Trabajo de "Sherlock Jr." de Buster Keaton

1. NOM: Xavi Grabolosa Carrera
CURS: 1er PRODUCCIÓ A
LLENGUATGES AUDIOVISUALS
MARIONA VISA

2. Pel—lícula Nº 1: El Moderno Sherlock Holmes (de Buster Keaton)
1. FITXA TÈCNICA
Director: Buster Keaton
Intèrprets: Buster Keaton
Kathryn McGuire
Ward Crane
Joe Keaton
Erwin Connelly
Jane Connelly
Ford West
George Davis
John Patrick
Ruth Holley
Horace Morgan
Gènere: Comèdia
Nacionalitat: EEUU
Font: Segons Informació obtinguda d’Internet:
- Keaton no buscava només filmar una sèrie de gags, sinó també buscar i donar
a conèixer un estil molt personal.
- Mostrar en aquest “film” el concepte de Cinema dins del Cinema.
- Barrejar els conceptes de Cinema, Somnis i Realitat.
Guió: Clyde Bruckman, Joseph Mitchell i Jean Havez
Música: Música de Camera que acompanya a les Pel—lícules (Muda)
Segons Informació trobada en 1 Web: http://www.culturalianet.com/art/ver.php?art=24134
Myles Boisen, Sheldon Brown, Beth Custer, Steve Kirk, Nik Phelps i
Rafal Rozmus
Fotografia: Elgin Lessley i Byron Houck (B/N)
Durada: 44 minuts.
Any: 1924
Títol Original: “Sherlock, Jr.”
Producció: Buster Keaton Productions Inc. i Joseph M. Schenck Productions
Productors: Buster Keaton i Joseph M. Schenck

3. PRINCIPALS
2. BIOFILMOGRAFIA DIRECTOR I ACTORS PRINCIPALS
DIRECTOR:
Joseph Francis “Buster” Keaton
Va néixer el 04 d’Octubre de 1895 a Pikua, Arkansas (EUA).
Fill de 2 coneguts còmics ambulants, Joseph i Myra Keaton “Els 2 Keaton”, Buster va aparèixer
en escena quan només tenia 1 any d’edat. Als 3 anys, Buster ja era un actor professional, i el
duet Keaton va passar a ser un trio. Van destacar en el Vodevil, l’Acrobàcia fins que el 1917
Buster (nom posat per Harry Houdini al veure com aguantava a sobre l’escenari) va decidir
provar sort per ell mateix.
Als 21 anys va tenir la sort de conèixer i posteriorment ser contractar per Roscoe “Fatty”
Arbuckle per treballar amb els curts que aquest últim realitzava. Aquesta relació laboral va durar
fins el 1920 (només interrompuda per el seu ingrés a l’exercit per lluitar a la I Guerra Mundial).
El 1920 es va associar amb J.M Schenck i va començar una carrera solitària de gran èxit amb
pel—lícules com “Sherlock, Jr.” (1924) , “El Navegante” (1924) , “El Maquinista de la General”
(1926) o “El Cameraman” (1928).
L’arribada del cine sonor va significar l’inici del fi de la seva carrera en que va destacar per ser el
Director i Guionista de les seves pròpies pel—lícules. El 1932 es va separar de l’actriu Natalie
Tamadage (després d’una gran batalla on va tenir de vendre les seves pel—lícules).
Posteriorment, només va intervenir en paper secundaris com “El Crepúsculo de los Dioses”
(1950) de Billy Wilder , “Candilejas” (1952) de Chaplin o “Golfus de Roma” (1966) de Richard
Lester.
El 1959 va rebre l’Óscar Honorífic per el Conjunt de la seva obra.
Finalment, va morir el 01 de Febrer de 1966 a Los Angeles, Califòrnia (EUA).
Filmografia
Filmografia Buster Keaton
Títol Director/a Any Pel—lícula com
a…
The Butcher Boy Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle 1917 Actor
His Wedding Night Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle 1917 Actor
Good Night, Nurse! Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle 1918 Actor
Actor / Director /
Convict 13 Buster Keaton 1920
Guionista
Actor / Director /
Neighbors Buster Keaton 1920
Guionista

