Empfohlen
Weitere ähnliche Inhalte
Was ist angesagt?
Ähnlich wie Premio colegio medicos 2010. LA FIBROMIALGIA: MÉS ENLLÀ DE LA DEPRESSIÓ
Ähnlich wie Premio colegio medicos 2010. LA FIBROMIALGIA: MÉS ENLLÀ DE LA DEPRESSIÓ (20)
Premio colegio medicos 2010. LA FIBROMIALGIA: MÉS ENLLÀ DE LA DEPRESSIÓ
- 1. LA FIBROMIALGIA: MÉS ENLLÀ DE LA DEPRESSIÓ Pilar Montesó Curto
- 2. LA FIBROMIALGIA: MÉS ENLLÀ DE LA DEPRESSIÓ Patologia qüestionada, poc compresa per la societat i pels professionals de la salut Patologia qüestionada, poc compresa per la societat i pels professionals de la salut Punts dolorosos: Occipuci Cervical Baix Trapezi Supraespinós Segona costella Epicòndil Gluti Trocànter major Genolls
- 3. LA FIBROMIALGIA: MÉS ENLLÀ DE LA DEPRESSIÓ • El dolor te un component afectiu important • Els factors psicosocials influeixen amb el dolor • L’estat d’ànim i la depressió influeixen en el dolor: opiacis endògens (endorfines- encefalines) i diferents monoamines
- 4. LA FIBROMIALGIA: MÉS ENLLÀ DE LA DEPRESSIÓ • Nova visió en la fibromiàlgia no només centrada amb els símptomes sinó en les dificultats que aquestes dones experimenten en les seves vides • Les dones que pateixen fibromiàlgia pateixen majoritàriament també depressió, per tant la fibromiàlgia no es pot deslligar de la depressió.
- 5. LA FIBROMIALGIA: MÉS ENLLÀ DE LA DEPRESSIÓ • Manifestar com la dona afectada manifesta o identifica les possibles causes del seu malestar es important per avançar en una visió no tant biologista i des de una perspectiva de gènere • S’ha estudiat des de el punt de vista de signes i símptomes però molt poc des de el discurs de les pròpies dones
- 6. OBJECTIUS PRINCIPALS Conèixer les causes que atribueixen les dones com a causa de fibromiàlgia Comparar el nivell real d’ansietat i depressió, salut percebuda del grup de les dones diagnosticades de depressió i les diagnosticades de fibromiàlgia.
- 7. METODOLOGÍA • Entrevistes en Profunditat en Atenció Primaria - 20 dones amb fibromiàlgia - 52 dones amb depressió • Anàlisi Fonts Secundaries
- 8. RESULTATS • màxim patiment, el màxim esforç i han portat a la seva esquena la màxima càrrega possible que gairebé pot aguantar un ésser humà Ansietat 0 2 4 6 8 10 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Ansietat Identificada Nombrededones Nombre de dones Ansietat en Fibromialgia 0 1 2 3 4 5 6 7 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Ansietat Identificada Nombrededones Nombre de dones Ansietat en Depressió Ansietat en Fibromialgia
- 9. RESULTATS Depressió en Fibromiàlgia 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Depressió Identificada Nombrededones Nombre de dones Depressió en Depressió Depressió en Fibromialgia Ansietat en Fibromialgia 0 1 2 3 4 5 6 7 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Ansietat Identificada Nombrededones Nombre de dones
- 10. RESULTATS DEPRESSIÓ Moltes de dones diagnosticades de depressió no presenten ansietat i depressió en l'actualitat FIBROMIALGIA La majoria de dones diagnosticades de fibromiàlgia presenten ansietat i depressió en l'actualitat Depressió ≥ 2 Test Golberg Ansietat ≥ 4 Test Goldberg
- 11. RESULTATS Percepción Salud en Depresión y Fibromialgia 0 2 4 6 8 10 12 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Salud Percibida NúmerodeMujeres DEPRESSIÓ FIBROMIALGIA
