2. LES DONES I LA REVOLUCIÓ FRANCESA
• Les dones passen a ser subjectes polítics.
• La crítica de la legitimitat dels poders de l’Antic Règim porta
a la crítica de la legitimitat de la dominació sobre les dones.
• Irracionalització de les bases sobre les que es sustenta el
poder sobre les dones amb la resignificació del llenguatge
revolucionari
• Resignificació: desplaçament a nous referents dels termes
que utilitzaven els revolucionaris per atacar l’Antic Règim.
• Les dones presentaran reclamacions davant de Lluís XVI
en els Estats Generals amb els “Cahiers de doléances”.
• Les dones denuncien la Incoherència d’irracionalitzar la
societat jeràrquica , convalidant alhora una jerarquització
del sexes.
• Les dones es constituiran com a “Tercer Estat dintre del
Tercer Estat”.
3. OLYMPE DE GOUGES
• Pseudònim de Marie Gouze, escriptora i política
francesa (Montauban, 1748 - París, 1793).
• Denuncia la no inclusió de les dones en la proclamació
dels “Drets de l’home i del Ciutadà” i escriu en 1791 la
“Declaració dels drets de les dones i de les ciutadanes”.
• Olympe de Gouges comença la Declaració dient:
“Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta
pregunta” i inclou els articles de la “Declaració dels
Drets de l’Home i del Ciutadà” aplicats al cas de les
dones.
• Posar de manifest la il·legitimitat de la dominació
masculina: “qui t`ha donat el sobirà poder d’oprimir el
meu sexe? ... recorre la natura,...i dóna’m, si goses,
l’exemple d’aquest domini titànic”.
4. DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DE
CIUTADÀ LA CIUTADANA
Art.
(1789) (1791, Gouges)
Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. La Dona neix lliure i roman igual a l'home en drets.
I Les distincions socials només poden fundar-se en la Les distincions socials no poden estar fundades en
utilitat comuna la utilitat comuna
La finalitat de tota associació política és la La finalitat de qualsevol associació política és la
conservació dels drets naturals i imprescriptibles de conservació dels drets naturals i imprescriptibles de
l'home. Tals drets són la llibertat, la propietat, la la Dona i de l'Home: aquests drets són la llibertat,
II
seguretat i la resistència a l'opressió. la propietat, la seguretat i, per sobre de tots, la
resistència a l'opressió.
El principi de tota sobirania resideix essencialment El principi de qualsevol sobirania resideix
en la Nació. Cap cos, cap individu, poden exercir essencialment en la Nació, la qual no és res més
una autoritat que no emani expressament d'ella. que la reunió de la dona i l’home: cap cos, cap
individu, no pot exercir l’autoritat que no emani
expressament d’això per a tots: sent totes les
III
ciutadanes i tots els ciutadans iguals davant els
seus ulls, han de ser igualment admissibles en totes
les dignitats, llocs i treballs públics, segons les
seves capacitats i sense altres distincions que les
seves virtuts i el seu talent.
La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no La llibertat i la justícia consisteixen a tornar tot el
perjudiqui a un altre: per això, l'exercici dels drets que pertany a un altre; així, l'exercici dels drets
naturals de cada home no té altres límits que els naturals de la dona no té més límits que la tirania
IV quals garanteixen als altres membres de la societat que l'home li oposa, i aquests límits han de ser
el gaudeixi d'aquests mateixos drets. Tals límits reformats per les lleis de la naturalesa i la raó.
només poden ser determinats per la llei.
La llei només té dret a prohibir els actes perjudicials Les lleis de la naturalesa i de la raó prohibeixen
per a la societat. Res que no estigui prohibit per la totes les accions perjudicials per a la societat: tot
V llei pot ser impedit, i ningú pot ser constret a fer el que no està prohibit per aquestes lleis, sàvies i
alguna cosa que aquesta no ordeni. divines, no pot ser impedit i ningú no pot estar
obligat a fer el que no ordenen.
