entrevista en vincles, revista de la cambra de comercio de barcelona

2. CATALUNYA COMERCIAL
DISSENY AMB NOM PROPI
Els dissenyadors lluiten per fer-se
un lloc en un mercat difícil
Moda
‘made in
Barcelona’
Glamur, desfilades, top models, càmeres, focus, sessions fo-
togràfiques... Sovint ens quedem amb la cara més superficial
de la moda, allò que surt a les revistes de tendències. Però hi
ha molta gent i molta feina al darrere. Molts dissenyadors que
treballen per fer-se un nom i sobretot per aconseguir vendre
les seves peces. No és fàcil en una societat envaïda d’establi-
ments de grans cadenes de distribució i amb poc espai per als
nous creadors. En una ciutat amb nou escoles de moda, noms
com Txell Miras, Jose Castro, Teresa Helbig, Josep Abril o Ce-
cilia Sörensen treballen per enfilar el seu negoci.
57
DESEMBRE 2008

3. CATALUNYA COMERCIAL DISSENY AMB NOM PROPI
TREBALLAR PER ALTRES DISSENYADORS APORTA L’EXPERIÈNCIA NECESSÀRIA
PER ARRIBAR A ESTABLIR UNA EMPRESA PRÒPIA
E n el camp de la moda, igual que en altres disciplines “Si abans el somni era arribar a ser un gran modista, ara
artístiques, per triomfar no n’hi ha prou amb tenir hi ha altres tipus d’empreses que atrauen els estudiants, com
talent. Cal treballar molt.Tot i així, moltes vegades Mango o Inditex”, afegeix Guido Guaschino, director de
l’esforç no es veu recompensat. Dibuixar, crear, produir, desenvolupament corporatiu de l’Escola Superior de Disseny
mostrar i arribar a vendre les peces és una cadena complicada (ESDi).“No volem que la moda acabi coincidint amb les
i feixuga. La il·lusió i les ganes fan que alguns se’n surtin passarel·les. Sí que hi ha d’haver moments de promoció, però
i aconsegueixin que la seva roba vesteixi la gent del carrer. la moda també és a les grans cadenes de distribució”. Per
Barcelona concentra nou escoles de disseny de moda, a ESDi, la clau és que l’escola estigui a prop de la indústria.
de les quals cada any surten uns 200 titulats en aquesta Heredero afegeix que sembla que només hi hagi dues
especialitat. En general, el primer pas no és crear la pròpia alternatives: o ets dissenyador emergent o treballes per
col·lecció, molts no ho faran mai, sinó que treballaran per a la gran distribució. Són dues opcions molt correctes però
altres marques o dissenyadors.Aprendran diferents maneres n’hi hauria d’haver una tercera. Segons explica, el problema
de crear. Experimentaran. Coneixeran gent del sector: clients és que “falta teixit industrial i comercial perquè els
i proveïdors. Oscar Heredero, director de disseny gràfic dissenyadors consagrats puguin vendre i crear empreses
i moda de l’Institut Superior de Disseny (IDEP) i portaveu mitjanes on donar feina a altres professionals”.
de la Plataforma d’Escoles de Moda de Barcelona, critica que Mireia González, coordinadora dels estudis superiors
en el món de la moda sovint s’ha considerat que tothom ha de moda de l’IDEP, afegeix que la gran majoria de creadors
de muntar un negoci propi.“És una situació absurda”. Ni catalans tenen empreses de menys de 10 treballadors i no
tothom té els diners ni l’empenta per fer-ho. poden donar feina als recent titulats.“Les escoles podem
58 DESEMBRE 2008

4. CATALUNYA COMERCIAL
DISSENY AMB NOM PROPI
Segons Miras, un dissenyador que s’estableix pel seu
x
compte necessita empenta, seriositat i tenacitat, i comenta que
quan es comença en aquest món “el més difícil és aconseguir
clients i que et paguin”. Per això, Miras aposta per una
política de despeses mínimes per adaptar-se als alts i baixos
formar millors dissenyadors, però si no hi ha llocs on puguin del negoci. La creadora treballa des del seu estudi a Terrassa
guanyar experiència, conèixer gent amb diferents perfils en tot allò relacionat amb el producte, des del disseny, els
i fer networking que els serveixi per muntar el seu negoci, teixits i els primers patrons fins al control de qualitat del
no solucionem res”, diu González. producte final. Una altra persona s’encarrega de la gestió i les
relacions externes. Subcontracta la comptabilitat, el patronista
L’experiència com a millor arma industrial i la producció. Per la comercialització, també
compta amb showrooms externs, ja que Miras ven a països de
La dissenyadora catalana Txell Miras, que des de 2004
combina la feina per a la seva marca i per a la línia femenina tot el món, des d’Holanda a Nova Zelanda.A més, es poden
de Neil Barret, on va començar el 2003, considera que comprar les seves creacions a través d’una botiga en línia.
