InfoCatalunya és una publicació trimestral de servei públic editada per la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. I està disponible en pdf i format multimèdia al web http://www.gencat.cat/generalitat/ca.... Reproduïm els 20 números primers números, publicats entre juny de 2004 i setembre de 2009, així com dos suplements dedicats a la Salut (desembre de 2006 i novembre de 2007).

1. Lingüística – Universitat de Barcelona
Repertoris de comunicació institucional
GENERALITAT DE CATALUNYA
2004-2009
INFO
CATALUNYA
Butlletí del Govern de la Generalitat de Catalunya
Periodicitat: mensual Mida: foli
n 1 Juny de 2004 n 2 Octubre de 2004 n 3 Gener de 2005 n 4 Maig de 2004
n 5 Juny de 2004 n 6 Desembre de 2005 n 7 Maig de 2006 n 8 Juliol de 2006

2. n 9 Setembre de 2006 suplement Des.2006 n 10 Març de 2007 n 11 Juny de 2007
n 12 Octubre de 2007 n 13 Desembre de 2007 suplement Nov. 2007 n 14 Març de 2008
n 15 Juliol de 2008 n 16 Setembre de 2008 n 17 desembre de 2008 n 18 Març de 2009
esp Camp Tarragona esp Regió Metropol esp Girona
esp Terres de l’Ebre esp Alt Pirienu i Aran
esp Lleida esp. Comarques Centrals
n 19 Juny de 2009 n 20 Setembre de 2009

3. Pla d’habitatge Bon estiu!
Info 42.000 habitatges en quatre anys
i mesures de xoc per garantir l’accés
a l’habitatge. Pàg. 9
Informació i serveis sobre salut,
incendis, seguretat, viatges
i activitats de lleure. Pàg. 18
Catalunya Informació d’interès ciutadà. Núm. 1 Juny’04
Com pots participar
en el nou
Estatut
Pressupost 2004,
a què es destinen
els nostres diners?

4. 3
sumari Notícies 4, Pressupostos 10, El nou Estatut 12,
Especial Fòrum 16, Bon estiu! 18, Directori 23
Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat
de Catalunya
Disseny: Jardí+Utensil
Fotografies de la coberta: Thomas Vilhelm i PhotoDisc
Fotografies de l’interior: Jordi Bedmar (pàg. 3), Dani Codina (pàg.
4 i 8), Tony Stone (pàg. 5, 6 i 18), PhotoDisc (pàg. 5, 7 i 22), Miguel
Raurich (pàg. 7), INCASOL (pàg. 9), Fòrum Barcelona/Pasqual
Górriz/Hilde Kappes/Mori Building Co., Ltd./Shuhei Kaihara/NASA/
Appelbaum Associates/Joan A. Roca de Viñals/Xavier M. Miró (pàg.
16 i 17), Txema Salvans (pàg. 19) i Ernest Costa (pàg. 20 i 21).
Infografia pàg. 10 i 11: Jaume Serra
Il·lustració pàg. 12-14: Allan Sanders
Fotomecànica: Aura Color Digital
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat
(EADOP)
Imprès en paper ecològic
Una nova eina de comunicació
DL: B-33095-2004.
Adreça web: www.gencat.net
InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per
la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix
gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, o si no la Heus aquí un govern que fa el que ha de fer, governar. És a dir,
voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: acomplir el seu programa i els seus compromisos: elabora propostes,
info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a
sobre del nom de la persona destinatària. les debat, les discuteix tant com cal i, finalment, les tira endavant.
I n’informa els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
Això és el que ha procurat —i crec que ha aconseguit— de fer el
Govern de Catalunya ens aquests primers mesos, que també ho són
d’una nova etapa per al nostre país. En aquesta nova publicació, que
ara teniu a les mans, trobareu un reflex informatiu i explicatiu del
que estem fent i que farem d’ara endavant.
Voldria que trobéssiu en l’InfoCatalunya una eina de comunicació
mútua que us convida a la participació. El Govern de Catalunya
vol que la ciutadania conegui l’acció de govern i que pugui valorar-
la i jutjar-la. Compto amb la col·laboració de tots i totes per
aconseguir-ho.
