Ara més que mai ens calen elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves cruïlles i tendències principals. Bernat Albaigés fa una síntesi quantitativa de les millores que han tingut lloc al sistema educatiu català, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tan transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país. Més informació a la pàgina web de publicacions de la Fundació Jaume Bofill

3. El rendiment del sistema educatiu
Condicionants
d’origen
•Capital social, econòmic i
cultural
•Temps i suport familiar
•Condicions de salut
•Gènere
•Llengua
Condicionants de
sistema
•Demografia educativa
•Composició social dels centres
•Escolarització preobligatòria
•Escolarització postobligatòria
•Formació al llarg de la vida
•Recursos
•Entorn i política local
Condicionants de
destí
•Mercat de treball
•Innovació i recerca
•Cultura / participació política

4. Taula. Evolució d’indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial, 2000-2012
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Taxa d’idoneïtat als 15
anys
82,9 83,5 82,9 82,1 80,9 70,3 68,5 68,4 69,4 69,5 70,4 70,6 72
% nivell 1 o inferior
PISA (comprensió
lectora)
: : : 19,2 : : 21,2 : : 13,5 : : 15,1
Taxa de graduació en
ESO (sobre matriculats)
68,2 69 70,9 69,6 69,6 75,9 75,9 76,7 77,2 78,7 78,2 79,3 ...
Escolarització als 17
anys
68 69,9 72,7 75 74,3 76,4 76 78,5 80 81,4 86 86,7 ...
Escolarització als 20
anys
46,2 48 46,3 50,2 48,4 49,5 50,2 47,4 48,9 54,4 54,5 56,3 ...
Població de 20 a 24
anys amb estudis
secundaris
postobligatoris assolits
68,1 65,4 ... 61,6 59,3 60,3 65,7 61,2 59,4 61,4 61,7 62,7 64,9
Abandonament educatiu
prematur
29,7 29,6 28,1 33,3 34,2 33,1 28,6 31,6 33,2 31,9 29 26 24
Població de 30 a 34
anys amb estudis
superiors
29,8 33,2 36,9 37,0 38,6 40,0 37,4 38,3 41,0 39,9 41,3 41,3 41,8
Font: Elaboració a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya,
del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.
El rendiment del sistema educatiu

5. 72
15,1
79,3
86,7
24
64,9
56,3
41,8
61,7
18,3
81,2
89,6
24,9
62,8
59
40,1
18,6
90,9
12,8
80,2
54,8
35,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Taxad’idoneïtat
als 15anys
%nivell 1o
inferior PISA
(comprensió
lectora)
Taxade
graduació en
ESO(sobre
matriculats)
Escolarització
als 17anys
Abandonament
educatiu
prematur
Població de20
a24anys amb
estudis
secundaris
postobligatoris
assolits
Escolarització
als 20anys
Població de30
a34anys amb
estudis
superiors
Catalunya Espanya UE-27
Gràfic. Anàlisi comparada d’indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial,
Catalunya, Espanya i UE, 2012
Competència matemàtica
5,7
14,3
24,3
28,1
18,8
7,2
1,5
8
15
22,5
23,7
18,2
9,3
3,3
0
5
10
15
20
25
30
Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
C atalunya OC DE
Competència lectora
4,1
11
24
31,6
22
6,6
0,7
5,7
12,3
23,4
29,1
21,1
7,3
1,1
0
5
10
15
20
25
30
35
Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
C atalunya OC DE
Competència científica
2,9
11
28
32
18,2
4,24
0,2
4,8
13
24,5
28,8
20,5
7,2
1,2
0
5
10
15
20
25
30
35
Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6
C atalunya OC DE
Font: Elaboració a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya,
del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.

6. El rendiment del sistema educatiu
Condicionants
d’origen
•Capital social, econòmic i
cultural
•Temps i suport familiar
•Condicions de salut
•Gènere
•Llengua
Condicionants de
sistema
•Demografia educativa
•Composició social dels centres
•Escolarització preobligatòria
•Escolarització postobligatòria
•Formació al llarg de la vida
•Recursos
•Entorn i política local
Condicionants de
destí
•Mercat de treball
•Innovació i recerca
•Cultura / participació política

7. Nivell d’instrucció de la
població de 25 a 64 anys
0
10
20
30
40
50
60
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
ISCED 3 i 4
UE-27
ISCED 3 i 4
Catalunya
ISCED 2 o
menys UE-27
ISCED 2 o
menys
Catalunya
ISCED 5 i 6
UE-27
ISCED 5 i 6
Catalunya
L’estructura formativa
25,8
45,6
46,5
22,1
27,7
32,3
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
UE-27
Catalunya
ISCED 2 o menys ISCED 3 i 4 ISCED 5 i 6

8. 10,3
12
12,7
13,7
14,414,8
15,515,7
16,416,5
17,6
18,518,6
19,419,8
20,420,4
21,321,321,5
22,6
23,3
24,324,5
25,926,4
28,328,7
32,4
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Dinamarca
Finlàndia
Xipre
Suècia
RepúblicaTxeca
Eslovènia
Alemanya
Holanda
Àustria
Irlanda
RegneUnit
Bèlgica
França
Estònia
Luxemburg
UE-27
Malta
Eslovàquia
Polònia
Portugal
Hongria
Grècia
Letònia
Lituània
Itàlia
Catalunya
Bulgària
Espanya
Romania
0
5
10
Taxa de risc a pobresa infantil <16 anys (2011) Despesa en infància i família sobre el PIB, 2011
Despesa en protecció social sobre el PIB, 2011
Alemanya
Àustria
Bèlgica
Bulgària
Catalunya
Dinamarca
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
EstòniaFinlàndia
França Grècia
Països Baixos
Hongria
Irlanda
Itàlia
Letònia
LituàniaLuxemburg
Malta
Polònia
Portugal
Regne Unit
República Txeca
Romania
Suècia
Xipre
R² = 0,2729
0,05
5,05
10,05
15,05
20,05
25,05
30,05
5 10 15 20 25 30 35
Abandonamentprematur(2012)
Pobresa menors de 16 anys (2011)
La pobresa