“és interessant treballar per altres dissenyadors per conèixer Miras ha rebut diversos reconeixements a la seva carrera.
com funciona el mercat i la producció. La formació a Va ser finalista al premis Botón de Mango i va rebre l’any
l’escola aporta una base, però crear un marca pròpia està 2006 el premi Barcelona és Moda al millor professional,
molt relacionat amb el món de l’empresa. Es necessiten guardó que l’any següent va recaure en Jose Castro. Castro
coneixements en màrqueting, gestió d’empresa, comerç és un dissenyador amb una llarga trajectòria professional.Als
internacional…”.“A Barcelona hi ha bones escoles nombrosos reconeixements, com el de formar part de la
i empreses però jo sempre he vist molt interessant tenir Fédération Française de la Couture, s’hi ha sumat recentment
alguna experiència en alguna de les capitals de la moda el premi Marie Claire al millor dissenyador de l’any.
com París o Milà”, afegeix Miras que també ha estudiat Dels treballs de Castro, segurament el més conegut
i treballat a la ciutat italiana. és el de l’empresa Desigual.Tot i que està satisfet amb les
Nou escoles, una plataforma
Barcelona compta amb nou escoles de disseny de moda que posicionament de Barcelona com a referent en formació de moda;
ofereixen diferents models de formació i titulacions. Hi ha tres impulsar el futur dels alumnes de disseny de moda; i ser part
centres associats a universitats, com són BAU Escola Superior de activa en la presa de decisions relatives a la moda de Barcelona.
Disseny, l’Institut Superior de Disseny (IDEP) i l’Escola Superior L’ESDi, que des de 1992 està associada amb la Universitat Ramon
de Disseny (ESDi). Els centres que cursen estudis superiors de Llull, compta amb una particularitat. És l’única escola catalana
disseny, segons el perfil d’ensenyament, són l’Escola Superior de que ja s’ha incorporat aquest curs acadèmic al pla de Bolonya,
Disseny i Art Llotja i l’Escola Superior de Disseny i Moda Felicidad nom amb què es coneix l’Espai Europeu d’Educació Superior. I,
Duce. I finalment, l’Istituto Europeo di Design, l’Institut Català de per tant, els alumnes aconseguiran, després de quatre anys, un
la Moda, l’Escuela Guerrero o l’Escola de la Dona, que depèn de la grau oficial universitari. “El disseny ha arribat a l’altura d’altres
Diputació de Barcelona, tenen plans d’estudis amb títols propis. disciplines, com l’economia i el dret”, apunta Guaschino.
Tot i que cadascuna té un perfil concret i diferenciador, van decidir El nou pla d’estudis té moltes similituds amb el que ja aplicava
ajuntar-se per crear una plataforma. Segons el seu portaveu, l’ESDi, basat en el model britànic en què es busca un equilibri
Oscar Heredero, la iniciativa va néixer amb la voluntat “d’unir-nos entre els coneixements abstractes, les matèries instrumentals
per ser escoltats. I de moment ha funcionat bastant bé. Tenim més (passar de la idea al producte) i les capacitats creatives. Entrar
fluïdesa per contactar amb les institucions”. al procés de Bolonya aporta mobilitat a nivell d’estudis i de feina,
Des de l’ESDi, Guido Guaschino confirma que les escoles van i obre el disseny al món universitari. “Això farà canviar la figura
posar-se d’acord en tres reivindicacions bàsiques: millorar el del dissenyador”, conclou.