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya

5. 16 17
notí
Llei de millora de barris Barri del Raval a Barcelona.
cies
InfoCatalunya
Pla integral contra
la violència de gènere
La Generalitat presentarà el mes d’octubre
vinent una llei i un pla integral contra
la violència de gènere. Mentrestant s’ha
creat una comissió interdepartamental
que garanteix l’aplicació de polítiques
315
transversals per reduir la violència contra
les dones.
En aquest mateix sentit, Televisió de
Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut
Català de la Dona, ha dedicat la quarta
edició de La Setmana de TV3 a la violència
milions d’euros contra les dones amb programes especials
dirigits a sensibilitzar la població. La
per finançar obres campanya televisiva portava per títol “On hi
i serveis municipals ha violència, no hi pot haver silenci”.
Alt Pirineu i Aran
495 actuacions
Inversió urbana, social degradació d’edificis, equipaments,
carrers i places públiques o mobiliari
Ajudes a l’agricultura
Girona
646 actuacions i econòmica a favor urbà. Al mateix temps es proposa
incrementar la diversitat demogràfica
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha obert la convocatòria d’ajuts
per al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural per a l’any 2004.
Lleida
Catalunya central
557 actuacions
de la convivència entre generacions i entre col·lectius
diversos, per evitar que aquestes
Pel Govern de la Generalitat és d’interès potenciar totes aquelles iniciatives que
tinguin per objectiu el desenvolupament del medi rural i la seva influència en
E
472 actuacions
zones es despoblin, s’envelleixin, es l’economia i el medi natural. L’import d’aquests ajuts és de més de 400.000¤ i
Barcelona l Parlament de Catalunya ha aprovat per converteixin en zones marginades es complementen amb els que s’atorguen per incorporar els equips agrícoles a
579 actuacions
Tarragona unanimitat un dels primers projectes de llei o en llocs sense provisió de serveis, les noves tecnologies, uns 800.000¤. Podeu consultar la web del Departament:
430 actuacions
de la legislatura, la Llei de millora de barris, perquè han tingut un creixement www.gencat.net/drap.
Terres de l’Ebre àrees urbanes i viles que requereixen atenció massa ràpid. La llei incideix en
159 actuacions aquests aspectes i altres que milloren
especial. La llei regula la rehabilitació de diversos
El Govern ha augmentat el 48% barris de tot Catalunya per evitar-ne la degradació.
les condicions econòmiques i socials
dels seus habitants, com tenir plans
Les sancions per riscos
els fons que es destinen en el Pla La nova llei presentada pel presentar els municipis respectius. de desenvolupament local. laborals a favor
únic d’obres i serveis de Catalunya
(PUOSC) per al període 2004-2007.
Departament de Política Territorial
i Obres Públiques vol millorar la
La contribució de la Generalitat
s’establirà en cada cas concret i
Les mesures que s’hi han previst
són, entre d’altres, les reformes
de la prevenció
El Pla ajuda els ajuntaments a qualitat de vida i solucionar d’arrel representarà, com a mínim, el 50% i urbanístiques, la sostenibilitat Els diners de les sancions, fins ara, entraven a la caixa
finançar projectes urbanístics les problemàtiques que poden com a màxim, el 75% del pressupost urbana mitjançant programes de comuna de la Generalitat i no anaven dirigits de
i de serveis i està gestionat pel generar conflictes socials als barris global del projecte. reciclatge de residus i neteja, millores manera exclusiva a la prevenció de riscos.
Departament de Governació i en processos de degradació. Així, crea Per als projectes que s’iniciïn en els 4 en les voreres i en l’accessibilitat, El Govern ha decidit destinar la recaptació de
Administracions Públiques. Fins un fons per finançar intervencions anys propers es planteja una inversió creació de zones verdes, dotació les sancions per incompliment de la Llei de
al 2007 es finançaran més de 3.000 dirigides a evitar i superar, de de 600 milions d’euros. D’aquests, d’equipaments socials, reforçament riscos laborals al programa de prevenció.
actuacions municipals com ara nous manera efectiva, aquests processos 376 es faran efectius entre l’any 2005 de la seguretat ciutadana, millora L’objectiu és reinvertir els fons recaptats en
equipaments culturals, enllumenats que es donen en nuclis antics, i el 2008 (248 la Generalitat i 128 els de l’atenció social, foment de la la millora de la seguretat. D’altra banda, la
públics, abastament d’aigües, àrees d’expansió urbana i polígons ajuntaments). participació i mesures per evitar Generalitat demanarà al Govern central el
accessos, pavimentació de carrers i d’habitatge. Es tracta doncs, de resoldre qüestions la discriminació de sexe en l’ús de traspàs de la totalitat d’efectius destinats a
clavegueram, entre d’altres. Els projectes d’intervenció els han de urbanístiques urgents com ara la l’espai urbà i els equipaments. la Inspecció de Treball.

