1. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
La transició és el nom que se li dóna al procés que va comportar
que Espanya es convertís es un estat democràtic. La dictadura va
ser substituïda per una Monarquia parlamentària i es va promulgar
una Constitució (1978)
0. Idees
bàsiques A Catalunya: L’establiment de la democràcia va comportar que
Catalunya recuperés la Generalitat i es va elaborar un estatut
d’autonomia i es van començar a fer eleccions democràtiques
Espanya i Catalunya, durant aquest període, va fer un salt
modernitzador molt important. No només polític, sinó també
econòmic i social
1975 1978 1982 1996
Inicis de la democràcia Consolidació democràtica Governs socialistes
Accés al tron de Joan C. I
Governs d’UCD (Suárez i Calvo Sotelo
Aprovació Constitució Espanyola 4 governs de Felipe González

2. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició democràtica (1975-1979)
1. 1. Immobilistes, reformistes i rupturistes
Panorama polític després mort de Franco
3 OPCIONS O ALTERNATIVES
Continuisme Rupturisme Reformisme
Forces antifranquistes Adolfo SUÁREZ,Fraga
Arias Navarro i
(Platajunta i Assemblea de Areilza, Garrigues
el Búnker (immobilistes)
Catalunya) Osorio (exfalangistes)
i el REI
-Continuació del Trencament amb el
règim franquista franquisme i construcció Creació d’un sistema
transformat en una ràpida d’un sistema polític
Monarquia no
democràtic a “via
democràtic liderat per les
democràtica. forces democràtiques.
lenta”partir de la reforma
No volen transformacions progressiva de les lleis i
importants. Només estan Objectiu: restabliment de la institucions franquistes
disposats a introduir República i l’Estatut de 1932
lleugers retocs (Catalunya)

3. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1978)
(1975-1979)
1. 1. Immobilistes, reformistes i rupturistes
Va triomfar
OPCIÓ REFORMISTA
Gràcies a......
L’aposta del REI per L’acceptació del búnquer
La renúncia de les forces
la democràcia a la democratització del país
rupturistes als seus
objectius inicials
Substitueix Arias per Després que se’ls
Suárez (juny de 1976) garantitzés que no se’ls
Suárez o ells mateixos es van
convèncer que una postura demanaria responsabilitats
intransigent o dura amb el polítiques i que
Es converteix en el franquisme hagués pogut conservarien els seus béns
protagonista i artífex provocar un altra guerracivil
de la Transició
El resultat va ser, doncs, un pacte entre reformistes, rupturistes i immobilistes
que fer una transició tranquil·la a la democràcia

4. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1978)
(1975-1979)
1. 2. La llei de reforma política
Un cop aconseguit un mínim de consens
S’elabora
La Llei de Reforma Política(LRP)
Una llei que basant-se en la defensa la sobirania popular i la democràcia
proposa
L’autodissolució de les Corts franquistes
La supressió d’altres institucions franquistes
Full de Eleccions a Corts democràtiques de caràcter constituent
ruta
Elaboració d’una Constitució
Establiment d’un sistema democràtic a Espanya en forma de Monarquia democràtica
Per les Corts franquistes Per àmplia majoria, escassa oposició
APROVADA 15 de desembre de 1976
Per referèndum 81% vots afirmatius, malgrat que l’oposició més radical va
demanar l’abstenció

6. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1978)
(1975-1979)
1. 3. La construcció de la democràcia
a) El desmantellament del franquisme
En els mesos següents, es desmantella la resta de les institucions franquistes i
es crea un marc democràtic per celebració eleccions constituents
Liquidació de la legislació i institucions franquistes (CNS, TOP, Movimiento)
Amnistia total pels presos polítics del franquisme
Legalització de tots el partits polítics (inclòs el PCE i PSUC)
b) Les primeres eleccions democràtiques 15 JUNY 1977
UCD:creada per Suárez. Aglutina 15 partits d’ideologia demòcrata
cristiana, liberal i socialdemòcrata
AP ( 1990 PP):federació de partits d’antics dirigents franquistes
Partits en ( Fraga Iribarne i López Rodó)
escena
PSOE: socialisme democràtic ( Felipe González i Alfonso Guerra
PCE:(legalitzat abril-77) amb Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri)

7. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1979)
1. 3. La construcció de la democràcia
b)Les primeres eleccions democràtiques
Resultats electorals
Alta participació

8. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1978)
(1975-1979)
1. 3. La construcció de la democràcia
c) La Constitució de 1978
Elaborada per les Corts, per una ponència formada per diputats per tots els partits amb
representació a les Corts
La redacció fou fruit del CONSENS. Va predominar la negociació i l’acord en les qüestions
més cabdals i polémiques. Va haver generositat de totes les opcions polítiques
C Té un caràcter progressista, tot i que és ambigua, per tal que pogués ser assumida tant
A per l’esquerra com per la dreta
R Es defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”.
AEspanya és una Monarquia parlamentària. El rei té només funció representativa
C Estat no confessional
T Àmplia declaració de drets i llibertats individuals i/o col·lectius. Sufragi universal.
E Divisió de poders
R Reconeix la llibertat de mercat (capitalisme), però permet la intervenció de l’Estat en
I la propietat per motius d’interès general
S Preveu un estat autonòmic, que permet a les nacionalitats i regions tenir autonomia
T política, alhora que reconeix les llengües pròpies de cada territori com a cooficials
VA SER APROVADA PER REFERÈNDUM EL 6 DE DESEMBRE DE 1978.
67% PARTICIPACIÓ. 88% VOTS AFIRMATIUS

9. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1978)
(1975-1979)
1.4. A Catalunya: la recuperació de l’autonomia
A Catalunya, durant la Transició no només es reclama la democratització del país, sinó que
també s’exigeix la recuperació de la Generalitat i de l’Estatut (autogovern)
promogut per
Mobilitzacions populars Acció política de l’Assemblea
de Parlamentaris catalans
Campanya “Volem Des de la seva representació
l’Estatut”
11 set. 1976 11 set. 1977 Corts espanyoles
(Sant Boi) (1 milió)
DES. 1977 Restabliment Generalitat provisional
Tots els partits
Pres: Tarradellas Govern d’unitat amb representació
parlamentària,
excepte AP
ELABORACIÓ ESTATUT AUTONOMIA
ESTATUT SAU
Aprovat per les Corts (des. 1979), després de Aprovat àmpliament en referèndum pel
retallar-lo poble català (oct. 1980)

10. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1979)
1.4. A Catalunya: la recuperació de l’autonomia
1.Catalunya és una nacionalitat, constituïda en comunitat autònoma
2.Cooficialitat català-castellà
3.Àmplies competències legislatives i executives, algunes exclusives,
altres compartides en educació, sanitat,obres públiques, ordenació
territorial, justícia o política lingüística i cultural..........
ESTATUT
DE SAU 4.Preveia la creació d’una policia autonòmica (mossos d’esquadra)
5. La Generalitat quedava constituïda per un Parlament (poder legislatiu)
, un president (elegit pel Parlament) i el Consell Executiu, que com el
president tindria funcions executives
6. El finançament s’aconseguiria a través de les transferències de l’Estat
,dels recursos propis i dels impostos cedits total o parcialment
per l’Estat

11. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1978)
1.5. Els obstacles de la democràcia
a) La crisi econòmica i social
La Transició va coincidir amb l’inici d’una crisi econòmica internacional greu
provocada per l’augment del preu del petroli
Va incidir fortament a Espanya:disminució exportacions, retallada inversions
estrangeres, caiguda d’ingressos per turisme i retorn d’emigrants
Crisi industrial i del sector serveis Inflació (20%) Atur (20%)
Dèficit de l’Estat
Important conflictivitat laboral i social molt intensa
PACTES DE LA MONCLOA OCT 1977
Acords entre el govern, els partits de l’oposició, els sindicats i la patronal per fer
front a la crisi

12. ELS PACTES DE LA MONCLOA (octubre de 1977)
Objectius: afrontar la crisi reduint la inflació i aplicant un paquet de reformes
Els costos de la crisi es repartirien de manera equitativa
Mesures
Devaluació de la pesseta
Control despesa pública
Reforma fiscal (impost sobre patrimoni i renda)
Moderació increments salarials Reforma Seguretat Social (millora
pensions, atur, assistència sanitària

13. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
1. Els inicis de la transició (1975-1978)
1.5. Els obstacles de la democràcia
b) L’oposició de l’extrema dreta i l’extrema esquerra
L’extrema dreta, nostàlgica del franquisme, va fer accions violentes a través
d’organitzacions com Guerrilleros de Cristo Rey i Triple A, amb l’objectiu
d’estimular un cop d’estat contra la incipient democràcia
Destaquen l’assassinat de 5 advocat laboralistes d’ideologia comunista al carrer
Atocha i la conspiració militar coneguda com a Operación Galaxia (amb el suport
de militars i diaris ultres –Alcázar-)
L’extrema esquerra, descontenta amb el resultat de la Transició, va
organitzar nombrosos atemptats i segrestos contra les forces armades,
cossos de seguretat i personalitats polítiques.
Destaca: GRAPO I FRAP, i sobretot ETA, que refusava la Constitució de
1978 ja que no concedia el dret d’autodeterminació al País Basc. Va matar
650 persones en 10 anys (1975-985)
A Catalunya, va néixer Terra Lliure, que es va dissoldre al 1995

14. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
2. La consolidació de la democràcia (1978-1982)
2.1.El segon govern d’UCD (1979-1982
Un cop aprovada la Constitució
Convocatòria eleccions legislatives (març 1979)
ESP UCD PSOE PCE AP
Resultats semblants a les anteriors
2n govern d’UCD (Suárez)
CAT PSC PSUC CiU
Continua fent política de consens
Tasca de govern Lluita contra la crisi econòmica, seguint els acords signats als Pactes
de la Moncloa. Destaca la promulgació de l’Estatut dels Treballadors
Crisi del govern de Suárez
Interna : diferències dins de la UCD, entre sectors més dretans i centreesquerra
(socialdemòcrates).Suárez és qüestionat
Causes Externa: fracàs relatiu a les primeres eleccions municipals (abril 1979).
Formació de governs d’esquerres a grans ciutats Derrota en autonòmiques de
Catalunya i P. Basc (1980) Crisi econòmica persisteix. Gran activisme d’ETA.
Dures crítiques d’empresaris i militars. Moció de censura presentada per PSOE

15. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
2. La consolidació de la democràcia (1978-1982)
2.1.El segon govern d’UCD (1979-1982
Dimissió de Suárez
Intent de cop d’estat del 23-F de 1981, que busca
paralitzar el procés democràtic
Substituït per Calvo Sotelo
Llei del divorci Molt polémica Acord Nacional d’Ocupació
Mesures
Oposició del PSOE
Petició d’ingrés a l’OTAN
LOHPA (Llei orgànica d’harmonització Límits a les competències traspassades a les
del procés autonòmic) comunitats autonòmiques, molt mal rebuda
aquestes
Convocatòria noves eleccions Motivades pel desgast del govern i les
(Octubre 1982) lluites internes dins l’UCD
Victòria del PSOE
Fi de la Transició, ja que ara sí la democràcia està consolidada

16. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA( 1975-1986)
3. Els governs de la democràcia (1982-2008)
3.1. L’etapa del govern socialista (1982-1996)
-Majoria absoluta de PSOE. Líder Felipe González. Lema: “Por el cambio”
-Enfonsament del PCE i UCD
Eleccions 1982 -AP apareix com a partit democràtic de dretes (2n partit més votat)
- Consolidació de PNB i CIU
•Abandonament del marxisme.
•Lluita contra la crisi econòmica i incorporació a la CEE
Programa polític•Defensa del “cambio” social: reformes per tal de modernització la
societat i consolidar un Estat del benestar, semblant al de la resta dels
països europeus més avançats (les va fer sobretot en el període 1990-1995)
Reducció inflació
Reformes Reconversió bancària
econòmiques Reformes en les empreses estatals, per fer-
Obra de govern Reconversió les més productives. Va provocar
(1982- 1986) industrial tancament d’empreses, atur i importants
conflictes laborals
Despenalització de l’avortament (en alguns supòsits)
LODE (1985) i LOGSE (1990)
Reformes Reforma de l’exèrcit
socials i Ingrés a la CEE (1986)
polítiques Entrada a l’OTAN (1986) després celebració
referèndum(1986), que va obtenir un “sí” molt ajustat (52,5%)