SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 27
Downloaden Sie, um offline zu lesen
(1724-1804)
*
*
*1. Les Preguntes Filosòfiques.
*2. Crítica de la Raó Pura. (Epistemologia)
*3. Crítica de la Raó Pràctica. (Ètica)
*4. Importància de Kant.
*
* Què puc saber? (Teoria del Coneixement)
*Què he de fer? (Ètica)
*Què puc esperar? (Història i Religió)
*Què és l’Home? (Antropologia)
*
*És possible el coneixement?
*Estudi de la Sensibilitat.
*Anàlisi de l’Enteniment.
*La Raó.
*
*El Racionalisme afirma que la Raó per sí sola,
pot arribar al Coneixement.
*L’Empirisme afirma que només l’Experiència
Sensible pot arribar al Coneixement.
*L’Irracionalisme afirma que les Emocions poden
proporcionar-nos Coneixement.
*
*Kant gira l’eix central del Coneixement.
L’element fonamental no és l’objecte sinó el
Subjecte.
*Hi ha conceptes que no neixen de l'experiència
(contra els Empiristes), però al mateix temps,
aquests conceptes només tenen aplicació dins
l'àmbit de l'experiència (contra els
Racionalistes).
*
*La Ciència progressa, mentre que la Metafísica
no ho fa.
*Els Científics arriben a acords, mentre que els
Metafísics no.
*Caldrà analitzar si la Metafísica és una Ciència
per acceptar-la o rebutjar-la.
*
*Condicions Empíriques
*Condicions Transcendentals:
*Temps i Espai
*Categories.
*
*Analítics A priori
*Sintètics A posteriori
*La Ciència produeix Judicis Sintètics a priori.
*
*Estètica Transcendental: La Sensibilitat.
*Analítica Transcendental: L’Enteniment.
*Dialèctica Transcendental: La Raó.
*
*L’Espai i el Temps com a formes a priori.
*Dada Empírica + Espai i Temps = Fenomen
Objecte Subjecte
*La Matemàtica posseeix Judicis Sintètics a
Priori.
*
Sensibilitat
(facultat d’intuir,
Capacitat de rebre
Representacions
en ser afectats
per l’objecte)
Matèria bruta
•prové dels sentits
•a posteriori
Formes pures a priori
•Condicions del subjecte
Espai
Temps
► «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»
► L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell. El temps
correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell. Per tant, la Matemàtica
és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitat
► Fenòmens i noümens. No podem conèixer les coses en sí, sempre hi ha la
intervenció del subjecte, per tant només coneixem fenòmens, no noümens.
+
sensació
Sensibilitat
(facultat d’intuir,
Capacitat de rebre
Representacions
en ser afectats
per l’objecte)
Formes pures a priori
•Condicions del subjecte
Espai
Temps
+
sensació
Matèria bruta
•prové dels sentits
•a posterioriSensibilitat
(facultat d’intuir,
Capacitat de rebre
Representacions
en ser afectats
per l’objecte)
Formes pures a priori
•Condicions del subjecte
Espai
Temps
Intuïció
del
fenomen
+
sensació
*
*Tipus de Conceptes: Empírics i Categories.
*Fenomen + Categories = Conceptes.
Judicis
*La Física posseeix Judicis Sintètics a Priori.
*
Matèria bruta: intuïcions de la
sensabilitat
• A posteriori
Enteniment
(facultat d’entendre,
Jutjar. Capacitat de
Pensar objectes.
Facultat de les regles
Conceptes purs: categories
• A priori
Judici,
Coneixe-
ment
síntesi
 «Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?»
 La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de
l’enteniment, sobretot, en les de causalitat i substància.
 Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense continguts són
buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”.
Unitat, Pluralitat, Totalitat,
Realitat, Negació, Limitació,
Substància, Causalitat, Comunitat, Possibilitat,
Existència, Necessitat
*
*La Raó unifica i globalitza l’experiència interior
i exterior i crea les Idees.
*Les Idees són: Déu, Món com a unitat, Ànima.
*
*La raó no pot resoldre els conflictes de les idees
transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva
contrària.
TESI: El món té un principi
en el temps, i respecte a
l’espai, està igualment
tancat entre límits.
ANTÍTESI: El món no té principi, així
com tampoc límits a l’espai. És infinit
tant respecte del temps com de
l’espai
MÓN
DÉU
TESI: Al món li pertany
quelcom que [...]
constitueix un ésser
absolutament necessari
ANTÍTESI: No existeix en el món
cap ésser absolutament necessari
LLIBERTAT
TESI: La causalitat segons
lleis de la natura no és
l’única de la que poden
derivar els fenòmens del
món. Per explicar aquests
ens fa falta una altre
causalitat per llibertat.
ANTÍTESI: No hi ha llibertat. Tot
el que succeeix en el món es
desenvolupa exclusivament
segons lleis de la natura.
*
*De les Idees no tenim Dades Empríriques, i, per
tant, no hi podem aplicar les Categories.
*Per això la Metafísica no és una Ciència.
*Allò que només és accessible amb l’enteniment
però no pot ser objecte de l’experiència
s’anomena Noümen.
*
*Rebuig de l’Ètica Material perquè.
*És Empírica, Hipotètica i Heterònoma.
*Kant pretén crear una Ètica Formal Universal.
*
*Contràries al deure: Fer el que no s’hauria de
fer.
*D’acord amb el deure: Fer el que cal fer, per
alguna raó més enllà de l’acció.
*El deure pel deure: Fer el que cal, perquè s’ha
de fer. (Única acció vertaderament vàlida)
*
*Kant defensa una Ètica Autònoma, Categòrica,
A priori.
*Basada en el deure pel deure.
*
*Imperatiu Hipotètic: Actuem cercant un premi
o fugint d’un càstig.
*Imperatiu Categòric: El deure pel deure.
(l’únic que és acceptable)
*
ÈTIQUES MATERIALS ÈTICA FORMAL
Interessades, egoistes Desinteressada
Heterònoma (voluntat sotmesa a uns
principis).
Voluntat autònoma
Són a posteriori (empíriques) És a priori (racional)
Són particulars i contingents
És universal i necessària: cap
excepció no és possible
Els seus imperatius són hipotètics:
"Si vols X fes Y"
El seu imperatiu és categòric: "has
de", "cal que".
Prescriuen la bondat o maldat d' una
acció d'acord amb la conse-
cució d' una finalitat (Teleològiques)
Prescriu la bondat o maldat d' una
acció sense referència a cap fi, sinó
només a si mateixa. Deontològica
(El Deure pel Deure)
*
“Obra de tal manera que la màxima de la
teva voluntat pugui valer sempre,
simultàniament, com a principi de legislació
universal”.
O també: “Obra de tal manera que sempre
consideris la humanitat, tant en la teva
persona com en qualsevol altra, com un fi
en si mateix i mai com un mitjà.”
*
*Les Idees, de les que feiem referència a la
Dialèctica Transcedental, han de ser
considerades com a postulats de la Raó
Pràctica.
*
*El seu pensament és la culminació del
pensament Il·lustrat.
*És un dels autors més influents en la filosofia
contemporània
*Filòsofs actuals (com Rawls, Habermas...) es
consideren hereus del seu pensament.
8_Kant: introducció