4. Actor / Director /
One Week Buster Keaton 1920
Guionista
Actor / Director /
The Scarecrow Buster Keaton 1920
Guionista
Actor / Director /
The Haunted House Buster Keaton 1921
Guionista
Actor / Director /
The Playhouse Buster Keaton 1921
Guionista
Actor / Director /
The Electric House Buster Keaton 1922
Guionista
Our Hospitality Buster Keaton 1923 Actor / Director /
The Navigator Buster Keaton 1924 Actor / Director /
Sherlock, Jr. Buster Keaton 1924 Actor / Director /
Actor / Director /
Go West Buster Keaton 1925
Guionista
Actor / Director /
The General Buster Keaton 1926
Guionista
College James W. Horne 1927 Actor
The Cameraman Edward Sedgwich 1928 Actor
Steamboat Bill Jr. Charles Reisner 1928 Actor
Spite Marriage Edward Sedgwich 1929 Actor
The Passionate
Edward Sedgwich 1932 Actor
Plumber
Le Roi des Champs-
Max Nossech 1934 Actor
Elysees
The Chemist Buster Keaton 1936 Actor / Director /
Grand Slam Opera Buster Keaton 1936 Actor / Director /
The Taming of the
Buster Keaton 1940 Director /
Snood
That Night with You William A. Seiter 1945 Actor
Sunset Boulevard Billy Wilder 1950 Actor
Around the world in
Michael Anderson 1956 Actor
eighty days
The Adventures of
Michael Curtiz 1960 Actor
Huckleberry Finn
Moltes aparicions durant la Dècada dels 50 i 60 en Capítols de Series de TV.
Gran Figura del Estil de Cine o Època “SLAPSTICK”
144 Pel—lícules com Actor / 44 com a Director / 33 com a Guionista / 6 com a Editor / 6 com
a Productor...
Premis:
Oscar:
Oscar Honorífic a la seva llarga Carrera i Dedicació al Cinema (1959)

5. ACTORS PRINCIPALS:
ACTORS
Kathryn McGuire
Nascuda el 06 de Desembre de 1903 a Peoria, Illinois (EUA)
Va morir el 10 d’Octubre de 1978 a Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Filmografia
Títols amb Anglès
Love a la Mode (1930) de Stephen Roberts
The Lost Zeppelin (1929) de Edward Sloman
The Long, Long Trail (1929) de Arthur Rosson
He Did His Best (1929) de Leslie Pearce
Children of the Ritz (1929) de John Francis Dillon
Synthetic Sin (1929) de William A. Seiter
Lilac Time (1928) de George Fitzmaurice
Girl in the Pullman (1927) de Erle C. Kenton
Drama Deluxe (1927) de Norman Taurog
Howdy Duke (1926) de Norman Taurog
Davy Crockett at the Fall of the Alamo (1926) de Robert N. Bradbury
Midnight Faces (1926) de Bennett Cohen
Buffalo Bill on the U.P. Trail (1926) de Frank S. Mattison
Two-Fisted Jones (1925) de Edward Sedgwich
Tearing Through (1925) de Arthur Rosson
The Navigator (1924) de Donald Crisp i Buster Keaton
Sherlock, Jr. (1924) de Buster Keaton
Pioneer's Gold (1924) de Victor Adamson
Phantom Justice (1924) de Richard Thomas
The Love Pirate (1923) de Richard Thomas
The Woman of Bronze (1923) de King Vidor
The Crossroads of New York (1922) de F. Richard Jones
Playing with Fire (1922) de Dallas M. Fitzgerald
The Silent Call (1921) de Laurence Trimble
Bucking the Line (1921) de Carl Harbaugh
Dabbling in Art (1921) de Erle C. Kenton
Bungalow Troubles (1920) de Albert Austin
Married Life (1920) de Erle C. Kenton
Down on the Farm (1920) de Ray Grey i F. Richard Jones
70 Pel—lícules en TOTAL al llarg de la seva vida d’Actriu

