Consentiment Informat i l'Autonomia del Pacient. Drets i Deures dels malalts. Drets d'Accés a la HC del pacient. La Llei de Protecció de dades. Jurisprudència i Legislació.Dret d'accés i Noves tecnologies .

1. L’AUTONOMIA DEL PACIENT I LES TIC. CONSENTIMENT INFORMAT Anna Català Batalla, Silvia Mele Sola, Ma del Mar Salvia Garsaball, Ester Sesé Traguany Grup Emsa Desembre 2009

3. EL PRINCIPI D’AUTONOMIA: EL CONSENTIMENT INFORMAT LA CAPACITAT DE LA PERSONA Hi ha pacients que tenen la suficient capacitat per poder decidir personalment i lliurement sobre els temes que afecten a la seva salut i poden expressar el seu CONSENTIMENT INFORMAT Els pacients que no tinguin una capacitat de distinció per decidir sobre algun procediment relacionat amb la seva salut, es demanarà el consentiment informat dels seus familiars, ja que aquests són qui legalment el representen EL DEURE D’INFORMAR EL REBUIG AL TRACTAMENT LA LLEI RECONEIX A L’INDIVIDU EL DRET D’AUTONOMIA La llei concedeix a l’individu el dret a l’autonomia. Aquest dret en l’àmbit sanitari té molta importància. El deure d’informar al pacient o l’obtenció del Consentiment Informat és obligatori perquè si no es Compleix seria una infracció d’un dret del pacient, un atac a la seva llibertat i a la seva autonomia i, a Més, s’hauria vulnerat aquesta llei. LLEI 41/2002 ART. 2 CAPÍTOL I Estableix que tot pacient o usuari té dret a negar-se al tractament, excepte en els casos determinats per la Llei. La seva negativa al tractament constarà per escrit. Els casos més comuns de rebuig al trac tament.Acostumen a ser per causes religioses, de tipus de vida naturista o bé per privilegi terapèutic Document pel qual un pacient en la fase terminal de la seva malaltia per evitar allargar el seu patiment, renuncia a què la seva vida sigui allargada artificialment. Mitjançant el Document de Voluntats Antici pades (DVA) hi ha persones que en previsió de patir alguna malaltia degenerativa o accident greu que necessiti certs tractaments, de forma anticipada expressen el seu rebuig a rebre’ls- Grup Emsa DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES

4. EL PRINCIPI D’AUTONOMIA: EL CONSENTIMENT INFORMAT CARACTERÍSTIQUES DEL CONSENTIMENT INFORMAT Per tal que el pacient pugui prendre decisions en relació a la seva salut, primer haurà d’haver estat informat pel professional sanitari. El professional sanitari li haurà d’haver donat informació sobre la seva malaltia, els avantatges de la intervenció o tractament vers altres alternatives, els riscs que està exposat a sofrir, ja que és inherent al procediment, el període de temps que hauria de seguir el tractament, la informació ha de ser verta dera, etc. Finalment, aquesta relació comunicativa que hi ha entre el professional sanitari i el pacient acaba amb l’elabo- ració del Consentiment Informat. Hi ha pacients que tenen la suficient capacitat per poder decidir personalment i lliurement sobre els temes que afecten a la seva salut i poden expressar el seu CONSENTIMENT INFORMAT IMPULSA PRINCIPI D’AUTONOMIA EL CONSENTIMENT INFORMAT EN DIFERENTS ÀMBITS ALTRES CONSENTIMENTS INFORMATS EL CONSENTIMENT INFORMAT EN PACIENTS D’ASSAIGS CLÍNICS EL CONSENTIMENT INFORMAT EN ANESTESIOLOGIA EL CONSENTIMENT INFORMAT PER A MENORS D’EDAT La realització d’assaigs clínics a Espanya està regulada pel Reial Decret223/2004 de 6 de febrer, concretament l’article 7 fa referència al Consentiment Informat en assaigs clínics. Tot acte anestèsic pot comportar riscs mèdics o tècnics que en alguns casos poden causar al pacient lesions greus, seqüeles cròniques i fins i tot la mort. S’estableix en l’article 7 de la Llei21/2000 de 29 de desembre, sobre els drets de la informació relacionats amb la salut, l’autonomia del pacient i la documentació clínica. Abans d’aplicar l’anestèsia al pacient, el metge haurà d’informar, de forma convenient el pacient i l’haurà d’advertir d’aquests riscs que podria patir. En el testament Vital una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions al metge responsable a tenir en compte quan es trobi en una situació que no li permeti expressar la seva voluntat personalment. Grup Emsa