9. Gràfic. Evolució de la taxa de pobresa infantil a Catalunya, Espanya i la Unió Europea (2004-2012)
4,8 4,9
5,1
5,3
5,7
6,3 6,3
7 7,1 7 6,9
7,2
7,8 7,7
5,8 5,9 6 6,1
6,5
7,2 7,1
2,7 2,7 2,6 2,6 2,7 2,7 2,8
2,2 2,2 2,2 2,2 2,3 2,4 2,52,4 2,4 2,4 2,4 2,4 2,4 2,5
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
6,5
7
7,5
8
8,5
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Catalunya (pública) UE-15 (pública) Espanya (pública)
Catalunya (privada) UE-15 (privada) Espanya (privada)
19,8 19,9 19,5
20,2 19,8
20,4 20,4 20,4
25,2 25,7
27,0
25,5
27,8
26,5
28,3 28,7 28,9
20,2 20,6
22,2
18,9
17,6
23,4 23,7
4,5
3,7
4,4 4,7
5,8
11,1 11,2
12,9
16,6
26,4
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Unió Europea Espanya Catalunya Catalunya (Població de 0 a 17 anys en llars sense ocupació)
Gràfic. Evolució de la despesa pública i privada en salut
sobre el PIB (2004-2010)
Gràfic. Evolució de la despesa en protecció social sobre el PIB
per àmbit territorial (2004-2011)
17,4 17,4 17,1
22,1 22,1 21,8
27 26,6 26,1
26,8
29,6 29,3 29
20,3 20,6 20,5 20,8
22,2
25,4 25,8 26,1
0
5
10
15
20
25
30
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Catalunya UE-27 Espanya

10. 0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
18,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Catalunya Espanya UE-28
Gràfic. Diferència de la
taxa d’abandonament
prematur segons sexes,
2000-2012
Font: elaboració a partir de dades d’Eurostat
i Idescat.
El gènere
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
18,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Catalunya Espanya UE-28
Gràfic. Diferència del nivell
d’instrucció superior de la població
jove segons sexes, 2000-2012

11. El rendiment del sistema educatiu
Condicionants
d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de
sistema
•Demografia educativa
•Composició social dels centres
•Escolarització preobligatòria
•Escolarització postobligatòria
•Formació al llarg de la vida
•Recursos
•Entorn i política local
Condicionants de
destí
•Mercat de treball
•Innovació i recerca
•Cultura / participació política

12. La demografia educativa
Gràfic. Indicadors d’evolució de la demografia
educativa per països europeus, 2010
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
UnióEuropea
Letònia
Lituània
Estònia
Bulgària
Polònia
Eslovàquia
Rumania
RepúblicaTxeca
Hungria
Eslovènia
Malta
Xipre
Alemanya
Suècia
Grècia
Àustria
RegneUnit
Finlàndia
Portugal
Bèlgica
Islàndia
Holanda
França
Itàlia
Noruega
Dinamarca
Irlanda
Espanya
Luxemburg
Catalunya
Índexderenovaciódelapoblacióescolar
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
120,0
140,0
Poblacióenedatd'escolaritzacióobligatòria(2000=100)
Índex de renovació de la població escolar (Població de 0 a 4 anys / Població de 15 a 19 anys) (2010)
Població d'edat d'escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys) (2000=100) (2010)
Font: Elaboració a partir de dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de
Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació.
Gràfic. Abandonament prematur i creixement de
la població d’edat d’escolarització obligatòria (de 5
a 14 anys), per països europeus. 2010
Bèlgica
República Txeca
DinamarcaAlemanyaEstònia
Irlanda
Grècia
Espanya
Catalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
Lituània
Luxemburg
Hongria
Malta
HolandaÀustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
Finlàndia
Suècia
Regne Unit
Bulgària
Rumania
y = 0,1609x - 0,48
R² = 0,1068
Control PIB
y = 0,428x - 24,527
0
5
10
15
20
25
30
35
40
50 60 70 80 90 100 110 120 130
Abandonamenteducatiurematur
Població d'edat d'escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys) (2000=100)

