Orientipassos

El vídeo. Estratègies i recursos didàctics

Orientacions i passos tècnics per a la producció d’un
videograma

Per produir un videograma del tipus que sigui, normalment cal seguir diverses etapes.

Abans de la produció Durant la producció Després de la producció
— què farem? Normes bàsiques: Editem:
— quins recursos tenim? — la gravació — per unió
— guionització — els moviments — per inserció
— planificació del material — la llum
— distribució de les tasques — la continuïtat Sonoritzem:
— calendari — l’àudio — posar veu en off
— pla de gravació — la separació de plans — posar música
— la gravació sense trípode
— la gravació d’imatges fixes

79

Els audiovisuals a l’aula

80


Abans de la producció

Què farem?
Hem de decidir el tipus de videograma que volem produir, ja que això condicionarà en
gran manera els recursos tècnics i, sobretot, el tipus de llenguatge que haurem d’emprar.
• Enquestes • Entrevistes
• Debats o taules rodones • Reportatges
• Documentals • Noticiaris
• Videorevista • Videocartes
• Videoclips • Anuncis publicitaris
• Videofilm • Animació

Quins recursos tenim?
Saber amb exactitud els recursos de què disposem:
• humans (en força casos haurem de formar equips de tres a cinc persones i conèixer-ne
una mica les posibilitats de cadascuna d’elles).
• tècnics (pressupost; tipus d’aparells i les seves prestacions tècniques; temps de què
disposem; etc.).
• el temps durant el qual disposaren del material, que probablement comparteixen
diversos grups.

Guionitzem
Abans de res caldrà exposar amb brevetat una sinopsi argumental del que es pre-
tén fer.
A continuació, s’ha d’escriure un guió literari i un guió tècnic (tenint-hi en compte que
estem treballant a un nivell no professional, amb manca de temps, etc., possiblement po-
drem saltar-nos la fase del guió literari).

El guió literari del vídeo és la narració argumental del que anem a gravar, en el qual es
descriuen les accions, els personatges, els decorats, l’ambientació i el vestuari, i també s’hi
incorporen els diàlegs i les veus en off.

El guió tècnic especifica les imatges que cal veure i el que s’ha de sentir, i tots o part
dels detalls que apareixen al quadre de la pàgina següent.

81


Distància (entre la càmera i el subjecte) GPG
PG
PS
PM (americà, normal, curt)
PP
PD
Angle d’enfocament (alçada de la càmera NORMAL
respecte al subjecte) PICAT
CONTRAPICT
Punt de vista SUBJECTIU
OBJECTIU
Pla d’enfocament (relació entre la posició FRONTAL
de la càmera i el subjecte) LATERAL
D’ESQUENA
OBLIC O EN DIAGONAL
Moviments de la càmera PANORÀMICA (horit., vertical)
TRÀVELING
Continuïtat ACCIÓ
LLOC
TEMPS
ATREZZO
Il·luminació NATURAL
ARTIFICIAL (difusa o directa)
Text i imatges (escrites o dibuixades)
què veiem?, què sentim?

Si dibuixem el guió tècnic obtenim l´storyboard. Consisteix en un seguit de dibuixos,
com una fotonovel·la o un còmic, en què cada dibuix representa un pla. Si hi ha algun pla-
seqüència que no queda prou clar es pot fer més d’un dibuix d’aquell pla.
Es pot fet un guió tècnic de tipus mixt, en el qual es dibuixa i també s’escriu el tipus
d’acció.

Planifiquem la gravació: material, decorats...
Un altre punt important és planificar molt bé els materials complementaris que necessita-
rem (de tipus tècnic: trípodes, bateries, etc.; d’atrezzo o decorats, vestuari, etc.).
Per exemple, podem omplir una graella com aquesta:

Mat. tècnic Espai(s) Decorats Vestuari Atretzzo
• trípode • el pati • un fanal • roba de • ampolles
• càmera • l’entrada • un taulell cambrer • gots
• bateries del centre de bar •… • cola
•… •… •…

Aquesta planificació pot ser més completa si se’n fa el desglossament en un altre full
per seqüències.

