2. Neolític: el territori grec és més poblat.

3. Nord de Tessàlia: jaciments de Sesklo: poble d'origen centreeuropeu amb cases quadrades: “mégaron”.

4. Diminini: pobles ja fortificats: viuen de l'agricultura i domesticaven animals.

5. Cultura ciclàdica a les Illes del Mar Egeu (d'origen incert).

6. Cultura hel·làdica Principals assentaments hel·làdics, (2800-1060 a. C.) Construcció rectangular, “mégaron”, típica d'aquesta civilització.

7. DIMINI

8. SESKLO

11. Origen incert: potser de anatòlics o caris, d'origen cretenc.

12. Descobriments importants a la illa de Paros: cases de planta rectangular.

13. Fortificacions influenciades per la cultura crectenca (Tucídides).

14. Mostres d'art ciclàdic

15. ETAPA MINOICA O CRETENCA

17. El seu nom prové de Minos, rei llegendari de Creta.

18. Tenia un gran poder naval: talassocràcia (thalassa, “mar”) que es reflecteix en el testimoni de Tucídides i en el mite de Teseu i el Minotaure.

19. A partir del 1700 reneix la cultura amb més força després d'un terratrèmol: signes jeroglífics i Lineal A.

20. Grans centres palacials a Creta: S'organitzaven molt jeràrquicament i construïen palaus arquitectònicament complexos. La paraula “laberint” és un préstec d'aquesta civilització.

21. Costums Realitzaven espectacles amb toros. Els joves feien un salt mortal per sobre de l'animal per demostrar la seva maduresa. El toro era una figura sagrada per aquesta civilització.

23. Sistema d'escriptura Cap al 1700 els minoics van començar a utilitzar un sil·labari per tal de portar un recompte dels béns dels seus palaus. Aquest sil·labari fou més tard adaptat pels grecs micènics, d'origen indoeuropeu, (Lineal B)

25. Els aqueus funden els regnes de Tirint, Pilos i Micenes, ciutat que li dóna nom a la civilització.

26. Els poemes homèrics, La Ilíada i la Odissea, estaven inspirats en aquesta època, tot i que van ser escrits al s. VIII a. C. per Homer.

27. Els micènics eren un poble guerrer, culturalment inferior al minoic molt influenciat per aquest.

28. Principals assentaments micènics i reis mitològics

29. Ciutat de Micenes

31. Fins al1952, es desconeixia la llengua de les tauletes trobades a Micenes, però l'arquitecte Michael Ventris descobreix que la llengua que s'amagava darrere aquestes tauletes de fang era el grec.

32. Tauleta de temàtica religiosa i administrativa. Encara que no ho sembli, és grec!

33. Diferències entre l'escriptura minoica i micènica Lineal A, minoica Lineal B, micènica