1. Jordi Pàmies Rovira
Dep. Teories de l’Educació i Pedagogia Social
CER Migracions – ATLAS
Universitat Autònoma de Barcelona
.
Barcelona, Maig, 2023
Llengües i cultures del món:
Marroc.

2. INDEX DE LA SESSIÓ
❑ Introducció general
❑ Una aproximació a la societat marroquina
❑ El sistema educatiu marroquí
❑ Persones d’ascendència marroquina a Catalunya
❑ Trajectòries d’èxit i continuïtat educativa entre fills i filles
de famílies marroquines

3. 3
Mès de 300 llengües
A Catalunya…
179 nacionalitats
13 confessions
10 tipus familiars

4. 4

5. Font: La immigració en xifres (2011) a partir d’Idescat. diversos anys
2023

6. Migració marroquina
➢ Aprox. 5 milions fora del país (2018): MRE
➢ 238.003 a Catalunya, 18,88% de la població estrangera (1 gener 2020)
➢ Finals dels anys 90: feminització del col·lectiu, 44,6 % (2019)
➢ La immigració marroquina a Catalunya arriba a 8/9 de cada 10 municipis
catalans
➢ En l'actualitat trobem persones d’origen marroquí en quasi bé tots els
àmbits de la vida a Catalunya: empreses, sindicats, partits polítics, equips
esportius.
Font: López, B i Berriane, M (2004), Pàmies (2006), Colectivo Ioè (2012), entre d’altres.

7. Migració marroquina a Catalunya
➢ La procedència: els primers anys, del nord, especialment del Rif, del
triangle Tànger/Larache/ Tetuan i de l'eix Casablanca/Kenitra
➢ En els últims anys s'ha diversificat per tot el territori marroquí: Uxda,
Erraxidia, Ouerzazat, Fes, Marràqueix, Jouribga...
➢ Es constata que els primers anys la majoria provenien del medi rural i de
barris perifèrics de grans ciutats, amb poca formació acadèmica i sense
grans coneixements d'oficis
Font: López, B i Berriane, M (2004) Atlas de
la migración marroquí

8. ➢ Marroc: Al Màmlaka al-Magrhribiya
➢ Situació: Magrib: “la regió on es pon el sol”.
➢ Substrat: amazic, àrabs, negreafricans (subsaharians), jueus.
➢ Àrab/Musulmà/Moro/amazic
➢ Aspectes històrics: expansió ibèrica, protectorat francès i espanyol
(1912-1956)
Marroc: situació i dades demogràfiques

9. ➢ Aspectes geogràfics:
➢ Físics: heterogeneïtat – continent africà
➢ Demogràfics: Població: 37 milions d’habitants (2020)
➢ 65% de població entre 0 - 30 anys
➢ Societat heterogènia: àrab - amazic/ Camp- Ciutat (més 60%)
Gènere/Classe social/religió/ majzhen/siba
➢ Important migració de trànsit de l'Àfrica subsahariana
➢ Immigració i assentament de migrants d’Europa i Argelia: 98.574 (2019)
representa 0,28%.
➢ Història de contacte Imatge
Marroc: situació i dades demogràfiques

10. ➢ El Marroc és una monarquia constitucional parlamentària
➢ La renda per a càpita és de 4500 € (2018)
➢ Index de Desenvolupament Humà (IDH): 123 de 189
➢ El 40% de la població viu amb 2 € al dia / 24% pobres (Banc Mundial,
2019)
➢ El salari mitjà és de 350€ i el salari mínim és de 220€. Agricultura 170€
➢ Els sectors econòmics son: agricultura (17% ingressos) turisme, pesca,
fosfat i indústria (més del 90% son PIME, tèxtil). Els serveis 51,4%. Les
remeses dels MRE són essencials pel país.
➢ El 57% de la població activa treballa en economia informal
➢ La taxa d’atur: 9-11% de la mitjana de la població activa (fonts oficials) al
medi urbà es de 25% (2019)
Dades socioeconòmiques

