2. Índex
1. Numerals cardinals i ordinals
2. Numerals fraccionaris i partitius
3. Numerals múltiples i multiplicatius
4. Quantitatius
5. Indefinits
3. Quantificadors: definició
Determinants que actualitzen el nom indicant-ne la quantitat, l'ordre, la fracció, la repetició
o la distribució.
Tipus Quantificadord
Quantificació precisa Numerals cardinals un, dos mil
Quantificació imprecisa Quantitatius poc, gens, gaire, massa
Indefinits
Ordre Ordinals primera, sisena, vint-i-unè
Fracció Partitius Terç, tres cinquens, dotzena
Multiplicació Multiplicatius Doble, quàdruple
Distribució Cada u…
4. CARDINALS
zero
un, una
dos, dues
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit (huit)
nou
deu
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
disset (dèsset)
divuit (díhuit)
dinou (dèneu, denou)
vint
vint-i-un (...una)
vint-i-dos (...dues)
vint-i-tres
vint-i-quatre
vint-i-cinc
vint-i-sis
vint-i-set
vint-i-vuit (vint-i-huit)
vint-i-nou
trenta
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
(huitanta)
noranta
cent
dos-cents,
dues-centes
...
mil
un milió
un bilió
un trilió
un quadrilió
5. Cardinals: remarques
a) Ús del guionet: D-U-C: entre desenes i unitats; entre unitats i centenes; els
compostos de vint tenen dos guions per separar la conjunció.
b) Usats com a ordinals no prenen mai la forma femenina: El quilòmetre u, L'u
de maig (= el primer de maig); La pàgina dos (= segona), etc. Igualment, quan
representen nombres naturals: l'u, el trenta-u, el cent-u.
c) Poden usar-se com a qualificatius (sempre en singular): Els anys vint; La
dècada dels (anys) cinquanta.
6. Cardinals: remarques
d) Com a substantius, tenen plural: D'aquest joc, n'han tret els vuits i els
nous; Hi havia cents de persones.
e) Són invariables excepte un, dos i cent (precedit d’unitat de centena), que
tenen les formes de femení una, dues, tres-centes.
f) La forma u pronominal es confon amb un: *Comptar d'u a cent / Comptar
d'un a cent.
g) El dialecte valencià manté el numeral dos per al femení (en reg. formal:
dues).
7. Cardinals: remarques
i) Calcs del castellà en expressions i frases fetes:
Con dos palmos de narices / amb un pam de nas.
Lo hago en dos patadas /... amb una esgarrapada.
Te lo explico en dos palabras. / T’ho explique en quatre paraules.
Está a dos pasos. / Està a quatre passes.
Cierto como dos y dos son cinco / ...com dos i dos fan 4
Se enfrenta al número 1 del tenis /... al millor, al campió
Donde comen dos comen tres. / Allà on menja un en mengen dos.
8. ORDINALS
(Es formem prenent el cardinal d’arrel i afegint-hi la terminació -è, -ena, -ns, -
enes. a partir del cinc).
primer, primera...
segon, segona...
tercer, tercera...
quart, quarta...
cinquè, cinquena...
sisè, sisena...
setè...
vuitè (huitè)
novè...
desè, desena
onzè, onzena
dotzè, dotzena
tretzè, tretzena
catorzè, catorzena
quinzè, quinzena
setzè, etc.
vintè
vint-i-unè
trentè
trenta-unè, etc.
vuitanta-quatrè, vuitantaquatrena
norantè, norantena
centè, centena
milè, milena, milens, milenes
(o mil·lèsim, -ima)
milionèsim, -ima
bilionèsim, -ima...
9. Ordinals: remarques
a) Tots els ordinals concorden en gènere i nombre: primer, primera, vintè, vintena.
b) Les formes femenines dels ordinals, substantivades, s'empren com a col·lectius:
una desena de persones, la primera quinzena de setembre, etc. altres noms
col·lectius són: parell, duet, duo, tercet, qüern (grup de quatre); quintet, sextet;
centenar, grossa (12 dotzenes); miler o milenar, etc.
c) Els ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu són usualment llegits com
a cardinals: El segle XVII (disset); El capítol XIX (dinou); Lluís XIV (Lluís catorze), etc.
d) L'abreviatura es pot fer sense punt o amb punt, però sense lletres volades: 1r o
1r.; 2n, 2a, 3r, 4t, 5è.