13. Gràfic. Evolució de la demografia educativa a Catalunya, 2000-2013
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament
100,0
103,2
107,7
113,4
117,9
122,2
127,2
134,2
140,3
143,1
144,9
147,9
146,2
100,0 100,6
102,3
104,7
106,3
108,6
112,5
118,0
122,2
125,1
128,9
131,9
134,1
100,0 100,6
101,4
102,9
105,7
106,7
107,6
108,5
110,2
111,6
2,5
3,6
5,3
7,4
8,7
10,2
11,3
12,3
13,3 13,1
13,5 13,3
12,9
100,0
110,0
120,0
130,0
140,0
150,0
160,0
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
2006-
2007
2007-
2008
2008-
2009
2009-
2010
2010-
2011
2011-
2012
2012-
2013
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
2n cicle Infantil Primària ESO Alumnat estranger
Estatussocioeconòmic de l'alumnat estranger(PISA 2009)
-1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0
Canadà*
Austràlia
Nova Zelanda*
Irlanda
Estònia
Regne Unit
Noruega
Letònia
Suècia
Israel*
Bèlgica
Rússia*
Suïssa*
Luxemburg
Dinamarca
Estats Units*
Europa
Alemanya
Portugal
Croàcia
Països Baixos
Eslovènia
Àustria
Grècia
Itàlia
Espanya
Catalunya
Hong Kong*
Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants nadius
Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants estrangers
* Països no UE.
Nota: països ordenats segons l'índex d'estatus socioeconòmic dels estudiants estrangers
Nota: no s'han inclòs els països amb menys d'un 5% d'estudiants estrangers

14. El finançament
Gràfic. Evolució dels indicadors de despesa pública en educació no universitària per àmbit territorial.
Catalunya, Espanya i UE-27, 2000-2011
2,01
1,94
2,04
2,29 2,35
2,41
2,51 2,57
2,75
3,06
2,97
2,81
3 2,95
3,02
3,17 3,16 3,14 3,17
3,24
3,4
3,72 3,67
3,49
3,91 3,95 4
3,93 3,89 3,91
3,84
3,93
4,19 4,18
2.392,06
2.506,46
2.798,31
3.310,33
3.562,72
3.860,64
4.277,28
4.562,93
4.756,33
4.922,22
4.706,82
4.428,70
0
1
2
3
4
5
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (p)
0,0
500,0
1.000,0
1.500,0
2.000,0
2.500,0
3.000,0
3.500,0
4.000,0
4.500,0
5.000,0
Catalunya (Despesa
pública en educació
no universitària /
PIB)
Espanya (Despesa
pública en educació
no universitària /
PIB)
UE-27 (Despesa
pública en educació
no universitària /
PIB)
Catalunya (Despesa
pública en educació
no universitària per
estudiant)
Nota 1: La despesa pública per a Catalunya i Espanya no incorpora el finançament privat de les universitats. En canvi, inclou la despesa de beques per exempció de preus acadèmics. D’altra banda, les dades
recullen la despesa dels diferents departaments d'Educació i Universitat. En el cas de Catalunya, s'ha tingut en compte la despesa en educació d'adults efectuada per altres departaments.
Nota 2: Les dades de despesa pública estan extretes del Ministeri d’Educació, de l'estadística "Gasto público en educación en España".
Nota 3: Les dades corresponents a la Unió Europea són estimades per Eurostat.
Nota 4: Les dades corresponents a la UE-27 referents a l’educació no universitària fan referència a l’educació no superior. Així mateix, les dades referents a l’educació universitària fan referència a les d’educació
superior (en el cas espanyol, per exemple, inclouria també la despesa en formació professional de cicle superior).
Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació, l’Instituto Nacional de Estadística i l’Eurostat.

15. Gràfic. Evolució de la ràtio d’alumnat per professor d’ensenyaments de règim general i del nombre
d’alumnat i professorat a Catalunya, 2000-2001 a 2012-2013
100,0 100,5
101,6
104,7
108,4
111,4
120,8
127,0
134,2
132,4
134,3 135,0
129,6
100 100
104
106
109
112
117
120
124
127
130
131
102
12,3 12,3
12,4
12,3
12,1
12,0
11,4
11,3
11,0
11,4 11,4
11,7
12,2
100,0
105,0
110,0
115,0
120,0
125,0
130,0
135,0
140,0
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
2006-
2007
2007-
2008
2008-
2009
2009-
2010
2010-
2011
2011-
2012
2012-
2013
10,0
10,5
11,0
11,5
12,0
12,5
13,0
Professorat (2000=100) Alumnat (2000=100) Ràtio alumnat per professor
Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació.
El professorat

16. L’escolarització primerenca
Gràfic. Evolució de l’escolarització a l’educació infantil de primer cicle, a Catalunya. 2000-2001 a 2012-2013
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament.
100,0
106,5
117,1
126,1
137,0
147,7
154,1
167,1
176,0
179,9
185,1
192,0
175,8
100,0
186,7
206,2
240,6
268,2
292,9
313,9
336,9
315,0
100,0
138,5
143,7
148,4 150,5 150,1
145,0
140,7
105,3
126,1
141,5
164,4
108,0
115,5
120,1
128,3 135,1
27,9 27,6
28,3
29,3 29,8
30,6 31,1
32,5
33,1 33,4
34,5
37,0
34,9
9,8 9,6
10,7
11,6
12,6
13,6
14,6
16,5
17,8
19,1
20,5
22,8
22,0
90
110
130
150
170
190
210
230
250
270
290
310
330
350
370
2000-2001
2001-2002
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
2006-2007
2007-2008
2008-2009
2009-2010
2010-2011
2011-2012
2012/2013
Índexd'evoluciódel'alumnat/delapoblacióde0a2anys
0
10
20
30
40
Taxad'escolaritzacióde0a2anys
Educació infantil de 1r cicle (Total)
Educació infantil de 1r cicle (Públic)
Població de 0 a 2 anys
Taxa d'escolarització
Taxa d'escolarització pública