11. Àrab:
Llengua oficial: àrab standard, 1960 parlada per 3/5 parts de la població.
Àrab /darija:Llengua ciutadana, muntanya, hassaniya
Amazigha:
Nul·la representació a l’administració estatal fins els 80:
Constitució (2011): llengues oficials, àrab i amazigha
Al nord, al Rif: tarifit, rifeny
A l’Alt Atles i Medi: Tamazight
Al sud/sudoest, part oest del Gran Atles, Anti-Atlas i
vall del Sous: el Taixelhit
Doble procès de bilingüisme: popular (àrab dialectal/amazigha)
escolar (àrab standard/francès)
Analfabetisme: evolució històrica
Marroc: àmbit lingüístic

12. Qui són els amazics?
• Poble autòcton del nord d’Àfrica (Camps, 2007). També anomenat “berber”
• Distribuïts des de les illes canàries fins al oasis de Siwa (Egipte) al llarg de la tamazgha.
Amb llengua i cultura pròpia
• Són arabitzats a partir del s.VII i fins a dia
d’avui
• Actualment invisibilització de l’amazic als
diferents territoris d’origen i de la diàspora
Font: CEDOCAC.Tamazgha: territori amazic
Presència dels diferents dialectes de l’amazic a la Tamazgha

13. Símbols identitaris i tradicions amazigues
Bandera amaziga.
Símbol yaz.
Colors territori
(awal, akal, afgan)
Primavera amaziga.
Reivindicacions per la
promoció cultural amaziga
al Marroc i a la diàspora
Tatuatges dones amazigues
Menjar tradicional amazic: Cuscús
L’alfabet tifinagh

14. Cinc pilars de l’Islam com a pràctica:
La xahada o profesió de fe
La pregaria ritual o salat
L’almoina legal o Al-zakat
El dejuni anual o sawan i
La peregrinació a la Meca o Al-hajj
Aspectes religiosos
La religió oficial és l'islam, però hi ha una minoria jueva i
també cristiana. La constitució garanteix la llibertat religiosa

15. ➢ Tradicionalment: família extensa, patriarcal i patrilineal
➢ En l’actualitat, canvis substancials: migració interna,
industrialització, aspiracions acadèmiques/professionals, migracions
externes
➢ Entre generacions, com més gran és la persona, més autoritat té
➢ Valors com la dignitat, honor i la bona reputació son essencials
➢ Prima el sentit del col·lectiu per sobre de l’individu
➢ Tradicionalment els valors es transmeten per part de tothom, en
els diferents espais: la casa, el carrer, l’escola, la mesquita....
➢ Concepte d’infància/educació i etapes: llibertat, educació i amistat
➢ A partir d'una certa edat, hi ha diferències en l'educació entre fills i
filles
Investigadors/es: A. El Atri, M. El Harras, R Bourqia, entre d’altres
Familia i relacions socials

16. Camp “La división del trabajo diario es muy desigual, porque las mujeres en
general trabajan mucho más que los hombres, y, la influencia de la
mujer en el mundo privado y familiar, detrás del escenario público, es
muy grande e incluso enorme”. (D.Hart ,1994:128).
Ciutat: Fa unes dècades les activitats femenines que més primaven estaven
relacionades amb l’activitat de mare i esposa: la màxima obligació ha
estat tenir cura del marit i dels fills. I això comporta una clara
distribució espacial. L’home ocupant l’espai públic com protector i
proveïdor, mentre que la dona es situa a l’espai privat.
Actualment: les coses estan canviat. Assoc de dones emprenedores més de
10 mil sòcies
Gènere, treball i espais

17. EL SISTEMA EDUCATIU
MARROQUÍ

18. Font: Elaboració pròpia

19. 40-45%
61% 39%
Escoles tradicionals

20. 17%
83%
❑35% dels establiments
❑ S’ha multiplicat per 4
entre 2000 – 2022

21. El sistema educatiu marroquí: algunes dades
❑ Inversió en educació:
❑ 25% del pressupost de l’estat
❑ 6.7% del PIB (47141 M de DH al 2016)
❑ Taxes d’escolarització (2016)
Nois Noies
Preescolar 46,9% 38,9%
Primària 97,9% 96,3%
Secundaria
Colegial
91.3% 84,9%
Secundària
Qualficant
70% 61,2%
Ensenyança
Superior
33,16% 30,71%