6. 18 19
EL GOVERN DE LA
notícies 154.000 GENERALITAT VOL
TARIFES D’ADSL
InfoCatalunya famílies • Fom
patron
entar
la par
als, sin ticipació de MÉS BARATES
Reformes
ja han demanat
dicals, le
admin
istracio associa s organitzac
sistem
a form
ns loca
ls en e
cions e
m
ions A Catalunya tenim una de les tarifes
l desen presarials i
a la formació • Crea
r seta
atiu.
nta no
volupa
ment d
d’ADSL més cares d’Europa. A l’Estat
ajuts per
superio us cicle el
espanyol paguem entre 45,24 i 174,57
professional • Con r. s form
cedir n atius d
oves b e grau euros mensuals segons el tipus de
pràctic eques mitjà
a en c i ajuts i
a infants
El Departament d’Educació • Fom entres per a f connexió, mentre que a França els
17
entar de tre ormac
admin la col· ball d’a ió
vol facilitar l’accés a la istracio laboració d ltres p
aïsos. preus van dels 14,90 als 24,90 euros,
Més de forma ns loca ’empre
tius. ls perq ses i
formació professional i • Crea
r una x
uè imp
arteix
i a països com Bèlgica, Itàlia o
arxa d in cicle
millorar-ne la qualitat amb profes
sional. e cent
res int
s Alemanya tenen preus més reduïts
• Esta egrals
un seguit d’actuacions: que pe
blir un
nou sis de for
mació per connexions més potents. Des de la
rmeti tema d
• Acre h em
ditar le oraris més f atriculació p
Generalitat es pressionarà el Govern
s com lexible er crè
mitjan
çant l’ petèn s. dits central perquè aconsegueixi una
• Conv experiè cies profess
estudis
alidar
els cic ncia la
boral.
ionals
adquir rebaixa de les tarifes dels operadors,
les for ides
• Millo univer
rar els sitaris
matiu
s de g sota el criteri que el dret a connectar-
. rau su
impar equipa perior se a la xarxa ha de ser considerat un
teixen ments i els
• Exig forma dels ce
ir la fo ció pro ntres dret universal.
rmació fessio que
profes perma nal.
sorat. nent i
específ
ica de
l
LEGALITZACIÓ
milions d’usuaris MACBA i Picasso, d’interès nacional DE L’ADOPCIÓ
a les biblioteques D’INFANTS PER
Les biblioteques del Sistema de
El Govern de la Generalitat ha iniciat el procés per declarar museus d’interès A LES PARELLES
nacional el Museu Picasso i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Lectura Pública de Catalunya
van rebre l’any passat un total de
(MACBA). HOMOSEXUALS
El Departament de Cultura creu que cal donar als béns culturals el valor i la
17.285.687 d’usuaris, el 16,6% més que Els departaments de Justícia i de
consideració de béns d’interès general que els correspon.
el 2002, segons les dades de la Direcció Benestar i Família han elaborat un
El Museu Picasso aplega des del 1960 un fons de més de 3.600 obres que
General de Promoció i Cooperació avantprojecte de llei que permet que
integren la seva col·lecció permanent i que el situen com un punt de
Cultural. En total es van rebre les parelles homosexuals adoptin
referència mundial per conèixer l’obra de l’artista, en especial per les obres de
17.285.687 de visites, i 4.331.266 usuaris infants. Aquest avantprojecte els
joventut, ja que el Museu en té la col·lecció més important del món.
van fer ús del servei de préstec. possibilita l’adopció conjunta de
EL MACBA va néixer el 1960 a la cúpula del cinema Coliseum de Barcelona,
menors amb qui no hi hagi cap tipus
impulsat per l’Associació d’Artistes Actuals. El 1995 se’n va inaugurar la nova
El Departament de Benestar i Família l’1 de gener de 2001 i el 31 de desembre de vincle i, d’altra banda, fa possible
seu, a la plaça dels Àngels de Barcelona, en un edifici obra de l’arquitecte
El català és la llengua ha rebut prop de 154.000 sol·licituds
d’ajuts a les famílies amb infants,
de 2004.