17. La segregació escolar
Gràfic. Evolució de l’índex d’equitat (1999/00 – 2012/13)
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament i Ministeri d’Educació.
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
5,5
6,0
1999-
00
2000-
01
2001-
02
2002-
03
2003-
04
2004-
05
2005-
06
2006-
07
2007-
08
2008-
09
2009-
10
2010-
11
2011-
12
2012-
13
Educació infantil Educació primària Educació secundària obliga
Andalusia
Aragó
Balears
Canàries
Castella i Lleó
Galícia
La Rioja Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
Ceuta i Melilla
Astúries
Cantàbria
Catalunya
y = -19,605x + 485,99
R
2
= 0,3918
400
420
440
460
480
500
520
540
-2,00 -1,50 -1,00 -0,50 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50
Segregació social entre els centres
Puntuaiconsenciències(PISA2009)

18. 30,7
22,2
43,6
33,3
82,2
55,6
69,3
77,8
56,4
66,7
17,8
44,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2009 2011 2009 2011 2009 2011
Planificació Implementació Avaluació
Sí
No
Taula. Evolució del pressupost en
educació de l’ajuntament, per
municipis més grans de 10.000
habitants (2011)
Hi ha hagut
reducció
Hi ha hagut
augment
No hi ha hagut
canvis
significatius Total
Total
(n)
Total 51,5 4,0 44,4 100,0 99
Font: elaboració a partir del Panel de polítiques públiques locals d’educació (2011).
La coresponsabilitat dels ajuntaments

19. Catalunya
17,6
26,4
11,4
14,2
0
5
10
15
20
25
30
2008-2009 2011-2012
Espanya
27,8
28,7
26,2
26,9
0
5
10
15
20
25
30
2008-2009 2011-2012
Les beques
% despesa en
beques
Catalunya 1,1
Espanya 2,5
UE 4

20. Gràfic. Taxa bruta d’escolarització als PQPI per comunitats autònomes, 2010-2011
8,7
4,9
5,1
5,2
7
8,1
8,5
8,8
9,3
9,4
9,6
10
10,3
12,2
12,9
13
13,1
18
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
Espanya
Astúries
Galícia
Catalunya
Extremadura
Andalusia
Cantàbria
Madrid
Navarra
Comunitat Valenciana
Aragó
Canàries
Balears
Castella i Lleó
Múrcia
Castella-La Mancha
País Basc
La Rioja
Els programes de segones oportunitats
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
2006-
2007
2007-
2008
2008-
2009
2009-
2010
2010-
2011
2011-
2012
2012-
2013
PQPI (PGS) (16-
17 anys)
3,5 4 3,9 3,9 4 3,9 4,1 4 4,2 4,6 5,2 5,3 5,6
PQPI (PGS) n 5.122 5.598 5.348 5.178 5.201 5.175 5.355 5.235 5.521 6.281 7.047 7.113 7.537

21. 29,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37,2 37 34,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24,5 24 23,7 23 18,1 17,6 17,4 16,3 10,2
52,6
78,5
82,8 84,3
71,7
66,7
56,2
51,1
54,7
64,1
59,1 57,6
46,7
42,8 42,7
54,8
70,8
53,6
50,1
44,1
48,3
44,1
56,5
41,4
38,9
23
34,7
19
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
UE-27
Bèlgica
Àustria
Eslovènia
Finlàndia
RepúblicaTxeca
Estònia
Eslovàquia
Bulgària
Romania
Grècia
Itàlia
Suècia
Polònia
Hongria
Letònia
Luxemburg
Lituània
Alemanya
Holanda
RegneUnit
Dinamarca
França
Irlanda
Catalunya
Espanya
Xipre
Portugal
Malta
ISCED3-4pre-vocivoc+ISCED5b/ISCED1-2(*100)
0
20
40
60
80
100
120
140
Taxabrutad'escolaritzacióISCED3-4prevoc-voc+ISCED5b(15-19anys)
ISCED 3-4 pre-voc i voc+ISCED 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys)
Gràfic. Índex d’evolució de l’alumnat als cicles formatius de grau mitjà. Catalunya, 2000-2012
Font: Elaboració a partir de dades del
Departament d’Ensenyament i del Ministeri
d’Educació.
100,0
105,1
110,4 113,6 115,7 115,3
127,2
136,1
150,3
159,3
172,4
181,1
100,0
138,6
149,7
167,8
179,5
195,8
206,9
100,0 102,5 102,1
106,4
111,0
118,1 121,3
129,3
133,5
100,0
95,2 92,1 89,9 88,0 87,5 87,0 86,9 88,1 88,9 88,6 88,3 88,1
119,7
128,2
122,7123,0
119,5
115,1
107,3 101,8 101,5 103,9101,0
85
100
115
130
145
160
175
190
205
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
2006-
2007
2007-
2008
2008-
2009
2009-
2010
2010-
2011
2011-
2012
2012-
2013
Índexd'evoluciódel'alumnat
Cicles formatius (Total)
Cicles formatius (Públic)
Cicles formatius (Privat)
Població d'edat teòrica (16-19 anys)
Bèlgica
República Txeca
Dinamarca
Alemanya
Estònia
Irlanda
Espanya
Catalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
Lituània
Luxemburg
Hongria
Malta
Holanda
Àustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
Finlàndia
Suècia
Regne Unit
Bulgària
Rumania
IslàndiaNoruega
UE-27
y = -0,9752x + 46,547
R2
= 0,2435
10
50
90
0 19 38Abandonament educatiu prematur
Pesdel'alumnatalaFPenrelacióamb
l'alumnatalsensenyamentsobligatoris
La formació professional