59
DESEMBRE 2008

5. CATALUNYA COMERCIAL DISSENY AMB NOM PROPI
ELS DISSENYADORS CATALANS, AMB DIFICULTATS PER VENDRE A CASA,
S’OBREN ALS MERCATS INTERNACIONALS
seves creacions per aquesta marca de roba jove, el pròxim col·lecció per falta de recursos.“S’ha de tenir una actitud
mes de gener posarà punt i final a aquesta etapa per dedicar- madura i dir no quan no es pot arribar a tot”.
se a altres projectes. El creador gallec establert a Barcelona El dissenyador gallec, que s’ha format a Barcelona
ha treballat per marques com Dolce&Gabbana,Alexander i a Londres, critica que a la capital catalana “s’ha ajuntat
McQueen, Givenchy i Miró Jeans, entre d’altres, i ha desfilat la política i la moda i això no crec que dugui a bon port. La
en tres ocasions a la Setmana de la Moda de París. discontinuïtat en les passarel·les afecta la creativitat”. Per
Castro aposta per l’experiència, ja que “és una arma Castro,“falta una passarel·la independent que s’autofinanci,
d’aprenentatge”. Opina que abans de muntar una empresa i les ajudes haurien d’estar gestionades de forma externa
pròpia, s’ha de treballar per altri, per agafar maduresa i per per especialistes del sector”.
arriscar. Mentre tira endavant les seves pròpies col·leccions,
Disseny a mida
Castro treballa des del seu estudi com a freelance per altres
empreses, com Serpelsa.Això representa el 85 % del volum Un cas singular és el de Teresa Helbig, que va començar per
de feina,“és del que visc.A la meva col·lecció hi dedico poc casualitat en el món de la moda. Ella treballava en el sector de
temps”.A l’empresa hi han arribat a treballar 10 persones, l’aparadorisme i la costura l’ha apresa de la seva mare, que és
però ara només són Castro i dos dissenyadors més. Segons modista. Després de fer-se un vestit per assistir a una boda, la
els projectes, contracta més o menys gent. propietària d’una botiga li va demanar que confeccionés una
En aquesta professió “fa falta màrqueting per vendre’t com petita col·lecció per vendre-la al seu establiment. De mica en
a concepte, que el teu nom es revalori i que soni”, assegura mica va començar a vendre i el creixement va ser un procés
Castro.“Desfilar a París va ser una inversió, ho he pagat tot natural.“A mi sempre m’ha funcionat el boca-orella”, apunta
amb els meus diners, però no m’imaginava que fos tan dur. És Helbig, que explica que en aquesta feina et trobes moltes
un risc anar contrarellotge. I a la tercera he hagut de parar”, dificultats,“però la il·lusió t’ajuda a anar superant-les”.Al
comenta recordant que no va poder presentar la seva última principi, el que trobava més complicat era comprar les teles,
60 DESEMBRE 2008

6. CATALUNYA COMERCIAL
DISSENY AMB NOM PROPI
1. Model d’aquesta temporada de Txell Miras desfilant 2. Una creació de Jose Castro per la temporada de primavera i estiu de 2009 de la
col·lecció Kaleidoscopi, que no va poder presentar a cap passarel·la per falta de recursos 3. Un vestit que Teresa Helbig proposa per ocasions
especials 4. Imatge de la marca Josep Abril 5. Cecilia Sörensen vol plasmar un estil molt personal a les seves creacions
A la botiga Comité, al Raval de Barcelona, s’hi poden trobar les creacions de Cecilia Sörensen i cinc joves dissenyadors més
perquè en les seves creacions s’utilitzen teixits força cars. amb un punt romàntic i pensat per a una dona amb ganes
Actualment treballa amb un equip d’entre 10 i 12 persones d’estar guapa i de despuntar”. Les que escullen els seus vestits
al taller situat al pis de sota de la seva botiga i showroom de per casar-se són dones que no volen “anar de princeses” el
Barcelona. Cada any confecciona dues col·leccions de vestits dia de la seva boda, que tenen clar què volen i que valoren
de festa o “d’ocasió” com prefereix anomenar-los Helbig, més portar una peça d’autor.
