2. Una mestra, abans de les festes, va demanar al grup de primer que dibuixessin alguna cosa per la qual havien d’estar contents la nit de Nadal.
3. Abans que li donessin els treballs, ja sabia què es trobaria.
4. L’escola era en un veïnat pobre, i els alumnes li farien dibuixos de galls dindi, dolços i altres menges que -amb molt de sacrifici- els seus pares havien comprat per celebrar aquell dia.
5. I va passar tal com ho havia previst. Però, entre els dibuixos, en va trobar un que era diferent de tots els altres. -Qui ha fet això? -va preguntar la professora.
7. El marrec que l’havia fet no va contestar. La professora va aprofitar l'ocasió per preguntar als altres alumnes com interpretaven ells aquell dibuix.
8. -Em sembla que és la mà de Déu que ens dóna menjar -va dir un. -Un fabricant de joguines -va dir un altre- , perquè té molts encàrrecs del Reis en aquesta època de l’any.
9. Finalment, després d’una sèrie de respostes, es va acostar a l’autor i li va preguntar de qui era la mà que havia dibuixat.
11. Aleshores, ella va recordar quantes vegades, a l’hora d’esbarjo, havia agafat el marrec per la mà. Encara que fes el mateix amb els altres nens, potser això significava molt per a ell.
12. -Mai no havia pensat que la meva mà fos tan important -va comentar, una mica incòmoda. -Sisplau, faci que continuï treballant també l’any vinent -va contestar el nen, també una mica torbat-. La necessito. Vull tenir el mateix regal el Nadal de l’any que ve .
13. Per les vegades que heu estat indispensables per a algú, sense saber-ho, i per les vegades que encara ho sereu, també sense saber-ho.
14. Fundació Educació Solidària – Escola Pia educacío.solidaria @ escolapia.cat 93 441 00 04 La Caixa 2100-0806-27-0200911251 Bankinter 0128-0362-51-0100007325 Si vols donar un cop de mà més...