22. El rendiment del sistema educatiu
Condicionants
d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de
sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones
oportunitats
•Finançament / Beques
•Entorn i política local
Condicionants de
destí
•Mercat de treball
•Innovació i recerca
•Cultura / participació política

23. Bèlgica
República Txeca
Dinamarca
AlemanyaEstòniaIrlanda
Grècia
Espanya
Catalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
Lituània
Luxemburg
Hongria
Malta
Holanda
Àustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
FinlàndiaSuècia
Regne Unit
Bulgària
Islàndia
Noruega
UE-27
y = -0,3529x + 44,8
R2
= 0,1517
24
40
56
2 20 38Abandonament educatiu prematur
Ocupaciód'altaqualificació(%)
L’estructura ocupacional
UE
(2012)
CAT
(2013)
CAT
2007 (e)
Diferència 2013-
2007 (e)
Variació
% (e)
Diferència 2013-
2012 (4trim) Variació %
Qualificació alta 39,7 32,7 29,1 -97 -10% 14,7 2%
Qualificació mitjana 43,7 47,5 50,2 -421 -24% 57,9 4%
Qualificació baixa 16,6 19,8 20,7 -166 -23% -18,9 -3%
Total 100,0 100,0 100,0 -684 -20% 53,7 2%

24. Font: elaboració a partir de dades d’Eurostat i Idescat.
La innovació i la recerca
1,06 1,04
1,18
1,27
1,33 1,35
1,42
1,47
1,61
1,7
1,65
1,6
0,91 0,91
0,99
1,05 1,06
1,12
1,2
1,27
1,35 1,39 1,39
1,33
1,86 1,86 1,87 1,86 1,83 1,82 1,85 1,85
1,92
2,02 2,01 2,03
0,91 0,92
0,98
1,11
1,18 1,15
1,2 1,23
1,33
1,48 1,48
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Catalunya. Despesa
interior bruta en R+D
(% del PIB)
Espanya
UE-27
Catalunya. Personal
en R+D sobre
ocupació (%)
Gràfic. Evolució d’indicadors sobre R+D per àmbit territorial. UE-27, Espanya i Catalunya, 2000-2011

25. 0
5
10
15
20
25
30
35
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
ISCED 2 o inferior
Catalunya
ISCED 3 i 4
Catalunya
ISCED 5 i 6
Catalunya
ISCED 2 o inferior
UE-27
ISCED 3 i 4 UE-27
ISCED 5 i 6 UE-27
Catalunya
30,6
13,4
UE
18,6
6,1
Catalunya
8,3
4,1
UE
10,9
4,0
2007 2012
Font: Enquesta de Població Activa.
Gràfic. Evolució de la taxa d’atur per nivell d’instrucció a Catalunya, 2000-2012
El cicle econòmic
2007 2013
Diferència
2013-2007 %
Educació secundària 1a. Etapa o inferior 14.78,3 1.027,1 -451,2 -30,5
Educació secundària 2a. etapa 906,1 634,3 -271,8 -30,0
Educació superior 1.126,2 1.155,6 29,4 2,6
Total 3.510,6 2.817,0 -693,6 -19,8

26. Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella - la Manxa
Catalunya
Com. Valenciana
Extremadura
Galícia
Madrid Múrcia
Navarra
País Basc
La Rioja
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella - la Manxa
Catalunya
Com. Valenciana
Extremadura
Galícia
Madrid MúrciaNavarra
País Basc
La Rioja
Abandonament prematur i taxa d'atur <25 anys (2012). R² = 0,6767
Abandonament prematur i taxa d'atur <25 anys (2005). R² = 0,0361
0
10
20
30
40
50
60
70
5 10 15 20 25 30 35 40 45
Taxad'aturdelsmenorsde25anys(2005,2012)
Abandonament prematur (2005, 2012)
Gràfic. Abandonament prematur i taxes d’atur dels menors de 25 anys (2005, 2012)
Font: Eurostat i EPA (INE)

27. El retorn al sistema
Gràfic. Evolució de la participació a la formació de la població de 16 a 24 anys. Catalunya, 2000-2013
Font: Elaboració a partir de dades d’Idescat.
50,5 49,0 48,7 50,6 50,9 50,1
52,6 51,4 50,8
53,2
55,9
59,7
62,0
64,6
29,1 30,3 31,2
33,9 34 33,1
28,6
31,6 33,2 31,9
29
26
24
18,4 17,1
20,3 22,2 21,2
15,8 14,7 13,4
20,4
37,1
39,5
44,1
50,7
52,7
11,9 10,9
13,4 13,7 13,2 14,6 13,2 14,3
17,2
23,2 22,9 21,9 22,0 21,3
31,328,0
24,1
21,8
22,421,5
0
10
20
30
40
50
60
70
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
(1r)Participació a la formació al llarg de la vida (de 16 a 24 anys)
Abandonament educatiu prematur
Taxa d'atur (de 16 a 24 anys)
NEET (16-24 anys)
20 anys o més (CFGM)

28. El rendiment del sistema educatiu
Condicionants
d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de
sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones
oportunitats
•Finançament / beques
•Entorn i política local
Condicionants de
destí
•Estructura ocupacional
•Innovació i recerca
•Cicle econòmic
•Retorn al sistema