5. Dret dels ciutadans a accedir a arxius i registres administratius Dret dels ciutadans a controlar les seves dades personals. Dret fonamental a la protecció de dades Constitució Espanyola (art. 18.1) Constitució Espanyola (art. 105) DOBLE REGULACIÓ ESTATAL I AUTONÒMICA NORMATIVA PROTECCIÓ DADES CARÀCTER PERSONAL L. O. Protecció Dades15/1999 Normativa general sobre protecció de dades de caràcter general Reial Decret 63/1995 de 20 gener Llei 14/1986 de 25 d’abril, General Sanitat (art. 10.5 i 61) Llei 41/2002 de 14 nov., autonomia pacient (art. 16 i 18) Dret d’accés a la historia clínica del pacient Estableix accés a la historia clínica del pacient Dret d’accés a la HC com a dret subjectiu únicament al pacient. Poder o Facultat l’accés a la HC per part del professional sanitari Grup Emsa 1ª LLEI DRET ACCÉS HISTÒRIA CLÍNICA . DRETS D’ACCÉS A LA HISTÒRIA CLÍNICA LLEIS REGULADORES DRET D’ACCÉS A HC

7. Grup Emsa Una anàlisi de la jurisprudència revela que en la immensa majoria dels casos es planteja, un suposat defecte de consentiment informat com a base de la pretensió indemnitzatòria. Es tracta de garantir que els pacients puguin optar lliurement, i amb tots els elements de judici necessaris, a sotmetre's o no a un determinat procediment o tractament mèdic. El tribunal està admetent l'absència de responsabilitat per falta de consentiment informat específic, quan queda acreditat que no hi ha alternatives terapèutiques. JURISPRUDÈNCIA

8. HISTÒRIA CLÍNICA ELECTRÒNICA CONJUNT ESTRUCTURAT D’INFORMACIÓ RELATIVA A LES ASSISTÈNCIES MÈDICOSANITÀRIES D’UN PACIENT EMMAGATZEMADA MITJANÇANT SISTEMES INFORMÀTICS AVANTATGES HCE SOLUCIO EMMAGATZEMATGE INTEROPERATIBILITAT ACCESSIBILITAT INTERACCIÓ SEGURETAT TREBALL ADDICIONAL CLÍNICS CANVIS COMUNICATIUS LLIGAMS VERS SUPORT PAPER NOUS TIPUS D’ERRORS EXCÉS DEPENDÈNCIA NOVES TIC HISTÒRIA CLÍNICA COMPARTIDA CATALUNYA (HCCC) MILLORA QUALITAT ASSISTENCIAL UN ÚNIC MODEL D’ACCÉS ALS REGISTRES CONFIDENCIALITAT I SEGURETAT TRAÇABILITAT GARANTIDA 1ª FASE PACIENTS XARXA PÚBLICA 2ª FASE A PACIENTS PRIVATS 3ª FASE DRET I PERMÍS D’ACCÉS AL PACIENT PUNTS DÈBILS HCE HISTÒRIA CLÍNICA ELECTRÒNICA IMPULS A L’AUTONOMIA DEL PACIENT MILLORA QUALITAT ASSISTENCIAL REDUCCIÓ PRESSUPOSTOS SANITAT HCE EN ONCOLOGIA MILLORA GESTIÓ CLÍNICA MOBILITAT CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL UNIVERSALITZACIÓ MEDICINA PRESCRIPCIÓ FÀRMACS MÉS FIABLE CALEN RECORDATORIS BASATS EN GUIES DE PRÀCTICA CLÍNIQUES INTEGRACIÓ HC DISTRIBUÏDA EN DIVERSOS CENTRES ÚS TECNOLOGIES COMPARTIMENTADES I MARQUES D’AIGUA Grup Emsa http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/ecatsmari1.pdf LES TIC EN LA GESTIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ CLÍNICA

9. ACCESSIBILITAT A HCCC 3 TIPUS DE PERFILS PROFESSIONAL AUTORITZAT PACIENT AMB CERTIFICACIÓ PERSONAL DIGITAL AVANTATGES RES REGISTRES ELECTRÒNICS SANITARIS (RES) APLICACIÓ INFORMATITZADA QUE EMMAGATZEMA INFORMACIÓ SANITÀRIA PERSONAL FÀCILMENT ACCESSIBLE A TRAVÉS D’INTERNET FÀCILMENT ACCESSIBLE ALS PACIENTS ALHORA QUE ALS SERVEIS SANITARIS CONNEXIÓ I INTERACCIÓ AMB PROFESSIONALS MÈDICS ENTRENATS ACCESSIBILITAT ALS RES SEGUIMENT PERSONALITZAT MALALTIES CRÒNIQUES PROMOCIÓ AUTONOMIA PACIENT PERSONAL GESTIÓ AUTORITZAT REGISTRES ELECTRÒNICS DE SALUT (RES) FÀCILMENT ACCESSIBLE ALS PACIENTS ALHORA QUE ALS SERVEIS SANITARIS COMPETÈNCIA I RESPONSABILITAT PACIENT Grup Emsa CLICAR HIPERVINCLE LES TIC EN LA GESTIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ CLÍNICA

11. COM ES VEU IMPULSADA L’AUTONOMIA DEL PACIENT AMB LA HISTÒRIA CLÍNICA ELECTRÒNICA I ELS REGISTRES ELECTRÒNICS DE SALUT ? LA HISTÒRIA CLÍNICA INFORMATITZADA MILLORARÀ L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA? QUEDARAN GARANTITS TOTS ELS DRETS DELS MALALTS AMB LA INTRODUCCIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES A LA SANITAT? Grup Emsa 3 QÜESTIONS PER REFLEXIONAR