SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 58
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Estilística i
convencions
Frederic Sentandreu
ÍNDEX
1. Estilística. Normativa i estil. Adequació
2. Expressió escrita i millora de l’estil
3. 150 frases: activitats
4. Millora de l’expressió oral
5. Recursos
1. Estilística i normativa
Estilística
és una escola crítica en lingüística i teoria de la literatura que analitza l'estil
d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació
a la intenció de l'autor/a i la resposta del públic. Així, considera
la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos lingüístics (i si és
el cas, els literaris), el gènere a què pertany i les convencions que aquest
l'imposa, el tipus de lèxic emprat i la mena de frases usades.
Es tenen en compte tots els nivells d'anàlisi lingüística (fonètic, sintàctic, etc.)
per arribar a comprendre la unió entre la forma externa i el contingut o
significa que es vol transmetre.
estilística - normativa
El corpus normatiu d’una llengua ve fixat bàsicament per una gramàtica i per
un diccionari. La gramàtica pot ser descriptiva i normativa. Els diccionaris
poden ser d’ús, normatius, etimològics, de barbarismes, de pronúncia, etc.
Quant a l'estilística, existeixen més dubtes. Primer, sobre el lloc que ha
d’ocupar en l’ lingüístaprenentatge d’una llengua. En segon lloc, sobre el
valor que se li ha de donar en el conjunt de sabers de la llengua.
Generalment, la normativa ve fixada per institucions administratives amb
competència en matèria ica. En canvi els llibres d’estil tenen origen i finalitat
divers i naixen d’editorials, mitjans de comunicació audiovisuals i escrits,
webs i blocs, universitats, ajuntaments, conselleries, etc.
estilística - normativa
La frontera entre normativa i estil va diluint-se. I algunes gramàtiques que
duen al títol l’adjectiu “normativa” s’han atrevit ja qüestions que no han
estat acceptades o desenvolupades teòricament per les institucions
lingüístiques (Gramàtica del català contemporani, Joan Solà, 2002), o bé amb
continguts d’estil i convencions gràfiques (GNV 2006), la qual entra en
distincions com ara àmbits d’ús generals, restringits, àmbit general valencià,
o caràcter formal o poc formal de la llengua i decideix quins són els àmbits
d’ús on s’usa la llengua formalment o on s’usa espontàniament, a més de
sumar-hi el que és propi de la llengua escrita i que ho és de l’oral. Aquest
camí descriptiu i multivariació ja l'ha incorporat també l'Ortografia de l'IEC
(2017).
L’estil propi – els correctors d’estil
Cada escriptor té un estil propi i té certa llibertat en l’ús de la llengua. Tot i
això, moltes vegades aquest estil no el fixa el propi autor sinó els correctors
d’estil que revisen i poleixen els textos.
En el cas del professorat i els comunicadors, l’estil és important perquè són
model de llengua i model estilístic per als aprenents. Com que cada mestre
té el seu llibret, hi haurà moltes coses que el parlant (o escriptor) ha de
decidir pel seu compte.
Per això, la principal qualitat que ha de tenir el nostre propi estil és el de la
coherència interna.
L’estil propi – els correctors d’estil
Cada escriptor té un estil propi i té certa llibertat en l’ús de la llengua. Tot i
això, moltes vegades aquest estil no el fixa el propi autor sinó els correctors
d’estil que revisen i poleixen els textos.
En el cas del professorat i els comunicadors, l’estil és important perquè són
model de llengua i model estilístic per als aprenents. Com que cada mestre
té el seu llibret, hi haurà moltes coses que el parlant (o escriptor) ha de
decidir pel seu compte.
Per això, la principal qualitat que ha de tenir el nostre propi estil és el de la
coherència interna.
Adequació i estilística
La correcció vigila perquè la normativa ortogràfic i gramatical siga
respectada, i fent un pas endavant, l’adequació vetla per les qüestions
d'estil, com ara la riquesa i la variació lingüística, la qualitat i la precisió del
lèxic, la claredat sintàctica, la utilització correcta dels recursos retòrics, etc.
En el nivell escrit es tindrà en compte temes com la cal·ligrafia, la distribució
del text en el paper i la presentació en general. En el nivell oral es tradueix
en una correcta ortologia: domini de la veu, claredat, bona vocalització i
volum, correcta utilització de les pauses i de l'entonació, etc.
Estàndard i subestàndards
La combinació de tots els recursos que ajuden a confegir un estil propi
s’apliquen sobretot a la varietat estàndard de la llengua, model convencional
de llengua apta per a usos públics i caracteritzat per la claredat, la concisió i
la voluntat no discriminatòria. Si parlem de subestàndards, cal no barrejar-
los.
Tria lèxica i estil
La consulta del diccionari ajuda a fixar els significats específics de cada
context,
§ doblets verbals semàntics -omplir - emplenar - complimentar ‘adreçar
compliments a algú’,
§ lèxic semblant quant a la forma o la fonètica: alçada/alçària,
trànsit/tràfic, fi/finalitat; destí/destinació, sentir/escoltar,
tastar/provar/emprovar...
§ vulgarismes o barbarismes que sovint ens passen inadvertits perquè els
usem quotidianament: barbarismes: atril*/faristol, bandeja*/safata...;
bacon*/bacó o cansalada fumada, interviu*/entrevista,
software*/programari;
§ doblets admesos: mànager/preparador;
Tria lèxica i estil
El diccionari ajuda a fixar els significats específics de cada context:
§ doblets verbals semàntics: omplir-emplenar/complimentar ‘adreçar
compliments a algú’.
§ lèxic semblant quant a la forma o la fonètica: alçada/alçària,
trànsit/tràfic, fi/finalitat; destí/destinació, sentir/escoltar,
tastar/provar/emprovar...
§ vulgarismes o barbarismes sovint inadvertits: barbarismes: atril*/faristol,
bandeja*/safata; bacon*/bacó o cansalada fumada, interviu*/entrevista,
software*/programari;
§ doblets admesos: mànager/preparador;
2. Expressió escrita i millora de l’estil. Sintaxi
formal
Presentació d’escrits i estil
Facilitar la lectura d’un escrit, aquest és l’objectiu general. Una presentació
descurada pot, fins i tot, infondre al lector dubtes sobre la validesa de l’escrit.
Hi ha tres objectius a l'hora de presentar un escrit (examen, treball curt,
apunts, fins a una simple redacció).
Presentació d’escrits: a) intel·ligibilitat
Ve donada per la claredat de la lletra:
- Una bona cal·ligrafia és la base de la llegibilitat. Per als escrits a ordinador,
cal triar un tipus de lletra llegible (arial, verdana...), que no siga de cos massa
xicotet.
Presentació d’escrits: b) netedat
Una bona distribució del text sobre el full (a mà i a ordinador):
- Marges de l'escrit unificats o compensats.
- Paràgrafs sagnats i separats entre si per un espai major que l'interlineat
normal.
- Interlineat major quan canviem d'apartat o capítol o hi haja un títol.
- Encapçalament i peu de pàgina.
- Enumeracions sagnades i ordenades per número, lletra, pic.
- Numeració de pàgines
- Portada per a treballs.
- Indicació de l'autoria (noms i cognoms complets, curs, grup i data).
Presentació d’escrits: c) estètica
Recull els recursos gràfics que ajuden a visualitzar millor el treball escrit:
§ Una tipografia correcta ajuda a visualitzar tot el contingut i l'estructura.
§ Un disseny de pàgina atractiu, per a animar al lector a llegir. Títols
centrats, requadres en la informació més important, etc.
§ Cada tipus de text té una estructura predeterminada. Cal respectar les
caixes textuals.
§ Ajudeu-vos de dibuixos i gràfics explicatius.
§ Quan el text és una composició de diversos textos (pex. Portada de
periòdic o web, el treball de presentació i maquetació és infinitament