82


Distribuïm les tasques
És molt important tenir molt ben definit qui farà en cada moment les diverses tasques
que exigeix un enregistrament.
Les tasques poden ser variades i estan en funció del tipus de videograma:
Els realitzadors, que coordinen i controlen que es faci el que diu el guió i que no hi
hagi salts de continuïtat.
Els operadors de càmera, que enregistren les imatges i els sons.
Els ajudants de càmera, que controlen tot el material tècnic relacionat amb la càmera:
bateries, cables elèctrics, filtres de l’objectiu, trípode, micros, etc.
Els controladors de fotografia, que tenen cura de la qualitat de la imatge, de si les
preses han estat ben gravades. Han de dur el control de l’ordre les cintes (que han de
portar el nom del grup o el tema del vídeo i anar numerades per evitar problemes i
confusions).
Els tituladors, que s’ocupen de fer els títols i crèdits, els grafics, etc.
Els guionistes, que escriuen els guions i poden ajudar a fer el pla de gravació.
Els actors i les actrius, si calen.
Els decoradors/maquilladors/il·luminadors, que tenen cura de l’ambientació, els deco-
rats, l’aspecte físic (rostre i cabells), la il·luminació i altres detalls.
Els tècnics de vestuari i atrezzo, que són responsables de seleccionar, decidir i confec-
cionar els diferents vestits i detalls del vestuari.
Els controladors de les cintes, que visionen les cintes i les minuten.
Els muntadors d’imatges i de l’àudio, que faran l’editatge de so i d’imatges.

Pla de gravació
És el projecte diari de treball que cal realitzar durant la gravació. Cal fer-ho per estalvi-
ar temps i esforços.

83


Durant la producció

Normes bàsiques

La gravació
Si ens és còmode podem gravar en el mateix ordre del guió, però normalment mai ho és
i per tal de facilitar la feina i estalviar-ne és preferible seguir el pla de gravació.
A mesura que gravem cal tenir cura de no oblidar-nos de res. Com ara:
• Si hem de fer editatge pensem sempre a enregistar un “temps mort” en iniciar i en
acabar. No hem d’oblidar que quan parem de gravar les càmeres fan un retrocés auto-
màtic d’uns segons.
• En començar una presa, enregistar una claqueta amb el nombre o “títol” de cada
seqüència, el nombre de presa i –potser– el tipus de pla.

Reportatge El Llobregat

Seqüència Pla Presa núm.

• És convenient que el temps de durada de les seqüències no sigui massa llarg. S’evita,
així, que el resultat de la gravació sigui lent i avorrit. És recomanable que els plans
generals tinguin més durada que els plans mitjans, i aquests que els plans de detall, els
quals al seu torn no han de superar els tres segons.
• Per donar ritme i dinamisme a les imatges cal utilitzar plans i contraplans. Per exem-
ple: pla d’una persona que mira, el contraplà seria allò que està mirant.
• Pensem a enregistrar “plans de recurs” si hem de fer editatge. Quan enregistrem per
seqüències és difícil assegurar-nos que en l’edició definitiva les diferents preses s’uni-
ran sense “salts visuals”, és a dir, que lligaran perfectament bé entre elles. Així, si tenim
imatges que facin de comodí les podrem intercalar per evitar o dissimular imatges que
no lliguen prou amb les precedents o les que vénen a continuació.

84


• Cal tenir en compte la composició: com es reparteixen les masses en el quadre. Per
exemple si estem enquadrant un personatge no el situarem en un racó de la imatge, ens
semblaria que la imatge queda buida. Tampoc no el col·locarem ocupant la meitat del
quadre cap avall tot deixant-ne l’altra meitat buida.

Composició
Sí Sí

No No

Podem enquadrar un personatge, tot i que segons on el situem i com estigui estem
comunicant coses diferents. Si tracem una línia imaginària horitzontal que passi pels ulls
del personatge que enfoquem millor que quedi entre la meitat i els dos terços del quadre. Si
tracem una línia vertical que passa pels ulls d’un personatge enfocat de perfil hem de
deixar més espai al costat cap al qual mira. S’ha d’evitar que les composicions siguin exces-
sivament simètriques.
No saltar-se els eixos de direccionalitat, és a dir, si un personatge el tenim enfocat de
perfil mirant cap a la dreta, al següent pla no el podem tenir mirant cap a l’esquerra: sem-
blaria que parla amb ell mateix.
Sortides i entrades de quadre. Si hem acabat un pla amb un personatge sortint per la
dreta, al següent pla entrarà per l’esquerra per donar continuació a la seva acció. A més, tot
allò que es mogui dins un quadre i hagi de sortir i entrar ha de seguir una norma: per
exemple, si un personatge ve caminant frontalment cap a la càmera i entra al quadre per
l’esquerra, quan hagi de sortir ho ha de fer pel costat dret del quadre.