- 13. RESULTATS • Dones que des de la Infancia han Treballat Molt dintre i fora de casa • De vegades No Reconeixen l’Estrés que han patit en la feina sino que ho consideren normal • Apareix el tenir Més de Dos Fills com a factor de risc per a la salut juntament amb el treball • Sobreprotecció o Maltractament a la Infància Característiques de les Dones amb Fibromialgia
- 14. DISCUSSIÓ I ANÀLISI • Dificultat per aquestes dones per obtenir una Incapacitat Permanent Contributiva • L’Institut Nacional de la seguretat Social denega gairebé totes les sol.licituts d’incapacitat • A diferents sentencies analitzades les dones amb fibromialgia tenen altres patologies físiques i psíquiques (hèrnia discal, fatiga crònica, trastorn memòria, distimia…..) • Serà important realitzar un professiograma laboral de l’afectat
- 15. DISCUSSIÓ I ANÀLISI • Dones lluitadores i treballadores que han pagat emb amb el seu cos les consecuencies que la societat els ha encomanat • Han estat víctimes dels “rols de gènere tradicionals” patint Violencia de Gènere, Sobrecàrrega, Infància difícil amb sobreexplotació i maltractament de vegades, Baix recolzament social • No han pogut escapar les estructures impregnades de valors patriarcals
- 16. DISCUSSIÓ I ANÀLISI • Important que la societat i el sistema mèdic considere com a real el patiment d’aquestes dones • D’aquesta manera es millorarà la relació terapèutica i la integració en la societat • Segons autors potser es la única manera d’afirmar- se com a persones, equivalent a la histèria del s.XIX
- 17. MOLTES GRACIES PER LA SEVA ATENCIÓ mariapilar.monteso@urv.cat
Hinweis der Redaktion
- La fibromiàlgia es una de les malalties més qüestionades en els diferents aspectes bioètics de la salut. Aquesta malaltia o com es denomina en l’actualitat “Síndrome” ha estat de vegades poc compresa per la societat en general i també pels professionals de la salut. És on el gènere femení aconsegueix el protagonisme més important i també és una de les situacions més insatisfactories en la relació malalt / metge. Es clar que hi ha una simptomatologia, però analitzar com la dona afectada identifica o manifesta les possibles causes de la seva "malestar" seria important per avançar en una visió no tan biologista i des d’una perspectiva de gènere. La malaltia ha estat estudiada des del punt de vista dels signes i símptomes però molt poc des del discurs d’aquestes dones relatiu a la seva "feminitat" i als "estereotips de gènere" imposats o culturalment acceptats i són amb els que la dona li ha tocat viure i desenvolupar-se com a persona. La fibromiàlgia és un estat dolorós no articular que afecta predominantment als músculs, les seves característiques principals van ser enunciades com dolor generalitzat i una exagerada sensibilitat en múltiples punts predefinits (tender points o punts gatell) [5]. Típicament s’associa amb fatiga persistent, són no reparador, rigidesa generalitzada que sovint s’acompanya d’altres símptomes somàtics (Consensus Document on Fibromyalgia, 1993) com formigueig a les extremitats, trastorns abdominals, necessitat d’orinar amb freqüència, ansietat i depressió. S’estima una prevalença en població general entre 1% i 11%.
