Recull de poemes en llengu

1. Poesies
en
llengua catalana
(Cicle Superior)
© Marina Mallol
Escola Grèvol 10

2. Si el món fos...
(Joana Raspall)
Si el món fos...
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
Que porta mals;
N’esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor
Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconet...

3. General, el teu tanc
General, el teu tanc és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i masegar cent homes.
Però té un defecte:
Necessita un conductor.
General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic.
General, l' home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
Pot pensar.
Bertolt Brecht

4. Si puc
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s' avindrà a dir. Si puc
te 'l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l' escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d' una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d' aquest moment?
Gabriel Ferrater

5. Salto i volo
parlo perquè miolo,
no ploro perquè me’n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l'eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d’un barri antic.
M’estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d’amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s’acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m’enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,
només li trec quatre mossos
d’un pinso que fa morir.
Joan Josep Roca Labèrnia

6. Poemes
Són els més forts
sentiments
els que mouen la tinta,
bé sigui per amor, pàtria o
fe,
sense importar qui ho sent.
Per a mi són somnis de
paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi
per qui no tem conèixer-se.
Zoé Gascó

7. Plou i fa lluna
Plou i fa lluna
Quina nit més
bella!
Un estel fredolic
tremola i brilla,
entre núvols
amables,
cotonosos,
com una testa
d’infantó rosseja
en son bressol,
entre bolquims
d’armini.
Davalla l’aigua
clara de les
teules
com devessalls
d’argent. Plou i
fa lluna.
Antoni Moll i
Camps

8. O tosca espardenya,
Podries O aniries nu
Perdut per la selva.
(Joana Raspall) Podries llegir
Contes i poemes,
Si haguessis nascut O no tenir llibres
En una altra terra, Ni saber de lletra.
Podries ser blanc, Podries menjar
Podries ser negre... Coses llamineres
Un altre país O només crostons
Fora casa teva, Secs de pa negre.
I diries "sí" Podries ....podries...
En un altra llengua. Per tot això pensa
T’hauries criat Que importa tenir
D’una altra manera les mans ben obertes
Més bona, potser i ajudar qui ve
Potser més dolenta. fugint de la guerra
Tindries més sort fugint del dolor
O potser més pega... i de la pobresa
Tindries amics Si tu fossis nat
I jocs d’una altra mena; A la seva terra
Duries vestits La tristesa d'ell
De sac o de seda, Podria ser teva.
Sabates de pell

9. La Primavera
(Núria Albó)
Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta.
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

10. Cada llibre
(Joana Raspall)
Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l’estimes.
Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

11. El carrer dels balcons
Per tu he tornat al carrer dels balcons,
ben dematí, per veure si et trobava.
Per tu he tornat moltes nits al carrer
ple de balcons i de fulles llarguíssimes.
No anava jo: era l' amor qui em duia.
Per tu he mirat, molt amarg, el cantó,
distretament, però amargament sempre.
Mai no ens hem vist, però sempre tornava.
Vicent Andrés Estellés

12. Estimada Marta
Mira’m els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d’un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l' arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l' abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d' or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això sóc ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües damunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira' m els ulls. Hi pots llegir el retorn
Miquel Martí Pol

13. Capsa del temps
Qui pogués empresonar la teva bellesa blanca,
En una capsa de temps, la intensitat de la
llum,
La vida que et fa vibrar, la serenor i el
perfum,
I retenir-te, constant, immaculada en la
branca...
Margarita Colom

14. Hivern d' una malenconia blanca i molt
íntima.
(Miquel Martí i Pol)
L' hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància
Estimo la quietud dels jardins del verd,
i les mans inflades i vermelles del un recomençar sempre
manobres. esperançat.
Estimo la tendresa de la pluja L' hivern no és els dies de boira:
i el pas insegur dels vells damunt és una rara flexibilitat de la llum
la neu. damunt de les coses.
Estimo els arbres amb dibuixos de L 'hivern és silenci,
gebre és el poble en silenci,
i la quietud dels capvespres vora és el silenci de les cases
l’estufa. i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els
Estimo les nits inacabables vidres,
i la gent que s’apressa sortint del com la neu unifica els horitzons
cinema. i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
L' hivern no és trist:
és una mica malenconiós,

15. El teu silenci...
Silenci quan parles,
silenci quan escoltes,
silenci quan calles.
Paraules que no expressen,
lletres que no lliguen,
vocals que no sonen.
Quan no vols trobar-me,
quan no vols mirar-me,
quan no vols parlar-me.
Em glaço com l’aigua,
em fong com el gel,
m’enfonso en el dolor.
Jordi Ganzer Ripoll

16. Tens la força de les coses que...
Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.
I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.
Enric Casassas