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaeugeni94
 
Aproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofiaAproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofiaGuidacardona
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaGuidacardona
 
Unitat 4 coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
Unitat 4  coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9Unitat 4  coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
Unitat 4 coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9rosasabates
 
historia de la filosofia
historia de la filosofiahistoria de la filosofia
historia de la filosofiaPepe Cornet
 
Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.
Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.
Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.jcalzamora
 
pp filosofia tema 4- alba monroy
pp filosofia tema 4- alba monroypp filosofia tema 4- alba monroy
pp filosofia tema 4- alba monroyAlba Monroy López
 
Racionalisme+ teoria descartes
Racionalisme+ teoria descartes Racionalisme+ teoria descartes
Racionalisme+ teoria descartes lo-pez
 
Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02lesperlesnegres
 
David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)jcalzamora
 
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartesfiloinfanta
 
Filosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxilleratFilosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxilleratAndreea ...
 
Descartes_Meditacions metafísiques
Descartes_Meditacions metafísiquesDescartes_Meditacions metafísiques
Descartes_Meditacions metafísiquesÀ. Baldó
 
Idealisme alemany
Idealisme alemanyIdealisme alemany
Idealisme alemanyjcalzamora
 

Was ist angesagt? (19)

Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Aproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofiaAproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofia
 
Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Descartes10[1]
Descartes10[1]Descartes10[1]
Descartes10[1]
 
Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)
Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)
Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)
 
Unitat 4 coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
Unitat 4  coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9Unitat 4  coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
Unitat 4 coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
 
historia de la filosofia
historia de la filosofiahistoria de la filosofia
historia de la filosofia
 
Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.
Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.
Breu guió del tema 2. Realitat i veritat.
 
pp filosofia tema 4- alba monroy
pp filosofia tema 4- alba monroypp filosofia tema 4- alba monroy
pp filosofia tema 4- alba monroy
 
Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco
Filosofia Tema 4 - Alberto del ArcoFilosofia Tema 4 - Alberto del Arco
Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
Racionalisme+ teoria descartes
Racionalisme+ teoria descartes Racionalisme+ teoria descartes
Racionalisme+ teoria descartes
 
Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02
 
David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)
 
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes
 
Filosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxilleratFilosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxillerat
 
Descartes_Meditacions metafísiques
Descartes_Meditacions metafísiquesDescartes_Meditacions metafísiques
Descartes_Meditacions metafísiques
 
Idealisme alemany
Idealisme alemanyIdealisme alemany
Idealisme alemany
 

Andere mochten auch

Comferuntreballderecerca
ComferuntreballderecercaComferuntreballderecerca
Comferuntreballderecercafiloinfanta
 
Tutoria batxillerat
Tutoria batxilleratTutoria batxillerat
Tutoria batxilleratfiloinfanta
 
Una introducció a l'activitat filosòfica.
Una introducció a l'activitat filosòfica.Una introducció a l'activitat filosòfica.
Una introducció a l'activitat filosòfica.filoinfanta
 
9_Mill: Sobre la llibertat
9_Mill: Sobre la llibertat9_Mill: Sobre la llibertat
9_Mill: Sobre la llibertatfiloinfanta
 
Fotofilosofies seleccionades
Fotofilosofies seleccionadesFotofilosofies seleccionades
Fotofilosofies seleccionadesfiloinfanta
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria políticafiloinfanta
 

Andere mochten auch (11)

Pevc 2014
Pevc 2014Pevc 2014
Pevc 2014
 
Infanta2013
Infanta2013Infanta2013
Infanta2013
 
Comferuntreballderecerca
ComferuntreballderecercaComferuntreballderecerca
Comferuntreballderecerca
 
Tutoria batxillerat
Tutoria batxilleratTutoria batxillerat
Tutoria batxillerat
 
82_Kant: ètica
82_Kant: ètica82_Kant: ètica
82_Kant: ètica
 
Una introducció a l'activitat filosòfica.
Una introducció a l'activitat filosòfica.Una introducció a l'activitat filosòfica.
Una introducció a l'activitat filosòfica.
 
9_Mill: Sobre la llibertat
9_Mill: Sobre la llibertat9_Mill: Sobre la llibertat
9_Mill: Sobre la llibertat
 
3_Sòcrates
3_Sòcrates3_Sòcrates
3_Sòcrates
 
Fotofilosofies seleccionades
Fotofilosofies seleccionadesFotofilosofies seleccionades
Fotofilosofies seleccionades
 
6_Descartes
6_Descartes6_Descartes
6_Descartes
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 

Ähnlich wie 8_Kant: introducció

Ähnlich wie 8_Kant: introducció (20)

Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
La moral kantiana.
La moral kantiana.La moral kantiana.
La moral kantiana.
 
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
KANT.pdf
KANT.pdfKANT.pdf
KANT.pdf
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kant
 
La moral kantiana
La moral kantianaLa moral kantiana
La moral kantiana
 
Curs filosofia 1 bat 2011 12
Curs filosofia 1 bat 2011 12Curs filosofia 1 bat 2011 12
Curs filosofia 1 bat 2011 12
 
Kant
KantKant
Kant
 
Kant.pdf
 Kant.pdf Kant.pdf
Kant.pdf
 
La moral kantiana
La moral kantiana La moral kantiana
La moral kantiana
 
La moral kantiana jaume moriel
La moral kantiana jaume morielLa moral kantiana jaume moriel
La moral kantiana jaume moriel
 
La moral kantiana jaume moriel
La moral kantiana jaume morielLa moral kantiana jaume moriel
La moral kantiana jaume moriel
 
èTICA
èTICAèTICA
èTICA
 
Moral kantiana
Moral kantianaMoral kantiana
Moral kantiana
 
9 Kant
9 Kant9 Kant
9 Kant
 
Kant
KantKant
Kant
 
Què és la Filosofia?
Què és la Filosofia?Què és la Filosofia?
Què és la Filosofia?
 

