Amb Francis Pisani.

1. 39a sessió web
Què és això dels smart citizens?
A càrrec de Francis Pisani, periodista independent que cobreix les TIC des del 1994 i especialista en
ciutats intel·ligents. Van presentar l’acte Ignasi Genovès i Avellana, director general d'Atenció
Ciutadana i Difusió, i Josep Xavier Hernández Moreno, director del Centre d’Estudis Jurídics i
Formació Especialitzada.
Sala d’actes del CEJFE, 4 de març de 2015. 177 assistents.
La qüestió de les ciutats intel·ligents (smart cities) cal abordar-la com una tensió entre les seves dues
versions, datàpolis i particípolis, és a dir, entre dades massives (big data) i participació ciutadana o
comunicació horitzontal. La recopilació de dades (datàpolis) és la concepció dominant de les ciutats
intel·ligents, i comporta la centralització del poder de la informació i del retorn econòmic en les grans
empreses TIC (som davant del seu mercat més important dels propers 20 anys), la qual cosa causa
rebuig en algunes ocasions (el cas de la capital de Mèxic és paradigmàtic en aquest sentit). La
participació ciutadana, en canvi, fa referència als ciutadans intel·ligents (smart citizens) i a
l’apoderament d’aquests ciutadans, i en cap cas genera rebuig, per la qual cosa cal tenir-la sempre en
compte a l’hora de plantejar qualsevol projecte d’aquest pleonasme que és la ciutat intel·ligent (tota
ciutat és intel·ligent per si mateixa, atès que és la manera més elaborada i complexa d’organització
humana).
La participació ciutadana presenta tres nivells amb base tecnològica: la democràcia electrònica,
l’Administració electrònica (unidireccional) i la governança electrònica (bidireccional). La particípolis és
la lluita ciutadana per aconseguir el control de la informació.
Actualment estem immersos en cinc canvis de paradigma on les ciutats tenen una influència
important: la revolució urbana (molts més habitants a les urbs, moltes més urbs), la revolució
tecnològica (hi ha dues capes: la del món físic i la del món virtual), el desafiament climàtic, el
desplaçament del centre de poder en el món cap al sud-est d’Àsia (on viu la part més gran de la
població mundial) i el qüestionament de les fronteres de Westfàlia i de l’Estat-nació. El concepte de
ciutat intel·ligent també és canviant i dinàmic, però es podria definir com la implementació de
processos que augmentin la qualitat de vida de les ciutats, que les facin més resilients i, per tant, més
capaces de respondre ràpidament a nous reptes.
L’origen de les ciutats intel·ligents es pot situar a l’any 2005, quan l’aleshores president dels EUA Bill
Clinton va demanar al president de Cisco que utilitzés la capacitat tecnològica i els coneixements de
la seva empresa per aconseguir ciutats més sostenibles; també al mateix any en una reunió de l’ONU
a Bilbao es va posar en marxa un estudi per promoure l’ús de les TIC als territoris. L’any 2008, IBM va
posar en marxa el projecte Smarter Cities i el 2012 va posar en pràctica el primer programa sobre la
combinació de les tecnologies a les àrees urbanes a Rio de Janeiro (Brasil). Val la pena aprofitar el
potencial i dimensió de les grans empreses TIC, però també és bo que sorgeixin –i ho estan fent–
gran quantitat d’iniciatives petites per atendre necessitats més concretes i pròximes a la gent; en
aquest sentit és molt valuós el paper de les empreses emergents (start-ups).
Hi ha nombrosos exemples d’èxit de projectes de ciutats intel·ligents, de característiques diferents, i
alguns fins i tot sense necessitat d’utilitzar la tecnologia (com ara l’agricultura urbana a Suècia). Al
petit país africà de Ruanda s’aposta pel poblet intel·ligent; Corea del Sud és un país pioner que
disposa de moltes infraestructures prèvies (i on utilitzen també els telèfons mòbils com a sensors); a
Nova York l’ús de les dades massives ha permès la reducció dels incendis en alguns barris, i
Singapur és la principal referència en aquesta matèria per als dos gegants asiàtics (la Xina i l’Índia),
de la mateixa manera que Barcelona n’és també una de les referències mundials.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, març de 2015