29. Condicionants
d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de
sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones
oportunitats
•Finançament / beques
•Entorn i política local
Condicionants de
destí
•Estructura ocupacional
•Innovació i recerca
•Cicle econòmic
•Retorn al sistema
El rendiment del sistema educatiu

30. Condicionants
d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de
sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones
oportunitats
•Finançament / beques
•Entorn i política local
Condicionants de
destí
•Estructura ocupacional
•Innovació i recerca
•Cicle econòmic
•Retorn al sistema
El rendiment del sistema educatiu

31. Condicionants
d’origen
•Estructura formativa
•Pobresa i política social
•Gènere
Condicionants de
sistema
•Demografia educativa
•Segregació escolar
•Escolarització primerenca
•Formació professional
•Programes de segones
oportunitats
•Finançament / beques
•Entorn i política local
Condicionants de
destí
•Estructura ocupacional
•Innovació i recerca
•Cicle econòmic
•Retorn al sistema
La recuperació econòmica (?)
Els canvis legislatius (?)
Les mesures d’austeritat (?)
El rendiment del sistema educatiu

32. Gràfic. Relació entre l’alumnat de 20 anys o més als cicles formatius de grau mitjà i la taxa
d’ocupació de la població de 20 a 24 anys, per comunitats autònomes, 2011/2012
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
CanàriesCantàbria
Castella i Lleó
Castella-La Manxa
Catalunya
Comunitat Valenciana
Extremadura
Galícia
Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
La Rioja
y = -0,3313x + 50,116
R2
= 0,2455
24
38
52
20 37 54
Alumnat de 20 anys o més (%) (CFGM)
Taxad'ocupació20-24anys
Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació i
Institut Nacional d’Estadística.
Gràfic. Evolució de
l’alumnat de 20 anys
o més als cicles
formatius de grau
mitjà a Catalunya,
2006/2007 a
2011/2012
65,4
61,2
48,3
47,0
42,7
36,9
21,5
22,4 21,8
24,1
28,0
31,3
0
50
100
150
200
250
2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
20 anys o més
(CFGM)
(2006/2007=100)
Total (CFGM)
(2006/2007=100)
Taxa d'ocupació
20-24 anys
20 anys o més (%)
(CFGM)
Font: Elaboració a partir de
dades del Departament
d’Ensenyament i Idescat.

33. 2012 2013
4t trimestre 4t trimestre
Directors i gerents 151,5 145 -6,5
Professionals científics i intel·lectuals 500,3 501,8 1,5
Tècnics i professionals de suport 270,9 290,6 19,7
Empleats oficina, comptables i administratius 370,3 384,2 13,9
Treballadors restauració, personals i venedors 591,6 622,5 30,9
Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 48,1 47,4 -0,7
Artesans, treballadors indústries i construcció 313,3 326,3 13
Operadors instal·lacions i maquinària, i muntadors 257,3 250,2 -7,1
Ocupacions elementals 307,4 295,6 -11,8
Ocupacions militars 0,7 1,5 0,8
Total 2.811,40 2.865,10 53,7

34. 27,2 27,1 26,1 26,1 27,2 27,0 24,7 24,4
20,4 23,5 22,6 22,3
48,0 46,7
45,5 47,6 46,6 46,9
47,7 47,6
50,2
47,8 47,4 46,6
24,8 26,2 28,4 26,3 26,3 26,1 27,6 28,0 29,3 28,7 30,0 31,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2010 2011 2012 2013
Qualificació baixa Qualificació mitjana Qualificació alta
2007 2013 Diferència 2013-2007 %
Analfabets i educació primària 583,1 321,3 -261,8 -44,9
Educació secundària 1a. etapa 895,2 705,8 -189,4 -21,2
Educació secundària 2a. etapa 906,1 634,3 -271,8 -30,0
Educació superior 1.126,2 1.155,6 29,4 2,6
Total 3.510,6 2.817,0 -693,6 -19,8
2007 (e) 2013 Diferència 2013-2007 (e) % (e)
Qualificació baixa 667 520,1 -147 -22
Qualificació mitjana 1.442 1.088,5 -353 -25
Qualificació alta 808 728,6 -79 -10
Total 2.916 2.337,2 -579 -20

35. La formació professional
Gràfic. Pes de la formació professional
en relació amb els ensenyaments
obligatoris per països europeus, 2011
29,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37,2 37 34,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24,5 24 23,7 23 18,1 17,6 17,4 16,3 10,2
52,6
141,9
78,5
82,8 84,3
71,7
66,7
56,2
51,1
54,7
64,1
59,1 57,6
46,7
42,8 42,7
54,8
70,8
53,6
50,1
44,1
48,3
44,1
56,5
41,4
38,9
23
34,7
19
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
UE-27
Bèlgica
Àustria
Eslovènia
Finlàndia
RepúblicaTxeca
Estònia
Eslovàquia
Bulgària
Romania
Grècia
Itàlia
Suècia
Polònia
Hongria
Letònia
Luxemburg
Lituània
Alemanya
Holanda
RegneUnit
Dinamarca
França
Irlanda
Catalunya
Espanya
Xipre
Portugal
Malta
ISCED3-4pre-vocivoc+ISCED5b/ISCED1-2(*100)
0
20
40
60
80
100
120
140
Taxabrutad'escolaritzacióISCED3-4prevoc-voc+ISCED5b(15-19anys)
ISCED 3-4 pre-voc i voc+ISCED 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys)
Font: Elaboració a partir de dades d’Eurostat.
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella-La Manxa
Catalunya
Comunitat
Valenciana
Extremadura
Galícia
Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
La Rioja
Espanya
y = -0,2067x + 18,638
R2
= 0,3569
8,0
13,0
18,0
15 30 45
Abandonament educatiu prematur
Pesdel'alumnatalaFPenrelacióamb
l'alumnatalsensenyamentsobligatoris Bèlgica
República Txeca
Dinamarca
Alemanya
Estònia
Irlanda
Espanya
Catalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
Lituània
Luxemburg
Hongria
Malta
Holanda
Àustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
Finlàndia
Suècia
Regne Unit
Bulgària
Rumania
IslàndiaNoruega
UE-27
y = -0,9752x + 46,547
R2
= 0,2435
10
50
90
0 19 38Abandonament educatiu prematur
Pesdel'alumnatalaFPenrelacióamb
l'alumnatalsensenyamentsobligatoris
Gràfic. Relació entre el pes de la formació professional i l’abandonament educatiu prematur
per comunitats autònomes i per països europeus, 2009, 2010
Font: Elaboració a partir de dades del Departament
d’Ensenyament, del Ministeri d’Educació i d’Eurostat.

