2. PRÒLEG
Aquest projecte pretén ser una aproximació a les curiositats que la nostra
classe ha tingut sobre determinats instruments musicals.
Partint de la classificació universal dels instruments de l’orquestra (corda,
vent i percussió) hem establert un ordre.
No s’han treballat ni molt menys tots els instruments majoritaris,
simplement hem seleccionat algun instrument de cada família per tal de
tenir-ne algun de representatiu.

4. El so dels instruments de corda, també anomenats cordòfons, es produeix
per la vibració de les cordes. Segons com s’origini la vibració, poden
classificar-se en cordòfons de corda fregada, de corda polsada i de corda
percudida. Els instruments de corda són molt importants ja que, avui dia,
ocupen les dues terceres parts de l’orquestra simfònica actual, i són la seva
columna vertebral.
Aquest instruments produeixen el so pel fregament de les cordes amb un
arquet. Tot i que els instruments de corda fregada també es poden tocar
pinçant les cordes amb els dits, amb una tècnica que rep el nom de
pizzicato.
http://www.youtube.com/watch?v=-Sz0dsIWgug&feature=quicklist
En aquest tipus d’instruments, el so es genera quan es
polsen amb els dits o amb la pua.
En aquest tipus d’instruments, el so s’origina quan les cordes
són colpejades per uns martellets. El piano és l’instrument de
corda percudida més important. Els pianos de paret tenen la
disposició de les cordes en sentit vertical, mentre que el
piano de cua, la tenen en horitzontal.
http://www.youtube.com/watch?v=apsPr9EEogg

6. El Violi pertany a la família dels instruments de corda fregada .
Els seus orígens no es poden definir totalment. Tot i així, trobem
instruments de corda fregada als imperis de l´Islam.

7. L'instrument fa
35,7 cm de caixa, i
60'5 centímetres
d'extrem a extrem.
El violí té quatre
cordes afinades per
quintes:
sol 3 , re 4 , la 4, mi
5. Originalment les
cordes eren de
budell, actualment
poden ser d’al·lumini,
plata, hacer o de
fibres sintètiques.
Les cordes van
muntades sobre un
batedor .

8. http://www.youtube.com/watch?
v=EzjkBwZtxp4

10. Els parents més antics que se li coneixen a la guitarra són uns instruments
que ja es tocaven fa 3.500 anys, però aquests van evolucionar per diferents
camins i ara no sabem si la guitarra actual ve de les cítares que ens van
arribar amb la invasió romana, o bé si és filla d’un instrument anomenat “ut
aràbic”, que ens va arribar amb les invasions àrabs.
En tot cas, la guitarra és un dels instruments més presumits que hi ha,
perquè al llarg de la història ha anat canviant de forma per millorar el seu
so…i la seva silueta. Això sí, sempre s’ha portat molt bé amb tota la seva
família. Perquè la guitarra és dels instruments amb més germans, germanes,
cosins, cosines i parents llunyans…
La guitarra és un instrument de corda pinçada que disposa de sis cordes:
tres de més gruixudes, de so més greu, fetes de seda i recobertes d'un
filat metàl·lic, i tres de més primes que abans es feien de tripa i en
l'actualitat de niló.
L'instrument consta d'una caixa de ressonància i un mànec
És un instrument que permet diferents sonoritats i maneres de tocar-lo:
puntejat amb l’ungla, amb el dit, amb un pelleter o pua, raspat, etc.
Vídeo:
- com es construeix la guitarra
- com sona una guitarra
http://blocs.xtec.cat/barrachinamusica/2007/12/12/la-guitarra/
Guitarra elèctrica es un instrument que junt amb la
Guitarra acústica pertanyen al grup dels cordòfons
Les guitarres fan un so meravellós hi han molts tipus de guitarres la
elèctrica ...

11. La guitarra elèctrica se va inventar als Estats Units a
mitja del segle 20, com conseqüència de la aparició del
amplificador en 1920.
La guitarra elèctrica te sis cordes.
Les guitarres electrices van endollades a la llum La
guitarra eléctrica és un instrument elèctric de
cordes de metall i no té caixa de ressonància perquè
s’amplifica amb un amplificador. El so de les cordes
disposa d'unes pastilles electromagnètiques que converteixen la vibració de
les cordes metàl·liques en corrent elèctric, que posteriorment s'envia a un
amplificador.
A la guitarra elèctrica hi ha diferents
pars com els traster, les cordes, el
mástil...