major.
Motlles o caixes de gèneres
Una capacitat del lector, de l’aprenent és la d’identificar motlles de textos
escrits, el que anomenem estructura externa. A primer colp d’ull és possible
moltes vegades saber davant de quin tipus de text ens trobem. Es tracta
d’una competència comuna, compartida per multitud de llengües sovint dins
d’un àmbit cultural determinat. Aquesta competència facilita l’aprenentatge i
fixació d’aquests motlles en diferents llengües i assegura el coneixement
d’ítems de composició escrita que fan més fluïda la interpretació dels
continguts per analogia. Si observem alguns motles estructurals de diferents
gèneres textuals veurem que som capaços d’identificar-los amb
independència de la llengua en què estiguen escrits.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
Ajuda a la comprensió fàcil. No cal embolicar-se amb paraules poc habituals
o amb frases complexes i recargolades.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
a) Sintaxi: Ordre neutre dels components de l'oració:
Subj + (no) + V + febles o complements
Joana (no) canta la cançó al tiet al saló de casa
(Això no obstant, CCT i CCL admeten posició inicial. Solament trencarem
l’ordre neutre per posar en relleu alguna informació concreta.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
b) Els complements van prop del nucli a què modifiquen per a evitar
ambigüitats i contradiccions:
V + C (CD/Atr/P/CRV/PN) + CI + CC
La premsa publica la carta a l’alcalde dels botiguers
La premsa ha rebut la carta dels botiguers a l'alcalde.
Va dedicar a les empreses on treballa tota la jornada.
Va dedicar tota la jornada a les empreses on treballa.
El València va guanyar el Barça en el seu camp
El València, en el seu camp, va guanyar el Barça.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
c) Les estructures amb verb, en comptes de les construccions nominals,
eviten preposicions i denoten un estil més àgil.
L'atenció a les demandes dels ciutadans és competència, en últim recurs, del
defensor del poble.
Atendre demandes dels ciutadans compet, en últim recurs, al defensor del
poble.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
d) És preferible l'oració afirmativa a la negativa (deixem la passiva per als
valors realment negatius).
Entenc que no t'agraden les idees no concretes.
Entenc que t'agraden les idees concretes.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
e) És preferible l'oració activa, o la passiva d'agent indeterminat, a la passiva
morfològica.
Els estudiants aprovaren els nous estatuts
S'aprovaren els nous estatuts
Els nous estatuts van ser aprovats pels estudiants
Sintaxi. Claredat i senzillesa
f) Són preferibles els verbs que expressen acció o moviment en comptes dels
verbs d’estat (ser, estar, haver-hi...).
Sintaxi. Claredat i senzillesa
g) Cal evitar les expressions desconegudes o acompanyar-les d’una breu
explicació, pex: llatinismes, sigles, estrangerismes o mots tècnics o
especialitzats, fets històrics o personatges...:
sub iudice, sine qua non..., ictiologia, neurastènia, RAC, UVI...
El grup s’ha especialitzat en el hot jazz, que és una varietat del jazz que té el
ritme més marcat i melodies menys cantables
Galileu defensava l’heliocentrisme, és a dir, sostenia que el Sol i no la Terra
era el centre de l’univers.
La seua formació era autodidacta: es va instruir ell mateix, sense l’ajuda de
professors.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
h) Cacofonies i rimes desagradables (repetició de lletres, síl·labes o
terminacions idèntiques):
En la sessió plenària d’ahir van arribar a la decisió de fer modificacions
en els estatuts de l’associació
En el ple d’ahir es va decidir modificar els estatuts de l’associació.
No només no ha vingut sino que a més no ha telefonat.
Ni ha vingut i ni tan sols ha telefonat.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
i) Evitem els estereotips i els tòpics (propis dels mitjans de comunicació).
El porter té 22 anys d’edat. / ... té 22 anys.
Encara no s’han quantificat els danys materials /... les destrosses.
Presentarà el seu nou treball discogràfic / ... disc o CD.
Encara no han donat a conèixer els resultats. / ... no han fet públic o no
han fet saber.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
j) En textos formals (acadèmic, etc.), cal d’evitar la profusió de locucions i
frases fetes, especialment les que expressen una valoració dels fets:
El president del club i l’entrenador estan com el gos i el gat. &
El constructor els havia aixecat la camisa. &
Insistí a veure l’alcalde, perquè li havia donat carabassa.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
k) Eviteu els adverbis acabats en -ment; generen construccions pesants, fan
perdre riquesa i vivacitat, i provoquen rimes desagradables.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
l) Eviteu la fragmentació d'oracions per l’abús d’explicacions o d’incisos
entre comes.
Preferia, sense decidir-se'n mai totalment, i per tossuderia, el menjar
ràpid al casolà-
Preferia el menjar ràpid al casolà. Ho feia per tossuderia i no se'n
decidia mai del tot.
Sintaxi. Claredat i senzillesa
m) Eviteu les frases massa llargues i els paràgrafs massa llargs.
n) Limiteu l’ús dels possessius.
Lèxic: màxima de precisió
Pel que fa al lèxic, si bé totes les paraules d’un diccionari normatiu són
correctes, no totes són adequades a qualsevol tipus d’escrit. La precisió
lèxica consisteix a triar la paraula que reflectisca amb el màxim de claredat i
exactitud el que volem expressar.
*podem consultar powerpoint: lèxic: semàntica: precisió
Lèxic: màxima de precisió
a) Cal triar el registre adequat. Així, paraules com pencar o fotre només
adequades al registre oral informal, i altres com llur o hom que corresponen
a un alt grau de formalitat. L’èxit de l’escrit depèn en gran mesura d’una tria
lèxica adequada.
Lèxic: màxima de precisió
b) Hi ha paraules que fem servir amb un significat massa genèric -mots multiús o
crossa o buits, com ara cosa, problema /problemàtica, fer, fet, tema. Fixeu-vos:
La modèstia és una cosa poc habitual (per virtut).
Les falles són una cosa típica de València (per festa).
Quina pel·lícula va fer Humpry Bogart el 1970? (per protagonitzar...)
El problema/fenomen de la immigració preocupa les autoritats.
El problema /La integració dels immigrants preocupa les autoritats.
El problema/L’augment de la immigració preocupa les autoritats.
O bo: Va oferir dos exemples aclaridors, clars, encertats, ben triats, justos,
oportuns, il·lustratius, etc., o fer: construir, edificar, escriure, pintar, decorar...
Màxima de concisió
Ajuda a evitar construccions amb funció massa elàstica, inconcreta, que fem
servir perquè sembla que “sonen millor” o perquè són estereotips adquirits.
Màxima de concisió
a) Nexes introductoris inconcrets: a nivell de, per part de, pel que fa a, en relació a, en
forma de, tornar a fer la seua, en la pràctica totalitat, en ordre a, la qüestió de, que es
produïra...:
Els mestres tindran dues reunions a nivell de famílies
...dues reunions amb les famílies.
La decisió per part dels alumnes de fer vaga és unànime
La decisió dels alumnes de fer vaga és unànime.
Cal destacar les últimes enquestes de consum pel que fa a Andalusia
Cal destacar les últimes enquestes de consum a Andalusia.
Nadal se celebra en la pràctica totalitat de la geografia mundial / Nadal se celebra a
gairebé tot el món.
En ordre a evitar problemes, els veïns van avisar la policia. / Per evitar problemes, els
veïns van avisar la policia.
Màxima de concisió
c) Repeticions innecessàries (paraules, conceptes):