La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els La llei ha de ser l’expressió de la voluntat general;
ciutadans tenen dret a contribuir a la seva totes les ciutadanes i tots els ciutadans han de
elaboració, personalment o per mitjà dels seus contribuir personalment o mitjançant els seus
representants. Ha de ser la mateixa per a tots, ja representants a la seva formació.
sigui que protegeixi o que sancioni. Com tots els
VI ciutadans són iguals davant ella, tots són igualment
admissibles en tota dignitat, càrrec o ocupació
públics, segons les seves capacitats i sense una
altra distinció que la de les seves virtuts i els seus
talents.
5. DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DE
CIUTADÀ LA CIUTADANA
Art.
(1789) (1791, Gouges)
Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut No s'exceptua cap dona; la dona és acusada,
sinó en els casos determinats per la llei i segons les arrestada o detinguda en els casos determinats per
formes prescrites per ella. Els qui sol·liciten, la Llei. Les dones obeeixen com els homes aquesta
VII expedeixen, executen o fan executar ordres Llei rigorosa.
arbitràries han de ser castigats; però tot ciutadà
cridat o detingut en virtut de la llei ha d’obeir a
l’instant; la resistència el fa culpable.
La llei només pot establir penes estrictament i La llei no ha d'establir més que penes estrictes i
evidentment necessàries; i ningú no pot ser evidentment necessàries, i ningú no pot ser
VIII castigat sinó en virtut d’una llei establerta i castigat més que en virtut d'una llei establerta
promulgada anteriorment al delicte, i legalment anteriorment al seu delicte i legalment aplicada a
aplicada. les dones.
Ja que tot home és considerat innocent fins que Quan una dona ha estat declarada culpable, tot el
hagi estat declarat culpable, si es jutja rigor és exercit per la Llei.
IX indispensable arrestar-lo, tot rigor que no sigui
necessari per exercir un control sobre la seva
persona ha de ser severament reprimit per la llei.
Ningú no pot ser inquietat per les seves opinions, Ningú no ha de ser fustigat per les seves opinions
fins i tot religioses, sempre que la seva més fonamentals, la dona té el dret per a pujar al
X manifestació no alteri l’ordre públic establert per la
cadafal; ha de tenir igualment el de pujar a la
llei. tribuna, sempre que les seves manifestacions no
pertorbin l'ordre públic establert per la llei.
La lliure comunicació de pensaments i d’opinions és La lliure comunicació de les idees i de les opinions
un dels drets més precioses de l’home. Tot ciutadà és un dels drets més preciosos de la dona ja que
pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement, aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares
amb el benentès que haurà de respondre de l’abús respecte dels fills. Tota ciutadana pot, doncs,
XI d’aquesta llibertat, en els casos determinats per la manifestar lliurement: sóc la mare d'un fill que us
llei. pertany, sense que un prejudici bàrbar l'obligui a
dissimular la veritat, excepte per respondre de
l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinats
per la llei.
La garantia dels Drets de l’Home i del Ciutadà La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana
necessita d’una força pública; aquesta força queda necessita una major utilitat; aquesta garantia ha de
XII instituïda per al bé comú, i no per a la utilitat ser instituïda per a la millora de tot i no per a la
particular d’aquells a qui està confiada. utilitat particular d'aquelles a les quals se'ls ha
confiat.
6. DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DE
CIUTADÀ LA CIUTADANA
Art.
(1789) (1791, Gouges)
Per al manteniment de la força pública i per a les Per al manteniment de la força pública i per a les
despeses de l’administració, és indispensable una despeses de l'administració, les contribucions de la
contribució comuna. Aquesta contribució ha d’estar dona i de l'home són iguals; ella participa en totes
XIII equitativament repartida entre tots els ciutadans, les càrregues, en tots els treballs penosos; ha de
en funció de les seves possibilitats. participar, així mateix, en la distribució dels llocs de
treball, càrrecs, dignitats i també en la indústria.
