1.  Centre: Escola Gegant del Rec
 Municipi: Salt
 C.P.: 17090
 Telèfon: 972232127
 Alumnes:
› - Salma El Braze Jabrou
› - Daniela Elisabeth Caceres Andino
› - Fatou Sillah

3. Hi havia una vegada un poble anomenat El Salvador. Era un poble molt pobre que no tenia
res per menjar i ells buscaven menjar per qualsevol lloc. Però també hi havia un castell en
el qual les persones que hi vivien eren molt riques. Aquestes persones podrien alimentar a
tot el poble, però no volien, ja que eren molt egoistes i els importava molt poc què els hi
passava a la gent del poble.
Quan els homes del rei anaven al poble, sempre era per robar als habitants que allà hi
vivien. Aquests, indignats, anaven al castell per queixar-se ja que ells no tenien gairebé res
de menjar, i a més a més els hi robaven els pocs diners que tenien.
Els habitants del poble vivien en unes casetes molt petites, les quals estaven fetes per ells
mateixos. Però lo pitjor que tenia aquest poble no és que fossin pobres, sinó que entre els
mateixos habitants no s’ajudaven, no eren amics, no compartien el poc menjar que els hi
proporcionava la terra, i això feia que al poble hi hagués molt mal ambient entre els
habitants.
Els nens del poble caminaven descalços i no anaven a l’escola. La única cosa que feien era
treballar pels amos del castell; però a ells no els hi agradava perquè els humiliaven. Però
treballar allà era necessari, ja que amb els pocs diners que els hi pagaven podien comprar
roba i armes per anar a caçar i així ajudar a les seves famílies.

4. Un dia els habitants del poble van
descobrir a les fruites i verdures. Que
deien que elles ajudaven a les famílies.

5. Quan van veure a les fruites, els hi van dir si es veritat que
elles ajudaven a la gent.
-Si, som nosaltres!
- Ens podeu ajudar a nosaltres?
- D'acord. Anem cap al poble!!
Al arribar al poble les fruites van quedar molt sorpreses. Al
veure les cases mig derruïdes a on vivien aquelles famílies
van quedar dessolades. No podien creure que tanta gent
visqués en aquelles cases les quals un dia els hi podien caure
a sobre del cap m'entres dormissin... Tot estava mig en ruïnes:
l'església, els bars, els supermercats... Era un desastre de
poble! A on es veia la pobresa a simple vista, ja que només
calia passejar-se pels carrers de El Salvador per saber què
aquella gent ho estava passant molt malament.

7. Les fruites no van trigar ni un segon a posar-se a
treballar per ajudar a aquelles persones a reconstruir
el poble. Van començar per les cases, després per
l’església... I així fins que al cap d’uns quants mesos, i
amb l’ajuda de tota la gent del poble, van
aconseguir reconstruir aquell poble i fer-lo un lloc
digne per poder-hi viure.
Els hi va costar molt d’esforç, però la recompensa va
ser magnífica. Veure a aquelles persones felices
perquè ja tenien un lloc segur on viure era un
sentiment increïble. Observar com els nens de El
Salvador jugaven tranquil·la i plàcidament als nous
parcs del poble era una sensació màgica.

8. Les fruites van anar al castell dels rics per
ensenyar-lis tota la feina que havien fet
sense la seva ajuda. Els hi van intentar fer
veure que si els rics ajuden als pobres tot
aniria molt millor; que els diners no donen la
felicitat, i que et sent molt bé quan ajudes
a persones que ho necessiten.
Els habitants del castell no es creien que
sense recursos aquelles 3 fruites solidàries
haguessin pogut reconstruir tot un poble, i
van decidir anar amb elles a comprovar el
que havien fet.

9. Un copa van arribar al poble, semblava que estiguessin a un lloc
totalment desconegut. Tot era diferent de com ells ho coneixien
i de com ells van permetre que estigués. Van veure gent
somrient pels carrers, nens saltant i jugant a les places, les
persones s’ajudaven les unes a les altres ja que gràcies a les
fruites van descobrir que la solidaritat entre ells mateixos era
molt important per ser feliços.
Les persones riques del castell van quedar tan impressionades
que van sentir enveja de l’alegria i felicitat que tenia aquella
gent, la qual encara era pobre però eren molt feliços amb les
poques coses que tenien. I van decidir ajudar a aquestes
persones donant-los aliments cada dia, portant-los roba cada
setmana i sobretot, no enviant més als seus homes per robar els
diners de la gent.
Així doncs, un cop les fruites van realitzar la seva feina amb tant
d’èxit, es van acomiadar dels habitants del poble i van marxar
buscant un altre poble al qual poder ajudar.