36. Gràfic. Estructura de l’ocupació per nivell de
qualificació per països europeus, 2010
L’estructura ocupacional
Bèlgica
República Txeca
Dinamarca
AlemanyaEstòniaIrlanda
Grècia
Espanya
Catalunya
França
Itàlia
Xipre
Letònia
Lituània
Luxemburg
Hongria
Malta
Holanda
Àustria
Polònia
Portugal
Eslovènia
Eslovàquia
FinlàndiaSuècia
Regne Unit
Bulgària
Islàndia
Noruega
UE-27
y = -0,3529x + 44,8
R2
= 0,1517
24
40
56
2 20 38Abandonament educatiu prematur
Ocupaciód'altaqualificació(%)
26,1
24,5
23,6
23,2
22,7
22,6
22,1
21,9
21,3
20,8
20,7
20,5
20,0
18,9
18,6
17,9
17,5
16,7
16,2
16,1
15,6
15,6
15,1
14,9
14,7
14,2
14,2
13,6
43,8
31,7
38,9
36,4
45,1
42,3
45,0
56,3
37,2
44,0
42,2
54,0
39,3
38,5
43,6
40,1
42,6
47,5
37,8
45,9
40,3
38,8
38,0
41,4
51,0
38,3
36,3
42,9
30,6
30,1
43,9
37,4
40,4
32,2
35,0
32,9
21,9
41,5
35,2
37,1
25,5
40,7
42,6
37,8
41,9
39,6
35,0
45,5
37,9
43,5
45,6
46,4
43,4
34,2
46,9
49,5
42,9
55,9
17,8
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Bulgària
Estònia
Eslovàquia
Letònia
Xipre
Espanya
Catalunya
Romania
Eslovènia
Hongria
Malta
Portugal
República Txeca
Lituània
Itàlia
França
Unió Europea
Polònia
Bèlgica
Àustria
Regne Unit
Dinamarca
Finlàndia
Alemanya
Grècia
Suècia
Holanda
Irlanda
Luxemburg
% ocupació baixa qualificació % ocupació mitjana qualificació % ocupació alta qualificació
Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa).

37. Gràfic. Evolució dels hàbits i de les pràctiques culturals a Catalunya (2000-2012)
56,2
64,2
66,0
71,8 71,8
74,6
39,5 39,3
41,8
45,2 45,8 44,8 45,6 45,1 45,8
43,6 42,4
27,9
30,2 29,6 28,9 29
25,4 24,4 23,7
21,9 22,6
20,2 19,8
2,2 2,7 2,7 2,8 3,0 3,0 3,0 2,8 2,5
3,6 4,2 3,6 4,0 4,8 4,9 5,3 5,2 4,4
0,7 0,6 0,6 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7
-10,0
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Ús internet darrers
tres mesos (persones
de 16 a 74 anys) (%)
Audiència
acumulada de diaris
Espectadors cine
(milions)
Espectadors teatre
Espectadors música
popular
Espectadors música
clàssica
Font: Ministeri d'Educació i Cultura i Institut Nacional d'Estadística

38. o L’estructura formativa de les famílies
o La demografia educativa: el fet migratori, la pobresa
o Les polítiques d’equitat: les beques, l’escolarització equilibrada, la política local…
o L’oferta d’ensenyaments postobligatoris:FP / Programes de segones oportunitats
o La crisi econòmica
o El cicle econòmic, el retorn de la inversió
o L’estructura ocupacional
o El gènere
Condicionants

39. La recuperació econòmica (?)
Els canvis legislatius (?)
Les mesures d’austeritat (?)
Com evolucionaran els resultats educatius?