La seua primera obra ja era una obra excel·lent
La seua primera obra ja era una novel·la-llibre-peça teatral excel·lent
El punt més important del ple fa referència a l’aprovació de la quota
mensual.
El punt més important del ple tracta de l’aprovació de la quota
mensual.
Màxima d’originalitat
a) Fugiu de la monotonia. To repetitiu i poc variat. (nexes repetits, idees que
no avancen...).
b) Arrisqueu en el discurs, en el contingut, en les idees. Aposteu per una
proposta que la majoria rebutgen.
c) Sigueu originals, aporteu allò que sabeu, el punt de vista particular sobre
un tema o problema.
d) Useu recursos potents, quan siga pertinent: ironia, escepticisme, jocs de
paraules, etc.
3. 150 frases: activitats
Les 150 "frases absurdes"
(http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/)
Aquest apartat pot servir com a
ACTIVITATS: solucionari a la web
anàlisi i millora de l’estil oracional.
Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/)
(3) Va ser un dels primers fundadors de l'empresa.
(5) Aquesta és una premissa prèvia.
(6) No hi havia cap precedent previ d'aquest fet.
(7) Israel és l'únic i el màxim responsable de la desestabilització de la zona.
(8) Li va regalar un llibre gratis.
(9) Avui he après una cosa que no sabia.
(11) Aquest plat es pot presentar de maneres molt diverses i molt
diferents.
(12) Em van regalar una cosa que tenia forma de cercle rodó.
(13) Ho volen optimitzar d'una manera perfecta.
(14) Tothom pensa així, excepte alguna excepció.
(15) Hem rebut moltes respostes afirmatives en positiu.
(17) El jugador s'ha precipitat massa a l'hora de xutar.
Solució. Comentaris: frases 3-17
(5) i (6) redundància. L'adjectiu "previ" aplicat a "premissa" i a "precedent",
és innecessari.
(7) els adjectius "únic" i "màxim" són incompatibles.
(8) i (9) absurditat. "Regalar" implica gratuïtat. De la mateixa manera, ningú
no pot aprendre coses que ja sap.
(11) repetició. La parella "divers - diferent" fa que esdevinguin ridícules.
(12) (13) (14) (15) repetició. "cercle rodó", "optimitzar - perfecta" , "excepte
- excepció" i "afirmatives en positiu"
(16) incompatibilitat evident entre "bastant" i "del tot".
(17) "Precipitar-se" ja comporta la idea d'excés. l'adverbi "massa" hi és
innecessari.
Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/)
(19) Els de Moçambic han tingut una guerra civil entre ells.
(20) Hem de comprar un antirepel·lent de mosquits.
(23) Deixem-nos d'empirismes i anem a la realitat.
(24) Jo tenia un amic meu que deia…
(25) El termòmetre marca 0 graus negatius.
Solució. Comentaris: frases 3-17
(19) Una guerra civil és, per definició, una guerra interna entre ciutadans. L'expressió
"entre ells" és innecessària.
(20) i (21) els prefixos "anti" i "in" fan que el significat sigui just el contrari del que es
pretén afirmar.
(23) "Empirisme" és precisament un mètode o sistema basat en la pràctica o
l'experiència i, per tant, en la realitat.
(24) La presència del subjecte "jo" fa totalment absurd l'adjectiu "meu". Les dues
possibilitats correctes serien "Jo tenia un amic que deia..." o bé "Un amic meu deia…".
(25) El locutor que va pronunciar aquesta frase es devia estar congelant.
Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/)
(25) El termòmetre marca 0 graus negatius.
(26) Voldria expressar la meva trista opinió sobre la mort del meu amic.
(27) Quan els pares se separen l'últim perjudicat és el nen.
(28) La campanya contra l'ús del preservatiu de Joan Pau II.
(29) T'ho dic i no vull tornar-t'ho a repetir.
(30) Va viatjar personalment a Madrid.
Solució. Comentaris: frases 3-17
(25) El locutor que va pronunciar aquesta frase es devia estar congelant.
(26) Es volia manifestar tristesa, però li va sortir una frase més aviat còmica.
(27) La separació dels pares és generalment perjudicial per a algú. En aquesta frase potser es
volia indicar que el nen rebrà les últimes conseqüències d'aquesta situació, però probablement
en serà el "primer" perjudicat.
(28) En matemàtiques, l'ordre dels factors no altera el producte. En llengua, l'ordre dels mots en
una frase pot alterar significativament el producte. Ordre correcte seria: "La campanya de Joan
Pau II contra l'ús del preservatiu." La segona interpretació semblaria més aviat una irreverència.
(29) Aquesta frase significa literalment que allò que s'ha dit no es vol tornar a dir… per tercera
vegada. La forma correcta seria, doncs, "t'ho dic i no vull tornar-t'ho a dir" o bé "t'ho dic i no t'ho
vull repetir".
(30) reforç sobrer? La presència de l'adverbi "personalment" és innecessària, però hem
d'admetre que hi afegeix un reforç considerable, que ens indica que el viatge era realment
important i requeria la presència d'aquella persona.
4. Millora de l’expressió oral
Elocució
de vocals
• Evitar els casos de relaxació fonètica impròpies
dels àmbits formals.
• Distinció vocals obertes i tancades.
• Elisions i altres fenòmens de fonètica sintàctica.
• Emmudiments, diftongs i sinalefes.
• Pronunciació de paraules evitant el
desplaçament accentual impropi de l’elocució
formal.
Elocució de
consonants
• Distinció sordes i sonores, fricatives i africades.
• Geminacions, emmudiments.
• Contactes consonàntics. Sonoritzacions, neutralitzacions,
sensibilitzacions i altres fenòmens de fonètica sintàctica.
• Evitar els casos de relaxació fonètica impròpies dels àmbits
formals.
• Evitar assimilacions, dissimilacions, metàtesis impròpies de
l’estàndard oral.
• Pronunciació que evite la modificació de consonants
contrària a les normes d’elocució formal de la llengua. Evitació
de la iodització.
• Pronunciació que evite la supressió o l’addició de sons
impropis de l’àmbit formal.
Habilitat
lectora i
expressió
oral
3. Intervenció unidireccional
• Correcta planificació i conducció del discurs.
• Anàlisi de la situació (rutina, estat del discurs,
anticipació, etc.) per preparar la intervenció.
• Saber iniciar i proposar el tema i saber acabar la
intervenció.
• Saber conduir cap a un tema o subtema nou.
• Saber desviar o eludir un tema.
• Distinció part expositiva i part d’opinió.
• Domini dels matisos en l’opinió personal.
Habilitat
lectora i
expressió oral
4. Interacció bidireccional
• Domini de la conversa espontània i sense esforç.
• Utilització correcta de la llengua per a expressar
opinions, sentiments i funcions com l’humor i la
ironia.
• Adequació al grau de formalitat del context
comunicatiu.
Habilitat
lectora i
expressió
oral
5. Interacció: conducció
• Manifestació de l’interès per intervenir.
• Utilització eficaç del torn de paraula i
aprofitament del temps del torn de paraula.
• Domini a l’hora de marcar el començament i el
final del torn de paraula.
• Habilitat per a reconèixer que l’interlocutor vol
intervenir.
• Correcció a l’hora de cedir el torn de paraula.
Habilitat
lectora i
expressió oral
6. Interacció: negociació del significat
• Empatia amb el locutor.
• Domini de les estratègies per a cenyir-se a les
convencions del tipus de discurs.
• Evitació de circumloquis, mots crossa,
ambigüitats, rutines.
Habilitat
lectora i
expressió oral
7. Compensació de la producció
§ Domini de l’autocorrecció.
§ Precisió del significat del que es vol expressar.
§ Domini d’habilitats a l’hora de saber relacionar
idees.
§ Domini de les estratègies de repetició o resum
de les idees importants.
§ Domini de les estratègies de reformulació.
Recursos
Recursos: manuals
Criteris lingüístics administració
valenciana
Gripau
Recursos:
manuals
Majúscules i minúscules, Biblioteca
tècnica de Política Lingüistica, Gencat.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textualsjmpinya
 