• Famílies nombroses o monoparentals
Richard Meier. Es tracta de l’únic museu de l’Estat espanyol centrat en el
que un dels membres de la parella
pugui adoptar el fill o la filla de l’altre
habitual del 50,1% corresponents a la convocatòria amb infants nascuts entre l’1 de gener
període postmodern i lidera el concepte de model de museu del segle XXI. La
i, fins i tot, ser-ne tutor.
seva col·lecció és única arreu de l’Estat.
de la població, 2004, tot i que el termini està obert
fins a final d’any Es preveu que, en
.
de 1998 i el 31 de desembre de 2004.
• Famílies amb nens o nenes en Interior del MACBA
Es modificarà, a més, el Codi de
successions per equiparar els drets
segons l’estudi realitzat l’any 2003
total, se’n beneficiïn 250.841 unitats acolliment permanent, preadoptiu o successoris dels menors amb els de
per l’Institut de Sociolingüística
familiars, el 13,38% més que l’any en adopció en dates homologables. les parelles heterosexuals.
catalana en col·laboració
passat. L’ajut consisteix en una única La proposició d’aquesta llei reflecteix
amb l’Institut d’Estadística de
prestació econòmica de 550 € per a Com es pot demanar el fet que es considera millor per als
Catalunya.
les famílies amb infants menors de Empleneu el formulari, que podeu infants que visquin en una llar idònia
El 40,8% declara que parla en català
tres anys, i de 625 € per a les famílies descarregar de la web: www.gencat.net que no en un centre d’acolliment;
amb els pares i el 51,6% declara que
nombroses o monoparentals amb /benestar/03-06/, i lliureu-lo, juntament alhora, que situa Catalunya com un
parla en català amb els fills; és a dir,
infants menors de sis anys. Unes amb la documentació demanada, a dels països europeus capdavanters en
en una generació ha augmentat en
40.000 famílies ja han rebut els les dependències del Departament de matèria d’adopcions.
10,8 punts la transmissió del català
pagaments corresponents a aquests Benestar i Família o a qualsevol dels
de pares a fills.
ajuts durant el mes de juny . registres públics acreditats.
També es pot fer per telèfon 012 o en
Cens lingüístic 2001 ús del català
Qui hi té dret línia (www.cat365.net)
L’entén 8.872.202 94,5 %
Totes les famílies que compleixen els Si ja vàreu rebre l’ajut l’any 2003, i
El sap parlar 4.630.640 74,5 %
requisits independentment del nivell encara esteu en situació de renovar-
El sap llegir 4.621.404 74,4 %
de renda: lo, rebreu al domicili un imprès de
El sap escriure 3.093.223 49,8 %
• Famílies amb infants nascuts entre sol·licitud amb les instruccions.

7. 20 21
notícies Creació de
Algunes de les promocions d’habitatges construïts per
l’Institut Català del Sòl
1. Sant Just Desvern, Can Modolell: 45 habitatges de
42.000
lloguer per a joves.
2. Lleida, Illa Cavallers-Rosari: 44 habitatges de protecció
oficial.
InfoCatalunya 3. L’Hospitalet de Llobregat, Gornal 5: 69 habitatges de
protecció oficial.
habitatges protegits
SALUT APROVA UN NOVES PRIMER ANY DE en quatre anys
PLA DE XOC PER SUBDELEGACIONS FUNCIONAMENT
AUGMENTAR EL Governació ha obert noves DE LES OFICINES
PERSONAL subdelegacions a la Catalunya central
i als Pirineus amb l’objectiu d’apropar
D’ESCOLARITZACIÓ
ALS CENTRES l’Administració a la ciutadania i El Departament d’Educació ha
SANITARIS facilitar el desenvolupament de
zones amb relacions històriques,
valorat positivament el funcionament
de les dotze oficines municipals 2
El Departament de Salut ha començat econòmiques i socials. d’escolarització creades aquest any
un Pla de xoc que ha d’augmentar el per informar les famílies de l’oferta
38% el nombre de professionals en educativa de la seva ciutat i facilitar la
equips d’atenció primària. El Pla té un preinscripció. Amb aquest nou servei,
calendari d’un any i quedarà enllestit a que requereix la sol·licitud prèvia
mitjan del 2005. dels municipis, s’ha volgut fer més
L’objectiu és arribar a un metge de transparent la selecció d’alumnat per
capçalera per cada 1.500 habitants part de les escoles i afavorir la cohesió
i garantir visites de deu minuts, de social i la integració d’immigrants.