- Aquest treball vol aportar una nova visió en la fibromiàlgia no només centrada amb els símptomes sinó en les dificultats que aquestes dones experimenten en les seves vides. Les dones que pateixen fibromiàlgia pateixen majoritàriament també depressió, per tant la fibromiàlgia no es pot deslligar de la depressió. Ens referim a aquesta malaltia com més enllà perquè aquesta malaltia és gairebé en exclusivitat femenina. Varem decidir estudiar-la a fons perquè ens va semblar el "estereotip" real de malaltia femenina. S’ha observat que la fibromiàlgia té relació directa amb temes que afecten a les dones des de la seva infantesa lligats a malestars no enunciats: l’abús, la discriminació, la manipulació, les dobles i triples càrregues de treball, les dobles i triples càrregues emocionals, entre d' altres malalties de gènere. El dolor de l’ànima a través del cos [11]. A part dels símptomes clàssics dels trastorns depressius, hi ha un tipus de depressió que es desenvolupa sense simptomatologia típicament depressiva. Es tracta de la "depressió emmascarada o equivalent depressiu", on el centre de la simptomatologia l’ocupa una alteració d’aparença orgànica [1]. El 1969 Walcher parla de Depressió larvada. Des de 1973 s’assoleix consens en definir Depressió emmascarada com "aquelles manifestacions de depressió en què els símptomes somàtics estan en primer pla o en què els símptomes psíquics estan emmascarats" i es va denominar Equivalents Depressius o "Depressió Sine Depression" quan falten totalment els símptomes depressius . Les manifestacions somàtiques de la "Depressió Sine Depression" són inespecífiques i variades. Entre les més freqüents es descriuen: Àlgies, Parestèsies, Cefalees, Vertígens, trastorns gastrointestinals, cardiovasculars, respiratoris, neurovegetatius, etc. López Ibor [2] va establir 4 grups fonamentals de formes de presentació de Depressió emmascarada o Equivalents Depressius: - Dolor i parestèsies - Trastorns psicosomàtics - Vertígens agorafòbics i Agorafobia-Anorexia nerviosa i histèria. Aquests casos també s’han anomenat Síndromes somàtics disfuncionals [3] i la seva característica comuna és la presència de més símptomes, discapacitat i patiment que anomalies demostrables en la funció o estructura orgànica -ens referim a les malalties esmentades anteriorment com Sd. De d’intestí irritable, Sd. De fatiga crònica, Sd. de cames inquietes, Cefalea tensional, Fibromiàlgia etc-. La definició de la fibromiàlgia concorda amb els símptomes atribuïts a la "depressió sense depressió" o "depressió emmascarada" descrita anteriorment.
- És on el gènere femení aconsegueix el protagonisme més important i també és una de les situacions més insatisfactories en la relació malalt / metge. Es clar que hi ha una simptomatologia, però analitzar com la dona afectada identifica o manifesta les possibles causes de la seva "malestar" seria important per avançar en una visió no tan biologista i des d’una perspectiva de gènere. La malaltia ha estat estudiada des del punt de vista dels signes i símptomes però molt poc des del discurs d’aquestes dones relatiu a la seva "feminitat" i als "estereotips de gènere" imposats o culturalment acceptats i són amb els que la dona li ha tocat viure i desenvolupar-se com a persona.
- Los objetivos principales se desdoblan en dos: El primer objetivo es conocer cuales son las causas y consecuencias de la depresión en las mujeres El segundo es conocer cómo los roles de género, valores, actitudes, comportamientos, tareas …. Asignados en nuestra cultura han llevado a que la mujer presente mayor depresión. Introdujimos la fibromialgia porque pensábamos que era una forma de manifestar la depresión en forma de enfermedad y que se asociaba con el sexo femenino en un 90%.
- En entrevistar les dones, ens adonem que representen el. En l’actualitat 16 de les 20 pacients entrevistades presenta depressió (80%). Els casos que no presenten depressió, tenen uns nivells d’ansietat altíssims (4 pacients). Però totes han tingut depressió, sinó en l’actualitat, en el passat, menys una dona que és molt religiosa i s’ha passat la vida ajudant els altres i participant en tot tipus d’actes i activitats religioses. Les dones que tenen més ansietat i depressió també tenen més dolor. Ens crida l’atenció, la gran quantitat de patologia associada, així com l’alta incidència de depressió i la puntuació altíssima en ansietat, fins i tot superior que aquelles dones que han patit depressió
- Són dones de gran coratge que han hagut de lluitar des de molt petites per guanyar-se el manteniment o realitzar dures tasques de cuidadores. Han hagut de suportar moltes dificultats: "quan em vaig separar, em van denegar l’ajuda de llet en Càritas". Aquestes dones presenten un aspecte impecable i no els costa en absolut parlar dels seus símptomes i de les seves malalties, en canvi, els costa expressar aspectes de la seva vida personal que potser volen guardar per sempre en el seu interior. Els problemes que han patit van sorgint a poc a poc al llarg de l’entrevista.
