1. 28a sessió web
Reptes legals de l’Administració en xarxa
A càrrec de Raquel Xalabarder, catedràtica de propietat intel·lectual de la UOC. Va presentar l’acte
Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Josep Xavier Hernández, director
del CEJFE.
Sala d’actes del CEJFE, 23 de maig de 2012. 212 assistents + 18 assistents per streaming.
L’Administració ha d’impulsar, en la mesura que sigui possible, la reutilització de la informació del
sector públic (RISP) i les dades obertes, tot respectant els drets de la propietat intel·lectual i industrial
(PI) i la protecció de dades personals (PDP), perquè la societat se’n pugui beneficiar.
El marc legal
En matèria de RISP s’ha de tenir en compte la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del
Consell de 17 de novembre de 2003, i la legislació estatal espanyola: la Llei 37/2007, de 16 de
novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic. El Reial decret 1495/2011, de 24
d’octubre, que la desenvolupa, no és d’aplicació a l’Administració de la Generalitat.
La reutilització de la informació del sector públic (RISP)
La normativa de RISP no obliga les administracions a posar a l’abast del públic la informació que ha
generat en exercici del servei públic que presta per permetre la seva reutilització, però sí que indica
clarament que cal facilitar-ho. Els diferents agents del teixit social –sense discriminació de cap tipus–
han de poder fer ús d’aquesta informació per elaborar bases de dades i crear diversos productes i
serveis, que aportin valor afegit a la societat i creïn riquesa (econòmica i del coneixement). Pel que fa
a la conveniència o no de cobrar per aquesta informació, queda en mans de cada administració, que
ha de tenir en compte bàsicament el cost (marginal) que li comporti o també si l’agent la reutilitzarà
per a finalitats comercials o no lucratives. La normativa actual deixa oberta la qüestió del cobrament.
La RISP ha de complir amb la normativa de PI. Només és objecte de protecció allò que té la
consideració d’obra. Molt sovint la RISP no afecta la PI: quan és simple informació, dades o obres
que ja estan en el domini públic perquè ha expirat el termini de protecció legalment establert. Només
quan aquesta RISP contingui materials que són obra protegida caldrà complir la normativa de PI.
L’Administració podrà autoritzar la seva reutilització quan és titular dels drets de PI sobre les obres
subjectes a RISP (cal tenir en compte que els drets d’explotació de tota obra feta en el marc d’una
relació laboral o funcionarial pertanyen −llevat que s’hagi pactat el contrari− a l’empresa o organització
on presta serveis l’autor). Els drets morals no poden ser objecte de cessió però queden subjectes als
costums d’atribució vigents en cada sector. En obres de tercers, només es podran subjectar a RISP
quan s‘obtingui la corresponent autorització dels titulars.
Si cal llicenciar obres protegides per a la RISP, el més recomanable és fer-ho mitjançant unes
condicions generals, com ara l’avís legal que conté el web de la Generalitat; o amb llicències
estàndard de propietat intel·lectual, com ara les Creative Commons (la CC BY, és la més coherent
perquè és la menys restrictiva de totes), o també a través de l’autorització prèvia per a casos concrets
com ara documents no digitalitzats o subjectes al règim de protecció de dades personals.
L’Administració ha d’oferir la informació preferiblement en format electrònic, no tractada i de manera
que se’n faciliti el tractament i explotació per part de tercers. El grau de tractament de la base de
dades del CENDOJ és un bon exemple de la dificultat de delimitar on acaba l’exercici del servei públic
i on comença el valor afegit que poden prestar els agents del mercat. Pel que fa a les xarxes socials
on intervé l’Administració, són una plataforma més on s’ha d’aplicar la normativa, tant de RISP, com
de PI i PDP. En aquest sentit la darrera edició de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la
Generalitat de Catalunya explica com cal gestionar l’autoria dels continguts de l’Administració i de les
aportacions de la ciutadania i altres actors.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, maig de 2012