Comentari text (1a part). 2nBAT
Comentari text (1a part). 2nBATComentari text (1a part). 2nBAT
Comentari text (1a part). 2nBATesther_montesinos
 
Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosSílvia Montals
 
Els Textos CientíFics
Els Textos CientíFicsEls Textos CientíFics
Els Textos CientíFicsINTEF
 
Repàs tot el curs (complet)
Repàs tot el curs (complet)Repàs tot el curs (complet)
Repàs tot el curs (complet)elspesaets
 
U.d. sant jordi presentació 1
U.d. sant jordi  presentació 1U.d. sant jordi  presentació 1
U.d. sant jordi presentació 1Conxita Julià
 
Presentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textualPresentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textualMuetsy Macuen
 
Dialectes i registres
Dialectes i registresDialectes i registres
Dialectes i registresjoanpol
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textSílvia Montals
 
Variants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalanaVariants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalanaDolors Taulats
 
Diversitat lingüística
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüísticaannaasiscar
 
CO07 Llenguatge igualitari i inclusiu
CO07 Llenguatge igualitari i inclusiuCO07 Llenguatge igualitari i inclusiu
CO07 Llenguatge igualitari i inclusiuFred Sentandreu
 
Presentació llengua i literatura catalana 4t ESO 2012-2013
Presentació llengua i literatura catalana 4t ESO 2012-2013Presentació llengua i literatura catalana 4t ESO 2012-2013
Presentació llengua i literatura catalana 4t ESO 2012-2013Pepeta2
 

Was ist angesagt? (19)

Quadern b2 (web)
Quadern b2 (web)Quadern b2 (web)
Quadern b2 (web)
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals
 
Llengua Cicle Mitjà
Llengua Cicle MitjàLlengua Cicle Mitjà
Llengua Cicle Mitjà
 
COHERÈNCIA I COHESIÓ
COHERÈNCIA I COHESIÓCOHERÈNCIA I COHESIÓ
COHERÈNCIA I COHESIÓ
 
Comentari text (1a part). 2nBAT
Comentari text (1a part). 2nBATComentari text (1a part). 2nBAT
Comentari text (1a part). 2nBAT
 
Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textos
 
Els Textos CientíFics
Els Textos CientíFicsEls Textos CientíFics
Els Textos CientíFics
 
Repàs tot el curs (complet)
Repàs tot el curs (complet)Repàs tot el curs (complet)
Repàs tot el curs (complet)
 
U.d. sant jordi presentació 1
U.d. sant jordi  presentació 1U.d. sant jordi  presentació 1
U.d. sant jordi presentació 1
 
Presentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textualPresentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textual
 
Registres
RegistresRegistres
Registres
 
Dialectes i registres
Dialectes i registresDialectes i registres
Dialectes i registres
 
Continguts valencià 5é de primària
Continguts valencià 5é de primàriaContinguts valencià 5é de primària
Continguts valencià 5é de primària
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
Variants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalanaVariants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalana
 
Diversitat lingüística
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüística
 
Escriure 2009
Escriure 2009Escriure 2009
Escriure 2009
 
CO07 Llenguatge igualitari i inclusiu
CO07 Llenguatge igualitari i inclusiuCO07 Llenguatge igualitari i inclusiu
CO07 Llenguatge igualitari i inclusiu
 
Presentació llengua i literatura catalana 4t ESO 2012-2013
Presentació llengua i literatura catalana 4t ESO 2012-2013Presentació llengua i literatura catalana 4t ESO 2012-2013
Presentació llengua i literatura catalana 4t ESO 2012-2013
 

Ähnlich wie CO01 Estilistica i_convencions

Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentLes ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentmarclia
 
06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdfEduard Comeig
 
Codi escrit i oral
Codi escrit i oralCodi escrit i oral
Codi escrit i oralNuria Franch
 
Cas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturaCas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturarpujol1
 
Què farem aquest any a la classe de llengua
Què farem aquest any a la classe de llenguaQuè farem aquest any a la classe de llengua
Què farem aquest any a la classe de llenguaPepeta2
 
Presentació llg.catalana 4t.2015 16
Presentació llg.catalana 4t.2015 16Presentació llg.catalana 4t.2015 16
Presentació llg.catalana 4t.2015 16Pepeta2
 
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativaHC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativaFred Sentandreu
 
Text argumentatiu
Text argumentatiuText argumentatiu
Text argumentatiugvallher
 
Que, qui com 3r (2)
Que, qui com 3r (2)Que, qui com 3r (2)
Que, qui com 3r (2)Pepeta2
 
Què hem aprés aquest curs a Català?
Què hem aprés aquest curs a Català? Què hem aprés aquest curs a Català?
Què hem aprés aquest curs a Català? mformiga
 
Mínims de competència llengua catalana catalana.docok
Mínims de competència  llengua catalana catalana.docokMínims de competència  llengua catalana catalana.docok
Mínims de competència llengua catalana catalana.docokceippuigdenvalls
 
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdfpresentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdfMarcLobo2
 
Eso millora-ortografia
Eso millora-ortografiaEso millora-ortografia
Eso millora-ortografiaM T
 
001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificatsjmpinya
 
Proposta curricular alfabetització
Proposta curricular alfabetitzacióProposta curricular alfabetització
Proposta curricular alfabetitzacióRocio Avila
 
Criteris avaluació 1r 2n
Criteris avaluació 1r 2nCriteris avaluació 1r 2n
Criteris avaluació 1r 2nLaiaGF
 
Síntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redaccióSíntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redaccióDiverses
 

Ähnlich wie CO01 Estilistica i_convencions (20)

Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentLes ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
 
06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf
 
CronicaEntrevista_CALI_UD.pdf
CronicaEntrevista_CALI_UD.pdfCronicaEntrevista_CALI_UD.pdf
CronicaEntrevista_CALI_UD.pdf
 
Codi escrit i oral
Codi escrit i oralCodi escrit i oral
Codi escrit i oral
 
Cas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturaCas impuls de la lectura
Cas impuls de la lectura
 
Què farem aquest any a la classe de llengua
Què farem aquest any a la classe de llenguaQuè farem aquest any a la classe de llengua
Què farem aquest any a la classe de llengua
 
Presentació llg.catalana 4t.2015 16
Presentació llg.catalana 4t.2015 16Presentació llg.catalana 4t.2015 16
Presentació llg.catalana 4t.2015 16
 
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativaHC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
 
Text argumentatiu
Text argumentatiuText argumentatiu
Text argumentatiu
 
Escriure un text
Escriure un textEscriure un text
Escriure un text
 
Que, qui com 3r (2)
Que, qui com 3r (2)Que, qui com 3r (2)
Que, qui com 3r (2)
 
Què hem aprés aquest curs a Català?
Què hem aprés aquest curs a Català? Què hem aprés aquest curs a Català?
Què hem aprés aquest curs a Català?
 