mitjana. També s’atorgarà un paper
rellevant a la infermeria i als auxiliars
Les escoles públiques catalanes
acolliran prop de 25.000 alumnes més Pla català per al dret de l’habitatge 1 3
d’infermeria. El cost total de la mesura el nou curs, tot i que les sol·licituds
A
s’ha previst en 12.305.200 euros anuals. rebudes durant el període de plicar mesures fiscals i legals Principals mesures per facilitar l’accés a l’habitatge
Paral·lelament a aquest programa, la preinscripció s’han tancat amb un per obtenir més habitatge • Construir 21.000 habitatges de protecció en règim de venda i 21.000 en
Generalitat invertirà 106,81 milions EL COMERÇ OBRIRÀ increment de 20.792 alumnes, als quals protegit, crear-ne 42.000 règim de lloguer (10.500 de promoció directa per part de la Generalitat),
d’euros anuals de mitjana fins al
2007. Aquests diners es destinaran
VUIT DIES FESTIUS cal afegir els d’última hora. Durant
el procés de preinscripció s’han
en quatre anys i col·laborar en la
rehabilitació de 40.000 són els principals
amb prioritat per als joves, la gent gran i altres col·lectius específics.
• Recuperar la figura de l’habitatge a preu taxat.
a construir vint-i-quatre centres En l’Avantprojecte de llei d’horaris rebut 193.069 sol·licituds en educació objectius del Pla català per al dret de • Aplicar la quota solidària d’habitatge protegit. Els promotors privats
d’atenció primària (CAP), i a millorar comercials, el Govern de la infantil, 370.988 en educació primària i l’habitatge 2004-2007 que ha presentat limitaran el preu d’un percentatge dels habitatges de règim lliure per
i modernitzar vuit hospitals i catorze Generalitat ha limitat l’horari 259.607 en secundària. el Departament de Medi Ambient i destinar-los a sectors socials amb rendes baixes.
centres d’atenció primària de l’Institut d’obertura a 72 hores setmanals, 12 Habitatge. El Pla té una inversió de • Promoure desgravacions fiscals per lloguers de fins a 600€, a càrrec de
Català de la Salut (ICS). Les actuacions hores diàries i només 8 dies festius 100 milions d’euros anuals fins al 2007. la Generalitat per a famílies amb ingressos inferiors a 2,5 vegades el
Més del
90%
de millora consisteixen a remodelar per any L’objectiu d’aquesta llei es
. Aquesta quantitat és a banda de la salari mínim interprofessional (SMI).
els edificis, invertir en equipament preservar el model comercial català, prevista a la Llei de millora de barris • Augmentar els fons per complement dels lloguers dels sectors socials
sanitari i en les instal·lacions, amb caracteritzat per l’equilibri entre i a l’esforç inversor de les empreses amb ingressos per sota d’1,5 vegades l’SMI i rendes de lloguer que
prioritat per als serveis d’urgències i petits comerços i grans superfícies. públiques de promoció d’habitatges suposin més del 30% dels seus ingressos. L’objectiu és resoldre
els quiròfans. INCASOL i ADIGSA. La fita de 42.000 problemes de pagament de l’habitatge i prevenir situacions de risc de
habitatges socials per a tot el territori desnonament d’un total de 10.000 famílies.
1 234
Fases del Pla de xoc de l’alumnat ha estat admès català és una de les respostes que dóna • Crear estímuls fiscals i convenis per donar sortida al lloguer
al centre escollit per les el Govern al greu problema social que d’habitatge buit.
seves famílies en primera planteja l’accés a l’habitatge. El Pla, • Fomentar habitatges tutelats amb serveis i en règim de lloguer per a la
Maig de 2004 Setembre de 2004 Principi de 2005 Mitjan 2005 opció. que ja ha estat presentat a diversos gent gran i per a altres col·lectius específics, com ara disminuïts físics o
Incorporació de Adequació del Millora dels serveis Revisió de les En el cas dels alumnes d’educació ajuntaments i representants dels psíquics o dones víctimes de maltractaments.