12. L’arpa pertany a la família dels instruments de corda pinçada. És un dels
instruments més antics dels quals es tenen notícies
3000 anys abans de la nostra Era, i la seva forma
actual correspon a una evolució d’aquests antics
instruments.
L’arpa es feia servir a l’antiga Grècia
L’arpa de mecanisme de doble moviment, o de
concert de 7 pedals i 43 cordes, es va inventar el
1810. En els primers intents es van ficar doble
cordes. A finals del s XVI es va fabricar la primera
arpa amb pedals
L’arpa és un instrument que s’utilitza en la música
típica de diversos països, entre ells, Chile, México,
Paraguay, Colombia, Perú i Venezuela.
L’arpa de Paraguai és l’arpa que més ha evolucionat tant en la seva
construcció com en la seva sonoritat.

13. http://www.youtube.com/watch?v=98-v3vxRmKA

15. El piano és un instrument musical classificat com un
instrument de teclat de corda percudida segons el
sistema de classificació tradicional, i segons la
classificació de Hornbostel-Sachs, és un cordòfon simple.
El músic que toca el piano rep el nom de pianista.
El piano està compost per una caixa de ressonància
i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7
octaves, encara que pot variar segons models i
èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de
martellets folrats de feltre que colpegen les cordes
d'acer, fent que aquestes emetin un so. El piano és el
únic instrument al
Món que arriba d’agut a greu amb un sol instrument.
El funcionament bàsic del mecanisme d'un piano és el
següent: quan una tecla és premuda, la palanca que està situada a l'extrem
oposat s'eleva i el martellet associat a ella es posa en moviment en direcció
a la corda que és alliberada per l'apagada just abans de la percussió. .
La tapa harmònica, que és la base de la caixa de ressonància, amplifica el so
produït per les cordes.
Per a parar la vibració del so, hi ha uns apagadors de feltre.
L’arpa del piano és el que aguanta les cordes tensades del piano. El piano té
223 cordes tensades i l’arpa aguanta més de 10.000 quilos de pressió.
Aquí presentem un vídeo de com funciona el mecanisme d’un piano.
http://www.youtube.com/watch?v=Ps4a_wk6w6o
Durant molts anys, el piano va ser el germà petit del clavicèmbal, un
instrument que sempre sonava molt fort. El piano, en canvi, tant podia sonar
fluix, que en italià es diu “piano”, com fort, que en italià es diu “forte”. Per
això el seu primer nom va ser “pianoforte”. Amb el temps va quedar reduït
al que coneixem: piano.
Al principi ningú no en feia cas, perquè preferien el seu germà gran, el
clavicèmbal. A més a més, els primers pianos que es van fer eren molt
pesants i costaven molts diners. Però en l’època de Mozart i Beethoven es

16. van començar a construir els primers pianos de taula i, poc després, els
pianos verticals. Aquests pianos eren més barats i fàcils de transportar.
*Les cordes
*L’arpa
*La tapa harmònica
*La caixa de ressonància
*Els martells
*Les tecles
*Pedals d’expressió
Orgue:
celesta: sintetitzador:
Clavicèmal:

18. Introducció:
Els instruments de vent també s’anomenen aeròfons el so d’aquest
instrument es produeix quan l’aire vibra dins d’un tub. I es classifiquen
segons el material amb que originalment estaven construïts com a vent-
fusta i vent-metall.
Vent-fusta:
Els instruments de vent-fusta tenen embocadura que pot ser de bisell o bé
de llengüeta de fusta o canya. La sortida d’aire o pavelló, és recta i estreta;
el so és dolç i suau.
Uns quants exemples d’aquests instruments són:
Clarinet baix Corn anglès Flautí
Vent-Metall:
Com diu el seu nom, els instruments de vent-metall estan fets de metall, i
utilitzen com a embocadura una mena de broqueta, que pot ser cilíndric
(trompeta, trombó i tuba) o bé tenir forma d’embut (trompa).La sortida
d’aire o pavelló, s’eixampla i, per aquest motiu, el so és potent i molt brillant.