- 1 - Percepció de la salut: la percepció de la salut de les dones que han estat diagnosticades de fibromiàlgia és més baixa que les dones que han estat diagnosticades de depressió 2- Aspecte físic de les dones amb fibromiàlgia: el seu aspecte físic és immillorable en totes -potser volen amagar tot el que han patit en el seu interior però s’ha manifestat en el seu cos-. Ens dóna la sensació que intenten amagar alguna cosa, i moltes d’elles després de l’entrevista estan com fugisseres. Potser no volen que descobrim tot allò que han guardat en el seu interior i que moltes vegades no han confessat ni al reumatòleg ni al metge de família. El reumatòleg ens comenta que gairebé mai no parlen de la seva vida personal, sinó que la majoria de les vegades es refereixen a símptomes i medicació.
- 3 - Causes de fibromiàlgia identificades per aquestes dones: els problemes econòmics són freqüents i les que els presenten tenen també un nivell d’estrès i / o depressió alts. Podem dir que la fibromiàlgia és una suma de successos que van encadenant un darrere l’altre i que afecten a la dona. Els factors psicosocials causals que influeixen en la fibromiàlgia s’ha observat que són els mateixos que en la depressió (violència familiar-laboral, sobrecàrrega, infància difícil, estrès ...) però "corregits i augmentats". Es realitzen 20 entrevistes en profunditat a pacients afectades de fibromiàlgia D’aquestes 16 van patir violència de gènere (80%): No només física i sexual sinó que en la major part d’elles va ser psicològica, 19 (95%) van patir sobrecàrrega familiar-professional, 12 (60%) van patir una infància amb moltes dificultats, maltractament i / o violència. Són dones que d’entrada volen explicar "la seva malaltia" més que parlar de la seva vida, cosa que varen anar fent a poc a poc. Tenen una percepció molt baixa de la seva salut, molt més que les diagnosticades de depressió (Annex 3).
- 4- Característiques de les dones amb fibromiàlgia: 4.1- Dones que han treballat molt des de la infància dins i fora de casa. Són dones que des de molt jovenetes han assumit grans responsabilitats. Viuen la postguerra amb grans dificultats econòmiques per a les famílies i en elles recau la responsabilitat d’aportar ingressos per al manteniment de la família. No es plantegen si volen o no treballar, és una força major que els orienta a fer-ho, el ajudar als altres. D’altres volen per a elles un futur diferent però "no els han deixat", allò amb el que somiaven -estudis, sortir ...- no és per a elles, no està inscrit en el codi social de l’època. Algunes que ho fan sent transgressores en la seva època han hagut de sacrificar aspectes de la seva vida personal com és el matrimoni i la formació d’una família. Elles no reconeixen l’estrès que han patit a la feina, ho consideren com normal:- 54 a. Vaig començar a treballar als 13 anys en una botiga de queviures, després en una fàbrica d’arròs fins als 21 anys, després vaig anar a netejar per les cases fins que vaig entrar en una empresa de neteja per tenir segur i poder alimentar el meu fill. He estat 30 anys treballant. Es junta el treball amb la sensació que ets imprescindible i que ha de passar tot per tu: - 48 a. Tenia molta pressió en el treball. Era autònoma. Sempre m’ha costat demanar ajuda. No volia que ningú em ajudés, volia fer-ho tot jo. No tenia temps ni per anar a la perruqueria. Volia portar la rellotgeria perquè pensava que podia ser bo el dia de demà per als meus fills, per això em va fer “no viure”. Estava fins a altes hores de la matinada marcant peces