Mehr von filoinfanta

Mostra fotofilosofia 2017
Mostra fotofilosofia 2017Mostra fotofilosofia 2017
Mostra fotofilosofia 2017filoinfanta
 
Saber filosòfic
Saber filosòficSaber filosòfic
Saber filosòficfiloinfanta
 
Treball de recerca
Treball de recercaTreball de recerca
Treball de recercafiloinfanta
 
9_Mill: utilitarisme
9_Mill: utilitarisme9_Mill: utilitarisme
9_Mill: utilitarismefiloinfanta
 
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixementfiloinfanta
 
0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràtica0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràticafiloinfanta
 
Filosofia presocràtica
Filosofia presocràticaFilosofia presocràtica
Filosofia presocràticafiloinfanta
 

Mehr von filoinfanta (10)

Mostra fotofilosofia 2017
Mostra fotofilosofia 2017Mostra fotofilosofia 2017
Mostra fotofilosofia 2017
 
Saber filosòfic
Saber filosòficSaber filosòfic
Saber filosòfic
 
Treball de recerca
Treball de recercaTreball de recerca
Treball de recerca
 
9_Mill: utilitarisme
9_Mill: utilitarisme9_Mill: utilitarisme
9_Mill: utilitarisme
 
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement
 
10_Nietzsche
10_Nietzsche10_Nietzsche
10_Nietzsche
 
4_Plató
4_Plató4_Plató
4_Plató
 
2_ Sofistes
2_ Sofistes2_ Sofistes
2_ Sofistes
 
0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràtica0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràtica
 
Filosofia presocràtica
Filosofia presocràticaFilosofia presocràtica
Filosofia presocràtica
 

