2. El sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistemaEl sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistema
planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectesplanetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes
menors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·litsmenors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·lits
(llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar(llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar
fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant. Lafa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant. La
gran majoria de la massa del sistema és al sol, amb la major part de la massa restantgran majoria de la massa del sistema és al sol, amb la major part de la massa restant
continguda a Júpiter. Els quatre planetes interns més petits, Mercuri, Venus, Terra icontinguda a Júpiter. Els quatre planetes interns més petits, Mercuri, Venus, Terra i
Mart, també anomenats els planetes tel·lúrics, es componen sobretot de roca i metall.Mart, també anomenats els planetes tel·lúrics, es componen sobretot de roca i metall.
Els quatre planetes exteriors, anomenats els gegants gasosos, són substancialmentEls quatre planetes exteriors, anomenats els gegants gasosos, són substancialment
més massius que els terrestres. Els dos més grans, Júpiter i Saturn, estan compostosmés massius que els terrestres. Els dos més grans, Júpiter i Saturn, estan compostos
principalment d'hidrogen i heli, els dos planetes més externs, Urà i Neptú, es componenprincipalment d'hidrogen i heli, els dos planetes més externs, Urà i Neptú, es componen
en gran part de les substàncies amb punts de fusió relativament alts (en comparacióen gran part de les substàncies amb punts de fusió relativament alts (en comparació
amb l'hidrogen i l'heli), anomenats gels, com ara aigua, amoníac i metà, i es refereixenamb l'hidrogen i l'heli), anomenats gels, com ara aigua, amoníac i metà, i es refereixen
sovint per separat com a "gegants de gel". Tots els planetes tenen òrbites gairebésovint per separat com a "gegants de gel". Tots els planetes tenen òrbites gairebé
circulars que es troben dins d'un disc gairebé pla anomenat el pla eclíptic.circulars que es troben dins d'un disc gairebé pla anomenat el pla eclíptic.
QUE ÉS EL SISTEMA SOLARQUE ÉS EL SISTEMA SOLAR
3. El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
La Terra i tots els altres planetes del sistema solarLa Terra i tots els altres planetes del sistema solar
orbiten al seu voltant. Els planetes menors, elsorbiten al seu voltant. Els planetes menors, els
cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetaricometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari
que hi ha enmig també orbiten el Sol.que hi ha enmig també orbiten el Sol.
Com que és l'estel més pròxim a la Terra (es troba aCom que és l'estel més pròxim a la Terra (es troba a
150 milions de km), és també l'astre més brillant del150 milions de km), és també l'astre més brillant del
firmament. La seva presència o absència en el celfirmament. La seva presència o absència en el cel
determina el dia i la nit, respectivament. L'energiadetermina el dia i la nit, respectivament. L'energia
radiada pel Sol és aprofitada pels éssersradiada pel Sol és aprofitada pels éssers
fotosintètics, els quals constituïxen la base de lafotosintètics, els quals constituïxen la base de la
cadena alimentària. Així, és la principal font d'energiacadena alimentària. Així, és la principal font d'energia
de la vida. També aporta l'energia que manté ende la vida. També aporta l'energia que manté en
funcionament els processos climàticsfuncionament els processos climàtics..
EL SOLEL SOL
4. LA TERRALA TERRA
La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, elLa Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el
més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistemamés dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema
solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres delsolar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del
sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau.sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau.