6. Ward Crane
Nascut el 18 de Maig de 1890 a Albany, New York (EUA)
Va morir el 21 de Juliol de 1928 a Saranac Lake, New York (EUA)
Filmografia
Títols amb Anglès
The Rush Hour (1928) de E. Mason Hopper
Honeymoon Flats (1928) de Millard Webb
Down the Stretch (1927) de King Baggot
The American (1927) de J. Stuart Blackton
Upstage (1926) de Monta Bell
That Model from Paris (1926) de Louis J. Gasnier
The Boy Friend (1926) de Monta Bell
The Flaming Frontier (1926) de Edward Sedgwich
Borrowed Finery (1925) de Oscar Apfel
Classified (1925) de Alfred Santell
The Phantom of the Opera (1925) de Rupert Julian
The Crimson Runner (1925) de Tom Forman
Empty Hands (1924) de Victor Fleming
Bread (1924) de Victor Schertzinger
Sherlock, Jr. (1924) de Buster Keaton
Enemies of Children (1923) de Lillian Ducey i John M. Voshell
Pleasure Mad (1923) de Reginald Barker
The Meanest Man in the World (1923) de Edward F. Cline
Broadway Rose (1922) de Robert Z. Leonard
French Heels (1922) de Edwin L. Hollywood
The Frisky Mrs. Johnson (1920) de Edward Dillon
The Scoffer (1920) de Allan Dwan
Soldiers of Fortune (1919) de Allan Dwan
The Dark Star (1919) de Allan Dwan
The Glow Worm (1913) de Will Levington Comfort (story)
48 Pel—lícules en TOTAL al llarg de la seva vida d’Actor

7. Joseph “Joe” Keaton
Nascut el 06 de Juliol de 1867 a Terre Haute, Indiana (EUA)
Va morir el 13 de Gener de 1946 a Ventura County, Califòrnia (EUA)
Pare de Buster Keaton. Al principi de la carrera de Buster (als 3 anys), Joe, Myra (esposa de Joe
i mare de Buster) i Buster Keaton van ser coneguts com “Three Keatons” (ELS 3 KEATONS).
Filmografia
Títols amb Anglès
Palooka from Paducah (1935) de Charles Lamont
Evelyn Prentice (1934) de William K. Howard
The General (1927) de Clyde Bruckman i Buster Keaton
Go West (1925) de Buster Keaton
Sherlock, Jr. (1924) de Buster Keaton
Our Hospitality (1923) de John G. Blystone i Buster Keaton
Daydreams (1922) de Edward F. Cline i Buster Keaton
The Electric House (1922) de Edward F. Cline i Buster Keaton
Neighbors (1920) de Edward F. Cline i Buster Keaton
The Scarecrow (1920) de Edward F. Cline i Buster Keaton
Convict 13 (1920) de Edward F. Cline i Buster Keaton
The Bell Boy (1918) de Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle
Out West (1918) de Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle
A Country Hero (1917) de Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle

8. 3. CONTEXT HISTÒRIC I CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT.
Slapstick (Cine Còmic Mut)
Emmarcat en l’Època del Cine Mut.
El cinema mut és aquell que no té cap mena de soroll, consisteix únicament amb imatges. Es val
de gesticulacions i expressions corporals (del cos) que després son explicades en requadres
negres i emmarcats; fet perquè fos entès per tot tipus de públic, de totes les nacions i de totes
les edats, sabessin l’idioma que sabessin i per donar un enteniment avançat a l’acció que es va a
presentar o s’estigui presentant, realitzades en el període que comprèn entre l’aparició del Cine i
el Sonor (1895 – 1927).
La idea de combinar les imatges amb soroll (“música”) gravat es quasi tan vella com la
cinematografia en si, però fins a finals dels Anys 20, la majoria de pel—lícules eren mudes. Aquest
període anterior a la introducció del so es coneix com la “Era Muda”.
L’Art de la Cinematografia va arribar al seu punt màxim (màxima maduresa) abans de l’aparició
de les pel—lícules amb so. Donat que el cine mut no podia servir-se d’àudio sincronitzat amb la
imatge per presentar els diàlegs, s’afegien títols per aclarir la situació a la audiència o per
mostrar conversacions importants.
Les projeccions de pel—lícules mudes normalment no transcorrien en complet silenci: solien estar
acompanyades per música en directe, habitualment improvisada per un pianista u organista. Ja
en els començaments de la indústria cinematogràfica se reconeixia a la música com part
essencial de qualsevol pel—lícula, per ambientar la acció que transcorria a la pantalla. Els cines
de les ciutats petites normalment tenien un pianista per acompanyar la projecció; els de les
ciutats grans podien tenir organistes o fins i tot orquestres completes, que podien afegir efectes
de so.
El cine mut requeria una major èmfasis en el llenguatge corporal i en la expressió facial, perquè
la audiència pogués comprendre millor el que un actor estava representant a la pantalla. Vist
retrospectivament, algunes pel—lícules de la època muda podien resultar inadequades, ja que

