2. QUÈ ÉS?
• La Renaixença és un moviment cultural català que arriba
al seu esplendor durant la segona meitat
del segle XIX. El seu nom va sorgir de la voluntat de
fer renàixer el català com a llengua literària i de
cultura, després dels segles de diglòssia respecte al
castellà.
• S’inicia amb el poema “La Pàtria” de Bonaventura
Carles Anibau.
3. CARACTERÍSTIQUES
• Fantasia i imaginació, idealisme, fe en les utopies.
• Rebuig de les normes literàries clàssiques i exaltació de
la llibertat artística (individualisme).
• Recerca de les arrels, defensa de
les llibertats nacionals.
• Valoració de l'estat d'ànim i de la bondad natural de
l'individu.
4. PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA
• Promoure l'activitat literària.
• Crear una literatura pròpia.
• Fomentar el coneixement de la història pròpia.
• Restablir els Jocs florals, que són certàmens literaris
que esdevenen promotors i difusors d'una llengua.
5. ETAPES
1.
La diglòssia (1833 - 1859). Abans de la Renaixença, la
llengua catalana disposava de manifestacions de caràcter
popular com obres de teatre, goigs i col·loquis. La
burgesia va adoptar la costum aristocràtica d'escriure en
castellà. És a dir, la gent de classe alta no volia parlar
català.
2.
El prestigi de la llengua (1877 - 1892).S’inicia la
Renaixença. Comença una època on la llengua té un apogeu i
comença a escriure’s en català a nivell culte.
S'introdueixen les teories naturalistes i realistes
que afecten sobre tot al teatre i la narrativa.
6. LA NOVEL·LA REALISTA
• Realisme: és una doctrina estètica que es basa en la
descripció objectiva de la realitat que apareix sobre el
1850. L’iniciador d’aquest tipus de novel·la es Narcís
Oller.
• Naturalisme: després del 1850, la difusió del
positivisme i l’entusiame pels estudis cièntifics conduí
als novel·listes a emprar els mètodes de les ciències
experimentals i a usar els mètodes de la nova ciència:
observació i experimentació.
7. Narcís Oller (1846-1930)
•
L’obra d’aquest autor va obtenir una gran
projecció europea. Ens deleita amb
obres com:
1) “La Papallona”: inici del Naturalisme,
encara lligada als esquemes romàntics.
2) “L’escanyapobres”: descriu l’impacte
de la industrialització. Narra la història
d’uns avars a qui la passió pels diners els
porta a la tragèdia.
3) “La febre d’or”: descriu l’alta
burgesia financiera i el creixement de
Barcelona.
4) “La bogeria”: tracta malalties
mentals i les coseqüències
socials que impliquen.
5) “Pilar Prim”: s’acosta a la novel·la
psicològica.
8. TEATRE CULTE
• Vam tindre un únic autor al teatre
culte del segle XIX que va ser Àngel
Guimerà.
9. Àngel Guimerà (1845-1924)
•
Aquest autor tractà la passió humana com a
tema principal i usà un model de llengua viva
i eficaç des del punt de vista escènic. La
seua obra dramàtica es divideix en:
– Etapa de formació (1875-1890). Hi
predominen els drames d’ambientació
medieval com: “Gal·la Placídia” i “Mar i
cel”.
– Etapa de plenitud. (1890-1900). Hi
pertanyen les obres amb trets realistes
com: “Maria Rosa”, “Terra Baixa” i “La
filla del mar”.
– Etapa final (1900-1924). Presenta una
gran diversitat. Va sentir la necessitat
de no perdre el favor del públic i
d’adapatar-se al corrrent modernista,
encara que no va conseguir gran qualitat
literària.
10. TEATRE POPULAR
• L’autor més important va ser Eduard Escalante.
• Sainet: va ser la forma teatral més característica.
Es tracta d’una peça curta, còmica, construïda a
partir d’unes situacions escèniques esquemàtiques i
d’uns personatges arquetípics.
11. Eduard Escalante (1834-1895)
• El teatre d’Escalante
mostra els canvis socials i
la situació de la llengua en
totes les classes socials.
• Mostra una gran destresa a
l’hora d’obtenir efectes
còmics i caracteritzar els
personatges.
• Algunes obres com:
– “Bufar en caldo gelat”
– “L’escaleta del dimoni”
– “Les xiques del
entresuelo”
12. POESIA
• La poesia és molt important, ja que va ser la
primera mostra literària de la Renaixença.
• Podem nomenar diversos poetes com: Tomàs
Aguiló, Marià Aguiló, Vicent Querol, Jacint
Verdaguer, Teodor Llorente i Constantí
Llombart.
13. Jacint Verdaguer (1845-1902)
• Va ser considerat el poeta
més gran de la Renaixença
i va ser un dels fundadors
de la llengua literària
moderna. Tenim diversos
tipus d’obres:
– Poemes èpics:
“L’Atlàntida” i “Canigó”.
– Poemes de tema
religiós: “Idil·lis”.
– Cants místics.
– Poemes civils i
patriòtics.
14. Teodor Llorente (1836-1911)
• És el poeta més destacat de
la Renaixença valenciana.
• Quan era jove escrivia en
castellà però després va
començar la seua producció
en valencià.
• Va ser membre de Lo Rat
Penat, director del diari La
Opinión i traductor al
castellà.
• Va ser el representant dels
burgesos.
15. Constantí Llombart (1848-1893)
• Va intentar donar a la
Renaixença valenciana una
projecció popular àmplia i
culturalment digna però a
penes va obtenir ressó.
• Va crear la societat Lo Rat
Penat i es va encarregar de
la celebració dels Jocs
Florals.
• Va ser el representant dels
populars.
16. RENAIXENÇA VALENCIANA
Els orígens sobre la Renaixença al País
Valencià s’han centrat en la discussió
de considerar la Renaixença o bé com
una filla o una conseqüència de la
Renaixença a Catalunya, o bé com un
moviment nascut autòcton.