20. Altres instruments de vent:
En aquesta classificació s’hi fiquen tots els instruments que no formen part
ni de la classificació dels instruments de vent-fusta ni de la de vent-metall.
Acordió Orgue

22. La par de la producció del so humà.
Les cordes vocals són la font primària del so, la veu es produeix en tres
llocs: pulmons, cordes vocals i articuladors. Els pulmons tenen que produir un
fluxe d’aire adequat perquè les cordes vocals vibrin, l’aire és com el
combustible de la veu.
Les cordes vocals són els vibradors que realitzen un ajust fi del to i el
timbre. I articulen i filtren el so, el to de la veu es pot modular per suggerir
emocions com sorpresa o felicitat. Els cantants fan servir la veu com un
instrument per crear música.
L’INSTRUMENT MES ANITIC
LA VEU HUMANA
La veu és l’instrument més antic i
perfecte que l’home posseeix.
Amb la veu pot parlar i comunicar-se
amb altres persones. Els òrgans que
intervenen en l’emissió de la veu són
els següents:
Les fosses nasals , els pulmons i el
diafragma: l’aire entra per les fosses
nasals i arriba fins als pulmons
impulsat pel diafragma.
La tràquea , la laringe i les cordes
vocals : l’ aire que surt dels pulmons
passa per la tràquea i arriba fins a la
laringe, on fa que les cordes vocals vibrin .
Els Ressonadors : el so original per la vibració de les cordes vocals
s’amplifica mitjançant els òrgans ressonades (nas, boca i gola).

23. Però la veu no s’utilitza només per parlar. També es pot fer servir per
cantar. El cant és una forma d’ expressió musical, i totes les cultures (les
actuals i les del passat) l’han utilitzat amb finalitats diverses.
Per cantar bé és important vocalitzar. d’aquesta manera la veu serà més
potent i el públic ens entendran més bé . També és fonamental respirar
correctament per tal d’ aconseguir una capacitat pulmonar bona i controlar
la quantitat d’aire que entra o surt dels pulmons.
CLASSIFICACIÓ DE VEUS
Les veus es classifiquen en tres tipologies: les masculines, les femenines i
les infantils.
LA VEU FEMENINA
Les veus femenines solen ser mes agudes que les veus masculines.
I això es produeix, com ja em estudiat, perquè les cordes vocals són
generalment més curtes. Les veus femenines es classifiquen, de més agudes
a més greus, en :soprano, mezzosoparano i contralt.

24. LA VEU MASCULINA
Com ben segur que recordes, això es produeix perquè les cordes vocals dels
homes són una mica més llargues. Les veus masculines
es classifiquen de més agudes a més greus, així: tenor, baríton i baix
VEUS INFANTILS
Les veus infantils es classifiquen en agudes i greus
JOC:
http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/veu/index.htm

25. L’acordió és un instrument musical aeròfon
de llengüetes lliures, constituït per una
manxa, muntada entre dues plaques de fusta
o metall, que és accionada amb els braços,
mentre que amb els dits de la mà dreta es
premen les tecles, o els botons que
produeixen la melodia, i amb la mà esquerra
es tecleja sobre els botons dels baixos i dels
acords per a l'acompanyament.
Dels botons de la mà esquerra que
produeixen acords és d’on ve el nom de
l'instrument.
El primer instrument amb el nom d'acordió va ser patentat a Viena per
Cyrillus Demian l'any 1829. Va tenir de seguida una gran acollida, i molt
aviat es va fabricar a Bèlgica, França i Suïssa.
Acordió es semblant al piano perquè te tecles però
te botons i una manxa per agafar aire.
http://www.youtube.com/watch?
v=Y5XLO3fOBVs&feature=related

27. La flauta és un dels instruments més antics de la història. N’hi ha
de tota mena: de llargues, de curtes, de primes, de gruixudes,
de tortes, de colors, de fusta, de pasta, de vidre, de plàstic, de
porcellana ...
La nota que fa una flauta depèn de la llargada de la columna d’aire que
vibra dins el tub. Com més llarga sigui, més greu serà la nota, i com més
curta sigui la columna, més aguda sonarà. Tapant i destapant forats es
varia la llargada de la columna d’aire i es fan notes diferents. Segons la
mena d’embocadura, que és per on es bufa, hi ha diferents tipus de
flautes: flauta dolça o de bec, flauta travessera, obliqua…Perquè l’aire
vibri dins la flauta hi ha d’entrar en un angle determinat. En el cas de la
flauta travessera o l’obliqua, aquest angle es fa amb la posició dels
llavis. En canvi, en la flauta dolça, l’angle ja el marca el bisell que hi ha a
l’embocadura. Les flautes més primitives es feien amb canyes o amb
ossos. De fet, els romans tenien unes flautes que es deien “tíbia”
perquè es feien amb l’os de la cama que es diu així. L’instrument més
agut de l’orquestra és el flautí, també anomenat “piccolo”. El cosí català
del flautí és el flabiol. Sense el flabiol no es podrien ballar sardanes,
perquè sempre comencen amb el seu so característic.
La flauta de bec es construeix principalment
amb fusta. Sona quan l’instrumentista bufa a través del bec i dirigeix
l’aire cap al bisell i cap al tub de l’instrument, on es fan les notes tapant
i destapant els forats amb els dits. Existeixen diferents mides de
flautes de bec i s’anomenen de la més aguda a la més greu: sopranino,
soprano, contralt, tenor i baix.