Mínims de competència llengua catalana catalana.docok
Mínims de competència  llengua catalana catalana.docokMínims de competència  llengua catalana catalana.docok
Mínims de competència llengua catalana catalana.docok
 
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdfpresentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
 
Eso millora-ortografia
Eso millora-ortografiaEso millora-ortografia
Eso millora-ortografia
 
001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats
 
Proposta curricular alfabetització
Proposta curricular alfabetitzacióProposta curricular alfabetització
Proposta curricular alfabetització
 
B06 lax
B06 laxB06 lax
B06 lax
 
Criteris avaluació 1r 2n
Criteris avaluació 1r 2nCriteris avaluació 1r 2n
Criteris avaluació 1r 2n
 
Síntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redaccióSíntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redacció
 

Mehr von Fred Sentandreu

LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLFred Sentandreu
 
LE09 Diccionaris visuals i làmines
LE09 Diccionaris visuals i làminesLE09 Diccionaris visuals i làmines
LE09 Diccionaris visuals i làminesFred Sentandreu
 
MS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesMS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesFred Sentandreu
 
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llenguaAA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llenguaFred Sentandreu
 
CO03. Signes de puntuació (tipografia)
CO03. Signes de puntuació (tipografia)CO03. Signes de puntuació (tipografia)
CO03. Signes de puntuació (tipografia)Fred Sentandreu
 
LE04 Precisió lèxica i repertori
LE04 Precisió lèxica i repertoriLE04 Precisió lèxica i repertori
LE04 Precisió lèxica i repertoriFred Sentandreu
 
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)Fred Sentandreu
 
LE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaLE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaFred Sentandreu
 
LE02 Formació de mots: truncació
LE02 Formació de mots: truncacióLE02 Formació de mots: truncació
LE02 Formació de mots: truncacióFred Sentandreu
 
MS13 Concordança nominal i verbal
MS13 Concordança nominal i verbalMS13 Concordança nominal i verbal
MS13 Concordança nominal i verbalFred Sentandreu
 
MS10 Perífrasis verbals
MS10 Perífrasis verbalsMS10 Perífrasis verbals
MS10 Perífrasis verbalsFred Sentandreu
 
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxiMS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxiFred Sentandreu
 
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondènciesFO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondènciesFred Sentandreu
 
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriquesFO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriquesFred Sentandreu
 
CO06 Bibliografia. Citació, Plagi
CO06 Bibliografia. Citació, PlagiCO06 Bibliografia. Citació, Plagi
CO06 Bibliografia. Citació, PlagiFred Sentandreu
 
MS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracionalMS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracionalFred Sentandreu
 
MS09 Verb. Formes no personals
MS09 Verb. Formes no personalsMS09 Verb. Formes no personals
MS09 Verb. Formes no personalsFred Sentandreu
 
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsMS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsFred Sentandreu
 

Mehr von Fred Sentandreu (20)

LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
 
LE09 Diccionaris visuals i làmines
LE09 Diccionaris visuals i làminesLE09 Diccionaris visuals i làmines
LE09 Diccionaris visuals i làmines
 
MS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesMS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. Nexes
 
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llenguaAA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
 
CO03. Signes de puntuació (tipografia)
CO03. Signes de puntuació (tipografia)CO03. Signes de puntuació (tipografia)
CO03. Signes de puntuació (tipografia)
 
LE04 Precisió lèxica i repertori
LE04 Precisió lèxica i repertoriLE04 Precisió lèxica i repertori
LE04 Precisió lèxica i repertori
 
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
 
LE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaLE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. Sinonímia
 
LE02 Formació de mots: truncació
LE02 Formació de mots: truncacióLE02 Formació de mots: truncació
LE02 Formació de mots: truncació
 
MS13 Concordança nominal i verbal
MS13 Concordança nominal i verbalMS13 Concordança nominal i verbal
MS13 Concordança nominal i verbal
 
MS10 Perífrasis verbals
MS10 Perífrasis verbalsMS10 Perífrasis verbals
MS10 Perífrasis verbals
 
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxiMS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
 
FO05 Accent i dièresi
FO05 Accent i dièresiFO05 Accent i dièresi
FO05 Accent i dièresi
 
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondènciesFO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
 
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriquesFO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
 
CO06 Bibliografia. Citació, Plagi
CO06 Bibliografia. Citació, PlagiCO06 Bibliografia. Citació, Plagi
CO06 Bibliografia. Citació, Plagi
 
MS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracionalMS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracional
 
MS09 Verb. Formes no personals
MS09 Verb. Formes no personalsMS09 Verb. Formes no personals
MS09 Verb. Formes no personals
 
MS08 Verb irregulars
MS08 Verb irregularsMS08 Verb irregulars
MS08 Verb irregulars
 
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsMS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
 

Kürzlich hochgeladen

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (6)