10. Ordinals: remarques
e) Alguns ordinals admeten variants cultes (de base llatina): quint (V), sext
(VI), sèptim (VII), octau (VIII), dècim (X), vigèsim (XX), quadragèsim (XL) i
quinquagèsim (L). La normativa recomana reservar-les per a significats
específics: una quinta, una sèptima, una octava (intervals musicals); un llibre
en octau; una octava (estrofa poètica), un dècim de loteria.
f) A partir de IV, en la llengua col·loquial no solen utilitzar-se els ordinals, sinó
que es recorre a la perífrasi «el que fa x»: el que fa quatre, el que fa deu, etc.
Tanmateix, en els registres formals són preferibles els ordinals corresponents.
11. Partitius i fraccionaris
Remarques
a) Els partitius sovint són substituïts per altres girs: La meitat de sis és
tres (al costat de mig pa, mitja taronja, mitja hora, una hora i mitja; una
tercera (o terça) part (al costat de un terç).
mig desè (o dècim)
terç centè (o centèsim)
quart o quarter milè (o mil·lèsim)
la resta com els ordinals: cinquè...
12. Múltiples i multiplicatius
Remarques
a) Llevat de doble, els altres admeten una forma femenina en -a quan
s'apliquen a magnituds (és a dir, quan signifiquen 'que és com tres [o
quatre, cinc, etc.]': una distància tripla. Altres: quàdrupla, quíntupla... En
canvi tenen una sola forma quan signifiquen 'format per tres [quatre,
etc.]': la triple aliança d'Alemanya Àustro-Hongria, Itàlia.
b) Els múltiples són habitualment substituïts, sobretot a partir del
quàdruple, per perífrasis com aquestes: una distància quatre vegades més
llarga; un producte dues vegades més car, etc.
doble (o duple), triple, quàdruple,
quíntuple, sèxtuple, sèptuple,
òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple.
13. Quantitatius
VARIABLES INVARIABLES
Varien segons el gènere i el nombre:
molt, molta, molts, moltes
poc poca pocs poques
tant, tanta, tants, tantes
quant, quanta, quants, quantes
més
menys
massa
força
gens de
prou
que
Varien segons el nombre;
bastant (de) bastants (de)
gaire, gaires
14. Quantitatius: normativa
● quant i molt. Cal evitar alguns valors semàntics que tenen els
correlats castellans:
Cuantos más albañiles mejor / Com més obrers millor.
Tiene cuanto desea / Té tot allò que desitja
Escribe cuanto antes / Escriu tan prompte com pugues
Cuanto antes te vayas... / Com més prompte te'n vages...
Atiéndele en cuanto desee / Atén-lo en tot allò que desitge.
Los muchos dias transcurridos me impiden recordar./ Els
nombrosos dies transcorreguts m'impedeixen recordar
15. Quantitatius: normativa
● tant/tan. Tant > tan davant adjectiu o adverbi. Usem tant en els altres
casos (com en castellà).
És tan alt com son pare;
Ha jugat tan malament que ha perdut;
Menja tant que no pot caminar;
Tant de bo guanyàrem el partit.
Davant la prep. de, depèn del valor:
No vages tan de pressa (valor adverbial);
Tant de menjar no deu ser bo (=’tanta cosa per a menjar’),
16. Indefinits
ADJECTIUS PRONOMINALS
algun, alguna, alguns, algunes
un, una, uns, unes
cap, ni un, ni una, ni uns/unes, cap ni un
cadascun, -a..., cada un, -una..
tot, tota, tots, totes
altre, altra, altres
tal, tals
qualsevol, qualssevol
PRONOMS
algú, alguna cosa, quelcom
un, una, un hom, hom
ningú
res, cap cosa, cadascú, cada u
tot, tothom
altri, altre, altra cosa
en tal
qualsevol
mateix, mateixa, mateixos, mateixes
cert, certa, certs, certes
manta (arcaic)
17. Indefinits: *algo, quelcom, alguna cosa
a) *algo i l’arcaisme quelcom se substitueixen per alguna cosa: Crec que busca alguna cosa.
b) En or. condicionals i interrogatives, hi ha altres formes: Si necessites res m’ho dius.
c) Si té valor adverbial disposem d'altres recursos:
- altres adverbials: Tinc una miqueta de fred; Si bufa un poc de vent, no plourà.