22. Alumnat per etapa
(2016)
Font: Ministerio de la Educación Nacional, de la Formación Profesional, de la Enseñanza
Superior y de la Investigación Científica. (2018)
Alumnat fora de l’escola
primària (2015)

23. Taxa d’estudis completats (2017)
30% dels joves (15 – 24 anys):4 millions, ni ni!!!

24. ❑ Ratio (2018)
❑ Primària: 26,59 (sense dades a secundària)
❑ 38% de classes tenen més de 40 alumnes
❑ Per classe: privat 23 / públic: 41 (sense especificar etapa)
❑ Situació del professorat:
❑ Major presència de professores
❑ Dèficit: 16.700 professors/es (2018)
❑ Mobilitat
❑ Desconeixement territori
El sistema educatiu marroquí: algunes dades

25. ❑ Infraestructures:
❑ Establiments sense utilitzar
❑ Sense connexió a la xarxa elèctrica, aigua, sanejament en
funcionament.
❑ Ensenyament tradicional (Alcorànic):
❑ Importància a l’etapa de preescolar
❑ 2012-2013: 388 establiment, amb 29797 alumnes (2011-12, 467
establiment)
❑ 46% són a la zona sud del país
❑ Depenen del Ministeri de Habous i Assumptes Islàmics
❑ 64,43% gestionats per associacions.
El sistema educatiu marroquí: algunes dades

26. ❑ Ensenyament terciari: % d’estudiants/ noies (2015)
❑ Darrers anys: importància de la FP (tèxtil, hostaleria, automoció,
agroalimentària....inversió estrangera)
El sistema educatiu marroquí: algunes dades

27. ➢ Depenia de les institucions religioses
➢ Sense armadura pedagògica
➢ Ben organitzat
➢ Hereu de la tradició àrabo-musulmana
➢ Nivell corànic: escoles coràniques (msids)
➢ Nivell post-corànic: medersas (almadrasa) i zàwiya
➢ Finalitat: socialització i educació religiosa
➢ Presència de noies: nul·la
Abans de 1912
Una mica d’història…

28. ◆ Europea
◆ Franco–musulmana.
“Al sortir de l’escola el camperol ha de tornar al treball rural, el
fill del l’obrer urbà haurà de convertir-se en obrer, el fill del
comerciant en comerciant i el funcionari en funcionari”.
◆ Populars (urbanes i rurals)
◆ Elit
◆ Tradicional islàmica
Protectorat ( 1912 – 1956)
Una mica d’història…

29. ❑ Generalització de l’escolarització primària
❑ Veritable “explosió escolar” (del 17% al 46,7%)
❑ Campanyes d’alfabetització d’adults i captació
d’adolescents.
❑ Unificació: Acabar amb el dualisme
❑ “Marroquinització” del profesorat
❑ Arabització
❑ Àrab modern: expressió de la representació nacional
❑ No s’elimina el francès
Sistema de ensenyança nacional
(1956-63)
Una mica d’història…

30. ❑ Fase 1973-77
◻ Cicle d’expansió econòmica
◻ Retorn a la política d’escolarització masiva
❑ Fase 1978 – 85
◻ Restricció despesa estatal
◻ Baixada d’índex d’escolarització
La reforma bloquejada (1973-85)
La reforma educativa de 1985
■1983: índexs d’escolarització baixos
■Banc Mundial: reajustament econòmic
Una mica d’història…

31. ■ Objectius:
■ Reduir l’edat d’escolarització als 6 anys i generalitzar l’escolarització en
el primer cicle d’ensenyança fonamental durant el curs 2002-03;
■ Generalitzar el pre-escolar en el curs 2004;
■ Generalitzar l’escolarització del segon cicle d’ensenyança fonamental
en el 2008-09;
■ Aconseguir que el 60% de l’alumnat inscrit en el 1r any d’ensenyança
fonamental realitzi el 3r any d’ensenyança secundària en el curs
2010-11 i que el 40% d’ells, tingui el títol de batxiller;
■ Lluitar contra l’analfabetisme;
■ Afavorir la promoció de la llengua àrab i de la cultura amazigh.
“Carta Nacional de la Educació i de la
Formació”(1999)