129 metges de nombre de personal de suport a l’atenció necessitats dels infantil (P-3), s’hi han admès el promotors públics, privats i cooperatius, • Elaborar el nou Pla de rehabilitació per restaurar 40.000 habitatges.
família, 23 pediatres d’infermeria, zeladors primària: atenció serveis d’urgències i 90,86% (57.450 alumnes). Pel que fa a no és però, l’única eina prevista. Medi • Dissenyar programes específics de rehabilitació amb objectius
i 30 auxiliars i assistents socials als sociosanitària. emergències. l’ESO, s’ha arribat al 93,72% (37.555 Ambient i Habitatge presentarà abans socials i territorials: ascensors per millorar l’accessibilitat,
administratius. centres de salut. alumnes). El 100% de l’alumnat ha de sis mesos la nova Llei d’habitatge adaptació d’habitatges a persones amb problemes de mobilitat,
tingut garantida la plaça escolar a que ampliarà i regularà aquest dret en habitatges en zones de muntanya, i edificis en risc.
qualsevol curs del sistema educatiu. el futur.

8. 10 11
Pressupostos 2004 El projecte de pressupost de la Generalitat Les previsions d’ingressos s’han xifrat en
per al 2004 és un pressupost de transició que
apunta les primeres mesures per arribar a l’equilibri pressupostari
l’any 2008. Els comptes reflecteixen les prioritats del programa de 17,660,3 milions ¤
govern: polítiques socials (salut, benestar i família); educació, cultura i les despeses en
i universitats; habitatge i barris; infraestructures, territori i medi
ambient; seguretat i competitivitat.
18,513,9 milions ¤
Podeu consultar tots els detalls al web
www.gencat.net
Els comptes clars
D’on vénen els diners? Cap a on van? Què es pot fer amb Mesures correctores
Impostos Successions
% sobre el total
2,8 Polítiques
Departaments
Salut
% sobre el total
34,8%
els números vermells? per al 2004
recaptats per Patrimoni 1,7 socials
la Generalitat Educació 18,0%
25,1% Transmissions patrimonials i AJD 14,5 39,7%
Benestar i Família 4,9%
Joc 2,0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 Aplicar l’impost sobre determinats hidrocarburs
Energia 1,0 Política Territorial
0,0% per finançar sanitat
Transport 1,5 i Obres Públiques 4,6%
-0,14%
Hidrocarburs per finançar la sanitat 1,3
Grans establiments comercials
Altres
0,1
0,2
DURSI*
Interior
Justícia
4,0%
3,4%
2,8%
-0,58%
-0,28%
-0,42%
+64,9 milions ¤
Reprogramar els compromisos plurianuals ja
Impostos 33% de l’IRPF 21,0 -0,86% compromesos
Treball i Indústria 2,2%
recaptats
-200 milions ¤
33% de l’IVA 16,9
per l’Estat Presidència 1,9%
a Catalunya 40% dels impostos sobre tabac i alcohol 3,0
Educació, Medi ambient i Habitatge 1,3%
45,3% 40% dels impostos sobre hidrocarburs 4,4
universitats Agricultura, Ram. i Pesca 1,2%
Ingressos Altres ingressos propis 0,6 i cultura Resultat no financer / PIB Catalunya Reduïr les despeses protocol·làries i de publicitat
no tributaris Fons de suficiència Governació i Adm. Públiques 1,2%
23%
-31 milions ¤
12,3
29,7% Transferències de l’Estat 15,4 Cultura 1,0% L’informe economicofinancer sobre els comptes
de la Generalitat a 31 de desembre de 2003 va
Transferències de la UE 0,7 Comerç, Consum detectar un dèficit de 1.177 milions d’euros, que
i Turisme 0,6% cal absorbir abans del 2008. S’ha previst una
Economia i Finances 0,4% reducció progressiva per arribar a quadrar els Crear un grup de treball per adoptar mesures
Seguretat i
competitivitat comptes en aquesta data. Malgrat que el 98% de urgents de racionalització i finançament de la
Relacions
la despesa corrent del 2004 ja estava compromesa sanitat
11,4% Institucionals
i Participació 0,1% per les actuacions del Govern anterior, en aquest
exercici ja s’aconsegueix reduir en un 30% els Limitar a un 30% del sou, les dietes dels alts càrrecs
Política territorial
Òrgans autònoms números vermells. Això suposa un esforç d’estalvi per assistir a consells d’administració
i medi ambient
Parlament, CAC per part de tots els departaments, que permetra
8,3% i altres 0,4% alhora anar reduint aquest dèficit i augmentar les
inversions.