8_Kant: introducció

  • 2. * *1. Les Preguntes Filosòfiques. *2. Crítica de la Raó Pura. (Epistemologia) *3. Crítica de la Raó Pràctica. (Ètica) *4. Importància de Kant.
  • 3. * * Què puc saber? (Teoria del Coneixement) *Què he de fer? (Ètica) *Què puc esperar? (Història i Religió) *Què és l’Home? (Antropologia)
  • 4. * *És possible el coneixement? *Estudi de la Sensibilitat. *Anàlisi de l’Enteniment. *La Raó.
  • 5. * *El Racionalisme afirma que la Raó per sí sola, pot arribar al Coneixement. *L’Empirisme afirma que només l’Experiència Sensible pot arribar al Coneixement. *L’Irracionalisme afirma que les Emocions poden proporcionar-nos Coneixement.
  • 6. * *Kant gira l’eix central del Coneixement. L’element fonamental no és l’objecte sinó el Subjecte. *Hi ha conceptes que no neixen de l'experiència (contra els Empiristes), però al mateix temps, aquests conceptes només tenen aplicació dins l'àmbit de l'experiència (contra els Racionalistes).
  • 7. * *La Ciència progressa, mentre que la Metafísica no ho fa. *Els Científics arriben a acords, mentre que els Metafísics no. *Caldrà analitzar si la Metafísica és una Ciència per acceptar-la o rebutjar-la.
  • 9. * *Analítics A priori *Sintètics A posteriori *La Ciència produeix Judicis Sintètics a priori.
  • 10. * *Estètica Transcendental: La Sensibilitat. *Analítica Transcendental: L’Enteniment. *Dialèctica Transcendental: La Raó.
  • 11. * *L’Espai i el Temps com a formes a priori. *Dada Empírica + Espai i Temps = Fenomen Objecte Subjecte *La Matemàtica posseeix Judicis Sintètics a Priori.
  • 12. * Sensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte) Matèria bruta •prové dels sentits •a posteriori Formes pures a priori •Condicions del subjecte Espai Temps ► «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?» ► L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell. El temps correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell. Per tant, la Matemàtica és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitat ► Fenòmens i noümens. No podem conèixer les coses en sí, sempre hi ha la intervenció del subjecte, per tant només coneixem fenòmens, no noümens. + sensació Sensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte) Formes pures a priori •Condicions del subjecte Espai Temps + sensació Matèria bruta •prové dels sentits •a posterioriSensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte) Formes pures a priori •Condicions del subjecte Espai Temps Intuïció del fenomen + sensació
  • 13. * *Tipus de Conceptes: Empírics i Categories. *Fenomen + Categories = Conceptes. Judicis *La Física posseeix Judicis Sintètics a Priori.
  • 14. * Matèria bruta: intuïcions de la sensabilitat • A posteriori Enteniment (facultat d’entendre, Jutjar. Capacitat de Pensar objectes. Facultat de les regles Conceptes purs: categories • A priori Judici, Coneixe- ment síntesi  «Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?»  La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de l’enteniment, sobretot, en les de causalitat i substància.  Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”. Unitat, Pluralitat, Totalitat, Realitat, Negació, Limitació, Substància, Causalitat, Comunitat, Possibilitat, Existència, Necessitat
  • 15.
  • 16. * *La Raó unifica i globalitza l’experiència interior i exterior i crea les Idees. *Les Idees són: Déu, Món com a unitat, Ànima.
  • 17. * *La raó no pot resoldre els conflictes de les idees transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva contrària. TESI: El món té un principi en el temps, i respecte a l’espai, està igualment tancat entre límits. ANTÍTESI: El món no té principi, així com tampoc límits a l’espai. És infinit tant respecte del temps com de l’espai MÓN DÉU TESI: Al món li pertany quelcom que [...] constitueix un ésser absolutament necessari ANTÍTESI: No existeix en el món cap ésser absolutament necessari LLIBERTAT TESI: La causalitat segons lleis de la natura no és l’única de la que poden derivar els fenòmens del món. Per explicar aquests ens fa falta una altre causalitat per llibertat. ANTÍTESI: No hi ha llibertat. Tot el que succeeix en el món es desenvolupa exclusivament segons lleis de la natura.
  • 18. * *De les Idees no tenim Dades Empríriques, i, per tant, no hi podem aplicar les Categories. *Per això la Metafísica no és una Ciència. *Allò que només és accessible amb l’enteniment però no pot ser objecte de l’experiència s’anomena Noümen.
  • 19. * *Rebuig de l’Ètica Material perquè. *És Empírica, Hipotètica i Heterònoma. *Kant pretén crear una Ètica Formal Universal.
  • 20. * *Contràries al deure: Fer el que no s’hauria de fer. *D’acord amb el deure: Fer el que cal fer, per alguna raó més enllà de l’acció. *El deure pel deure: Fer el que cal, perquè s’ha de fer. (Única acció vertaderament vàlida)
  • 21. * *Kant defensa una Ètica Autònoma, Categòrica, A priori. *Basada en el deure pel deure.
  • 22. * *Imperatiu Hipotètic: Actuem cercant un premi o fugint d’un càstig. *Imperatiu Categòric: El deure pel deure. (l’únic que és acceptable)
  • 23. * ÈTIQUES MATERIALS ÈTICA FORMAL Interessades, egoistes Desinteressada Heterònoma (voluntat sotmesa a uns principis). Voluntat autònoma Són a posteriori (empíriques) És a priori (racional) Són particulars i contingents És universal i necessària: cap excepció no és possible Els seus imperatius són hipotètics: "Si vols X fes Y" El seu imperatiu és categòric: "has de", "cal que". Prescriuen la bondat o maldat d' una acció d'acord amb la conse- cució d' una finalitat (Teleològiques) Prescriu la bondat o maldat d' una acció sense referència a cap fi, sinó només a si mateixa. Deontològica (El Deure pel Deure)
  • 24. * “Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre, simultàniament, com a principi de legislació universal”. O també: “Obra de tal manera que sempre consideris la humanitat, tant en la teva persona com en qualsevol altra, com un fi en si mateix i mai com un mitjà.”
  • 25. * *Les Idees, de les que feiem referència a la Dialèctica Transcedental, han de ser considerades com a postulats de la Raó Pràctica.
  • 26. * *El seu pensament és la culminació del pensament Il·lustrat. *És un dels autors més influents en la filosofia contemporània *Filòsofs actuals (com Rawls, Habermas...) es consideren hereus del seu pensament.