1. LA PROSA EN LLENGUA CATALANA
LA PROSA APOSTÒLICA I FILOSÒFICA
RAMON LLULL

2. A partir del segle XIII, les llengües vulgars van
ocupant els camps fins llavors reservats al llatí.
Al segle XIII hi ha importants transformacions ja
que les ciutats creixeran i es crearan universitats.
S'escriuran moltes obres didàctiques que serviran
d'exemple per l'educació del poble. Els temes
sobre els que més s'escriu són els religiosos y els
morals. S'exposen els principis de la fe cristiana,
s'expliquen faules que contenen ensenyaments...
El creador de la prosa catalana culta és Ramon
Llull.

3. RAMON LLULL
Té una obra molt extensa escrita en llatí, català i
àrab. Tracta temes com la teologia, la filosofia, la
medicina, l'astrologia, la geometria.
En la seva obra en prosa destaquen:
La Vida coetània, de caràcter autobiogràfic
el Llibre de gentil e los tres savis, debat entre les
tres grans religions monoteistes del Mediterrani
(cristianisme, islamisme i judaisme)
el Llibre de l'orde de cavalleria, sobre els ideals de
la cavalleria
i les novel·les Blanquerna i Llibre de Meravelles.

4. Blanquerna
Escrit entre 1280-1285.
Blaquerna és el protagonista, els seus pares són
un matrimoni modèlic i ell és un exemple per tots
els religiosos. Ell va pujant en la jerarquia
eclesiàstica (monjo, abat, bisbe...) i renuncia a ser
papa per consagrar-se a la vida d'ermità, que
considera superior en tant que més propera a
Déu.
Blanquerna en tot moment duu a terme els ideals
d'organització i de reforma eclesial que Llull
propugnava.

5. Llibre de meravelles
Escrit entre 1285-90.
El protagonista, Fèlix, és un jove que viatja pel
món amb la intenció d'aprendre. Els diferents
personatges que troba li van mostrant tot allò que
no coneix mitjançant eximplis, breus narracions
simbòliques que faciliten la comprensió.
De les 10 parts del llibre (sobre Déu, els àngels,
el cel, els elements, les plantes, els metalls, les
bèsties, l'home, el paradís i l'infern), destaca al 7ª,
el Llibre de les bèsties, al·legoria de la societat i la
política medievals.

6. De les raons de Blanquerna per fer vida ermitana
Els pares de Blanquerna, Evast i Aloma, juntament amb altres
parents i amics, l'acompanyen a començar la seva vida d'ermità.
Blanquerna era blanc i vermell i ros; era molt bell de veure, ja que
la natura havia dotat el seu cos de totes les formes que són
plaents i agradables als ulls. Era jove; la seva ànima estava plena
de virtuts; en el seu cor habitava, nit i dia, el record i l'amor de la
divinitat. El sant propòsit que la seva voluntat tan fermament
desitjava, escalfava i enamorava en Déu tots aquells que el veien;
l'aigua dels seus cors pujava als ulls, per pietat i devoció; i dels ulls
se'ls escorrien les llàgrimes.
Quan Blanquerna i tots aqueslls que el seguien foren fora de la
ciutat, Blanquerna pregà a son pare i a sa mare i als altres senyors
que se'n tornessin. Però Aloma respongué, i digué que ella no se
separaria de Blanquuerna de cap manera fins que arribessin al
bosc en què havia d'entrar Blanquerna. Evast i tots els altres
compartien aquesta voluntat, i tots seguiren Blanquerna. Mentre

7. que tots seguien Blanquerna, Evast demanà a Blanquerna quina
era la raó principal que li havia fet concebre la voluntat de ser
ermità i d'abandonar el món.
-Senyor-digué Blanquerna-, per voluntat de Déu s'ha esdevingut
que vós m'heu fet ensenyar teologia i altres ciències per les quals
he tingut coneixement de Déu, que és conegut pel que hi ha
present de la seva obra i de la seva virtut en les criatures; i com
que aquest món és un impediment per contemplar Déu i meditar la
seva alta virtut l'abandono. M'emporto a les muntanyes el que he
après, i vull estar sol per no tenir cap impediment per estimar,
conèixer, lloar i beneir Déu amb el que he après en el món.
Aquesta és, senyor, la raó principal que em fa deixar el món. Hi ha
força altres raons, entre les quals la següent: que amb prou feines
veig cap home en el món que s'esforci a honorar, estimar i
conèixer Déu, o que li agraeixi el bé que n'ha rebut, i gairebé tot el
món s'ha convertit en vanitats i malvestats, enganys i errors; i per
això prefereixo estar entre les bèsties salvatges i els arbres i els
ocells, que no tenen culpa, que no pas estar entre tants homes
desconeixedors i culpables envers el benefici que han rebut de
Déu.
Ramon Llull. Blanquerna (Adaptació)