32. ❑ Assolir l’escolarització plena d’infants de 4 i 5 anys
❑ Millorar l’ensenyament de les llengües i la lectura a Ed. Primària
❑ Millorar l’accés a l’escolarització en zones rurals i desfavorides
❑ Millorar l’atenció a estudiants amb discapacitat
❑ Impulsar suport als estudiants amb dificultats d’aprenentatge
❑ Millorar la qualitat de la formació inicial i continua del
professorat
Visió Estratègica (2105-2030)

33. Distribució setmanal de classes a Educació Primària (30 hores)
Àmbit d’estudi Matèries 1 r 2n 3r 4t 5è 6è
Àmbit de llengues
àrab 10 h 9 h 8 h 6,5 h 6 h 6 h
amazigh 3 h 3 h 3 h 3 h 3 h 3 h
francès 4 h 5 h 6 h 6 h 6 h 6 h
anglès - - - - - -
Àmbit de matemàtiques i
ciències
Matemàtiques 5 h 5 h 5 h 5 h 5 h 5 h
Activitat científica 2 h 2 h 2 h 2 h 2 h 2 h
Informàtica - - - - - -
Àmbit d’educació per la
ciutadania
Educació islámica 3 h 3 h 3 h 3 h 3 h 3 h
Estudis socials - - - 1,5 h 2 h 2 h
Educació artística 1 h 1 h 1 h 1 h 1 h 1 h
Educació física 1 h 1 h 1 h 1 h 1 h 1 h
Activitats paral-leles (culturals, lingüístiques,
informàtiques, artístiques o esportives
1 h 1 h 1 h 1 h 1 h 1 h
Total 30 h 30 h 30 h 30 h 30 h 30 h

34. Nivells /Matèries 1r 2n 3r
Llengua àrab 6 6 6
Educació Islàmica 2 2 2
Francès 6 6 6
Disciplines socials 3 3 3
Educació Física 3 3 3
Matemàtiques 6 6 6
Ciències Naturals 2 2 2
Educació Plàstica 1 1 1
Cultura Femenina o Iniciació a la
Tecnologia
2 2 2
Educació musical 2 ---- ----
TOTAL 35 33 33
Matèries a l’Educació Col·legial

36. ❑ Elevada despesa pública
❑ Pobres resultats (PISA:75/79) i antics problemes
❑ Les taxes d’escolarització han millorat però segueix existint un elevat
abandonament:
❑ Primària (12 anys): 7.7%
❑ Secundària Colegial (15 anys): 36,4%
❑ Obligatorietat i gratuïtat (1963: 7 a 13/1999: 6 a 15). Debat actual post-obligatòria
❑ L’escolarització beneficia als nois i a la població urbana.
❑ Poques expectatives...abandonament o fracàs
❑ Dualització del sistema:
❑ Els centres són majoritàriament públics però tenen diferent consideració
❑ Les escoles privades i les missions tenen el prestigi
❑ Increment important de la privatització
Unes reflexions finals

37. ❑ Nombrosos intents de reformes (visió Estratègica, 2105-2030)
❑ La formació inicial i continua del professorat: un repte.
❑ Descentralització administrativa
❑ La participació de les families (camp, ciutat)
❑ L’ensenyament original...poca incidència però...una sortida
❑ Els aspectes metodològics: intents d’innovació...i la disciplina
❑ La imatge del professorat (del segon pare a l’actualitat)
❑ La persistència dels problemes lingüístics: debat curs actual, ciències,
matemàtiques i tecnologia en francès.
Unes reflexions finals

38. PERSONES
D’ASCENDÈNCIA MARROQUINA A CATALUNYA

39. Etapes de la migració marroquina a Espanya
■ 1956-1970: Arribada dels primers migrants a territori peninsular:
de confessió jueva, de classe mitja i treballadors marroquins
■ Fins 1974; Espanya no és un destí prioritari
■ 1975-1991:
■ Crisis i polítiques migratòries restrictives de la CEE. España es
converteix en un país atractiu
■ 1985: Llei d’estrangeria i 1991 s’implanta el visat pels
ciutadans/es marroquins/es
■ 1991-2006: Reagrupaments familiars i processos de regularització:
Arribada menors que migren sols (visibilitat)
■ 2007 - 2013: Disminució arribades. Context crisi, augment atur.
Instal·lació en altres països.
■ 2014 – 2020: Estabilització/ Augment arribades menors migrants
sols
Font: López, B i Berriane, M (2004), Pàmies (2006), Colectivo Ioè (2012), entre d’altres.