9. podien donar la impressió que els actors sobreactuessin de manera exagerada. Degut en part a
això, les comèdies mudes tendien a ser més populars actualment que els drames, perquè la
sobreactuació resultava més natural en una comèdia. No obstant, en algunes pel—lícules mudes
les actuacions son més “normals”, depenent del director i la habilitat dels actors. La
sobreactuació era un hàbit que els actors freqüentment arrossegaven de l’escena teatral, i els
directors més familiaritzats amb el nou mitjà la remarcaven.
La majoria de pel—lícules mudes van ser gravades a velocitats més lentes que les pel—lícules amb
so (normalment de 16 a 20 fotogrames per segon davant els 24), així que a menys que
s’apliquessin tècniques especials per mostrar-les a les seves velocitats originals, podien semblar
artificialment ràpides, lo que remarcava el seu aspecte poc natural. No obstant, algunes
pel—lícules mudes van ser gravades a menor velocitat de manera intencionada per així accelerar
la acció; aquesta forma d’estètica d’imatge es va fer preferentment amb les comèdies.
En els anys previ a la introducció del so es van filmar literalment mils de pel—lícules mudes, però
un gran número considerables d’elles (alguns historiadors estimen que entre el 80 i 90%) s’han
perdut per sempre. Les pel—lícules de la primera meitat del Segle XX es van gravar en rotllos de
pel—lícula de nitrat, que era inestable, altament inflamable i requeria d’una conservació delicada
per evitar que es deterioressin amb el temps. La majoria de pel—lícules no van ser conservades;
amb els anys, les filmacions es van convertir en pols. Moltes d’elles van ser reciclades, i un
número important van ser destruïdes en incendis. Per aquest motiu, la conservació de pel—lícules
ha sigut una prioritat entre els historiadors de pel—lícules.
Varis directors han realitzat homenatges a les comèdies de l’era muda.
En Slapstick destacar:
Destacar el nom de 3 Actors / Directors molt reconeguts i lligats a aquest Moviment:
Charles Chaplin / Buster Keaton / Harold Lloyd
Filmografia “Important” SLAPSTICK:
El chico (Charles Chaplin, 1921)
Los cuatro jinetes del Apocalipsis (Rex Ingram, 1921)
El hombre mosca (Harold Lloyd, 1923)
La caravana de Oregón (James B, Cruze, 1923)
El caballo de hierro (John Ford, 1924)
Sherlock Jr, (Buster Keaton, 1924)
El hombre cañón (Harry Langdon, 1926)
El maquinista de la General (Buster Keaton, 1926)

10. 4. LLENGUATGES AUDIOVISUALS: Plans, Moviments, Angles i
Efectes de Camera, Transicions, Fora de Camp, Estructura Temporal.
Transicions,
Plans Descriptius:
Destacar la gran utilització de Gran Plans Generals , Plans Generals (ja siguin 1 sol personatge
o més d’un--> conjunt) com també els Plans que són una “mescla” dels 2. Com he dit, molt
utilitzats (sobretot en aquest tipus de pel—lícules) i segurament podríem dir que és una
característica del Slapstick per tal d’enfocar la història o moment puntual en cert lloc, per mostrar
situacions o fets als espectadors que el protagonista no veu o veure fins passat una estona o
també per fer veure els espectadors el Gag en concret.
Realitzar i/o veure el Gag:
Realitzar i/o veure el Gag:
També mencionar la gran utilització (durant tot els transcurs de la pel—lícula) de molts plans
americans “Knee-Shot” ja sigui per a converses entre persones o com a plans per veure
reaccions del Buster Keaton.

11. Plans Expressius:
Utilització d’alguns (no molts perquè es centra més en GPG o PG) Plans del tipus Expressius
durant tota la pel—lícula. Buster Keaton els va utilitzant tant en el moment “real” de la pel—lícula
com en el moment del somni de Buster en que es converteix en Sherlock Holmes.
Els podem observar o trobar en conversacions (acompanyats posteriorment d’algun text), per
remarcar l’expressió d’alguna persona (com en el cas de la noia dolguda amb en Buster o d’en
Buster mateix davant alguna acció) etc...
La aparició (però pràcticament nul—la) d’algun Primerissim Primer Pla per mostrar-nos la cara
d’algun personatge.
Mencionar també la utilització de Plans Detall ja sigui en moments o frases del Llibre, l’Anell, el
Preu d’un Regal etc...
Pla Detalls:
Nombrar la inexistència del Pla Escorç en converses, ja que totes son amb Plans Americans o
Expressius (tipus Mig i Primer Pla) i vistes de forma Lateral, Frontal o 45º.
L’ho que si vull mencionar és la utilització (en més d’una ocasió) o intent, d’algun Contrapla
acompanyats de Text.