i portant la comptabilitat. Alguna dona que ha volgut mantenir un bon treball ha hagut de renunciar a tenir parella i "fer-se respectar en un món d’homes". La tensió acumulada també fa emmalaltir: - 72 a. He estat supervisora cap de telefònica 39 anys. He treballat a Barcelona, Terrassa, Sabadell, Castelló i Palma de Mallorca. No he tingut problemes per ser dona, em enfrontava als homes -havia de posar-se la cuirassa- i es feia respectar. A la companyia he estat molt ben considerada. Hi havia molt poques dones en la direcció nacional. No va faltar mai a la feina. Era supervisora de 172 dones. No em vaig casar. 4.3. - Sobreprotecció o Maltractament a la Infància: han estat massa o massa poc protegides. No els ha potenciat la seva autoestima ni se’ls deixa ser elles mateixes, no han pogut ser "persones" amb la implicació que té -desenvolupament bio-psico-social-: - 62 a. Sempre he estat molt mimada, molt cuidada a casa meva de petita. Es va preocupar molt de mi un oncle solter i el meu avi. Sempre tenia al voltant molta gent cuidant. El meu pare tenia molta cultura però era molt masclista i la meva mare estava anul·lada. No em van deixar estudiar una carrera universitària perquè les que s’anaven de casa eren unes "prostitutes", això deia el meu pare. Vaig anar a les monges i allà vaig estudiar comptabilitat. En lloc d’estar orgullós del meu, el meu pare el dia que vaig començar a treballar em va pegar i em va dir que no tornaria a entrar a casa. Em vaig espantar, si hagués tingut el suport de la meva mare m’hagués anat de casa. Sempre he treballat. Vaig fer secretariat d’empresa, he estat agent d’assegurances entrevistant a empresaris, estudiar idiomes, autónoma-botiga-. - 61 a. Tinc un trauma des que vaig néixer. La meva mare treballava i jo amb 7 anys feia el menjar i el treball era meu, tenia ganes de plorar. Portava el sopar al meu pare que treballava fora, un dia se’m va oblidar i em van enganxar amb una corda, em sentia descuidada. - 57 a. Als 6 anys ja treballava al camp quan no anava a l’escola. De la casa m’encarregava jo, de tot als 8 anys. No podia amb les galledes d’aigua, una veïna m’havia d’apartar l’olla del foc perquè no la podia. La meva mare treballava al camp i érem 5 a casa. Sempre he cosit. A partir dels 16 anys treballi en empreses de confecció -tallers 8-9 hores-, de vegades treballava fins 12-13 hores cada dia cosint. Cuida els meus pares, els meus fills cosint. Només dormia 4-5 hores, em llevava a les 5 del matí i no em jeia fins passades les 12 de la nit. M’hauria agradat estudiar, em donaven una beca, però el meu pare no em va deixar -potser no podien fer-ho econòmicament i tenien por que em fiqués a monja-. -56 A. El meu pare era molt autoritari. Tenia ganes d’anar-me’n de casa per tenir més llibertat. M’hauria agradat haver estat home. De petita em van fer la vida impossible, i de major he estat la "criada" de tots. He passat de tenir cura a 8 persones (pare, mare, sogres, nens, veïna ...) a caure en "picat". Em sentia com una esclava. Des dels 30 anys sempre he estat cuidant gent gran. Se m’han anat els millors anys de la meva vida. - 46 a. El meu pare va caure malalt de petita, la qual van haver de traslladar fora i a mi em van ficar en un orfenat perquè em cuidessin. Als meus pares els van dir que estaria bé, però no va ser així. Em maltractaven (dutxes fredes, amenaces, prohibicions. He patit maltractaments de petita i també en el meu matrimoni. El meu marit no em va deixar estudiar, volia que comencés a treballar aviat per portar un sou a casa.