una de núvia, amb unes 35 peces per col·lecció.També ha I si Teresa Helbig vesteix les núvies, Josep Abril, els
obert al públic el showroom de premsa de Madrid i punts de nuvis.“Moltes vegades li pregunten a la Teresa: i al nuvi,
venda a altres ciutats espanyoles.“M’agrada molt el contacte com el vestim? Llavors em vénen a veure a mi”, comenta
amb el client i personalitzar el producte”. Per això aposta per Abril. És que el creador català, a part de firmar la seva
una forma de treballar en què “tot estigui molt treballat, tallar col·lecció per a home, d’ocupar-se de la línia masculina
les peces una a una, que sigui molt artesà”.“Vull mantenir d’Armand Basi, de dissenyar complements per a Fosco,
aquest esperit, el d’un vestit que és gairebé una joia”. de fer una línia d’uniformes i de realitzar altres tasques
Segons Helbig, a la dona catalana li costa més comprar com assessorament personal o consultoria, també
aquests vestits, potser perquè no hi ha tantes ocasions per confecciona sastreria a mida. De fet, un dels seus projectes
posar-se un vestit de festa com a Madrid, on hi ha més festes de futur és obrir una botiga de roba a mida, on es vengui
i més gent famosa.Tot i això, està contenta de com funciona també la seva col·lecció i altres marques.
l’empresa, l’il·lusiona el que fa i s’emociona quan vesteix Josep Abril, que porta més de 17 anys treballant com
estrelles internacionals com l’actriu Rosario Dawson. Després a dissenyador, assegura que, a la llarga, si vols fer el que
d’haver desfilat en dues ocasions a la nova passarel·la 080 de t’agrada, t’has de muntar la teva pròpia empresa. Ell la va
Barcelona, el seu somni és desfilar a París, però per arribar-hi obrir el 1996. Però per aconseguir-ho, creu que es necessita
admet que ha d’estar molt preparada. una estructura seriosa i un component empresarial.“Els grans
Helbig defineix el seu estil com “molt femení, glamurós, dissenyadors que triomfen solen tenir al darrere la figura d’un
61
DESEMBRE 2008

7. CATALUNYA COMERCIAL DISSENY AMB NOM PROPI
LES ESCOLES DE BARCELONA GRADUEN CADA ANY
UNS 200 ESTUDIANTS DE MODA
Barcelona, la millor botiga del món?
empresari, amb qui moltes vegades hi ha un vincle d’amistat
o d’amor. Sempre va emparellat: dissenyador i empresari”. Barcelona és com un laboratori de nous creadors; molts
“Crear una empresa tan bon punt se surt de l’escola estableixen a la ciutat els seus estudis, tot i que els seus
és una bogeria i és inviable per a la majoria de la gent”, mercats estiguin sovint a l’estranger. Segons Josep Abril,
afegeix Abril, que també aconsella que primer s’ha de “Barcelona no és una gran consumidora del propi producte
treballar per altri durant uns quants anys.Tot i que assenyala i el turisme tampoc ve a comprar roba”. Però el principal
que les empreses “s’han d’escollir molt bé, perquè afecten inconvenient és que a la Ciutat Comtal no és fàcil disposar
molt l’estil i enfoquen la manera de fer. Això t’ajuda d’espais on vendre.Abril lamenta que “quant a l’aspecte
a saber què t’agrada. A més, coneixes gent, compradors, immobiliari és impossible trobar un local a bon preu”. La
proveïdors, el mercat...”. dissenyadora finlandesa Cecilia Sörensen ho corrobora:“El
Abril, que recentment ha estat reconegut amb el premi problema és que els lloguers són molt alts. Un local al Raval
Barcelona és Moda al millor professional, explica que és de Barcelona costa el mateix que el seu ‘equivalent’ parisenc,
diferent fer moda per a home perquè “el marge entre fer una Le Marais, el barri on s’instal·len els nous creadors a la capital
cosa diferent o una pallassada és més estret que en dona”. Les francesa, però allí el poder adquisitiu és molt més alt”.
seves creacions sempre són el resultat d’una recerca, d’una Per això Sörensen va obrir amb altres dissenyadors la
inquietud de fer coses noves.Abril vol que portin a botiga Comité l’abril de 2002.
experiències diferents, que no siguin avorrides, que siguin Ella ja comptava amb una reduïda però fidel clientela,
innovadores i a voltes arriscades.“Sempre que sóc davant un que comprava les seves primeres creacions al MerkaFAD.
projecte penso com puc fer-ho diferent. De vegades Aquesta iniciativa que ha servit de llançadora per a
t’equivoques, però l’error és un aprenentatge”, indica. dissenyadors emergents ha estat impulsada per ModaFAD,
62 DESEMBRE 2008

8. CATALUNYA COMERCIAL
DISSENY AMB NOM PROPI
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Bingoshop. Era una barreja de galeria d’art i botiga de moda,
x
però va haver de tancar. La seva idea és fer-ne una versió
nova en aquest local, on també es vendran llibres, revistes...