85


Incorrecte

1 2

Correcte

1 2

No saltar-se els eixos òptics, és a dir, si dues persones parlen l’una davant de l’altra,
amb les seves mirades han creat unes línies imaginàries i una direccionalitat, per tant no
podem canviar la càmera de lloc i modificar-ne els eixos òptics.
No saltar-se l’eix d’acció. Imaginem que filmem una cursa, aturem la gravació i traves-
sem a l’altra banda del carrer i continuem gravant. Quan ho visionem semblaria que la
cursa torna enrere i confondríem l’espectador. La norma diu que no es pot canviar la
càmera a una altra posició en què s’ultrapassi un semicercle de més de 180º. Un possible
recurs per saltar-se l’eix consisteix a fer una gravació intermèdia en què gravem la cursa
frontalment.

86


Eix d’acció

Presa 4: incorrecta

Presa 1: correcta Presa 2: correcta Presa 3: correcta

Els moviments
Normalment no començarem a enregistrar amb un moviment de càmera (una panorà-
mica, per exemple); és més correcte fer uns pocs segons —dos o tres— de gravació de la
imatge fixa i a partir d’aquí iniciar el moviment, que també mantindrem fix el mateix temps
en acabar la presa. Això ens pot facilitar editatges posteriors.
És important no abusar dels moviments de càmera, especialment si són exageradament
ràpids; un moviment de càmera ha de ser seguit, sense moviments bruscs ni ràpids (llevat,
és clar, que vulguem crear un efecte determinat).
Hem d’evitar l’abús del zoom apropant i/o allunyant les imatges en una mateixa
presa, ja que provoca una sensació “marejadora”.

La llum
El tema de llum es complex i, en conseqüència, només s’ha de considerar que tenim la
llum natural (proporcionada per la llum del dia), la llum artificial (la projecten focus, bom-
betes, fluorescents, etc.).
Si es treballa amb llum artificial tipus fluorescents l’efecte que genera és de llum exteri-
or, per tant en la càmera es mantindrà la posició de llum exterior si no es treballa amb
l’automàtic, per evitar que les imatges siguin blavoses.

87


Procurar no gravar amb la càmera que enquadra una finestra o punt de llum fort, per
evitar contrallums.
Si la càmera no el porta incorporat, és recomanable adaptar-li un filtre de polarització
de la llum, millora els colors i elimina molts tipus de reflexos.

La continuïtat
Cal que tinguem en compte que en seguir el pla de gravació les seqüències no es gra-
ven seguint un ordre lògic, de manera que s’ha d’estar molt atent a la continuïtat, que no
implica res més sinó tenir cura que coincideixin uns determinats detalls de les imatges
d’una seqüència amb les de l’anterior o la següent. Cal que no es notin diferències de movi-
ments o de situacions.
La continuïtat s’ha de mantenir en: el moviment, la situació, la il·luminació, l’atrezzo:
us n’oferim alguns exemples.
Si un personatge va de dreta a esquerra, a la imatge següent s’ha de mantenir la direc-
ció, perquè si no fos així semblarà que el personatge torna endarrere.
La posició de la mirada és com la direcció del moviment, cal mantenir la direcció de les
mirades.

88


Si un personatge era al centre del quadre, quan reprenem la gravació no pot estar
desplaçat cap a l’esquerra o la dreta.
Els canvis de llum creen problemes de continuïtat. Per exemple, si es grava amb llum
solar, la seqüència següent no pot fer-se amb un cel cobert.
S’han d’evitar errors de detalls referents a vestuari, ambients, decorats... amb relació a
les diferents seqüències.
Si una acció quedés tallada per qualsevol incidència, per evitar la gravació de tota la
seqüència es podria canviar la posició de la càmera, l’angle de la presa o la distància focal.
No s’interromprà una acció que no està del tot acabada. Per exemple: si un actor deixa
un objecte damunt d’una taula hem de veure com el col·loca sobre la taula i en retira la mà.
Si es decideix tallar el següent pla ha de tenir la continuïtat exacta amb l’acció interrompuda.

L’àudio
Si es vol gravar algun diàleg en directe, el soroll ambiental ha de ser gairebé nul. A les
entrevistes es pot col·locar un micro addicional a la càmera.
Els efectes de so i veu en off es faran al moment de muntar l’àudio, no cal gravar-los al
moment de la gravació.