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 

CO01 Estilistica i_convencions

  • 2. ÍNDEX 1. Estilística. Normativa i estil. Adequació 2. Expressió escrita i millora de l’estil 3. 150 frases: activitats 4. Millora de l’expressió oral 5. Recursos
  • 3. 1. Estilística i normativa
  • 4. Estilística és una escola crítica en lingüística i teoria de la literatura que analitza l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació a la intenció de l'autor/a i la resposta del públic. Així, considera la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos lingüístics (i si és el cas, els literaris), el gènere a què pertany i les convencions que aquest l'imposa, el tipus de lèxic emprat i la mena de frases usades. Es tenen en compte tots els nivells d'anàlisi lingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre la unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.
  • 5. estilística - normativa El corpus normatiu d’una llengua ve fixat bàsicament per una gramàtica i per un diccionari. La gramàtica pot ser descriptiva i normativa. Els diccionaris poden ser d’ús, normatius, etimològics, de barbarismes, de pronúncia, etc. Quant a l'estilística, existeixen més dubtes. Primer, sobre el lloc que ha d’ocupar en l’ lingüístaprenentatge d’una llengua. En segon lloc, sobre el valor que se li ha de donar en el conjunt de sabers de la llengua. Generalment, la normativa ve fixada per institucions administratives amb competència en matèria ica. En canvi els llibres d’estil tenen origen i finalitat divers i naixen d’editorials, mitjans de comunicació audiovisuals i escrits, webs i blocs, universitats, ajuntaments, conselleries, etc.
  • 6. estilística - normativa La frontera entre normativa i estil va diluint-se. I algunes gramàtiques que duen al títol l’adjectiu “normativa” s’han atrevit ja qüestions que no han estat acceptades o desenvolupades teòricament per les institucions lingüístiques (Gramàtica del català contemporani, Joan Solà, 2002), o bé amb continguts d’estil i convencions gràfiques (GNV 2006), la qual entra en distincions com ara àmbits d’ús generals, restringits, àmbit general valencià, o caràcter formal o poc formal de la llengua i decideix quins són els àmbits d’ús on s’usa la llengua formalment o on s’usa espontàniament, a més de sumar-hi el que és propi de la llengua escrita i que ho és de l’oral. Aquest camí descriptiu i multivariació ja l'ha incorporat també l'Ortografia de l'IEC (2017).
  • 7. L’estil propi – els correctors d’estil Cada escriptor té un estil propi i té certa llibertat en l’ús de la llengua. Tot i això, moltes vegades aquest estil no el fixa el propi autor sinó els correctors d’estil que revisen i poleixen els textos. En el cas del professorat i els comunicadors, l’estil és important perquè són model de llengua i model estilístic per als aprenents. Com que cada mestre té el seu llibret, hi haurà moltes coses que el parlant (o escriptor) ha de decidir pel seu compte. Per això, la principal qualitat que ha de tenir el nostre propi estil és el de la coherència interna.
  • 8. L’estil propi – els correctors d’estil Cada escriptor té un estil propi i té certa llibertat en l’ús de la llengua. Tot i això, moltes vegades aquest estil no el fixa el propi autor sinó els correctors d’estil que revisen i poleixen els textos. En el cas del professorat i els comunicadors, l’estil és important perquè són model de llengua i model estilístic per als aprenents. Com que cada mestre té el seu llibret, hi haurà moltes coses que el parlant (o escriptor) ha de decidir pel seu compte. Per això, la principal qualitat que ha de tenir el nostre propi estil és el de la coherència interna.
  • 9. Adequació i estilística La correcció vigila perquè la normativa ortogràfic i gramatical siga respectada, i fent un pas endavant, l’adequació vetla per les qüestions d'estil, com ara la riquesa i la variació lingüística, la qualitat i la precisió del lèxic, la claredat sintàctica, la utilització correcta dels recursos retòrics, etc. En el nivell escrit es tindrà en compte temes com la cal·ligrafia, la distribució del text en el paper i la presentació en general. En el nivell oral es tradueix en una correcta ortologia: domini de la veu, claredat, bona vocalització i volum, correcta utilització de les pauses i de l'entonació, etc.
  • 10. Estàndard i subestàndards La combinació de tots els recursos que ajuden a confegir un estil propi s’apliquen sobretot a la varietat estàndard de la llengua, model convencional de llengua apta per a usos públics i caracteritzat per la claredat, la concisió i la voluntat no discriminatòria. Si parlem de subestàndards, cal no barrejar- los.
  • 11. Tria lèxica i estil La consulta del diccionari ajuda a fixar els significats específics de cada context, § doblets verbals semàntics -omplir - emplenar - complimentar ‘adreçar compliments a algú’, § lèxic semblant quant a la forma o la fonètica: alçada/alçària, trànsit/tràfic, fi/finalitat; destí/destinació, sentir/escoltar, tastar/provar/emprovar... § vulgarismes o barbarismes que sovint ens passen inadvertits perquè els usem quotidianament: barbarismes: atril*/faristol, bandeja*/safata...; bacon*/bacó o cansalada fumada, interviu*/entrevista, software*/programari; § doblets admesos: mànager/preparador;
  • 12. Tria lèxica i estil El diccionari ajuda a fixar els significats específics de cada context: § doblets verbals semàntics: omplir-emplenar/complimentar ‘adreçar compliments a algú’. § lèxic semblant quant a la forma o la fonètica: alçada/alçària, trànsit/tràfic, fi/finalitat; destí/destinació, sentir/escoltar, tastar/provar/emprovar... § vulgarismes o barbarismes sovint inadvertits: barbarismes: atril*/faristol, bandeja*/safata; bacon*/bacó o cansalada fumada, interviu*/entrevista, software*/programari; § doblets admesos: mànager/preparador;
  • 13. 2. Expressió escrita i millora de l’estil. Sintaxi formal
  • 14. Presentació d’escrits i estil Facilitar la lectura d’un escrit, aquest és l’objectiu general. Una presentació descurada pot, fins i tot, infondre al lector dubtes sobre la validesa de l’escrit. Hi ha tres objectius a l'hora de presentar un escrit (examen, treball curt, apunts, fins a una simple redacció).
  • 15. Presentació d’escrits: a) intel·ligibilitat Ve donada per la claredat de la lletra: - Una bona cal·ligrafia és la base de la llegibilitat. Per als escrits a ordinador, cal triar un tipus de lletra llegible (arial, verdana...), que no siga de cos massa xicotet.
  • 16. Presentació d’escrits: b) netedat Una bona distribució del text sobre el full (a mà i a ordinador): - Marges de l'escrit unificats o compensats. - Paràgrafs sagnats i separats entre si per un espai major que l'interlineat normal. - Interlineat major quan canviem d'apartat o capítol o hi haja un títol. - Encapçalament i peu de pàgina. - Enumeracions sagnades i ordenades per número, lletra, pic. - Numeració de pàgines - Portada per a treballs. - Indicació de l'autoria (noms i cognoms complets, curs, grup i data).
  • 17. Presentació d’escrits: c) estètica Recull els recursos gràfics que ajuden a visualitzar millor el treball escrit: § Una tipografia correcta ajuda a visualitzar tot el contingut i l'estructura. § Un disseny de pàgina atractiu, per a animar al lector a llegir. Títols centrats, requadres en la informació més important, etc. § Cada tipus de text té una estructura predeterminada. Cal respectar les caixes textuals. § Ajudeu-vos de dibuixos i gràfics explicatius. § Quan el text és una composició de diversos textos (pex. Portada de periòdic o web, el treball de presentació i maquetació és infinitament major.