- Un problema que presenta la fibromiàlgia en aquestes dones es la dificultat per obtenir una Incapacitat Permanent Contributiva. Tota declaració d’incapacitat permanent en la modalitat contributiva exigeix la concurrència de dos elements: a) La existència d’unes lesions la gravetat de les quals en sí mateixes pot determinar certes limitacions a qui les pateix. b) La connexió entre les lesions i el treball desenvolupat, la qual cosa obliga a examinar les tasques que configuren el professiograma laboral de l’afecta’t. Posades en relació lesions i tasques a desenvolupar pel treballador, pot concloure's si les exigències psicofísiques del seu treball són o no incompatibles amb el seu estat de salut, i per tant, determinar la seva ineptitud per a continuar executant-lo en condicions en les quals venia prestant-les fins la manifestació de les lesions [13]. D’institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) denega gairebé totes les sol·licituds d’incapacitat als malalts que es basen en el diagnòstic de fibromiàlgia. Els pronunciaments judicials són diversos, doncs estimen en alguns casos la declaració d’incapacitat sol·licitada pels malalts i la desestimen en altres. En aquesta matèria és imprescindible practicar davant els Jutjats Socials una prova pericial mèdica que acrediti la concurrència dels dos elements que hem descrit anteriorment, doncs en tots els casos l'INSS presentarà la seva perícia per acreditar judicialment que el demandant no pateix dolències tributàries de concessió de la incapacitat. Els historials mèdics dels malalts i les malaltes de fibromiàlgia recullen en la major part d’ocasions, a banda del diagnòstic de fibromiàlgia, altres patologies físiques i psíquiques. En unes poques sentències analitzades, estimatòries i desestimatòries, hem localitzat els següents diagnòstics: Cas 1[14]: Lumboartrosi avançada, hèrnia discal, hipoacúsia bilateral neurosensorial moderada, trastorn depressiu major greu, recidivant i crònic, pensaments recurrents de mort, síndrome de fatiga crònica, dolor musculoesquelètic generalitzat, alteracions d'atenció, concentració, memòria immediata i deteriorament cognitiu moderat greu i fibromiàlgia 18/18. (Es concedeix la incapacitat permanent al treballador). Cas 2[15]: Trastorn adaptatiu mixte, distímia en personalitat histriònica, cervicoartrosis, lumboartrosis, acúfens, fibromiàlgia sense establir la seva intensitat. ( Es denega la incapacitat permanent de la treballadora). Cas 3[16]: Mielopatia per cervicoartrosi, limitació funcional cervical, hipoacúsia lleu moderada amb acúfens, crisi vertiginosa aguda, trastorn d'ansietat generalitzada, cefalea tensional, dits en resort, síndrom del túnel carpià i fibromiàlgia (15/18). ( Es denega la incapacitat permanent a la treballadora). Cas 4[17]: Espondilolistesis, estenosi canal lumbar, cervicoartrosis, trastorn adaptatiu mixte amb ansietat i estat d ànim depressiu de tipus crònic i fibromiàlgia sense establir el nivell d’intensitat (Es denega la incapacitat permanent a la treballadora). Cas 5[18] :Trastorn adaptatiu mixte, criteris actuals de depressió major, artritis psoriàsica perifèrica, gonàlgia, epicondilitis i fibromiàlgia controlada per reumatòleg. ( Es concedeix la incapacitat permanent a la treballadora). Cas 6[19]: Síndrome de fatiga crònica sense clínica aguda i fibromiàlgia sense limitació funcional (Es denega la incapacitat permanent del treballador). Cas 7[20]: Transtorn d'ansietat-depressió, dermatitis seborreica, liquen escleroartròfico vulvar i fibromiàlgia, amb dolor als punts de l’esquena però amb moviments passius cervicals normals i força acceptable a les mans (Es denega la incapacitat permanent sol·licitada per la treballadora) Hem observat que el fet que es concedeixi o es denegui la incapacitat permanent no depèn de la fibromiàlgia en si mateixa, sinó de les limitacions que comporten a la persona (objectives) i no subjectives , i d’algunes malalties associades que l’acompanyen. Sembla que hi ha una contradicció entre el que experimenten les dones i el que avaluen les valoracions mèdiques.