40. Procès de configuració comunitari
Abandonament temporal
➢ Identificació de la immigració amb la imatge de mà d’obra immigrant.
➢ Dèbil observança religiosa.
➢ Poca visibilitat de la pràctica religiosa
Recuperació i retrobament
➢ Identificació de la immigració amb la imatge de col·lectiu immigrant.
➢ Recuperació de la pràctica religiosa que coincideix amb l’estabilització del
procés migratori i l’arribada de la família.
➢ Augmenta el control social sobre l’observança a l’interior del col:lectiu
Reafirmació i estabilització
➢ Identificació de la immigració amb la imatge de minories i comunitats.
➢ Estabilització de les pràctiques dintre del model de convivència social i
religiós imposat per la societat d’acollida.
➢ Activitats extracomunitàries
Moreras, Jordi (1999) Musulmanes en Barcelona: espacios y dinámicas comunitarias

42. 356 menors i joves: 130 menors en situació de carrer
❑ Consum: 80% tenen problemes greus de consum, 10% mai ha
consumit
❑ Escolarització: 20% mai ha anat a l’escola, 60% ha deixat els
estudis a primària, 10% ha estat fent educació professional, 10%
secundària.
❑ Vivenda i subsistència
❑ Vulneracions arbitràries
Els menors migrats sols: una mirada des
de Tànger
Mohamed Bouchamir. Wasata Sans Frontiéres Maroc (Tánger-Marruecos)

43. 356 menors i joves: 226 menors i joves que están intentant creuar o han
creuat a Espanya
❑ Consum: 5% tenen problemes greus de consum, 75% mai ha
consumit
❑ Escolarització: 60% segueix estudiant. 20% formació professional,
20% ha deixat els estudis
❑ Vivenda: 75% amb la família, 15% lloguen habitació
❑ Subsistència: 75% famílies
Els menors migrats sols: una mirada des
de Tànger
Mohamed Bouchamir. Wasata Sans Frontiéres Maroc (Tánger-Marruecos)

44. L’associacionisme: les iniciatives
Motius de l’aparició:
➢ Conservar i transmetre els valors culturals, religiosos,
nacionals, locals....identitat
➢ Defensar drets (en ocasions en relació amb el país d’origen)
➢ Promoure la participació
➢ Estructurar el col·lectiu a nivell local, regional i nacional
Ante la gran preocupación de los padres de jóvenes de origen magrebí, de
que sus hijos puedan caer entre las redes de la vida callejera […] Este
espacio ha sido creado, para los jóvenes que quieren reunirse, tengan un local
adecuado para hacerlo, bajo el lema de un futuro limpio y sano lejos de otras
actividades no recomendables”
(Documento Memoria Asociación).

45. ❑ Acords de Cooperació entre l’Estat Espanyol i la Comissió Islàmica
d’Espanya (26/1992, jueus i evangèlics)
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1992-24855
❑ Espanya / Catalunya entre la laïcitat i l’aconfessionalitat.
❑ Demandes en l’àmbit educatiu: menú halal, hijab, ensenyament religiós,
festivitats.
Religió i escola

46. Les imatges del/la marroquí
❑ “L’altre” més significatiu per a l’opinió pública (Martín, García et alt; 2003),
❑ Al pensar en immigració es pensa de forma recurrent en persones
marroquines (Terrén, 2004).
❑ “Inmigrantes marroquíes invaden España”(1974, Atlas de la migración
marroqui).
❑ P. Balta (1994):
❑ Terrorista, pobre treballador immigrant, ric emir del Golf i integrista
fanàtic.
❑ Mateo (1997) y Martín Muñoz (1994): mitología cultural entorn a lo moro
❑ Izquierdo (1994)
❑ Desenfocament de la historia, inseguretat per la suposada pèrdua de
la identitat societat (idea d’invasió)
❑ Encuesta del Eurobarómetro (2019): el 29% de les persones enquestades
no se sentiria còmoda treballant amb una persona musulmana.