8. ACTIVITATS
Comprensió
1. Com és Blanquerna? Què pretèn Llull amb una descripció com aquesta?
2. Quines són les dues raons que dón Blanquerna per fer-se ermità?
Anàlisi de l'estructura
3. Distingeix la part descriptiva, la part narrativa i la de diàleg. De quin gènere literari
és pròpia la combinació d'aquestes tres menes de text?
Estil
4. Detecta en el text algunes repeticions que actualment no consideraríem gaire
elegants però que en l'estil lul·lià serveixen per destacar l'element repetit.
Valoració
5. Explica l'opinió que et mereix l'opció de Blanquerna i diges amb quines vocacions
del nostre món la compararies.
Creació
6. Imagina la continuació d'aquest fragmen. Escriu el que el pare, Evast, o la mare,
Aloma, podrien respondre al seu fill Blanquerna.

9. Del llibre de les bèsties
Els animals acaben d'escollir el lleó com a rei. La guineu i els seus companys, els carnívors
menors, han quedat fora del consell reial. Per això estan descontents i tramen una venjança,
en la qual volen involucrar els animals herbívors.
En gran preocupació entrà l'Orifany1per les paraules que Na Renard2 li havia dit, i pensà
llargament en el mal que podia caure sobre ell i sobre els seus companys per l'elecció del rei i
dels seus consellers. Mentre que l'Orifany pensava aquestes coses, Na Renard li digué que
no tingués por del rei ni dels seus companys, ja que si ell volias ésser rei, ella trobaria la
manera de fer-lo rei. Però l'Orifany tingué por que Na Renard no el traís, ja que per natura
més havia d'estimar les bèsties que vivien de carn que les bèsties que vivien d'herba. I digué
a Na Renard aquestes paraules:
-En una terra s'esdevingué que un milà portava una rata, i un ermità pregà a Déu que aquella
rata caigués a la seva falda. Per les oracions del sant home, Déu féu caure aquella rata a la
falda d'aquell ermità, el qual pregà a Déu que en fes una bella donzella. Déu escoltà els precs
de l'ermità, i féu de la rata una bella donzella. “Filla”, digué l'ermità, “vós voleu el sol per
marit?”. “No, senyor, perquè al sol li prenen claredat els núvols.” I l'ermità demanà si volia per
marit la lluna; i ella digué que la lluna no tenia la claredat per ella mateixa, sinó que li venia del
sol. “Bella filla, voleu vós el núvol per marit?” Respongué que no, ja que el vent s'enduia els
núvols on volia. La donzella no volgué el vent per marit, perquè les muntanyes li impedien el
moviment; ni volgué les muntanyes, perquè les rates les foradaven; ni volgué un home per
marit, perquè matava les rates. Per fi la donzella pregà a l'ermità que pregués a Déu que la
convertís en rata com abans i que li donés per marit un bell rat.
Quan Na Renard hagué sentit l'exemple, s'adonà que l'Orifany sospitava d'ella i tingué por que
la descobrís.
Ramon Llull. Llibre de meravelles (Adaptació)
1 Orifany: elefant
2Na Renard: la guineu

10. Comprensió Valoració
1. Contesta aquestes preguntes: 4. Dóna la teva opinió contestant aquestes
. Quina intenció té Na Renard? preguntes:
. Com reacciona l'Orifany? . Com valores l'actitud de la rata?
. Quina és l'actitud de Na Renard al final? . I la de l'Orifany?
Anàlisi de l'estructura Investigació
2. Quina part del passatge és un exemple, 5. Informa't de com continua i com acaba
és a dir, una anècdota explicada amb una l'estratègia de Na Renard en el Llibre de
intenció determinada? Quina creus que és les bèsties.
la intenció?
Creació
Estil
6. Imagina't que Na Renard continua
3. Relaciona cadascun dels personatges intentant convèncer l'Orifany.
amb la idea que simbolitza.
Redacta un exemple que, en boca de Na
Renard, pogués demostrar que algú pot
Na Renard pregària estimar més els que són diferents (els
l'Orifany conservació animals herbívors) que els que se li
la rata prudència assemblen (els carnívors).
l'ermità intriga

11. FI.