1. ESQUIZOFRÈNIA
1. QUÈ ÉS?
L’esquizofrènia és un dels trastorns psiquiàtrics més greus a nivell mundial i la
seva freqüència s’estableix al voltant de l’1% de la població general. Comença
en edats molt joves i de vegades hi han casos que s’inicien en l’adolescència.
Aquesta malaltia provoca un funcionament defectuós dels circuits cerebrals i un
desequilibri entre els neurotransmissors i afecta al sistema nerviós on són
freqüents els trastorns que fonamenten la personalitat, com els dèficits
cognitius. Aquests dèficits semblen estar associats amb el funcionament
defectuós d’àrees molt específiques del cervell, molt especialment la regió
prefrontal del còrtex, la funció principal de la qual és l’organització temporal del
pensament i la memòria operativa. Aquesta malaltia fa veure estranyeses i la
persona que la pateix es sent perseguida i vigilada. Pot veure visions
inexistents com si formessin part de la realitat, o més ben dit de la seva realitat,
per tant, dificulta a la persona a diferenciar entre experiències reals i irreals,
pensar de manera lògica, dominar i tenir respostes emocionals, prendre
decisions i relacionar-se amb els altres i amb l’exterior. El pacient començarà a
evitar la gent, a no sortir de casa,dormiran poc o massa, riuran sols i sense cap
motiu.
S’ha de destacar que els malalts afectats d’esquizofrènies són persones
generalment pacífiques i tranquiles i no es caracteritzen per presentar
agressions, malgrat els mitjans de comunicació o les idees que la població en
general té. Encara més, els afectats intenten evitar les situacions
problemàtiques, preferint estar sols.
2. TIPUS
2.1. Esquizofrènia paranoide
L’esquizofrènia paranoide, és aquella malaltia més freqüent i que sol iniciar-se
entre els 20 i 30 anys. Es caracteritza pels següents símptomes: predomini
d’idees delirants i al·lucinacions visuals i auditives, lesions greus a un mateix i
als altres, alteracions de la personalitat, tendència a discutir...
2.2. Esquizofrènia desorganitzada
Els malalts presenten una gran desorganització al parlar, al mostrar sentiments,
etc. i tenen un comportament absurd, sense coherència , es comporten de
formes estranyes, com per exemple riure sense motiu o riure de coses

2. serioses. Perden l’interès i se’ls hi baixen els ànims fàcilment. També tenen
algun tipus d’al·lucinacions i deliris.
2.3. Esquizofrènia catatònica
En aquesta predominen els trastorns del moviment. Tot i tenir la consciència
desperta, els malalts no reaccionen a l’hora d’entrar en contacte amb altres
persones. El seu rostre es manté immòbil i inexpressiu, tot i sentir forts estímuls
de dolor. En alguns casos poden estar temps sense beure, menjar ni parlar, fet
que arribar a fer perillar la seva pròpia vida.
Interiorment són un mar de sentiments i sensacions.
L’afectat copia o diu el què fa una altra
persona.
2.4. Esquizofrènia no diferenciada
Es una barreja de la desorganitzada i la catatònica. El malalt acostuma a tenir
alguns símptomes com ara: parla desorganitzada, deliris, al·lucinacions, mal
comportament i altres.
2.5. Esquizofrènia residual
En aquests casos hi ha d’haver hagut almenys un episodi anterior
d’esquizofrènia, però actualment no hi ha símptomes psicòtics importants.
Aquesta esquizofrènia es caracteritza per estat crònic, símptomes de
deteriorament persistent.
2.6. Esquizofrènia simple
No manifesta al·lucinacions ni deliris.
Mostra fonamentalment símptomes negatius.
Esquizofrènia caracteritzada per sociabilitat reduïda, no hi ha ni deliris ni
al·lucinacions, acompanyada de trastorns afectius.
2.7. Esquizofrènia hebefrenètica
Esquizofrènia caracteritzada per símptomes positius, com ara al·lucinacions,
deliris, trastorn del pensament, angoixa, insomni, suors, marejos, trastorns

