2. LITERATURA AL SEGLE XIX
L'edat contemporània s'inicia el 1789, amb la Revolució francesa, i
abraça els segles XIX i XX.
Al segle XIX la societat experimenta una transformació a partir de
la Revolució industrial i de l'expansió colonial dels països
europeus.
La revolució industrial es tracta d'una nova forma de produir en
grans quantitats, basada en la utilització de noves fonts d'energia
(primer el carbó, després el petroli i l'electricitat) i noves
tecnologies (la màquina de vapor) comporta el desenvolupament
de mitjans de comunicació més ràpids i de més abast (el ferrocarril
i el vaixell a vapor) i un creixement demogràfic concentrat en
zones industrials urbanes.
L'expansió colonial d'alguns països com ara Anglaterra i França
sobre territoris d'arreu del món, dels quals obtenen matèries
primeres per abastar la indústria dels seus països i nous mercats
on vendre els seus productes.
3. Aquests fets propicien un gran desenvolupament del capitalisme i
l'aparició de dues noves classes socials: la burgesia, que continua
guanyant terreny a l'antiga aristocràcia i al clergat, i els obrers, que
prenen consciència de pertànyer a la classe dels que produeixen i que
comencen a organitzar-se per defensar els seus drets.
Pel que fa a la mentalitat social, cal dir que progressivament van obrint-
se pas les idees de la Il·lustració, l'Enciclopedisme i Revolució francesa.
La burgesia adopta els plantejaments liberals, segons els quals la
sobirania emana del poble i es plasma en una Constitució que estableix
la divisió de poders a l'interior de l'Estat i unes certes llibertats per als
ciutadans.
La llengua catalana continua sent la llengua d'ús familiar i social; però
d'altra banda, recula en els usos públics i oficials.
Durant el segle XIX la literatura catalana mostra una gran vitalitat. La
Renaixença pretén recuperar els autors i les obres de la literatura
catalana medieval i emancipar la literatura culta dels models
exclusivament castellans i francesos i obrir-la a les tendències més
dinàmiques de la literatura europea de l'època, el Romanticisme i el
Realisme.
4. EL SEGLE XIX A CATALUNYA
L'absolutisme d'estats nació com Espanya i França entra en
crisi perd progressivament terreny davant dels plantejaments
liberals i constitucionalistes. D'altra banda, però la política
centralitzadora s'intensifica, un exemple és el cas d'Espanya
amb la divisió de l'estat en províncies i la fixació del castellà
com a única llengua oficial.
LA RECUPERACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA
Durant el segle XIX la llengua catalana es troba immersa en
una situació de diglòssia. La política oficial dels estats
propiciava l'eliminació de les llengües nacionals en benefici
de la llengua estatal única.
Hi haurà iniciatives culturals que pretenen redreçar aquesta
situació i recuperar l'ús de la llengua catalana en tots els
àmbits:
5. - Els erudits il·lustrats ja des de finals del XVIII s'interessen
per qüestions relatives a la història de la nació i la llengua
catalana.
- Els estudis gramaticals i lexicogràfics fan apologia de la
llengua catalana i defensen la seva unitat en els diversos
territoris on es parla.
- Les noves idees romàntiques que arriben a la península a
començament del segle XIX donen impuls a la valoració del
passat i de la llengua pròpies.
- Els escriptors identifiquen llengua i pàtria.
- Es desenvolupen els usos públics del català en la premsa,
tractats de ciències,...
- El naixent catalanisme polític incorpora en els seus
programes la reivindicació de l'oficialitat de la llengua
catalana.
6. LA LITERATURA AL SEGLE XIX. PERIODITZACIÓ
Els dos grans moviments de la literatura europea durant el segle
XIX són el Romanticisme, que predomina durant la primera meitat,
i el Realisme, que ocupa la segona. Aquests fenòmens tenen
influència en les obres catalanes però també es dóna a Catalunya
un procés propis de ressorgiment o Renaixença.
El Romanticisme: Moviment que situa la llibertat individual al
centre de la vida i de la creació artística. Valoren la natura, el
sentiment i la superació de la realitat, sigui en forma d'evasió en
ambients exòtics o bé com una recuperació del passat de les
nacions.
El Realisme: Defensa l'observació de la realitat i una forma de
coneixement basada en l'experiència i no en la intuïció. Pretenen
la reproducció fidel de la societat i el retrat de caràcters i passions.
La Renaixença: és l'intent de restablir una consciència diferencial
catalana i d'adaptar els corrents de l'època.
7.
8. LA POESIA CULTA
La pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau és
el poema que marca els trets que caracteritzaran la
poesia romàntica i patriòtica catalana.
També és important la figura de Lo gaiter del
Llobregat (Joaquim Rubió i Ors) que defensa com a
objectius de la Renaixença la independència
literària de Catalunya i la restauració dels Jocs
Florals, certamen líric d'origen medieval que
entronca amb els trobadors i en el qual es premien
composicions de tema amorós, religiós i patriòtic.
Els Jocs Florals es restableixen el 1859.
9. EL TEATRE CULTE
En relació amb la poesia, el teatre es reprèn amb
un cert retard, ja que demana una infraestructura
(locals i companyies).
Durant la primera meitat predominen els gèneres i
els autors populars, a partir de 1850 i fins al 1890
l'autor més important d'aquest període és Serafí
Pitarra (Frederic Soler), que serà desplaçat en la
última dècada del segle per Àngel Guimerà.
10. LA NARRATIVA CULTA
La novel·la és el gènere per excel·lència durant el
segle XIX. L'any 1862 Antoni de Bofarull publica
L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant la
primera novel·la contemporània catalana.
El pas de la novel·la romàntica a la realista passà pel
quadre de costums, autors del qual foren Gabriel
Maura i Emili Vilanova que prengueren els temes de
la realitat quotidiana i de les classes populars
urbanes.
I finalment, la novel·la arriba al seu punt culminant
dins de la Renaixença amb les novel·les realistes de
Narcís Oller.
11. LA LITERATURA POPULAR
Pel que fa a la literatura popular es continua
produint la transmissió oral de la literatura antiga,
alhora que els erudits la recopilen i fan estudis
sobre el Cançoner, el Romancer i la rondallística.
A més, sorgeixen nous gèneres, el sainet o la
comèdia costumista, la novel·la de fulletó i la
premsa satírica.