La separació entre plans o seqüències
Hi ha uns signes de puntuació per la separació entre plans o seqüencies que cal tenir en
compte a l’hora de la gravació.
Per desenfocament. La imatge es va desenfocant fins a no veure-s’hi bé.
La fosa es quan l’imatge es va enfosquint fins a desapareixer. O a l’inrevés.
Panoràmica encadenada. La càmera fa una panoràmica molt ràpida.
Per tall en sec. Entra la següent seqüència sense res més.
N’hi ha moltes altres, ara bé, no totes es poden fer amb equip domèstics.

La gravació d’imatges sense trípode
Quan la càmera es porta a la mà ha de ser el cos que li doni estabilitat. Els peus han
d’estar una mica separats i, el pes del cos, repartit entre les dues cames.
Els colzes contra el cos i les espatlles relaxades, per evitar tensions. De vegades es
poden fer servir suports improvisats, com ara el respatller d’una cadira.
Per gravar angles alts es pot fer servir una escala.
Per gravar angles baixos, estirar-se al terra.
Per fer una panoràmica es gira el cos, recolzat en una paret.
Quan es grava en terrenys accidentats convé portar la càmera al nivell de la cintura
amb els braços lleugeraments separats del cos perquè actuïn de contrapès.
Per fer un tràveling es pot utilitzar una cadira de rodes, un carret de supermercat, etc.
Si algú ens en deixa, és clar.

La gravació d’imatges fixes
En molts tipus de gravació és possible utilitzar imatges gràfiques de llibres o de revis-
tes o dibuixos o bé gravar objectes petits, com ara monedes, fòssils, rellotges... i si el nostre
videograma també en necessita, ara és el moment de gravar-ho.

89


Truca

Per fer-ho s’utilitzarà un banc de gravació o el trípode amb la càmera i uns focus de
làmpades flexionables.

Per fer-ho cal seguir aquests passos:
• Fixar la càmera al trípode o “truca”.
• La revista plana o l’objecte es col·loca sobre el taulell o la taula.
• S’ha d’il·luminar uniformement, col·locar les làmpades en 45° amb la càmera i, si són
objectes tridimensionals, experimentar fins que no hi hagi ombres.
• Cal apujar o abaixar la càmera fins a obtenir la imatge focada de l’objecte que es vol.
• Algunes càmeres (la majoria) tenen una funció de macro que permet veure un objecte
petit a dimensions més grans. En algunes càmeres aquesta funció s’aconsegueix girant
l’anell de control del zoom mes enllà de la distància focal mes curta, en els models més
recents aquesta funció es controla automàticament, només ens cal apropar-nos al mà-
xim al subjecte.
En cas de no tenir ”truca”, col·loquem la imatge plana sobre una taula i utilitzem els
focus o làmpades que tinguem i el trípode, el qual anem girant fins a aconseguir que la
càmera enfoqui la il·lustració. Encara és més fàcil fixar la imatge verticalment —en una
paret, un suro, etc.— i gravar-la frontalment amb trípode.

90


Després de la producció

Arribem ara a la que segurament pot ser la fase més complicada i interessant a l’hora
de realitzar un videograma: la postproducció.

Un cop hem gravat, cal saber
Què tenim a cada cinta i en quin lloc. Minutem les cintes: les rebobinem i en posem el
comptador a zero; en un full anotem el minut i la imatge que hi veiem tot valorant si la
qualitat de les imatges enregistrades és la correcta i valorant també si cal repetir-ne alguna
(vegeu-ne model a l’apartat de plantilles).
Si hem respectat o no el guió tècnic (ja veurem que moltes vegades el que havíem
projectat sobre el paper és difícil de portar a la pràctica).
Si tenim totes les imatges que ens calen (especialment si hem de fer-ne l’editatge) i
decidir si podem seguir sense les que ens manquen o ens cal enregistrar-les.
Si no cal fer ni l’editatge ni la sonorització, ja hem enllestit la nostra feina. Però si no és
així hem de continuar llegint...

Editem
L’editatge és el muntatge cinematogràfic per bé que fet amb vídeo. Es tracta de reorde-
nar les imatges gravades, on s’eliminen les preses que no volem, i els plans queden organit-
zats d’una manera diferent (segons el que hem previst en el guió) amb l’objectiu de millo-
rar la forma i el contingut del que hem gravat.
Hi ha dos procediments per editar les nostres imatges. Per unió o per insert.
Material
Dos magnetoscopis. Un farà de lector allà on posen la cinta de la qual volem extreure
les imatges per al muntatge. L’altre magnetoscopi farà d’editor, és a dir, hi gravaran les
imatges que seleccionem.
Connectat entre ells (vegeu la fitxa de connexions de les configuracions).
Una cinta de qualitat pro (recomanable), que serà el màster on gravarem les imatges i el so.
Les cintes on tenim les imatges gravades. Cada una de elles tindrà el seu full de
minutatge.