Altres Altres
17,6% Altres despeses 6,3%
Participació dels ens locals
als ingressos de l’Estat 11,0%
*Universitats, Recerca i Societat de la Informació

9. 12 13
el nou estatut
InfoCatalunya
Un nou
Estatut
per a la
Catalunya Tots sabem que un bon sistema sanitari públic és bàsic per al nostre
benestar, tant pel que fa a l’atenció com pel que fa a la investigació.
Per això és important, entre altres coses, poder tenir més autogovern i millor
Vull que a l’escola els meus fills aprenguin la nostra realitat com a nació,
la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura. També vull que
coneguin els valors vers les persones i les diferents cultures.
Cada dia escolto les notícies que han estat rebudes, seleccionades
i explicades en català. M’agradaria que el català fos present a tots
els mitjans de comunicació.
d’avui
finançament. Ens permetrà decidir sobre la sanitat que volem. Facilitar el coneixement i l’educació contribueix a consolidar i fer avançar el país. L’Estatut garanteix un sistema de mitjans públics que difonen la llengua i la
L’Estatut regula i administra el sistema educatiu a Catalunya. cultura pròpies de Catalunya. Cal avançar en tots els àmbits de la comunicació
per consolidar els trets d’aquesta identitat col·lectiva.
D
es de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1979, L’Estatut de la participació Com es reformarà?
Catalunya ha canviat molt. Han passat vint-i-cinc anys i la L’Estatut de l’any 1979 va ser el resultat d’una àmplia La iniciativa de reformar l’Estatut ha estat del
nostra societat té nous reptes i noves necessitats. Cal adaptar mobilització ciutadana. Encara que la situació política Parlament de Catalunya i ha rebut el suport del Govern
l’Estatut a la Catalunya del segle XXI. Els ciutadans i les ciutadanes d’avui en dia és diferent, el suport popular continua de la Generalitat. El Parlament ha constituït una
essent tan important o més que fa vint-i-cinc anys. Per Ponència, formada per tots els grups parlamentaris,
tenen l’oportunitat històrica de participar en l’elaboració d’un nou aquest motiu el Govern de la Generalitat ha posat en que serà l’encarregada de redactar el nou l’Estatut.
text estatutari, suggerint, proposant o reivindicant les qüestions que marxa un procés participatiu que té per objectiu recollir Prop de seixanta entitats i associacions catalanes ja
siguin d’interès per al conjunt de persones que vivim a Catalunya. La els suggeriments i les reflexions de la ciutadania sobre la han comparegut al Parlament per fer arribar les seves
implantació de les noves tecnologies, la globalització, la immigració, reforma de l’Estatut. propostes a la Ponència.
Una de les reflexions que inicien el debat és constatar Paral·lelament, el Govern de la Generalitat ha iniciat
la configuració d’una nova Europa, són alguns dels reptes a què que l’actual nivell d’autogovern no és suficient per una campanya de difusió, amb l’objectiu d’informar els
l’actual Estatut no pot donar resposta. També cal tenir en compte que acomplir les expectatives i les aspiracions de la societat ciutadans i les ciutadanes i promoure la participació
hi ha una nova generació de ciutadans i ciutadanes que el 1979 eren catalana, com tampoc no ho és per reconèixer Catalunya en la redacció del nou Estatut. Per això s’ha posat a
com a comunitat nacional i Espanya com a realitat l’abast de tothom diversos instruments i així poder
menors d’edat o no havien nascut i d’altres que han arribat de fora de plurinacional. En aquest sentit, les institucions catalanes recollir els suggeriments i les reflexions dels ciutadans.
Catalunya, que també tenen dret a opinar i participar. necessiten millores i transformacions per convertir-se Posteriorment, tota la informació que es reculli es farà
Si l’Estatut del 1979, va permetre la recuperació de les institucions en instruments més efectius d’autogovern. La capacitat arribar a la Ponència parlamentària.
democràtiques, el del 2005 ha de recuperar la participació política de d’autogovern també s’exerceix a la Unió Europea i, per
tant, també volem ser presents en les seves estructures de
la ciutadania. Ha de ser l’Estatut de la gent. treball i en els seus processos de decisió.