1. En les Metamorfosis d’Ovidi, el poeta ens parla de diferentséssersmitològicssóntransformats de la seva forma original. Una de les transformacions que va tenirmajortrascendèncialiterària, fou la de les dones transformades en arbres, com Mirra, les Helíades i Dafne. Apol·lo i Dafne, de John William Waterhouse

2. Catasterismes o constel·lacions En grec, la paraulaκαταστερισμόςsignifica “col·locat a les estrelles”. Elscatasterismessónpersonatgesmitològics que han estatinmortalitzats al cel per diversesraons. Ara veuremquisónelsprotagonistes de les constel·lacionsmésreconeixibles de nit.

3. Perseu i Andròmeda El poeta Ovidi, en les sevesMetamorfosis, ens parla de diferentspersonatgesmitològics que pateixen una transformació de la seva figura física. Ara veuremels que atenyen a aquellséssers que es converteixen en estrelles comAndròmeda, Cassiopea, Perseu, Cefeu i Pegàs. Andròmeda espera lligada que la mengi el mostreCetus, Dore.

4. Cefeu i Cassiopea eren els reis d’Etiòpia i tenien una fillamolt bella anomenadaAndròmeda. Un dia, la seva mare Cassiopea va comparar la sevabellesaamb la de les sevesgermanes, les Nereides. Aquestes, enfadades per l’acte de sobèrbia, van demanar al seu pare Posidó que se’nvengés. A constinuació, el déu va enviar un monstremarí a les costes d’Etiòpia. L’única manera que tenien de saciar-lo, segons un oracle, era lligant la sevafillaAndròmeda a una roca….

5. El destíd’Andròmeda, ser encadenada i devorada per Cetus “Amón reveló que cesaría la calamidad si Andrómeda, la hija de Casiopea, era ofrecida como alimento del monstruo. Cefeo, obligado a hacerlo por los etíopes, la encadenó a una roca. Cuando Perseo la vio, enamorado de ella, prometió a Cefeo acabar con el cetáceo si una vez rescatada se la otorgaba en matrimonio. Hechos los juramentos en estos términos, Perseo acechando al monstruo lo mató y liberó a Andrómeda. ” Apol·lodor, Bibliotheca Andròmedaés portada a la roca

6. “Quanl’Abantiada (Perseu) la va veurelligadapelsbraços ales dures roques, -i a no ser perquè una lleu brisa moviaelsseuscabells i les sevescàlidesllàgrimes que emanavendelsseusulls, hauriacregut que estavaescultpidaambmarbre-, sense saber-ho, va enamorar-se d’ella, es va quedar astorat i, cautivat per la imatge de bellesa que hihaviadavantelsseusulls, gairebéoblida de batre les ales en l’aire. Llavors va baixarfinson era ella i digué: “tu, que no ets digna de portar unes méscadenes que aquelles que lliguenelsapassionatsamants, respon a les meves preguntes i digue’m el nom del teu país i perquè portes aquestescadenes”. Ovidi, Metamorfosis

7. Pocdesprés, arriba l’heroiPerseu de matar la gorgona Medusa i, en passar per les costes d’Etiòpia, s’enamorad’Andròmeda. Aixídoncs, decideix matar el monstremaríCetus i fer-se amb la mà de la princesa… Perseu PerseualliberaAndròmedaamb el cap de la Medusa Perseu mata la Medusa

8. “Atormentada por la profunda herida, la bestia unas veces se yergue elevándose en el aire, otras se sumerge en el agua, otras se revuelve como un feroz jabalí al que acosara una manada de perros ladrando a su alrededor. Él rehúye sus voraces mordiscos con la velocidad de sus alas, y allí por donde encuentra vía libre le asesta golpes con su espada falciforme, ora en el lomo cubierto de cóncavas conchas, ora por los flancos hasta las costillas, ora en donde la parte más delgada de la cola termina en una aleta de pez. La fiera vomita chorros de agua mezclados con purpúrea sangre. Las alas cogen peso, salpicadas por el agua; sin atreverse a confiar más en las sandalias empapadas, Perseo ve un escollo cuya cima sobresalía cuando el mar estaba en clama y quedaba sumergida cuando estaba agitado: allí se posa, y sujetándose con la mano izquierda a los salientes más cercanos atraviesa repetidamente, tres, cuatro veces, los ijares del monstruo con el filo de su espada.” Ovidi, Metamorfosis, Trad. Al castellà: LeonettiJungl. Perseu mata la bèstia

9. La Medusa era un ésser que podia petrificar aquell que se licreuavaamb la mirada. És per això que Perseu va utilitzar un mirall per matar-la.

10. Perseu mata el monstremaríCetusmostrant-li el cap de la Medusa. Cetus, Perseu i Andròmeda Perseumostra el cap de Medusa al monstremarí, Justin Sweets

11. Perseumostra el cap de Medusa a Andròmedamitjançant el reflex de l’aigus en una font. Burne-Jones

12. Constel·lacions

13. Perseuamb el cap de Medusa

14. Constel·laciód’Andròmeda

15. Cassiopea, la reina És una constel·lació en forma de “W”, que representa la reina Cassiopeaasseguda al seutronpentinant-se.

17. Cefeu, reid’Etiòpia

18. Cetus, monstremarí

19. Amb una mica d’imaginació, si mirem al cel, podremveureaquestséssersmitològics: Cefeu, reid’Etiòpia: la constel·lacióés un gran quadrat; Andròmeda, en què les estrelles dibuixenunsbraçosencadenats; Cassiopea, onpodemveure una dona asseguda, Perseu, ambl’espasa en una mà i amb el cap de Meduda a l’altra.

20. http://www.youtube.com/watch?v=IwRIu76TY-k Documental sobre les constel·lacions que podemveure en qualsevolèpoca de l’any.