Procés
Per unió
Es tracta d’anar posant les imatges enganxades les unes al darrere de les altres. Passos
que cal seguir:
1. Posar una cinta verge (màster) en el magnetoscopi editor i la cinta de les nostres
imatges en el magnetoscopi lector.
2. Es grava a la cinta màster un minut de barres de colors o negres.
3. Preparem el magnetoscopi editor en funció (REC + PAUSE) després de les barres.

91


4. Busquem en el lector les imatges a copiar (PLAY+REW o FF). Se suposa que
prèviament hem minutat les cintes que contenen les imatges que volem.
5. Ens situem amb el lector alguns segons abans del principi de les imatges... pitgem el
PLAY en l’editor i quan sigui el moment en què han d’aparèixer les imatges a gravar allibe-
rem la PAUSE a l’editor REC.
6. Un cop gravat el fragment situem PAUSE en els dos (sempre es graven uns quadres
més per evitar interferències).
7. Sortim de la funció de gravació en l’editor mitjançant STOP.
8. Ens situem a l’editor al principi del fragment copiat (REW).
9. Controlem que hagi quedat tal com desitjàvem (PLAY).
10. Posem a l’editor la pausa (PAUSE) en el punt just en què volem enganxar el següent
fragment i pitgem REC.
11. Tornem a repetir les accions des del tercer pas i així, successivament, ho anem repe-
tint amb tots els fragments.

Passos magnetoscopi lector magnetoscopi editor
1 ficar-hi cinta verge
2 gravar 1 min. de barres de colors
3 posar el REC+PAUSE
4 cinta i buscar l’inici de les imatges
per gravar
5 PLAY alliberem la PAUSE
6 deixem passar el fragment a gravar+3” PAUSE
i PAUSE
7 STOP
8 tirem enrere REW a l’inici d’allò
gravat
9 visionem PLAY per veure com
queda
10 posem PAUSE + REC just on volem
enganxar el següent fragment
11 tornem al pas 4...

Per inserció
Es tracta d’editar amb més precisió, ja que tenim més control sobre els punts d’entrada
i de sortida de cadascun dels fragments, però per editar per insert cal que la cinta màster en
què editarem estigui pistada (gravada amb barres de color perquè tingui els impulsos de
sincronisme) o gravada amb imatges, perquè l’editatge per aquest procediment no incorpo-
ra els impulsos de sincronisme (correspondència exacta del so i la imatge).
També es fa servir aquest procediment quan volem canviar o reemplaçar imatges i/o
fragments de la banda d’àudio en una cinta ja editada.

92


És necessari disposar d’un magnetoscopi que tingui la funció d’insert.
1. Programem a l’editor el punt d’inici de gravació de l’insert (INSERT IN) i el final
(INSERT OUT).
2. El magnetoscopi quedarà en funció de espera (INSERT+PAUSE).
3. Al lector, hi busquem el principi de les imatges a copiar (PLAY+REW o FF).
4. Un cop localitzades, alliberem la pausa a l’editor (INSERT). Aquest gravarà durant
l’interval programat. Quan arribi al final passarà automaticament a la funció d’espera
(INSERT+PAUSE).
5. Al magnetoscopi lector tornem a seleccionar el següent grup d’imatges i repetim el
procés.
6. De tant en tant és recomanable que es revisi el muntatge, per fer-ho sortim de la
funció insert amb STOP.
7. Busquem les imatges gravades a l’editor (PLAY+REW) i revisem com va quedant.
Més endavant veurem com optimar l’edició per insert mitjançant la utilització de taules
d’editatge o ordinador.

Passos magnetoscopi lector magnetoscopi editor
1 inici d’insert INSERT IN + INSERT
OUT fi
2 INSERT+ PAUSE
3 buscar l’inici de les imatges per copiar
4 un cop localitzades pitgem PLAY alliberem PAUSE
5 tornem a buscar imatges per copiar alliberem PAUSE
6 un cop localitzades pitgem PLAY alliberem PAUSE
7 ...i així fins a acabar... STOP per sortir d’INSERT

8. Si el magnetoscopi editor disposa de la funció MEMORY, busquem en la cinta màster
on ha d’acabar l’insert i posem el comptador a 0000, fem la gravació i en arribar a 0000 es
desactivarà automàticament.