12. Moviments:
En referència als Moviments al llarg de la pel—lícula, dir que tot i ser una pel—lícula del Gènere
Slapstick, per l’ho tant, muda (sense so) i “pensant” en l’època que està feta, podem trobar
pràcticament (ja sigui més destacat o no) quasi tot tipus de moviments de camera.
Podem trobar des d’un Pla Fix (en que mantenim amb pantalla a un personatge x segons per
veure la seva reacció), fins a un Zoom (del tipus Zoom-in) passant per Travellings i
Panoràmiques.
Pla Fix Travelling Personatges Travelling Personatges (sobre la moto)
Panoràmica ZOOM-IN a la Pantalla de Cinema
Angles:
En el tema d’Angles, mencionar que Buster Keaton utilitza al llarg de tota la pel—lícula els Angles
Habituals com són el Frontal i Lateral. Per expressar superioritat o inferioritat, Buster Keaton
enlloc d’utilitzar el Picat – Contrapicat utilitzava els propis Plans Generals que servien apart
d’explicar el Gag o Escena de forma visual, donar una sensació al propi protagonista.
També podem trobar la utilització de l’Angle Dorsal (que ens mostra l’esquena d’un personatge) i
del Inclinat.
Com a última cosa d’aquest punt, vull nombrar 2 “coses” que també implica amb els Angles:
1. La utilització de la Vista Subjectiva (que ens posa a dins la pel—lícula) del Personatge.

13. 2. Possible Salt d’Eix:
Hi ha un moment que sembla possible que s’hagi realitzat un Salt d’Eix perquè per la forma
en que es mostra la imatge i la posició de la Camera desconcerta una mica:
Efectes:
Com a efectes, en aquesta pel—lícula de El Moderno Sherlock Holmes no podem mencionar
efectes d’Accelerat (perquè la rapidesa que es puguin veure les imatges es degut a la forma
d’enregistrar dels Anys 20) ni de Ralentits però si d’un “mini – Congelat” que ens permet
seguidament veure l’Efecte del Somni.
A més, lo que si puc nombrar com Efectes, són els Efectes que podem trobar al llarg de la
pel—lícula en forma de tapa (ombra negre que tapa) i que van desapareixent de mica en mica
donant lloc a la imatge total, o al revés, en que veiem la imatge total i ens tapen part d’ella per
centrar l’interès o atenció en el tros descobert.
Transicions:
La pel—lícula s’inicia amb text que introdueix la història i els personatges i que apareix i
desapareix en forma de fosa negre. Un cop presentat els 5-6 personatges amb text +
corresponent imatge, s’inicia la història de la pel—lícula.
Les transicions en aquesta pel—lícula són pràcticament totes per Tall, és a dir, generalment
passen desapercebudes per l’espectador, tot i que hi ha moments que si són percebudes però
que realment no “molesten” ni incomoden al visionat de la pel—lícula.
També vull mencionar, que en el transcurs de la pel—lícula podem trobar algunes Encadenat o
Fosa que ens ajuden encara a més a disfrutar de la pel—lícula.

14. La pel—lícula acaba amb un joc d’imatges interessant de Buster i la noia de la qual està
enamorada juntament amb la pantalla del Cinema en que treballa Buster, ja que apart de la
forma en que ens mostra els Plans Buster, és una forma molt original d’acabar-la juntament amb
la fosa negre final.
Fora de Camp:
Aquesta pel—lícula de Buster Keaton poc té realment de Fora de Camp exceptuant 3 o 4
moments en que el protagonista surt de la pantalla (enquadrament) per uns segons (el Pla queda
fix) i el veiem posteriorment en el mateix lloc però uns metres més lluny, donant a entendre que
s’ha mogut.
Però realment, molts moments importants que potser actualment es podrien donar a entendre o
explicar en forma de Fora de Camp, Buster Keaton ho explica “TOT” a traves dels Plans
Generals que realitza.
1)
2)