- altres girs: Su mirada tiene algo de triste / La seua mirada té una expressió trista
Daría algo por poderte ayudar / Donaria el que fóra...
d) Quan precedeix certs adjectius. Canviem l'adjectiu per un substantiu o bé el suprimim:
Esto es algo vil / això és una vilesa. / Eso es algo estupendo / això és fantàstic.
e) En locucions, evitarem la traducció literal:
algo és algo. / No volia venir però ha vingut: més val això que res.
Por algo serà que és tan listo. / Deu ser per algun motiu que és tan llest.
18. Indefinits: ambdós, ambdues, sengles
Ambdós i ambdues són estranyes al parlar espontani. Són sinònims
acceptables: tant un com l'altre, els dos, tots dos.
Sengles (castellà sendos). És un arcaisme. El substituïm per: els dos, cada
x.
19. Indefinits: altre / un altre; altri
a) Altre /un altre: cal corregir l'omissió de l'article o d'altres vegades, per hipercorrecció, l’ús.
- un altre. Equival a 'un de diferent, un de més, un segon', 'encara un més', etc.:
Hauràs de tornar un altre dia; És un altre Salomó
De una manera u otra lo conseguiré / D'una manera o una altra ho aconseguiré
- altre. Indica un grau d'indeterminació molt gran (='més', 'qualsevol', 'cap altre') o bé l’usem
quan precedeix certes expressions quantitatives (vegades, voltes, etc.):
Existen otros libros sobre el tema / Hi ha altres...
No hay otro remedio / No hi ha altre remei (= 'més')
No podreu usar corrector o altres coses; En altre temps les coses...; Tots hem de morir
un dia o altre; No té altra idea en el cap que això
20. Indefinits: altre / un altre, altri
e) Altri. És invariable; significa 'un altre', 'els altres'. El seu ús actual és ben
minse, per bé que col·loquialment es manté viva en construccions
fossilitzades:
Trabaja por cuenta ajena / Treballa per a altri.
Cose para los otros / Cus per a altri.
21. Indefinits: cada
cada (Valor d'intensitat). És incorrecta, quan eixamplem el seu significat
estric per a ponderar la intensitat amb què s'esdevé alguna cosa:
¡Tiene cada ocurrencia! / Tens unes eixides!
22. Indefinits: cadascun/cadascú, cada un/cada u
cadascun. ‘element que pertany a un col·lectiu determinat
quantitativament’. Té un caràcter adjectival i exigeix un grup referencial:
Donaré un llibre a cadascun dels amics (=d'ells);
M'han costat 2000 euros cadascun. (=cada llibre))
cadascú. Té un ús pronominal referit a persones i designa distributivament
'tota persona’: Cadascú s'ho apanya com pot.
cada un i cada u. Són sinònims de cadascun i cadascú respectivament.
23. Indefinits: cap / algun / algú
a) algú/algun. El primer té valor pronominal, invariable, sempre referit a persones; el
segon té valor adjectival, no quantitatiu, i necessita un referent, persona o cosa:
Potser algú altre em puga ajudar.
Tornaré a casa amb algun dels convidats.
Em queda algun euro / ...uns pocs...
b) algun / cap (correlats)
- algun: indefinit en oracions positives: Algun delegat ha arribat tard.
- cap: en orac. negatives. És invarible i referit a elements comptables: No he vist cap
delegat.
Té valor positiu en or. interrogatives i condicional (ús formal):
Tinc alguna prova del que em dius. / Tens cap prova del que dius?
24. Indefinits: cap / algún / algú
c) ningú, *ningun / cap / cap de
- ningú no pot anar seguit de complement partitiu introduït per de (en aquest cas, s'had'utilitzar
cap de:
*Ningú dels meus germans s’assembla a mi... / Cap dels meus germans...
- *ningun, no és acceptat normativament. El substituïm per algun, cap.
- ningú té el valor d'algú en or. interr. i condicionals. És un ús de caràcter literari. En el nivell oral
preferim “algú”: ¿Hay alguien que se atreva a negar-lo? / Hi ha ningú que...
- Pot substantivar-se indicant ' una persona sense gens d'importància':
Su suegro es un don nadie. / El seu sogre és un ningú.