Sonoritzem

Doblatges de so
En els nostres videogrames, a més de les imatges, hi ha música, diàlegs o comentaris.
Per poder modificar-los o introduir-ne de nous cal realitzar una sèrie de processos similars
a l’edició d’imatges, per bé que ara només treballarem amb la banda d’àudio.

Posar veu en off: (Possibilitat 1: magnetoscopi + micro):
El magnetoscopi ha de tenir entrada de micro i la funció d’insert d’àudio (audiodub).
1. Preparem el micro connectat al magnetoscopi i comprovem que estigui ON i, si pot
ser, sobre d’un trípode de micro per evitar sorolls.

93


2. Visionem les imatges (PLAY).
3. Quan arribem a l’inici de les imatges on volem inserir nou àudio (millor dos segons
abans) pitgem PAUSA+PLAY.
4. Preparem la inserció d’àudio (DUBBING+PAUSE).
5. Alliberem PAUSE i llegim el text .
6. Acabada la lectura aturem la gravació (STOP).
7. Rebobinem i comprovem que el so ha entrat correctament.
8. I si queda bé podem continuar l’operació.

Introduir-hi música:
1. Preparem la connexió per línia del reproductor d’àudio (casset, CD...).
2. Visionem les imatges (PLAY).
3. Quan arribem a l’inici de les imatges en què volem inserir nou àudio (millor dos
segons abans) pitgem PAUSE+PLAY.
4. Preparem la inserció d’àudio (DUBBING+PAUSE)
5. Busquem en la cinta o el CD el fragment musical a gravar i al moment adequat allibe-
rem PAUSE en el magnetoscopi (INSERT d’àudio).
6. Acabada la gravació aturem la cinta (STOP).
7. Rebobinem i comprovem que el so ha entrar correctament.
8. I si queda bé podem continuar l’operació.
9. Si es tracta de posar musica contínua no podem anar aturant la gravació perquè s’hi
evidenciarien els empalmaments, és preferible seleccionar una peça que duri el mateix que
les imatges i copiar-la tota seguida.

Posar veu en off i música
S’afegeix una taula de so a la configuració.
1. Es connecta el micro a l’entrada (IN micro) de la taula i el reproductor àudio a l’entra-
da (line IN) de la taula.
2. La taula mescla la informació sonora provinent de les diverses entrades, aquesta
informació sonora surt mesclada per la línia màster (line OUT) i la podem enviar directa-
ment al magnetoscopi (audio IN).
El procés d’insert d’àudio es el mateix que quan posem música.

Còpies
Un cop hem editat i sonoritzat ja tenim el màster del videograma.
Si volem fer-ne còpies sempre caldrà fer-les a partir d’aquest, per tant, ha de quedar
molt ben arxivat.

94


Edició de vídeo per ordinador i vídeo digital

Consideracions generals per a l’edició de vídeo per ordinador

El problema de la quantitat d’informació
El principal problema del vídeo sobre ordinador és la immensa quantitat d’informació
que cal memoritzar. Si tenim en compte que un frame de vídeo equival a una imatge d’ordi-
nador de 768 x 576 píxels, i que cal més de un mega per emmagatzemar una sola imatge,
necessitaríem de 25 a 50 megues per un sol segon de vídeo. Amb un disc d’1 gigabyte en
tindríem per a vint o trenta segons. A més, s’ha de considerar la velocitat dels processadors
que siguin capaços de fer passar imatges amb molta informació a 1/25 de segon. Per resol-
dre aquest problema es fa servir la compressió de la informació aconseguint reduir, mitjan-
çant algoritmes, la quantitat d’informació necessària.