47. Les imatges de l’home marroquí
“El nuevo “moro” recibe así los viejos estigmas del pasado, como
forma de control social: tendencia al engaño y a la traición;
fanatismo religioso; uso de una lengua cacofónica; suciedad y falta
de higiene; incultura; amenaza sexual; reproducción incontrolada;
amenaza de invasión; la mora como misterio y su represión por
parte del hombre; poligamia universal; irracionalidad alimentaría
(prohibición del cerdo y Ramadán); tendencia natural al
hacinamiento […]”. Mateo (1997:61).

48. Les imatges de la dona marroquína
“Las representaciones de la mujer marroquí la convierten en un sujeto pasivo
e invisible, desprovisto de agencia. También es vista como víctima y
subordinada. […] las mujeres son conceptualizadas como vulnerables, con
poca autonomía personal y poca capacidad de decisión” (Pàmies, 2006)
“La mujer marroquí como musulmana es el paradigma de la opresión
patriarcal y de la sumisión, el estereotipo victimizado, víctima de su “cultura”
y de los líderes de su comunidad. (Ribas, 1999; Zontini, 2005).

49. Joves d’origen marroquí: imatges… i condicions
❑ Cossos de seguretat (major vigilància)
❑ “Els dos policies parats a l'entrada del bus i demanant el passaport. I agafa una
companya meva i diu: “em demanes a mi el passaport? Què passa, és perquè
sóc negra no? Sóc d'aquí, no he fet res eh”. [XX, Joves]
❑ Accés a l’habitatge
❑ “Es que tengo un problema, porque los propietarios dicen a negros, moros y
rumanos no queremos alquilar el piso”...” [XX, Entitats]
❑ Accés al mercat laboral
❑ Un dels problemes que tenen les persones d'origen divers és l'idioma i el
racisme. Les empreses et diuen 'no vull marroquins'. Així. No vull marroquins
[XX. Tècnics]
❑ Sota sospita?:
❑ “La radicalització s’ha convertit en la lent a través de la qual les societats
occidentals veuen la població musulmana i contribueix a la justificació del
desplegament d’una estratègia global de control i vigilància” (Arun Kundnani,
2008)

50. Trajectòries d’èxit i continuïtat educativa entre
joves de famílies d’origen marroquí

51. FILLS I FILLES DE FAMILIES IMMIGRADES
Kao i Tienda, 1995; Portes i Rumbaut, 2001; Valenzuela, 2002; Suárez-Orozco, Suárez-Orozco i
Todorova, 2008; OCDE, 2015, 2019

52. La situació escolar dels fills i filles de
famílies immigrades a la OCDE
A Catalunya: Jordan, 2002; Carrasco. 2004; Garreta i Llevot, 2004; Alegre, 2006; Serra i Palaudàrias,
2009; Simó, Pàmies, Tort i Collet, 2011, Carrasco, Pàmies i Narciso, 2018, entre d’altres

53. Factors afavoridors de l’èxit acadèmic dels fills
i filles de famílies immigrades

54. RESULTATS EN RESOLUCIÓ DE PROBLEMES,
MATEMÀTIQUES I LECTURA (PISA)
Source: OECD, PISA 2012 Database.
HELPING IMMIGRANT STUDENTS TO SUCCEED AT SCHOOL – AND BEYOND. OECD 2015

56. FILLS I FILLES DE FAMILIES IMMIGRADES
Estudi LISA: Trajectòries escolars de
l’alumnat d’origen immigrant a EEUU
(Carola i Marcelo Suárez Orozco)
CILS: Children of Immigrants Longitudinal
Study (Portes i Rumbaut (1992 -2003)
5.262 joves i 77 nacionalitats, 30 estats
Quins són els factors que millor expliquen el rendiment acadèmic dels fills i filles
de famílies immigrades a través del temps?