- cap/cap de (ús partitiu). En nivells formals evitarem usar la prep. de per a connectar aquest
indefinit amb el substantiu que determina: No hay ningún asiento vacio / No hi ha cap (de) seient
lliure.
25. Indefinits: cert
• art. indet. + cert. Equival a 'algun', en singular; quan s'empra com a sinònim de tal, per a expressar que
els elements introduïts amb l'adjectiu cert no es coneixen prèviament:
Sus declaraciones provocaron cierto revuelo. / ... van provocar un cert escàndol.
Ha venido a verte cierto Juan / Ha vingut a veure't un cert Joan
• cert En plural i en certes expressions quan va precedit d'una preposició:
Ciertas cosas no se dicen / Certes coses no es diuen
En cierta manera, tiene razón / En certa manera, ...
Hasta cierto punto... / Fins a cert punt...
De cierta mujer... / De certa dona...
• cert (valor quantitatiu*). Usarem: 'un quant', 'un poc':
Me aislé por un cierto tiempo / Em vaig aïllar algun temps
Necesito un cierto silencio.. / ... una mica de...
26. Indefinits: manta, qualsevol
Manta. Forma arcaica però normativa. Significa 'molt, en gran nombre’.
Ho ha fet manta vegades.
Qualsevol. Es flexiona en el plural:
m. i f.pl. qualssevol (amb doble s).
El femení qualsevulla és un arcaisme. Rebutgem les formes dialectals:
quansevol, consevol.
27. Indefinits: mateix/propi
• mateix (*valor pronominal). Usarem un pronom hi, en; o una locució prep.: d'ell, d'aquest:
*És un bon treball. Qui és l'autor del mateix? / ... Qui n'és l'autor
*Isqué del bar i tornà al mateix perquè plovia / Isqué del bar i hi tornà
Cuentan del mismo / conten d'ell
• propi. No indica emfàticament que es tracta precisament de la cosa que s'anomena i no d'una altra:
Los propios verdugos lloraron. / Els mateixos botxins van plorar.
• mateix. Cal fer la concordança morfològica quan té valor adjectiu.
*Ahir mateixa ho van saber / Ahir mateix ho van saber
*Ells mateix m'ho van confirmar / Ells mateixos...
Amb valor adverbial es manté invariable:
El van agafar a la frontera mateix (=allí).
28. Indefinits: tal, tal i tal, *tal i qual
• tal (valor de demostratiu*):
No conozco tal hombre / No conec aquest home
Tales palabras fueron dichas por... / Aquestes paraules foren dites
per...
• *Tal i qual: *M’explica mil coses, i tal i cual / ...Tal i tal
• tal (pronom). Evitarem calcs com:
Para adelgazar, no hay tal como correr. / ... no hi ha res com córrer
29. Indefinits: tot, mig
• tot + numeral: pot reemplaçar la construcció article det. + numeral per
a indicar idea de globalitat: Els quatre genets o tots quatre genets.
• tot + topònims: L'adjectiu tot es manté invariable (igual com l'adjectiu
mig. Però, en topònims precedits d'article es flexionen:
Tot Alzira hi anà; tot Europa ho vol
Mig Gandia va acudir
Tota la Safor s'ha vist afectada...
• tot (amb valor neutre): També es manté invariable:
Mentre ell parlava, érem tot orelles; Aquesta carn és tot nervis.
30. Indefinits: diversos/varis
Varis és un adjectiu qualificatiu, sinònim de variat, però no té valor
d’indefinit. Amb aquest valor usarem diversos. Sovint diversos significa
‘diferents’
S’ha posat avui un jersei de colors varis (= variats).
A l’oficina m’han comentat diversos assumptes. (= diferents)
31. Indefinits: un / u/ algún / un hom
- Amb la funció de subjecte sintàctic, cal usar un o algú, mai u. D'altra
banda, un hom, amb la mateixa funció, és un sinònim literari d'un.
Uno, trabajando solo, no consigue nada. / Un, treballant sol, no
aconsegueix res.
Si uno me pide limosna, se la doy / Si algú em demana almoina...
- Un (valor quantitatiu*). És un calc del castellà:
Habían transcurrido unos segunos cuando entró / Havien passat uns pocs
segons quan entrà.
Hace unos días que no lo veo por aquí / Fa uns quants dies que no el veig