●
Hi habiten milions d'espècies, incloent els humans; i és l'únicHi habiten milions d'espècies, incloent els humans; i és l'únic
astre on se sap que hi ha vida. El planeta es va formar fa 4.540astre on se sap que hi ha vida. El planeta es va formar fa 4.540
milions d'anys, i hi va aparèixer vida en mil milions d'anys. Lamilions d'anys, i hi va aparèixer vida en mil milions d'anys. La
biosfera de la Terra ha alternat significativament l'atmosfera ibiosfera de la Terra ha alternat significativament l'atmosfera i
altres condicions abiòtqiues, permetent la proliferacióaltres condicions abiòtqiues, permetent la proliferació
d'organismes aeròbics i la formació de la capa d'ozó que,d'organismes aeròbics i la formació de la capa d'ozó que,
juntament amb el camp magnètic terrestre, bloqueja la radiaciójuntament amb el camp magnètic terrestre, bloqueja la radiació
solar perjudicial. Les propietats físiques de la Terra, així com lasolar perjudicial. Les propietats físiques de la Terra, així com la
seva història geològica i òrbita, han permès que la vidaseva història geològica i òrbita, han permès que la vida
persisteixi durant aquest període. S'espera que el planeta puguipersisteixi durant aquest període. S'espera que el planeta pugui
tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més.tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més.
5.
6.
7.
8. MERCURI
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit delMercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del
Sistema Solar. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri ésSistema Solar. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és
brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitudbrillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud
aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la sevaaparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva
separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només esseparació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es
pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; lapot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la
primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10
que, entre 1974 i 1975, només va cartografiarque, entre 1974 i 1975, només va cartografiar
aproximadament un 45% de la superfície del planeta. Laaproximadament un 45% de la superfície del planeta. La
segona és la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat unsegona és la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat un
altre 30% durant la seva aproximació el 14 de gener de 2008.altre 30% durant la seva aproximació el 14 de gener de 2008.
Va fer un altre sobrevol el 29 de setembre de 2009. Gran partVa fer un altre sobrevol el 29 de setembre de 2009. Gran part
de l'hemisferi no cartografiat per la Mariner 10 s'ha cartografiatde l'hemisferi no cartografiat per la Mariner 10 s'ha cartografiat
amb aquests sobrevols. La sonda va entrar reeixidament enamb aquests sobrevols. La sonda va entrar reeixidament en
una òrbita el·líptica al voltant del planeta el 18 de març deuna òrbita el·líptica al voltant del planeta el 18 de març de
2011; la primera imatge orbital de Mercuri es va obtenir2011; la primera imatge orbital de Mercuri es va obtenir elel 2929
de març de 2011de març de 2011..
MERCURIMERCURI
9. VENUSVENUS
Venus és el segon planeta en proximitat al Sol,Venus és el segon planeta en proximitat al Sol,
orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planetaorbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta
s'anomena així en honor a Venus, la deessa romanas'anomena així en honor a Venus, la deessa romana
de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte naturalde l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural
més brillant al cel nocturn, arribant una magnitudmés brillant al cel nocturn, arribant una magnitud
aparent de −4.6. Com que Venus és més interior queaparent de −4.6. Com que Venus és més interior que
la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la sevala Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva
elongació arriba a un màxim de 47,8 °. La brillantorelongació arriba a un màxim de 47,8 °. La brillantor
màxima de Venus és poc abans de l'alba o pocmàxima de Venus és poc abans de l'alba o poc
després de la posta, raó per la qual de vegades sedesprés de la posta, raó per la qual de vegades se
l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda.l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda.
10. MARTMART
Mart, anomenat de vegades el Planeta vermell/roig, és el quartMart, anomenat de vegades el Planeta vermell/roig, és el quart
planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol.planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol.
Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesaForma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa
rocosa, com la Terra) i és el planeta interior més allunyat delrocosa, com la Terra) i és el planeta interior més allunyat del
Sol. Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de midaSol. Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida
molt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Martmolt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Mart
igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple,igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple,
areologia versus geologia.areologia versus geologia.
Tycho Brahe va mesurar amb gran precisió el moviment deTycho Brahe va mesurar amb gran precisió el moviment de
Mart en el cel. Les dades sobre el moviment retrògrad aparentMart en el cel. Les dades sobre el moviment retrògrad aparent
("llaços") van permetre a Kepler trobar la naturalesa el·líptica de("llaços") van permetre a Kepler trobar la naturalesa el·líptica de
la seva òrbita i determinar les lleis del moviment planetarila seva òrbita i determinar les lleis del moviment planetari
conegudes com a lleis de Kepler.conegudes com a lleis de Kepler.