i tindrà una dependenta pròpia”.
l’associació de moda i imatge de Foment de les Arts Sörensen, que aquest 2008 ha guanyat el premi Barcelona
i el Disseny (FAD). és Moda a l’empresa emergent, comenta que el millor per
“Comité era l’única possibilitat de tenir una botiga donar-se a conèixer és participar en fires internacionals. El
pròpia, ja que d’aquesta manera compartim totes les despeses seu principal mercat és a la seva terra d’origen, Finlàndia, a
que suposa tenir un punt de venda propi”.Viure d’aquesta més de Suècia i Dinamarca.També ven al Japó, Estats Units,
professió és difícil per una qüestió econòmica, ja que s’ha França, Itàlia i Alemanya.“Visc del que exporto”, afirma.
d’invertir una quantitat elevada, però també s’ha de jugar amb El seu estil es defineix sovint com a molt escandinau,
la creativitat. Per fundar la botiga vam escollir la manera més “tot i que allí mai el definirien així”, comenta.“Faig les peces
econòmica”. que a mi o a les meves amigues ens agraden. Intento fer un
Actualment són sis dissenyadors i cada dia de la setmana estil molt personal que destaqui del que es ven a les grans
un d’ells s’encarrega de l’atenció al públic.“Comité és més cadenes. La gent que vesteix la meva roba és gent amb
que una botiga multimarca, perquè els clients saben que som sensibilitat. Les peces tenen formes molt netes, cosa que
els mateixos dissenyadors els qui els atenem”.Això també li funciona molt bé a Catalunya i al País Basc però no a la resta
permet tenir un contacte amb el públic,“s’aprèn molt dels d’Espanya”. Sörensen, que ha crescut en una cultura on el
compradors”.Tot i que prefereix no passar-hi més temps, reciclatge està molt arrelat, també confecciona una part petita
“perquè no m’influeixin gaire les preferències dels clients”. de la seva producció amb roba usada. És la col·lecció
Tanmateix, aquesta iniciativa, com tot, té un final. La Pequeños Héroes, en la qual camises d’home es transformen
pròxima primavera tancarà.“Hi ha tres dissenyadors que en camises de dona i llençols, en vestits.
deixen de fer les seves col·leccions, perquè consideren que no Estratègies creatives per sobreviure en un sector que
compensa l’esforç que fan amb el que guanyen, i els altres dos viu a un ritme frenètic, que combina la part artística amb
no ho tenen clar”. El local es convertirà en un altre tipus l’empresarial, i en què moltes vegades l’èxit es troba fora
l
d’establiment, tot i que Cecilia i els dissenyadors de Comité de casa.
que continuïn hi podran vendre les seves col·leccions.“La
meva parella va regentar durant un temps la botiga XXXXXXXX / FOTOS: CEDIDES
Physic, un nou impuls a la producció
Després de la passarel·la Gaudí i altres iniciatives públiques, la solucionat”. “Ara estic més tranquil·la, perquè estic segura
Generalitat ha posat en marxa un pla de dinamització de la que es produiran les peces. Al Physic hi ha un coordinador que
moda catalana que inclou, entre d’altres, el projecte Bressol s’encarrega de tot el procés, només he d’enviar els patrons
(incubadora del talent emergent), la passarel·la 080 i el projecte i els teixits i m’arriba el producte final. Em deixa més temps
Physic. Aquest últim és el que ha tingut més bona acollida entre per al disseny”. A més, el projecte finança entre un 30 i un
els dissenyadors, ja que dóna suport a la producció i a la 50 % de les despeses de participació en fires internacionals.
comercialització. Per a Josep Abril, “el Physic és una idea molt nova, que es va
Cecilia Sörensen només té elogis per al Physic. “Per primera construint a mesura que es va fent”. Valora que té en compte
vegada, la Generalitat va preguntar als dissenyadors: què les necessitats dels dissenyadors i que, com que és elàstic,
necessiteu?”. Per a ella, “el principal maldecap era la producció. es va adaptant a les seves demandes. “Trobar tallers és difícil,
Molts tallers de confecció estan tancant; per cada col·lecció però més complicats són la distribució o l’assessorament.
havia de buscar un taller nou i la qualitat no era sovint la Estem creixent junts i això és el que resulta interessant”,
desitjada. Sempre hi havia problemes i amb el Physic ho he afegeix Abril.
63
DESEMBRE 2008