Tots els ciutadans tenen el dret de verificar, per ellsLes ciutadanes i els ciutadans tenen el dret de
mateixos o per mitjà dels seus representants, la constatar per ells mateixos, o mitjançant els seus
necessitat de la contribució pública, d’aprovar-la representants, la necessitat de la contribució
lliurement, de vigilar-ne el seu ús i de determinar- pública. Les ciutadanes només poden adherir-s'hi
XIV
ne la quota, la fixació, la recaptació i la durada. admetent un repartiment igual, no solament en la
fortuna, sinó a més en l'administració pública i la
determinació dela qyota, la base, la recaptació, la
durada de l'impost.
La societat té dret de demanar comptes a La massa de les dones, unida per la contribució
XV qualsevol agent públic respecte de la seva amb la dels homes, té el dret a demanar comptes
administració. a tot agent públic de la seva administració.
Tota societat en què la garantia de drets no estigui Tota societat en què la garantia dels drets no està
assegurada, ni la separació dels poders assegurada, ni la separació de poder determinada,
XVI determinada, no té Constitució. no té constitució; la constitució és nul·la si la
majoria dels individus que componen la nació no ha
cooperat en la seva redacció
Sent les propietats un dret inviolable i sagrat, ningú Les propietats són per a tots dos sexes reunits o
en pot ser privat, llevat que la necessitat pública, separats; tenen, per a cadascú, un dret inviolable i
legalment constatada, ho exigeixi evidentment, i sagrat; ningú no en pot veure's privat en tant que
XVII sota la condició d’una justa i prèvia indemnització. veritable patrimoni de la natura, llevat que la
necessitat pública, legalment constatada, ho exigís
de forma evident i amb la condició d'una justa i
anterior indemnització.
7. CONCLUSIONS DE LA DECLARACIÓ
• La ciutadania resultarà d’efectuar una abstracció de
les característiques que depenen del naixement de les
gents.
• Mèrit dels individus com a criteri emergent de
legitimitat. Les dones tenen els mateixos mèrits que
els homes quan demanen la ciutadania.
• Si és irrellevant ser noble o del tercer estament per
accedir a la ciutadania, també ho serà el sexe.
• “...S’invoca el principi d’igualtat de drets...i s’oblida
aquest mateix principi per a dotze milions de
dones...”(Marqués de Condorcet).
• Els jacobins diran que la distinció home-dona és una
distinció conforme a la natura i legítima, contra la dels
nobles i plebeus que seria fruit de l’artifici.
8. “Si la dona té el dret de pujar al cadafal,ha de
tenir també el dret de pujar a la tribuna” .
(Olympe de Gouges).
Olympe de Gouges fou guillotinada el 3 de
novembre de 1793 a París.
9. OPINIÓ PERSONAL
Opino que la figura d’aquesta dona és molt important
en la Revolució Francesa, he après que aquesta
dona tenia unes idees molt avançades i progressistes
per l’època, i va arriscar-ho tot per els seus ideals.
Les seves idees demostren que la lluita per la igualtat
de sexes és un llarg camí. He après que coses com
aquestes costen segles i segles de treball i esforç per
aconseguir-ho. Com veiem, és una dona feminista
avançada al seu temps.
10. OBJECTIUS
Els objectius fixats per aquest projecte els he complert.
M’interessa molt la situació de les dones al llarg de la
història, així doncs he escollit aquest tema per veure en
el context de la Revolució Francesa, que és una situació
històrica de canvis i reivindicacions, quin paper van
tenir-hi les dones i si van sortir-hi guanyant. Veig que les
idees d’aquesta dona són totalment aplicables
actualment, donant-nos mostra de que en la Revolució
Francesa hi ha una Revolució també de pensament.
A més, comparant els Drets de l’Home i el Ciutadà amb
els de la Dona i la Ciutadana veiem com aquesta dona,
sense por, reivindica el que és just per al sexe femení,
oprimit des de sempre.
11. BIBLIOGRAFIA.
• “Ciudad y ciudadanía.
Senderos contemporáneos de la filosofía política”.
Fernando Quesada.
Editorial Trotta.
2008. Madrid.
• “Declaración de Derechos del Hombre y del Ciudadano”.
www..intercentres.edu.gva.es
• “Declaración de Derechos de la Mujer y de la Ciudadana”.
Olympe de Gouges.
www.lafrontissa.files.wordpress