57. • Segregació triple: pobresa, ètnica, llengua
• Escoles més segregades i insegures
• Ambient d'aprenentatge menys motivador
• Qualitat del currículum i instrucció deficient
• Accés a capital social i xarxes d'informació menor
• Models de llengua inapropiats
SITUACIÓ ESCOLAR
L’èxit de la integració es reflecteix en l'èxit acadèmic (Gibson i Ogbu,
1991; Olsen 1997; Valenzuela, 2002, Nusche, 2009, OCDE, 2016)

58. ⮚ Abandoment escolar noies a l’etapa postobligatòria
⮚ Resultats en relació directa domini de la llengua escolar.
⮚ Amb el temps d’estada milloren els resultats acadèmics
⮚ La distància cultural explica l'èxit i el fracàs
⮚ Desinterès de les famílies cap a l’escola:
⮚ “Les famílies marroquines estan interessades en l’educació dels
seus fills?” (professora)
⮚ “Uno siempre quiere para sus hijos lo mejor, ¿no te parece?
(Anour, pare marroquí)
I LES CREENCES?
Creences estereotipades

59. ÈXIT ESCOLAR I INTEGRACIÓ SOCIOEDUCATIVA:
FACTORS i CONDICIONS
El suport familiar Escola i Professorat
Grup d’iguals
Associació ètnica:
l’aculturació additiva
Quines condicions afavoreixen l’assoliment de l’èxit i la
continuïtat educativa i els processos d’integració
socioeducativa?

60. MISSATGES EXPLÍCITS D’APROFITAMENT ESCOLAR
“Tu estudia, sácate una carrera buena. Para tener un buen futuro” (Kamal)
“vosotras tenéis que estudiar i estudiar” y lo veías como es algo que tengo
que hacer, como levantarme y lavarme la cara por las mañanas, si o si...
(Samiha)
“Amb la meva germana [els meus pares] estan volcats amb ella. En mi no
tant perquè encara no he fet gaire cosa” (Abdelkarim).
MISSATGE EXPLÍCIT DE RESPECTE AL PROFESSORAT
El suport familiar: respecte, deute i prestigi

61. DEUTE I PRESTIGI
“[los padres] ellos han sacrificado el venir aquí y dejar su familia sus cosas y
trabajando, haciendo lo que pueden para que tu tengas un futuro, una salida,
tienes una deuda” (Grupo 1 jóvenes, chicos)
“Mi padre […] tenia esa espina clavada, él no estudio, y entonces la única manera de
sacarse la espina es que sus hijos estudien. El pobre se sacrifica cada noche para ir a
trabajar por nosotros y entonces lo único que nos pide es estudiar y punto”
(Ibrahim)
“el sentiment de no quiero fallarle a mi madre”.
El suport familiar: respecte, deute i prestigi
L’èxit , la continuïtat del projecte migratori i el prestigi de les famílies es juga
a l’escola

62. “Bueno básicamente han influido más los profes, siempre ayudan los profes, siempre
me han animado…”(Grupo 2 jóvenes, chicos)
“A 2on de batxillerat vaig tenir el recolzament del professor d’alemany...i no feia la
pregunta de te has puesto el pañuelo porque te han obligado?” (Nayiba, 25 anys)
El suport del professorat és clau però…
“[L’èxit] depèn de molts factors, de l’origen,
del grau d’escolarització que tingui la persona,
del suport familiar, de l’entorn, del barri” (Grup de discussió Professorat)
Escola i professorat: suport institucional

63. “Había un profesor pues que yo recuerdo que era de lengua castellana. […],
Sacaba bastante nota y un día saqué muy buena nota y me acusó de que
había copiado de que no podía haber sacado esta nota, entonces pasé, me
suspendió la asignatura el primer trimestre […] Y no había copiado,
evidentemente […] Y a partir de ese momento decidí no estudiar mas en esa
asignatura”. (Ahmed)
“Tot normal. Però va ser un dia a classe de castellà crec i parlàvem de...no
recordo...i vaig dir bueno però jo soc marroqui. I van dir a si? Ets marroquina? Jo
si si si, parlo àrab. Estava com molt orgullosa, parlava una altra llengua a mes. La
meva professora em va dir, ahi Nayiba tu tambien has venido en patera?
Aquest comentari em va traumatitzar.
Les expectatives…
Escola i professorat: suport institucional

