1. DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA
INTERFERENCIAS ORTOGRÁFIQUES BÁSIQUES CATALÁN/CASTELLANO
CATALÀ CASTELLÀ
Conjunció copulativa: i Conjunción copulativa: y
La Núria i en Lluís no vindran Juan y Ana son muy amigos
Terminació verbs en imperfet d’indicatiu: -ava Terminación verbos en imperfecto de indicativo: -aba
Ella menjava cada dia a casa seva Ella estaba viviendo en un pueblo
El verb “haver”: amb h i v El verbo “Haber”: con h y b
L’avi havia decidit portar-me un llibre En esa ciudad había edificios antiguos
Article davant vocal (excepte i/u àtones): l’ Inexistencia del apóstrofe
He vist l’elefant del zoo He visto el elefante en el zoo
-s- sorda intervocàlica: -ss- Inexistencia de la grafía –ss-
Aquest noi no és massa alt Eso te pasa por llegar tarde
Grafia ny Grafía ñ
M’encanta aquesta muntanya El niño subió al árbol
El so k seguit de les vocals –ua- s’escriu qua El sonido k seguido de –ua- se escribe cua
Diu que quan vingui penjarà el quadre No sé cuánto cuesta pero cualquiera te lo dirá
Pronoms enclítics amb guionet El pronombre se añade directamente al verbo
Vaig ciudar-la molt Tráelos cuando te parezca
Accentuació de les formes és/són del verb “ser” Las formas es/son del verbo “ser” no se acentúan
Aquest és el meu oncle i aquells són els meus cosins Esta chica es muy amable y aquéllas también lo son
La terminació verbal –ia no s’accentua Acentuación de la terminación verbal –ía
Ja ho sabia que no vindria Quería saber si podría hacerlo
Accentuació de les conjuncions però i sinó Las conjunciones pero y sino no se acentúan
No és ell, sinó ella. Però no ho sabies? No fui yo sino mi hermano. ¿Pero no te lo dije?
Tenim dos tipus d’accent: obert `/tancat ´ Inexistencia del acento abierto`
No és d’aquí però parla bé el català Él no vendrá ahora pero quizá más tarde sí.