15. Estructura Temporal:
La pel—lícula reflexa la història d’un jove operador de camera d’una petita ciutat que apart de
treballar en el cinema de la ciutat estudiava per ser detectiu.
El pas del temps és evolutiu (sempre endavant) però també havent el—lipsis que eliminen temps
morts (o innecessaris) per tal de fer passar el temps.
Pel que fa al tema temps, en aquesta pel—lícula tenim que el Temps Diegètic és més gran que el
Temps Real.
Com a Desordre Temporal trobem la inserció d’un SOMNI però en la que realment no afecta a
l’avanç i/o estructura temporal de la pel—lícula (Estructura de Temps Lineal) en que Buster un
cop ha posat la pel—lícula per els espectadors, s’adorm i es posa a somiar en una realitat que li
agradaria que passes, ja que ho canvia tot: els personatges de la pel—lícula del cinema, ell
treballant com Sherlock Holmes etc... Aquest Somni el podem classificar com:
- Objectiu: Diuen (o ens volen fer veure) lo que li agradaria que passes a Buster Keaton.
- Audiovisual i Sonor: Ens els mostren a traves d’imatges.
- Descriptiu i Explicatiu: Inserten informació VIUSAL com també mostren coses importants
de la història i del somni d’en Buster.
- Intern: Salt a una realitat imaginaria que agradaria al protagonista i que té a veure amb
la realitat (estudis que està fent de detectiu).
COSES A DESTACAR QUE PER A MI SÓN INTERESSANTS:
Com a última cosa abans del Comentari Personal, m’agradaria nombrar coses que m’han
semblant interessant i agradat al veure la pel—lícula.
La inserció de textos per explicar certs moments de la pel—lícula o introduir la historia, per
acompanyar a conversacions i entendre millor les imatges etc...:
Hi ha un proverbi que diu: No intentis fer 2 coses a la vegada i esperar a fer
justícia a les 2.

16. Aquesta es la historia d’un noi que va escollir això. Mentre treballava com
Operador de Camera en el Teatre de la Petita Ciutat també estava estudiant per ser Detectiu.
“Algú m’ha robat el meu rellotge”
Alguns Plans que fan interessant i que “piquen” la curiositat i que estan realment molt ben fets:
Destacar com a última cosa, els marcs d’ombres que podem observar en alguns plans per
emmarcar o donar més importància als personatges o imatges que veiem.

17. 5. COMENTARI PERSONAL
El Moderno Sherlock Holmes. Tot i ser la 2na pel—lícula vista de Slapstick (després de El
Maquinista de la General) hem molt de temps, puc dir que realment aquesta pel—lícula és molt
bona. Tot i no tenir cap somriure d’en Keaton (conegut com “Cara de Palo”) val a dir que tampoc
es troben a faltar, perquè realment té uns Gags molt bons que fan riure vegada rera vegada. La
veritat, ja només de començar, amb el text del Proverbi i les imatges amb to de “catxondeo” en el
cinema ja fan presagiar que la pel—lícula es realment bona.
Destacar també el fet de ser 1 de les primeres pel—lícules en fer homenatge del Cinema dins del
Cinema i com ha portat tot aquest homenatge a traves del somni i dels diferents personatges que
hi ha (tant a la realitat com quan passen al somni.
Després de veure-la, realment estic amb les diferents opinions que he pogut veure al llarg del
dies per Internet, critiques “bones” sobre la peli dient que juntament amb El Maquinista de la
General, The Cameraman i The Navigator són de les millors que ha dirigit i protagonitzat Buster
Keaton.
Com a crítiques potser afegiria les ganes de poder disfrutar de una mica més de Primerrisims
Primers Plans o Primers Plans (aparts dels utilitzats) per tal de veure “totalment” les cares dels
personatges al resoldre Buster els Gags, en situacions compromeses o “rares” etc...
Per acabar dir, que al tenir de realitzar el treball de diferents moviments que ha hagut en Cinema
i triar com a 1 el Slapstick, ha donat més ganes de visualitzar més pel—lícules de Charlot o Buster
Keaton.
6. BIBLIOGRAFIA
Informació obtinguda de:
http://www.basecine.net
http://www.todocine.com (Biografia Buster Keaton)
http://www.imdb.com (Informació del Buster Keaton + Actors)
http://www.mailxmail.com/curso/excelencia/generoscine/capitulo21.htm (Cine Mut)
http://www.google.es (Recerca d’Informació Director / Actors)