28. Flauta travessera: La flauta travessera s’anomena així ja que, per
tocar-la cal col.locar-la de través respecte del cos.
El bisell és el forat per on el flautista, amb l’ajut dels llavis, bufa per
produir el so. El mecanisme de claus serveix per tapar i destapar els forats.
Aquest mecanisme permet tapar més d’un forat alhora.
Antigament la flauta travessera era de fusta.
La flauta travessera és un instrument musical de vent. El músic que toca la
flauta és anomenat flautista.
Els materials utilitzats per a les flautes poden ser fusta, alpaca (plata
alemanya, el material més comú en alumnes) i combinades o totalment fetes
d'or, plata o platí. El material ve determinat pel so, el color, el preu, el gust
i altres factors. El so d'una flauta d'or és més càlid que el so brillant de la
plata. El fet que antigament fossin exclusivament de fusta fa que les
classifiquem en la família de vent fusta.
La flauta travessera actual és de metall

29. El fagot es de la família de vent-fusta
i el mes greu i te embocadura de llengüeta doble el fagot va néixer al
segle XVI. Quan a algú se li va acudir agafar dues bombardes i unir-les per
veure què passava. L’operació “dos per un” va funcionar a la perfecció. El so
de l’instrument resultant era molt greu i espectacular.
Per fer-lo manejable està partit per la meitat i muntat en dos cossos
paral·lels. De fet, el nom de fagot ve de “fagotto”, que en italià vol dir “feix
de llenya”. I això, segurament, és perquè els primers músics que tocaven el
fagot, en lloc de portar un instrument, semblava que portessin un feix de
llenya.
L’embocadura és igual que la de l’oboè però el tudell és més llarg;
* és força més gran que l’oboè; la llargària del tub és de 2 metres i 70 cm.
El fet de tenir un tub tan llarg permet obtenir sons molt greus.
http://www.youtube.com/watch?
v=iVOqbM0ByXU&feature=player_embedded

30. El saxofon és un instrument
cònic que pertany a la família
dels instruments de vent fusta.
Normalment està fet de llautó i
porta una embocadura d’una sola
canya semblant a la del clarinet.
A diferència dels que han evolucionat a partir d’instruments antics, el saxo
és un instrument completament inventat. El va crear, l’any 1840, un músic
belga que es deia Adolphe Sax i li va posar el seu nom: “sax-o-fon”.
Va voler crear un instrument que sonés fort com els de metall, però amb un
so com els de vent i corda. És com si hagués barrejat un clarinet amb una
trompa.
Dels dotze models de saxo que hi ha,
els més freqüents són els sopranino i
els soprano, que tenen forma recta, i
els contralt, tenor, baríton i baix, que
tenen la forma corba que caracteritza
aquest instrument.
Tot i que actualment és un instrument
molt relacionat amb la música popular,
les Big Band i el Jazz, en els seus
orígens és va pensar per a incorporar-
lo a l’orquestra i com a instrument per
a les bandes militars.
Una de les característiques del saxo és la variavilitat que pot
tenir el seu so en funció de l’estil i de l’intèrpret.

31. http://www.youtube.com/watch?v=_FIpjb3B9q0

32. La tuba és un instrument de vent-metall. És l’ instrument més gros d’aquesta
família. El seu tub medeix uns cinc metres i mig, comença amb l’embocadura
de broquet i es va enxamplant fins al gran pavelló. Té entre tres i sis
vàlvules giratòries.
L'embocadura de les tubes té forma de copa i dins les dificultats que
presenten els instruments de metall en el so.
La tuba es va fer servir per primera vegada a Alemanya per un compositor
anomenat Richard Wagner.
La tuba és sovint conegut com el “boom” perquè toca en la seva majoria les
notes més greus en relació amb els altres instruments de metall. La tuba

33. solia ser menys popular en les seves primeres etapes. Poc a poc es va
consolidar i fer més popular.

