrogen), que necessiten els organismes del
fitoplàncton.
El plàncton està format pels organismes que viuen flotant a l'aigua. Els
organismes autòtrofs del plàncton requereixen alguns nutrients
produïts pel bentos per produir la seva pròpia matèria orgànica, i
sovint la seva producció està limitada per la manca d'aquests
nutrients. Els corrents marins juguen un paper important en les
connexions tròfiques entre el bentos i el plàncton, ja que ajuden a
transportar nutrients cap a les aigües superficials, permetent que les
zones il·luminades s'enriqueixin.
Moltes larves d'organismes bentònics passen part de la seva vida al
plàncton. Nombrosos organismes del plàncton o del nècton
s'alimenten en el bentos.
Nivells tròfics i cadenes alimentàries:
El conjunt d’organismes que s’alimenten de la mateixa manera
constitueixen un nivell tròfic. Totes les algues constitueixen el
nivell tròfic de productors. Els herbívors són consumidors
primaris. Els consumidors secundaris s'alimenten dels herbívors.
També hi ha consumidors terciaris que mengen els consumidors
secundaris.
S’anomena cadena alimentària o tròfica el conjunt de relacions
d’alimentació que es donen entre els diferents nivells tròfics.
Cadenes i xarxes alimentàries
És molt rar que un animal depengui únicament d’un altre per a la seva
alimentació. El més comú és que un mateix depredador s’alimenti de
preses de diferents espècies, o que una mateixa presa, un herbívor per
exemple, pugui ser menjada per dues espècies depredadores. Mai no es
pot parlar de cadenes alimentàries senzilles, ja que, generalment, hi ha
connexions amb altres cadenes. El conjunt de cadenes tròfiques
interconnectades s'anomena xarxa alimentària o tròfica.
Litoral
El mar està format per dos grans zones: Zona litoral i zona pelàgica.
Pelàgica
La zona pelàgica:
Zona sublitoral  Final de la placa continental: La llum solar és un factor
clau per aquesta zona. Aquesta característica fa que hi hagi una gran
concentració de productor primaris, per lo tant gran varietat de vida
marina. Podem trobar animals sèsils com les ostres i algues de fins a 5 m
Zona hadal  Són les zones més profundes dels nostres mars on trobem
fins a 1.100 atmosferes de pressió. Estan formades per grans fosses.
Conclusions
Creiem que el mar es un....
La zona litoral:
Supralitoral  prolongació subterrània dels relleus rocosos terrestres.
Alberguen una considerable diversitat d'algues, esponges, mol·luscs,
crustacis.
Mesolitoral  Les comunitats de més alt valor ecològic són les
praderies de posidònia (fanerògames marines).
Infralitoral  S'esté, des de la marea més baixa, sobre la plataforma
continental fins al límit de la zona eufòtica, on penetra la radiació solar
i són possibles els processos fotosintètics..