3. gastrointestinals, trastorns respiratoris, comportament agressiu, inquietud
moviments estranys i absurds.
3.SÍMPTOMES
Els símptomes que cauen aquesta malaltia són de dos tipus:
- Positius: manifestacions que els malalts fan i que les persones sanes no
fan (fugir de la societat)
Al·lucinacions  el malalt no sap distingir que el que està veient
no és real.
Deliri  el malalt veu el deliri com l’única realitat vàlida, és a dir,
els propis pensament son contraris a la llei de la lògica. A vegades
fins i tot produeix intents d‘homicidi.
Trastorns del pensament  es distreuen, tenen pressió al parlar.
Símptomes positius en l’àmbit dels sentiments  angoixa,
excitabilitat
Símptomes positius vegetatius  insomni, suors, marejos,
trastorns gastrointestinals, trastorns respiratoris.
Símptomes positius de la motricitat  comportament agressiu,
inquietud, moviments estranys i absurds.
- Negatius : coses que els malalts deixen de fer i que les persones poden
fer quotidianament (pensar amb lògica)
Pobresa afectiva  disminució de la capacitat emocional, están
immòbils, asseguts, no busquen la mirada de ningú, riuen quan
els parlen de temes seriosos.
Alògia  empobriment del pensament, el malalt et dóna respostes
sense sentit, el llenguatge es repetitiu i després d’un segon no pot
recordar el que volia dir
Apatia  falta d’energia, i falta d’interès

4. Insociabilitat  dificultat per experimentar interès o plaer per les
coses que abans li agradava fer
Problemes cognitius de l’atenció  problemes a l’hora de
concentrar-se o prestar atenció. Poden acabar bruscament una
discussió
4.CAUSES
L’esquizofrènia pot esdevenir a causa de la genètica i els homes també tenen
més possibilitat en patir-la
L’esquizofrènia apareix quan el cos experimenta canvis hormonals i físics, com
els que succeeixen durant la pubertat i adolescència.
5.COM ES TRACTA
Les medicines psiquiàtriques que es fan servir per l’esquizofrènia són els
anipsicòtics els quals ajuden que els símptomes del malalt desapareguin sense
curar la malaltia. També és important conèixer detalladament la regió prefrontal
on hi ha els dèficits cognitius, que provoca la malaltia, per saber dissenyar nous
fàrmacs que puguin corregir-los. Un dels principals neurotransmissors implicats
en aquesta malaltia és la dopamina, i la majoria de fàrmacs que s’utilitzen
intenten actuar-hi. També hi ha altres neurotransmissors implicats, com la
serotonina i el glutamat. Quan ja s’han acabat de prendre aquests anipsicòtics,
els símptomes han sigut reduïts, es comencen les teràpies de reintroducció
dels malalts a la societat per tal que puguin integrar-se en tots els àmbits de la
vida quotidiana. És molt important treballar la conscienciació de la malaltia per
part dels malalts i dels seus familiars per poder donar un tractament en tots els
àmbits i normalitzar al màxim possible la vida de la persona.
6.CONDICIONS DE VIDA
Com ja hem dit la malaltia és crònica i, per tant, els malalts, l’han de saber
portar durant tota la vida, tot i així després d’haver rebut el tractament
aconsegueixen ocultar els símptomes. La majoria d’aquests malalts viuen
independentment, però sense treball i necessiten ajudes econòmiques i la resta
estan internats en centres psiquiàtrics o hospitals perquè no es poden valdre
per ells i agraeixen l’ajuda. No obstant un mínim d’aquestes persones tornen a
refer-se i poden portar una vida ben normal aconseguint integrar-se gairebé a