  • 18. Motlles o caixes de gèneres Una capacitat del lector, de l’aprenent és la d’identificar motlles de textos escrits, el que anomenem estructura externa. A primer colp d’ull és possible moltes vegades saber davant de quin tipus de text ens trobem. Es tracta d’una competència comuna, compartida per multitud de llengües sovint dins d’un àmbit cultural determinat. Aquesta competència facilita l’aprenentatge i fixació d’aquests motlles en diferents llengües i assegura el coneixement d’ítems de composició escrita que fan més fluïda la interpretació dels continguts per analogia. Si observem alguns motles estructurals de diferents gèneres textuals veurem que som capaços d’identificar-los amb independència de la llengua en què estiguen escrits.
  • 19. Sintaxi. Claredat i senzillesa Ajuda a la comprensió fàcil. No cal embolicar-se amb paraules poc habituals o amb frases complexes i recargolades.
  • 20. Sintaxi. Claredat i senzillesa a) Sintaxi: Ordre neutre dels components de l'oració: Subj + (no) + V + febles o complements Joana (no) canta la cançó al tiet al saló de casa (Això no obstant, CCT i CCL admeten posició inicial. Solament trencarem l’ordre neutre per posar en relleu alguna informació concreta.
  • 21. Sintaxi. Claredat i senzillesa b) Els complements van prop del nucli a què modifiquen per a evitar ambigüitats i contradiccions: V + C (CD/Atr/P/CRV/PN) + CI + CC La premsa publica la carta a l’alcalde dels botiguers La premsa ha rebut la carta dels botiguers a l'alcalde. Va dedicar a les empreses on treballa tota la jornada. Va dedicar tota la jornada a les empreses on treballa. El València va guanyar el Barça en el seu camp El València, en el seu camp, va guanyar el Barça.
  • 22. Sintaxi. Claredat i senzillesa c) Les estructures amb verb, en comptes de les construccions nominals, eviten preposicions i denoten un estil més àgil. L'atenció a les demandes dels ciutadans és competència, en últim recurs, del defensor del poble. Atendre demandes dels ciutadans compet, en últim recurs, al defensor del poble.
  • 23. Sintaxi. Claredat i senzillesa d) És preferible l'oració afirmativa a la negativa (deixem la passiva per als valors realment negatius). Entenc que no t'agraden les idees no concretes. Entenc que t'agraden les idees concretes.
  • 24. Sintaxi. Claredat i senzillesa e) És preferible l'oració activa, o la passiva d'agent indeterminat, a la passiva morfològica. Els estudiants aprovaren els nous estatuts S'aprovaren els nous estatuts Els nous estatuts van ser aprovats pels estudiants
  • 25. Sintaxi. Claredat i senzillesa f) Són preferibles els verbs que expressen acció o moviment en comptes dels verbs d’estat (ser, estar, haver-hi...).
  • 26. Sintaxi. Claredat i senzillesa g) Cal evitar les expressions desconegudes o acompanyar-les d’una breu explicació, pex: llatinismes, sigles, estrangerismes o mots tècnics o especialitzats, fets històrics o personatges...: sub iudice, sine qua non..., ictiologia, neurastènia, RAC, UVI... El grup s’ha especialitzat en el hot jazz, que és una varietat del jazz que té el ritme més marcat i melodies menys cantables Galileu defensava l’heliocentrisme, és a dir, sostenia que el Sol i no la Terra era el centre de l’univers. La seua formació era autodidacta: es va instruir ell mateix, sense l’ajuda de professors.
  • 27. Sintaxi. Claredat i senzillesa h) Cacofonies i rimes desagradables (repetició de lletres, síl·labes o terminacions idèntiques): En la sessió plenària d’ahir van arribar a la decisió de fer modificacions en els estatuts de l’associació En el ple d’ahir es va decidir modificar els estatuts de l’associació. No només no ha vingut sino que a més no ha telefonat. Ni ha vingut i ni tan sols ha telefonat.
  • 28. Sintaxi. Claredat i senzillesa i) Evitem els estereotips i els tòpics (propis dels mitjans de comunicació). El porter té 22 anys d’edat. / ... té 22 anys. Encara no s’han quantificat els danys materials /... les destrosses. Presentarà el seu nou treball discogràfic / ... disc o CD. Encara no han donat a conèixer els resultats. / ... no han fet públic o no han fet saber.
  • 29. Sintaxi. Claredat i senzillesa j) En textos formals (acadèmic, etc.), cal d’evitar la profusió de locucions i frases fetes, especialment les que expressen una valoració dels fets: El president del club i l’entrenador estan com el gos i el gat. & El constructor els havia aixecat la camisa. & Insistí a veure l’alcalde, perquè li havia donat carabassa.
  • 30. Sintaxi. Claredat i senzillesa k) Eviteu els adverbis acabats en -ment; generen construccions pesants, fan perdre riquesa i vivacitat, i provoquen rimes desagradables.
  • 31. Sintaxi. Claredat i senzillesa l) Eviteu la fragmentació d'oracions per l’abús d’explicacions o d’incisos entre comes. Preferia, sense decidir-se'n mai totalment, i per tossuderia, el menjar ràpid al casolà- Preferia el menjar ràpid al casolà. Ho feia per tossuderia i no se'n decidia mai del tot.
  • 32. Sintaxi. Claredat i senzillesa m) Eviteu les frases massa llargues i els paràgrafs massa llargs. n) Limiteu l’ús dels possessius.
  • 33. Lèxic: màxima de precisió Pel que fa al lèxic, si bé totes les paraules d’un diccionari normatiu són correctes, no totes són adequades a qualsevol tipus d’escrit. La precisió lèxica consisteix a triar la paraula que reflectisca amb el màxim de claredat i exactitud el que volem expressar. *podem consultar powerpoint: lèxic: semàntica: precisió
  • 34. Lèxic: màxima de precisió a) Cal triar el registre adequat. Així, paraules com pencar o fotre només adequades al registre oral informal, i altres com llur o hom que corresponen a un alt grau de formalitat. L’èxit de l’escrit depèn en gran mesura d’una tria lèxica adequada.
  • 35. Lèxic: màxima de precisió b) Hi ha paraules que fem servir amb un significat massa genèric -mots multiús o crossa o buits, com ara cosa, problema /problemàtica, fer, fet, tema. Fixeu-vos: La modèstia és una cosa poc habitual (per virtut). Les falles són una cosa típica de València (per festa). Quina pel·lícula va fer Humpry Bogart el 1970? (per protagonitzar...) El problema/fenomen de la immigració preocupa les autoritats. El problema /La integració dels immigrants preocupa les autoritats. El problema/L’augment de la immigració preocupa les autoritats. O bo: Va oferir dos exemples aclaridors, clars, encertats, ben triats, justos, oportuns, il·lustratius, etc., o fer: construir, edificar, escriure, pintar, decorar...
  • 36. Màxima de concisió Ajuda a evitar construccions amb funció massa elàstica, inconcreta, que fem servir perquè sembla que “sonen millor” o perquè són estereotips adquirits.
  • 37. Màxima de concisió a) Nexes introductoris inconcrets: a nivell de, per part de, pel que fa a, en relació a, en forma de, tornar a fer la seua, en la pràctica totalitat, en ordre a, la qüestió de, que es produïra...: Els mestres tindran dues reunions a nivell de famílies ...dues reunions amb les famílies. La decisió per part dels alumnes de fer vaga és unànime La decisió dels alumnes de fer vaga és unànime. Cal destacar les últimes enquestes de consum pel que fa a Andalusia Cal destacar les últimes enquestes de consum a Andalusia. Nadal se celebra en la pràctica totalitat de la geografia mundial / Nadal se celebra a gairebé tot el món. En ordre a evitar problemes, els veïns van avisar la policia. / Per evitar problemes, els veïns van avisar la policia.