64. Quan les expectatives es modifiquen
A los 17 me puse el pañuelo porque yo decidí que era musulmana. Que no
era nada mas que catalana y musulmana. Y me puse el pañuelo y de repente
soy una persona no integrada y que seguramente no acabaré los estudios y
me casaré con 18 años como mucho no? […] Me dieron como caso perdido.
Tú has sido toda tu vida aquí pero vemos que no te has integrado,no
daban un duro por mí los profes.” (Zohar)
“Es como un paso atrás, nos has defraudado, algo así.” (…) “ (Grup de
discussió Noies)
Escola i professorat: suport institucional

65. “No segregamos alumnos, les damos lo que necesitan. En unas
aulas creamos cerebros, porque ya tienen unas habilidades
adquiridas, y en las otras nos centramos en formar ciudadanos”
(El Periódico, 11/12/09)
Escola i professorat: suport institucional
“Ahí (en referencia al instituto anterior) te ponían en un grupo malo y ya
estabas sentenciado. No se preocupaban por ti y si pasaba algo
siempre te las cargabas. Te colgaban una etiqueta y ya estabas. Por
eso yo el año pasado hacia de todo. Total, no iba a aprobar… pues,
¿qué iba a hacer?”
“Cuando iba a Primaria al principio hacia la letra mal. Así me dejaban
tranquilo todo el año y me enviaban a refuerzo. Ya no había exámenes
ni nada y mi padre ya no me decía nada”[Idris]

66. ACTING WHITE:
“Empecé muy bien, en 3º, en la primera evaluación sacaba 7 y 8. Los profesores
estaban muy contentos conmigo, pero los demás me empezaron a llamar
empollón y entonces ya dejé de estudiar. Los profesores ya se enfadaban
conmigo, en casa también, dejé de hacer los deberes y ya todo empezó a ir mal.
Profe, quedaba mal si estudiaba” [Ibrahim]
CAPITAL SOCIAL INTRAÈTNIC:
“[Nosotros] a veces teníamos piques entre nosotros, a ver quien saca más,
quien aprueba, si ves que uno tiene 2 aprobadas y tu 2 suspendidas, te dices…a
aprobar” [Grupo 2 jóvenes, chicos]
El grup d’iguals: cap a l’èxit o el fracàs

67. “
Ante la gran preocupación de los padres de jóvenes de origen magrebí,
de que sus hijos puedan caer entre las redes de la vida callejera […] Este
espacio ha sido creado, para los jóvenes que quieren reunirse, tengan un
local adecuado para hacerlo, bajo el lema de un futuro limpio y sano lejos
de otras actividades no recomendables”
(Documento Memoria Asociación).
“Que te hacen ver de dónde partes en el sentido de que por mucho que
estudies y tal no puedes olvidar tus raíces”. (Grupo 1 jóvenes chicos)
‘Desde mi asociación te empujaban a estudiar. Te decían: oye que tienes
que aprobar Bachillerato…” (Grupo 2 jóvenes chicos)
L’associació: aculturació additiva i capital social

68. "¿Tu escribiste este poema? Y esta persona que firmó el nombre Ever,
¿eres tú? ¿Qué es esto de Ever? Tu nombre es Everton y tu nombre
será el de Everton hasta que mueras! Hasta el día de su muerte serás
Everton" .
“¿Y tu de donde eres? Mi hija [que ha nascut a Catalunya] dice que ella
es catalana porque se siente que es catalana y la profesora quiere que
diga que ella es de Marruecos. Y no lo dira en la vida. Dirá que es
catalana “els meus pares són del Marroc. Yo soy de aquí” (Grup de
discussió Associacions)
ENCAPSULAMENT IDENTITAR: restringeix
construir identitats mès complexes