5. la perfecció en la societat, poder disposar d’un treball i poder viure en família.
Això no treu que puguin tenir recaigudes lleus o importants.
7.COM AFECTA LA MALALTIA EN EL SEU ENTORN
La família, els amics comencen a adonar-se’n que el membre de la família o
company fa coses estranyes i canvia el seu comportament. En aquestes
situacions la gent que l’envolta en la seva rutina es preocupen per ell o ella i el
porten a visitar el metge. Quant aquest li diagnostica esquizofrènia, la família
s’alarma i queden ben preocupats, cosa normal en situacions tant delicades
com és aquesta. El ser una malaltia molt dura i crònica els hi és difícil portar
endavant el malalt. Es comencen a preguntar què han fet malament, amb què
s’han equivocat, si podrà fer vida normal i no s’ho poden ni imaginar. Els
familiars, de vegades, se senten desprotegits i no sempre els és fàcil trobar
ajuda adequada per saber tractar les persones amb aquests tipus de trastorns.
S’ha de seguir els medicaments receptats del psiquiatra i fer el seguiment pel
malalt. La família que el seu fill pateix esquizofrènia ha de participar en el
tractament del familiar afectat, col·laborar a la identificació de factors d’estrès
que l’han pogut afectar, contribuir a reduir l’estrès i poder mantenir un clima
familiar de convivència i respecte.
8.CENTRES ESPECIALITZATS
FECAFAMM  és la federació catalana d'associacions de familiars i persones
amb problemes de salut mental.
L'objectiu de la Federació és coordinar i donar suport a les associacions de
familiars i de persones amb malalties mentals de Catalunya amb la finalitat de
contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de
salut mental i les seves famílies.
AFAMMCA És una entitat creada a iniciativa dels familiars dels malats
mentals que volien millorar la seva situació familiar
Aquesta entitat està adreçada a les persones que tenen un familiar o amic amb
problemes de salut mental i que es preocupen per la seva qualitat de vida
Els seus objectius principals són:
- Donar suport als familiars de malalts mentals
- Millorar la qualitat de vida de les famílies i dels malalts mentals
- Sensibilitzar la societat i les autoritats públiques i privades sobre la
polèmica - que envolta la malaltia mental.

6. AREP  Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia
Mental
L'objecte social de l' AREP és la millora del nivell de qualitat de vida de les
persones que pateixen una malaltia mental i dels seus familiars, i la seva
integració social i laboral.
9.CURIOSITATS
-Vicent Van Gogh fou considerat algunes vegades com a esquizofrènic i afectat
per altres malalties mentals. Es diu que gràcies a aquestes malalties va poder
expressar millor el seu art.
-Vaslav Nijinsky fou el ballarí més famós als anys abans de la primera guerra
mundial. Amb 29 anys patia esquizofrènia i va ser hospitalitzat la resta de la
seva vida.
MÉS:
Des de fa molt de temps, Dohan (1979) afirma que el blat i els cereals
semblants com el sègol i com l’ordi tenen un paper important en la gènesis de
l’esquizofrènia. Aquesta hipòtesis es basa en diversos arguments inquietants:
-Els gats alimentats a la força amb blat desenvolupen una malaltia similar a
l’esquizofrènia.
-Al llarg de les restriccions de cereals que tenen lloc durant les guerres,
s’observa una disminució del número d’hospitalitats per l’esquizofrènia.
-Lorenz (1990) va reunir dades concernents a 45 poblacions, distants les unes
de les altres. Existeix una sorprenent correlació entre la quantitat de blat, sègol,
ordi consumit per habitant i la freqüència d’esquizofrènia.
-Howard (1993) es referir una permeabilitat exagerada de l’intestí prim durant
l’esquizofrènia.
-Si es segueix durant tres mesos un règim sense blat, amb freqüència es
produeix una remissió en els esquizofrènics: 45% front el 17% en els que
continuen menjant cereals (Lorenz, 1990).
No és impossible que els cereals tinguin una acció indirecta i no directa en la
malaltia, provocant una hiperpermeabilitat de la mucosa de l’intestí prim i el pas
de múltiples residus, uns alimentaris, altres bacterians. Hafner (1994) pensa
que l’esquizofrènia era poc freqüent o absent fins el s. XVIII i que la seva
freqüència augmentà de manera espectacular en els segles XIX i XX, sabent
que el consum de blat es remunta a 5.000 anys i no a 200. En el cas de que

7. aquest argument tingui una base, establiria que el desencadenant seria una
bactèria procedent d’una altra part, potser d’Amèrica.
Dohan (1979) sosté que alguns pèptids(molècules formades per aminoàcids)
del blat actuen en les neurones a manera d’endorfina. Concep l’esquizofrènia
com una infecció metabòlica. A part també creuen que embrutar algunes
neurones comportaria la seva mort i causarien alteracions en les zones
cerebrals i demència ( trastorn cognitiu greu).
Foix Senabre Suñer i Anna Segura Altés