11. JÚPITERJÚPITER
Júpiter és el planeta més gran del sistema solarJúpiter és el planeta més gran del sistema solar
i el cinquè segons la seva distància al Sol.i el cinquè segons la seva distància al Sol. TéTé
un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegadesun diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades
el de la Terra). La seva òrbita se situael de la Terra). La seva òrbita se situa
aproximadament a 5 UA (750 000 000 km) delaproximadament a 5 UA (750 000 000 km) del
Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És unSol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És un
gegant gasós format principalment pergegant gasós format principalment per
hidrogen i heli sense una superfície interiorhidrogen i heli sense una superfície interior
definida. La seva característica més destacabledefinida. La seva característica més destacable
és la Gran Taca Vermella, un enorme anticiclóés la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló
situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.
12. SATURNSATURN
Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitatSaturn és el sisè planeta en ordre de proximitat
al Sol i el segon més gran del sistema solar,al Sol i el segon més gran del sistema solar,
després de Júpiter.després de Júpiter. Es classifica com un gegantEs classifica com un gegant
gasós o jovià, que significa "semblant agasós o jovià, que significa "semblant a
Júpiter". S'anomena així en honor al déu romàJúpiter". S'anomena així en honor al déu romà
Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenirSaturnus (que en alguns idiomes va esdevenir
l'homònim de dissabte), equivalent al deu grecl'homònim de dissabte), equivalent al deu grec
Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloniKronos (el pare tità de Zeus), al babiloni
Ninurta i a l'hindú Shani. El símbol de SaturnNinurta i a l'hindú Shani. El símbol de Saturn
representa la falç del déu romà,representa la falç del déu romà,
SATURNSATURN
13. URÀURÀ
● Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i
el quart amb major massa del Sistema Solar.
S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà
(grec antic Ο ρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'aviὐ
de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com
els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser
reconegut com a planeta pels observadors antics a
causa de la lentitud de la seva òrbita.[12] Sir William
Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de
març de 1781, expandint els límits coneguts del
Sistema Solar per primera vegada en la història
moderna. També va ser el primer descobriment d'un
planeta utilitzant un telescopi.
14. PLUTÓ
Plutó és un planeta nanPlutó és un planeta nan. Fins al 2006, se'l. Fins al 2006, se'l
considerava el novè planeta del Sistema Solar, elconsiderava el novè planeta del Sistema Solar, el
més petit i el més llunyà del Sol. Va ser descobertmés petit i el més llunyà del Sol. Va ser descobert
el 18 de febrer de 1930 per Clyde Williamel 18 de febrer de 1930 per Clyde William
Tombaugh (1906-1997) des de l'Observatori LowellTombaugh (1906-1997) des de l'Observatori Lowell
a Flagstaff (Arizona, EUA), però és tan lluny de laa Flagstaff (Arizona, EUA), però és tan lluny de la
Terra que fins al moment se n'ha obtingut moltTerra que fins al moment se n'ha obtingut molt
poca informació. Fins ara, no ha estat visitat perpoca informació. Fins ara, no ha estat visitat per
cap missió espacial: la missió New Horizonscap missió espacial: la missió New Horizons
(llançada el 19 de gener del 2006) viatja a hores(llançada el 19 de gener del 2006) viatja a hores
d'ara cap a Plutó, on és previst que arribi el juliold'ara cap a Plutó, on és previst que arribi el juliol
del 2015. Plutó té cinc satèl·litsdel 2015. Plutó té cinc satèl·lits
15. La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la
Terra. Encara que no és el satèl·lit
natural més gran del sistema solar, és
el més gran en proporció a la mida del
cos que orbita (el seu primari) i,
després de satèl·lit de Júpiter Io, és el
segon satèl·lit més dens dels satèl·lits
dels quals se'n coneix la densitat.