40. o La regulació de l’escolarització equilibrada d’alumnat
o L’avaluació del sistema educatiu
o La promoció de l’autonomia escolar i del lideratge dels centres
o L’ordenació dels diferents ensenyaments reglats
o La personalització dels processos d’aprenentatge
i l’atenció a la diversitat als ensenyaments obligatoris
o El finançament de l’educació
o La promoció de l’oferta d’ensenyaments postobligatoris
Les millores estructurals del sistema educatiu:
el paper de la política educativa

41. Condicionants d'origen
E C
Condicionants de sistema
E C
Condicionants de destí E C
Capital social, econòmic i cultural
Creixement i diversificació de la demanda
educativa
Educació i ocupació
Temps i suport familiar Segregació escolar Societat del coneixement
Condicions de salut Coneixement de les llengües
Participació cultural i
política
Gènere Escolarització preobligatòria
Escolarització postobligatòria
Formació al llarg de la vida
Recursos
Entorn, oportunitats educatives i polítiques
d’acompanyament a l’escolaritat

42. Gràfic. Coneixement
de la llengua catalana
per nacionalitat, 2011
Font: elaboració a partir de
dades del Cens lingüístic
(Idescat).
Llengua
Gràfic. Diferència de
puntuacions en
comprensió lectora
segons llengua parlada
a casa (2009)
Font: elaboració a partir de
dades de PISA 2009.
96,2 97,6 61,1 82,1 76,9 79,7 27,1 36,3 76,6 83,8 28,4 52,9 51,7 61,0 13,3 26,7
0
20
40
60
80
100
120
2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011
Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera
L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure
+ 21 + 2,8 + 9,2 + 7,2 + 24,5 + 9,3 + 13,4+ 1,4
6,9 (ns)
7,6 (ns)
18,1**
27,4***
0 5 10 15 20 25 30 35
Diferència 'bruta' a favor dels estudiants que
parlen català a casa
Diferència quan considerem que tots els
estudiants tenen el mateix origen immigrat
Diferència quan considerem que tots els
estudiants tenen el mateix origen immigrat i el
mateix estatus socioeconòmic
Diferència quan considerem que tots els
estudiants tenen el mateix origen immigrat, el
mateix estatus socioeconòmic, el mateix sexe i

43. Les desigualtats educatives: la reproducció
del sistema
Taula Diferència de puntuacions en lectura, matemàtiques i ciències de l’alumnat de 15 anys segons si ha participat o no
a l’educació preprimària (ISCED 0). Catalunya, 2009
Lectura Matemàtiques Ciències
Diferència entre els estudiants que diuen que hi han participat més
d’un any i els estudiants que no
44.1*** 54.0*** 37.4**
Significativitat: *** p < .01; ** p < .05; * p < .10.
Variables de control: índex d’estatus socioeconòmic i cultural, sexe, origen immigrat, llengua parlada a casa.
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades OCDE-PISA 2009.
Taula Indicadors d’escolarització dels infants estrangers a l’educació infantil de primer cicle a Catalunya. 2011-2012.
Curs 2011-
2012
% d’alumnat estranger 4,5
% d’infants estrangers 20,2
Taxa d'escolarització infants 0-2 anys 37,0
Taxa d'escolarització infants estrangers 0-2 anys 8,2
Font: Elaboració a partir de
dades del Departament
d’Ensenyament i d’Idescat.

44. Taula. Evolució de les ràtios d’alumnat per
unitat per sector de titularitat i nivell educatiu,
a Catalunya. 2006-2007 a 2012-2013
2n cicle
Ed. Infan
til 2006/2007 2012/2013
Total 22,5 22,9
Públic 21,6 22,4
Privat 24,4 23,9
Primària 2006/2007 2012/2013
Total 22,2 22,9
Públic 21,1 22,0
Privat 24,4 24,8
ESO 2006/2007 2012/2013
Total 27,1 28,0
Públic 26,8 28,3
Privat 27,6 27,5
Font: Elaboració a partir de dades del Departament
d’Ensenyament.
Gràfic. Ràtio d’alumnat per grup d’educació primària
(ISCED 1) per països europeus, 2011
15,3
15,6
15,9
17,1
17,4
17,5
17,5
18
18,2
18,3
18,5
18,7
18,9
19,3
19,4
19,9
20,4
20,8
20,9
20,9
21,2
21,3
22,7
22,9
24,1
24,8
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0
Lituània
Luxemburg
Letònia
Grècia
Estònia
Eslovàquia
Xipre
Islàndia
Àustria
Polònia
Eslovènia
Malta
Itàlia
Romania
Finlàndia
República Txeca
Dinamarca
Portugal
Bulgaria
Hongria
Alemanya
Espanya
França
Catalunya
Irlanda
Regne Unit

45. Immigrants (1a i 2a generació) (%)
0,3
0,5
0,5
1,7
2,1
2,3
2,6
4,5
5,5
5,5
7,8
8
8,3
8,6
9
9,5
10,6
11,2
11,7
12,1
13,1
14,8
15,2
17,6
40,2
0 10 20 30 40 50
Romania
Bulgària
Eslovàquia
Lituània
Hongria
República Txeca
Finlàndia
Letònia
Portugal
Itàlia
Eslovènia
Estònia
Irlanda
Dinamarca
Grècia
Espanya
Regne Unit
Catalunya
Suècia
Holanda
França
Bèlgica
Àustria
Alemanya
Luxemburg
Estatus socioeconòmic de l'alumnat estranger (PISA 2009)
-1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0
Canadà*
Austràlia
Nova Zelanda*
Irlanda
Estònia
Regne Unit
Noruega
Letònia
Suècia
Israel*
Bèlgica
Rússia*
Suïssa*
Luxemburg
Dinamarca
Estats Units*
Europa
Alemanya
Portugal
Croàcia
Països Baixos
Eslovènia
Àustria
Grècia
Itàlia
Espanya
Catalunya
Hong Kong*
Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants nadius
Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants estrangers
* Països no UE.
Nota: països ordenats segons l'índex d'estatus socioeconòmic dels estudiants estrangers
Nota: no s'han inclòs els països amb menys d'un 5% d'estudiants estrangers