Els principals formats de compressió
• Video for Windows:
Sistema de compressió creat per Microsoft l’any 1992 que només necessita programari.
Crea fitxers amb extensions avi. La resolució acostuma a ser d’una part de pantalla i pot
funcionar a diferents imatges per segon. A l’actualitat és dels més estesos si bé sembla que
perdrà una part del seu domini.
• Quicktime
Sistema de compressió creat per Apple l’any 1991 per a Mac. També hi ha una versió
per a Windows. Crea fitxers anomenats movies amb extensió mov.
• MPEG-1
Establert el 1992, MPEG-1 (Moving Picture Expert Group) està pensat com a distribu-
ció de vídeo sobre diferents suports informàtics: CD-ROM, Internet...
Té una qualitat semblant al VHS (358 x 255) i una compressió en què a partir d’unes
imatges-índex s’acaben de construir les dels cantons.
• MPEG- 2
Format superior al MPEG-1 amb una resolució PAL (720 x 485), pensat per a la televisió
digital. És el format amb què emeten les diverses plataformes digitals de satèl·lit i el cable.
• M-JPEG
Format pensat per a l’editatge de vídeo. Parteix de la suma d’imatges JPEG, per la qual
cosa necessita una gran capacitat d’emmagatzemament i una velocitat ràpida.

Les targetes de captura de vídeo
Cal no confondre el que és una targeta de vídeo de l’ordinador, la qual ens permet
veure les diferents informacions de l’ordinador sobre una pantalla (la resolució en píxels,
els colors, etc.), del que és una targeta capturadora de vídeo, que comprimeix o descompri-
meix el senyal de vídeo analògic i el transforma en fitxers de vídeo digital.
Hi ha diversos formats de compressió de vídeo que no necessiten targeta de descom-
pressió (Video for Windows, Quiktime ). En el cas del MPEG, de vegades també és pot
visionar sense targeta (MPEG per a soft).

95


Les principals targetes de captura i edició de vídeo funcionen amb el format mjpeg.
Són targetes de tipus plug & play, és a dir: sobre W-95, un cop instal·lades, són recone-
gudes pel programa.
Així com en alguns casos porten incorporada la targeta de so, en d’altres funcionen
amb la targeta de so de l’ordinador (Soundblaster, etc.).
Actualment, al mercat hi ha un gran nombre de targetes si bé les més recomanables són
tres:
• miro dc-30, dc-20, dc-10
• fast av-master
• truevision bravado 1000

El programari
Un editor de vídeo no-lineal és un programa que permet crear un clip de vídeo a partir
de fitxers de so, imatge fixa, i vídeo. Mitjançant una targeta de compressió pot capturar
seqüències de vídeo, imatge fixa o àudio.El funcionament és semblant al de qualsevol
programa informàtic. En unes carpetes es va emmagatzemant el conjunt de clips, que
posteriorment seran tractats sobre una carpeta d’edició.
La carpeta d’edició consta d’un conjunt de línies en què s’organitzen els diversos clips.
Les línies poden ser de vídeo, àudio, o transicions de vídeo.
Les transicions són, a més de les clàssiques de vídeo (fosses, o cortines), moltes altres
de tipus digital (mosaics, cortines amb efectes, pàgines que s’obren, etc.).
Les línies de vídeo poden tractar-se amb un gran nombre d’efectes (variació de la
velocitat, sobreimpressions, filtres, etc.).
Les línies d’àudio permeten controlar en tot moment el volum i, si és estèreo, la direc-
ció dels canals.
Si bé s’acostuma a fer servir dues línies d’àudio i vídeo, hi ha un gran nombre possible
de línies (fins a 99 en alguns programes) per fer sobreimpressions i altres efectes.
Moltes de les targetes porten incorporat un programa per editar vídeo. En general el
programa més estès i utilitzat és l’Adobe Premiere, el qual s’inclou en la compra d’algunes
targetes; d’altres fan servir programes propis o bé l’Ulead Media Studio Pro. En moltes
revistes i a Internet, hi podeu trobar versions limitades d’aquests programes.

El maquinari
Les prestacions de maquinari que ha de tenir l’ordinador van evolucionant moltíssim, i
contínuament surten noves prestacions. Els requisits mínims i recomanables per a una
edició no-lineal en l’actualitat en entorn PC serien els següents:

Ha de tenir Indispensable Recomanable
PROCESSADOR PENTIUM PENTIUM MMX,
PENTIUM II
RAM 32 Mb. 64 Mb
VELOCITAT 166 Mhz. 200 Mhz.
TARGETA VÍDEO 2 Mb 4 Mb
TARGETA ÀUDIO 16 bits 16 bits

96


Ha de tenir Indispensable Recomanable
DISC DUR SISTEMA 1 Gb 2 Gb
OPERATIU
DISCS DURS
SCSI 2 4 (Ultra Wide)
TARGETA TIPUS SCSI ADAPTEC-2940 ADAPTEC-2940
ULTRA-SCSI ULTRA WIDE-SCSI