LA LLUNA
16. L'univers és la totalitat del continu espai-tempsL'univers és la totalitat del continu espai-temps
en què es troba la humanitat, juntament amben què es troba la humanitat, juntament amb
tota la matèria i energia continguda en ell. Atota la matèria i energia continguda en ell. A
gran escala, és l'objecte d'estudi de lagran escala, és l'objecte d'estudi de la
cosmologia, que es basa en la física icosmologia, que es basa en la física i
l'astronomia, tot i que alguns dels temesl'astronomia, tot i que alguns dels temes
d'estudi voregen la metafísica. Actualment, elsd'estudi voregen la metafísica. Actualment, els
experts no estan d'acord sobre si és possibleexperts no estan d'acord sobre si és possible
(en principi) d'arribar a observar la totalitat de(en principi) d'arribar a observar la totalitat de
l'Universl'Univers
QUÈ ES L'UNIVERSQUÈ ES L'UNIVERS
17. El Big Bang (Gran Explosió) és el model cosmològic de l'Univers que considera queEl Big Bang (Gran Explosió) és el model cosmològic de l'Univers que considera que
aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qualaquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qual
existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.
D'acord a la teoria del Big Bang, l'Univers fou originat per una singularitat d'infinitaD'acord a la teoria del Big Bang, l'Univers fou originat per una singularitat d'infinita
densitat. L'espai s'ha anat expandint al llarg del temps i els objectes s'han anat situantdensitat. L'espai s'ha anat expandint al llarg del temps i els objectes s'han anat situant
cada cop més lluny els uns dels altres.cada cop més lluny els uns dels altres.
Aquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'univers, comparadaAquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'univers, comparada
abusivament amb una explosió, fou proposada per primera vegada, de forma bastantabusivament amb una explosió, fou proposada per primera vegada, de forma bastant
desdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Naturedesdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Nature
of Things («La natura de les coses»), el text del qual fou publicat el 1950. Hoyle noof Things («La natura de les coses»), el text del qual fou publicat el 1950. Hoyle no
explicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, car ell en proposava un altre, avuiexplicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, car ell en proposava un altre, avui
abandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'Univers no hauria conegut unaabandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'Univers no hauria conegut una
etapa densa i calenta. Malgrat el menyspreu original, aquesta expressió ha perdut la sevaetapa densa i calenta. Malgrat el menyspreu original, aquesta expressió ha perdut la seva
connotació pejorativa i irònica i ha esdevingut un nom científic i vulgaritzat de l'època enconnotació pejorativa i irònica i ha esdevingut un nom científic i vulgaritzat de l'època en
què va aparèixer l'Univers que coneixem. És un model dins de la teoria de la relativitatquè va aparèixer l'Univers que coneixem. És un model dins de la teoria de la relativitat
general que descriu el desenvolupament de l'Univers primerenc. També es parla de Biggeneral que descriu el desenvolupament de l'Univers primerenc. També es parla de Big
Bang en un sentit més concret, per descriure la bola de foc gegant que va esclatar, enBang en un sentit més concret, per descriure la bola de foc gegant que va esclatar, en
una explosió gegantina, a l'inici de la història del nostre espai-temps.[1] Per tant, el termeuna explosió gegantina, a l'inici de la història del nostre espai-temps.[1] Per tant, el terme
"Big Bang" s'utilitza tant per referir-se específicament al moment en què es va iniciar"Big Bang" s'utilitza tant per referir-se específicament al moment en què es va iniciar
l'expansió observable de l'Univers, quantificada en la llei de Hubble, com en un sentit mésl'expansió observable de l'Univers, quantificada en la llei de Hubble, com en un sentit més
general per referir-se al paradigma cosmològic que explica l'origen i l'evolució del mateixgeneral per referir-se al paradigma cosmològic que explica l'origen i l'evolució del mateix
Univers.Univers.
QUÈ ES EL BIG BANGQUÈ ES EL BIG BANG
18. FI DEL TEMA:FI DEL TEMA:
EL SISTEMA SOLAREL SISTEMA SOLAR
