1. Kevin Mas Pérez i Gladis Jareño Jiménez.
T-2 Sistemes operatius i gestió de xarxes.
T-2 Sistemes operatius
i gestió de xarxes.
1. Introducció
Tots els tipus electrònics necessiten un sistema operatiu per funcionar.
Hi ha un sistema operatiu apropiat per a cada finalitat.
• El sistema operatiu més utilitzat en els ordinadors de tot el món es el
Windows. És un SO comercial que té diferents versions. Aptes per a ús
domèstic o empresarial. Hi ha una versió <reduïda> de Windows
Windows Mobile. Que es fa servir en els dispositius mòbils:PDA,
Telèfons mòbils, etc.
• En àmbits més reduïts s’utilitza el sistema Mac OS, sobretot en el món
del disseny, la creació musical o de vídeo i les arts gràfiques.
• El sistema linux, cada cop mes utilitzat per les administracions i en els
àmbits educatius, te l’avantatge que es gratuït.
• Moltes PDA utilitzen un altre SO: el Plam OS.
• Un altre SO utilitzat en dispositius mòbils es el Symbian, creat per una
agrupació d’empreses de telefonia mòbil.
2. Sistemes operatius (SO)
Un ordinador es un sistema complex que s’estructura en diverses capes:
• El sistema operatiu conte les instruccions i els programes basics
necessitats per interactuar amb l’ordinador.
• Sobre el sistema operatiu s’instal·len els programes i les aplicacions
que permetran donar funcionalitat a l’ordinador.
• L’últim nivell el formen els usuaris que interactuen amb l’ordinador.
Definició i estructura
El sistema operatiu es el programa que efectuen la gestió dels
processos basics d’un sistema informàtic, i permet l’execució normal de
la resta de les operacions.
El sistema operatiu s’estructura en els mòduls següents:
• El nucli s’encarrega del control de la resa dels mòduls.
• L’administració de memòria s’encarrega d’assignar de manera
ordenada un espai de memòria RAM.
• El sistema d’entrada i sortida s’encarrega de controlar els
diferents dispositius connectats a l’ordinador, funcionen de
manera simultània.
• L’administració de fitxers s’encarrega de la creació modificació
eliminació i localització dels fitxers necessaris per treballar.

2. Kevin Mas Pérez i Gladis Jareño Jiménez.
T-2 Sistemes operatius i gestió de xarxes.
Un sistema operatiu per a cada necessitat
No tots els sistemes operatius son iguals. Estan dissenyats i adaptats de
manera especifica per funcionar amb el màxim rendiment els aparells
electrònics als quals serveixen.
SO de processament SO multiprogramació SO multiusuari
per lots
En aquests sistemes Són sistemes que S’han dissenyat perquè
operatius les tasques es suporten dues o mes diversos usuaris
processen una a una. La programacions accedeixen
primera tasca que arriba paral·leles. Els simultàniament a un
al processador es la administradors de sistema. Això se sol fer
primera que s’atén memòria i d’entrada i des de diversos
sortida controlen que no terminals d’accés.
hi hagi conflictes entre
ells.
Controladors de dispositiu
Els controladors són programes específics per a la comunicació entre el
dispositiu i el sistema operatiu. Hi ha un controlador per a cada SO i perifèric.
3. El So windows Accés per desinstal·lar un Control de les xarxes a
programa, per exemple. Cal què està connectat a
visitar-lo per desinstal·lar l’equip, ja sigui de
aplicacions que no fem cable o wifi.
servir gaire.
Accés al Central de
seguretat, on es controla el
tallafoc per evitar accessos
indesitjats.

3. Kevin Mas Pérez i Gladis Jareño Jiménez.
T-2 Sistemes operatius i gestió de xarxes.
L’administració de l’equip: la consola d’administració
Un altre lloc des del qual podem administrar l’equip al Windows és
la consola d’administració. s’hi accedeix fent clic amb el boto dret
del ratolí sobre la icona. El meu ordinador de l’escriptori, i escollint
l’opció Administrar.
4.El SO Linux
Tot el sistema de fitxers surt d’una ruta anomenada arrel. Símbol
<</>>, a linux les unitats no s’anomenen amb lletres, sinó que
prenen noms de carpetes.
Mode consola
El Linux no es un sistema operatiu gràfic, totes les tasques es poden fer en
mode terminal.
Per al seu control, el sistema compta amb alguns comandaments que en
permeten l’ús en mode terminal.
Cada distribució de Linux té les seves pròpies aplicacions.
5.Usuaris i Grups
Usuaris
Els SO moderns són sistemes segurs amb usuaris, grups d’usuari i permisos i
privilegis a nivell d’usuari i grup. Cal identificador d’usuaris i una
contrasenya.
Grups
Els usuaris pertanyem a grups, hereten els permisos.
• Alguns grups predeterminats pel sistema, com el d’administradors,
modificar paràmetres del sistema operatiu.
• El grup d’usuaris avançats només pot instal·lar i desinstal·lar
aplicacions certificades per Microsoft.
• El grup d’invitats, l’usuari invitat d’estabilitat, pot accedir a les carpetes a
través de la xarxa.
Permisos sobre fitxers i carpetes
Al Windows botó del ratolí sobre un fitxer qualsevol i esculls l’opció Propietats,
Permisos definir els permisos que els usuaris tindran sobre el fitxer seleccionat.
Operatiu Linux definir els permisos dels fitxers clic botó dret del ratolí Permisos.
Sistemes d’administració de xarxes d’ordinadors.
Estem acostumats a veure equips informàtics amb diferents SO orientats a
l’usuari final, formant el que s’anomena estacions de treball. Aquests
ordinadors s’uneixen alhora constituint xarxes d’àrea local i accedint a Internet.
El SO Windows l’anomenen directori actiu. Els altres SO solen configurar
aquest sistema d’administració mitjançant directoris LDAP.

4. Kevin Mas Pérez i Gladis Jareño Jiménez.
T-2 Sistemes operatius i gestió de xarxes.
L’administració d’aquests sistemes se simplifica molt, ja que un grup
d’administradors de sistemes es l’encarregat de donar d’alta els usuaris,
d’assignar-los els permisos i de mantenir el directori al dia.
Les directives de grup
En xarxes Windows, les directives de grups ens permeten controlar la
configuració en una xarxa per a un grup d’usuaris.
Mitjançant les directives de grup es possible:
• Proporcionar un aspecte d’escriptori comú a tots els equips connectats a
la xarxa.
• Adreçar carpetes
• Controlar la seguretat de manera que els usuaris no puguin instal·lar
aplicacions.
• Controlar l’accés de determinats grups d’usuaris als continguts allotjats a
la xarxa.
• Controlar algunes accions que es duran a terme que l’usuari entre a la
xarxa o quan es desconnecti.