  • 38. Màxima de concisió c) Repeticions innecessàries (paraules, conceptes): La seua primera obra ja era una obra excel·lent La seua primera obra ja era una novel·la-llibre-peça teatral excel·lent El punt més important del ple fa referència a l’aprovació de la quota mensual. El punt més important del ple tracta de l’aprovació de la quota mensual.
  • 39. Màxima d’originalitat a) Fugiu de la monotonia. To repetitiu i poc variat. (nexes repetits, idees que no avancen...). b) Arrisqueu en el discurs, en el contingut, en les idees. Aposteu per una proposta que la majoria rebutgen. c) Sigueu originals, aporteu allò que sabeu, el punt de vista particular sobre un tema o problema. d) Useu recursos potents, quan siga pertinent: ironia, escepticisme, jocs de paraules, etc.
  • 40. 3. 150 frases: activitats
  • 41. Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/) Aquest apartat pot servir com a ACTIVITATS: solucionari a la web anàlisi i millora de l’estil oracional.
  • 42. Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/) (3) Va ser un dels primers fundadors de l'empresa. (5) Aquesta és una premissa prèvia. (6) No hi havia cap precedent previ d'aquest fet. (7) Israel és l'únic i el màxim responsable de la desestabilització de la zona. (8) Li va regalar un llibre gratis. (9) Avui he après una cosa que no sabia. (11) Aquest plat es pot presentar de maneres molt diverses i molt diferents. (12) Em van regalar una cosa que tenia forma de cercle rodó. (13) Ho volen optimitzar d'una manera perfecta. (14) Tothom pensa així, excepte alguna excepció. (15) Hem rebut moltes respostes afirmatives en positiu. (17) El jugador s'ha precipitat massa a l'hora de xutar.
  • 43. Solució. Comentaris: frases 3-17 (5) i (6) redundància. L'adjectiu "previ" aplicat a "premissa" i a "precedent", és innecessari. (7) els adjectius "únic" i "màxim" són incompatibles. (8) i (9) absurditat. "Regalar" implica gratuïtat. De la mateixa manera, ningú no pot aprendre coses que ja sap. (11) repetició. La parella "divers - diferent" fa que esdevinguin ridícules. (12) (13) (14) (15) repetició. "cercle rodó", "optimitzar - perfecta" , "excepte - excepció" i "afirmatives en positiu" (16) incompatibilitat evident entre "bastant" i "del tot". (17) "Precipitar-se" ja comporta la idea d'excés. l'adverbi "massa" hi és innecessari.
  • 44. Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/) (19) Els de Moçambic han tingut una guerra civil entre ells. (20) Hem de comprar un antirepel·lent de mosquits. (23) Deixem-nos d'empirismes i anem a la realitat. (24) Jo tenia un amic meu que deia… (25) El termòmetre marca 0 graus negatius.
  • 45. Solució. Comentaris: frases 3-17 (19) Una guerra civil és, per definició, una guerra interna entre ciutadans. L'expressió "entre ells" és innecessària. (20) i (21) els prefixos "anti" i "in" fan que el significat sigui just el contrari del que es pretén afirmar. (23) "Empirisme" és precisament un mètode o sistema basat en la pràctica o l'experiència i, per tant, en la realitat. (24) La presència del subjecte "jo" fa totalment absurd l'adjectiu "meu". Les dues possibilitats correctes serien "Jo tenia un amic que deia..." o bé "Un amic meu deia…". (25) El locutor que va pronunciar aquesta frase es devia estar congelant.
  • 46. Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/) (25) El termòmetre marca 0 graus negatius. (26) Voldria expressar la meva trista opinió sobre la mort del meu amic. (27) Quan els pares se separen l'últim perjudicat és el nen. (28) La campanya contra l'ús del preservatiu de Joan Pau II. (29) T'ho dic i no vull tornar-t'ho a repetir. (30) Va viatjar personalment a Madrid.
  • 47. Solució. Comentaris: frases 3-17 (25) El locutor que va pronunciar aquesta frase es devia estar congelant. (26) Es volia manifestar tristesa, però li va sortir una frase més aviat còmica. (27) La separació dels pares és generalment perjudicial per a algú. En aquesta frase potser es volia indicar que el nen rebrà les últimes conseqüències d'aquesta situació, però probablement en serà el "primer" perjudicat. (28) En matemàtiques, l'ordre dels factors no altera el producte. En llengua, l'ordre dels mots en una frase pot alterar significativament el producte. Ordre correcte seria: "La campanya de Joan Pau II contra l'ús del preservatiu." La segona interpretació semblaria més aviat una irreverència. (29) Aquesta frase significa literalment que allò que s'ha dit no es vol tornar a dir… per tercera vegada. La forma correcta seria, doncs, "t'ho dic i no vull tornar-t'ho a dir" o bé "t'ho dic i no t'ho vull repetir". (30) reforç sobrer? La presència de l'adverbi "personalment" és innecessària, però hem d'admetre que hi afegeix un reforç considerable, que ens indica que el viatge era realment important i requeria la presència d'aquella persona.
  • 48. 4. Millora de l’expressió oral
  • 49. Elocució de vocals • Evitar els casos de relaxació fonètica impròpies dels àmbits formals. • Distinció vocals obertes i tancades. • Elisions i altres fenòmens de fonètica sintàctica. • Emmudiments, diftongs i sinalefes. • Pronunciació de paraules evitant el desplaçament accentual impropi de l’elocució formal.
  • 50. Elocució de consonants • Distinció sordes i sonores, fricatives i africades. • Geminacions, emmudiments. • Contactes consonàntics. Sonoritzacions, neutralitzacions, sensibilitzacions i altres fenòmens de fonètica sintàctica. • Evitar els casos de relaxació fonètica impròpies dels àmbits formals. • Evitar assimilacions, dissimilacions, metàtesis impròpies de l’estàndard oral. • Pronunciació que evite la modificació de consonants contrària a les normes d’elocució formal de la llengua. Evitació de la iodització. • Pronunciació que evite la supressió o l’addició de sons impropis de l’àmbit formal.
  • 51. Habilitat lectora i expressió oral 3. Intervenció unidireccional • Correcta planificació i conducció del discurs. • Anàlisi de la situació (rutina, estat del discurs, anticipació, etc.) per preparar la intervenció. • Saber iniciar i proposar el tema i saber acabar la intervenció. • Saber conduir cap a un tema o subtema nou. • Saber desviar o eludir un tema. • Distinció part expositiva i part d’opinió. • Domini dels matisos en l’opinió personal.
  • 52. Habilitat lectora i expressió oral 4. Interacció bidireccional • Domini de la conversa espontània i sense esforç. • Utilització correcta de la llengua per a expressar opinions, sentiments i funcions com l’humor i la ironia. • Adequació al grau de formalitat del context comunicatiu.
  • 53. Habilitat lectora i expressió oral 5. Interacció: conducció • Manifestació de l’interès per intervenir. • Utilització eficaç del torn de paraula i aprofitament del temps del torn de paraula. • Domini a l’hora de marcar el començament i el final del torn de paraula. • Habilitat per a reconèixer que l’interlocutor vol intervenir. • Correcció a l’hora de cedir el torn de paraula.
  • 54. Habilitat lectora i expressió oral 6. Interacció: negociació del significat • Empatia amb el locutor. • Domini de les estratègies per a cenyir-se a les convencions del tipus de discurs. • Evitació de circumloquis, mots crossa, ambigüitats, rutines.
  • 55. Habilitat lectora i expressió oral 7. Compensació de la producció § Domini de l’autocorrecció. § Precisió del significat del que es vol expressar. § Domini d’habilitats a l’hora de saber relacionar idees. § Domini de les estratègies de repetició o resum de les idees importants. § Domini de les estratègies de reformulació.
  • 57. Recursos: manuals Criteris lingüístics administració valenciana Gripau
  • 58. Recursos: manuals Majúscules i minúscules, Biblioteca tècnica de Política Lingüistica, Gencat.