- Són dones "lluitadores" i grans treballadores a les quals no se’ls demana permís del que volen ser o fer i ja se’ls introdueix a treballar a la casa, fàbrica, botiga, oficina i a unir aquest treball amb el de "cuidadores" i / o responsables d’altres membres de la família amb les tasques que portava això associat. El treball assignat les ha desbordat i les ha fet emmalaltir no només en la seva "psique" sinó en el seu propi cos que pateix les conseqüències que la societat els ha encomanat. Aquestes dones han estat víctimes dels "rols de gènere tradicionals" amb què han topat. Moltes han patit violència de gènere, algunes no, però sí que pateixen altres mals que l’educació tradicional els ha transmès només néixer. Algunes volen escapar del paper per a elles encomanat incorporant-se a treballs reconeguts socialment, però troben igualment traves en l’organització del treball o en el propi matrimoni, estructures que no escapen de la impregnació del patriarcat. Algunes d’elles han tingut una educació en valors moderns, pels mateixos pares, mares, avis, que els han fet albergar possibles esperances, però el propi treball moltes vegades els ha fet escollir entre la maternitat i el treball remunerat, entre ser feliç i ser persona, ja que una dona casada era incompatible amb una feina. Són dones "intel·ligents", "amb esperances", "lluitadores", "treballadores" "no resignades al paper que s’esperava d’elles" que acaben finalment pagant amb el seu cos el patiment i penalitats que la societat patriarcal els ha reservat servitud des petites, sobreexplotació infantil, maltractament infantil moltes vegades no pels propis pares sinó per terceres persones o per alguna institució que els va recollir, cuidadores d’altres germans, pares ...., violència de gènere per part de familiars, nuvis, marits ..., faltes d' decidir per elles mateixes en condicions de semi-esclavatge moltes vegades, sentiment de sentir-se abandonades o no volgudes per cap familiar-. Moltes amb pocs mitjans econòmics, altres no, que ho han donat tot per la seva família, fins i tot haguessin donat la vida perquè és el que se’ls ha encomanat.
- Per a les dones amb fibromiàlgia seria molt important que els metges i la societat consideressin com a real el seu patiment, d’aquesta manera milloraria la relació terapèutica metge-pacient així com la integració en la societat. Però el més important és que la societat i els metges comprenguin la malaltia, que no creen "que és simulada, inventada" sinó que són dones que han patit nombroses dificultats a causa del rol que se’ls ha encomanat i que els símptomes són expressió del " malestar general "que han tingut. A més, aquesta situació els ha produït diferents alteracions en la ment-cerebral- i en el cos que els ha fet emmalaltir, juntament amb alteracions en diferents sistemes corporals-músculs, tendons, fibres-. Potser vulguin arribar a una "guany secundària" amb el rol de malalt com creu Parsons [12], però seria un mecanisme de defensa per evadir-se de totes aquelles situacions que ja no poden mantenir perquè el patiment que els repercuteix és important-sobrecàrrega, violència, poc suport social, estrès ... -. Aquest paper de malalta pot ser que sigui l’únic que els quedi per afirmar-se com a persones- que se’ls tingui en compte, que se’ls satisfacin les seves necessitats -ja que no han tingut altres mecanismes o no se’ls ha ensenyat altres vies. Cada època crea les seves malalties. Al segle XXI, la fibromiàlgia, juntament amb alguna altra malaltia, podria ser l’equivalent de la histèria del segle XIX.