Recomanacions a l’hora de comprar un ordinador per a estació de vídeo
• Cal tenir en compte que actualment només amb el disc dur ide del sistema no n’hi ha
prou. Per funcionar bé és recomanable disposar d’una targeta scsi que doni major
velocitat de transferència i un disc extern connectat a la targeta scsi, si és possible del
tipus utlrawide.
• Quant a la quantitat de temps de vídeo de què podem disposar, això dependrà de la
compressió amb què treballem. Si fem servir una compressió de 1.500 Kbytes/segon,
que equival a una bona qualitat VHS, disposarem de 10 a 15 minuts per cada gigabytes.
Cal tenir en compte que, si treballem en W-95, només podrem tenir discs de fins a 2, de
manera que haurem de fer particions quan comprem discs superiors.
Seria preferible disposar d’un ordinador només per fer aquesta feina a fi de no barrejar
configuracions i programes.

El vídeo digital
A l’hora de descriure aquests processos d’editatge de vídeo per ordinador hem partit
sempre d’un senyal de vídeo analògic, que, mitjançant una targeta, és convertit en un fitxer
de tipus digital. El vídeo digital comporta un seguit d’avantatges. El primer és que per més
que hi tractem i fem còpies mai no perd qualitat de generació, com succeeix amb el vídeo
analògic.
D’altra banda no cal fer una edició lineal com en l’analògic, sinó que es fa d’una mane-
ra no-lineal. Pots començar per on vulguis i anar retallant o enganxant el que vulguis.
Una altra característica és la seva interactivitat amb altres programes. Així, des de
l’ordinador podem fer un munt de coses: els títols des d’una paleta gràfica, exportar una
imatge del vídeo i fer-hi retocs fotogràfics, fer la locució sobre l’ordinador i donar-li un
efecte de reverberància a la veu, etc.

El DV, el DVD i altres formats
A l’actualitat han sortit uns nou formats d’adquisició de vídeo íntegrament digitals.
El DV o Digital Vídeo és un format vídeo digital que s’adreça al mercat de consum dels
enregistraments. Ara com ara hi ha poques targetes que funcionin amb el format DV, tan-
mateix s’espera que les grans marques vagin component i presentant al mercat estacions de
treball d’edició digital per ordinador en format DV.
El DVD és un nou sistema d’emmagatzematge de vídeo, àudio, i informàtica. Pretén ser
el substitut dels CD-ROM, del CD-AUDIO, i dels VTR de vídeo, tot plegat en un sol aparell
amb un potencial multimèdia enorme.
Als nostres dies es parla de moltes possibles novetats sobre suports i formats de vídeo
digital: el VHS digital, que podrà ser compatible amb l’antic VHS, un tipus de DVD on no

97


caldrà comprar les pel·lícules sinó llogar-les des de casa mitjançant el cable, càmeres de
vídeo en format MPEG que poden transferir vídeo directament a l’ordinador, etc.

El vídeo sobre Internet i el cable
Un dels aspectes que més ha evolucionat als darrers anys rau en la transmissió de
vídeo digital. La compressió en format MPEG-2 ha permès enviar molts més canals de
televisió per satèl·lit i crear les plataformes digitals amb centenars de canals de televisió.
Així mateix, Internet ja comença a emetre senyals de vídeo, i, a banda de transmetre fitxers
avi o mov, també és possible veure, amb una qualitat molt minsa, televisió en temps real.
Cal esperar que en poc temps, arran de la implantació del cable, es podrà transmetre vídeo.

Els mitjans audiovisuals i el futur digital
Tots aquests canvis estan unificant cada cop més els procediments de treball amb els
mitjans audiovisuals. Actualment, amb una sola eina (l’ordinador) podem fer les mateixes
feines que abans fèiem amb un munt d´aparells (casset, taula de so, dos vtr, tituladora,
etc.).
És previsible que cada cop puguem interactuar més amb els diferents mitjans
audiovisuals en una sola plataforma multimèdia (fotografia, dibuix, so, imatge... )
Alhora, estarem intercomunicats en totes. Podrem presentar els nostres treballs d’escola
arreu del món tal com son les pàgines web actuals incorporant-hi àudio, vídeo, animacions, etc.
Els mitjans audiovisuals i la informàtica s’han unificat i es tendeix cap a un futur de
comunicacions multimèdia en formats digitals.

98

Orientipassos

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Orientipassos

Ähnlich wie Orientipassos (20)

Mehr von Glòria

Mehr von Glòria (20)

Orientipassos