34. Instruments de percussió: la família de percussió és la família
d'instruments musicals més gran que existeix, ja que aquesta té un gran
nombre d'instruments amb característiques molt diverses. Aquestes
diferències són degudes a molts factors: el so que s'obté, les
característiques físiques, la tècnica emprada, etc.
La majoria d’instruments de percussió són d’atac ràpid. Això vol dir que el so
comença de cop. En canvi, amb altres instruments, com els de vent, podem
treure el so a poc a poc.
Amb els instruments de percussió passa el mateix que amb la resta: els més
curts i petits fan notes més agudes i els més llargs i grossos fan notes més
greus.
El so depèn de la forma i del material amb què s’ha fet l’instrument. També
depèn de la caixa de
ressonància si en té.
L’avantatge d’aquests
instruments és que
són molt variats i
populars. Alguns són
molt rudimentaris i es
fan amb materials
l’abast de tothom :
carabasses, terrissa,
fusta, etc.
Aquest són alguns
dels instruments de
Percussió.

35. Es poden classificar segons les característiques, com idiòfons i
membranòfons, o bé segons el seu resultat sonor, és a dir de so determinat
(que poden donar notes concretes i afinades) o so indeterminat.
CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ
IDIÒFONS MEMBRANÒFONS
Gong Tambor
Claves Pandereta
Plats
Pandero
Carraca
Bombo
Triangle
Congas

36. Sistema Xinès de classificació:
Fusta: Caixa xinesa,
Metall: Campana tubular, plats, gong, etc.
Pedra: Pedres tibetanes, etc.
Bambú: Anklung, birimbao,
etc.
Terra: Tambors de fang, etc.
Pell: Tambor, bombo, etc.
Carabassa: Güiro, etc
Seda: Salteri, arcs musicals, etc.

37. Classificació tradicional segons el so que produeix la superfície al ser
percudida: So definit: Generen un so definit que es pot identificar amb una
nota determinada. Per exemple: vibràfon, marimba, xilòfon, glockenspiel,
timbales, etc.
So definit o determinat: Generen un so definit que es pot identificar amb
una nota determinada. Per exemple: vibràfon, marimba, xilòfon,
glockenspiel, timbales, etc.
So indefinit o indeterminat: Creen un so indefinit al qual no se li atribueix
cap nota determinada, encara que sovint es disposa d'instruments que
posseeixen molts harmònics, com per exemple: plats, caixa, bongós,
Triangle, etc.
Els instruments de percussió no són sol instruments fets per les
persones ,també pots fer percussió amb el teu cos.
Aquest són uns dels instruments: picaments de mans, espetecs, picaments
de mans als genolls, picaments de peus.
Això es un ball
on i fan servir
els instruments
de percussió
corporals.

38. Quants instruments té la bateria? La bateria té 5 tambors i 4 platerets,
normalment, tot i que en pot tenir més.
Com es diuen? Caixa, Xarles, Plats, Timbals i Bombo.
Com es pot fer una bateria?
Pas 1: agafar un tamboret per a seure’s
pas 2: Agafar 5 tambors i 4 platerets.
Pas 3: Muntar-la.
Com es toca? Es toca amb baquetes.
Això es una bateria de veritat!

39. (1) Bombo | (2) Tom base o Goliat | (3) Caixa| (4) Tom-toms| (5) Hi-hat| (6)
Crash | (7) Ride
ELS ELEMENTS DE LA BATERIA
La bateria està formada per un conjunt d’instruments de percussió de
membranes i metalls. Tot i que els instruments són originals de diferents
cultures, van ser músics de Jazz dels Estats Units a principis de segle XX
qui els van agrupar en un sol instruments, per això molts dels elements
conserven el seu nom en anglès.
Aquest multi-instrument pot tocar-lo una sola persona
Gracies a enginyosos mecanisme que permeten utilitzar els peus.
Aquí hi ha un enllaç on es pot veure un nen que toca aquest instrument.
http://www.youtube.com/watch?v=I8cvKImVadE&feature=related
parlem de bateria, nosaltres ens referim a una bateria musical. Un
instrument musical, però la paraula bateria pot tenir més d’un significat.
Fixeu-vos:
• En artilleria, una bateria és un conjunt de peces (canons) disposades a
operar conjuntament.
• En la cuina ,una bateria de cuina són estris d’ús exclusiu per a la
preparació d’aliments.
• En electricitat, una batería es un generador de corrent elèctrica.
• En música, una batería es un instrument musical y está compost per
diferents instrument de percussió,tant membranòfonos como idiòfonos.
També pot referir-se al músic que toca aquet instrument (en algun llocs
baterista).
http://www.youtube.com/watch?v=uErzpYWnisg