2. Índex dels temesÍndex dels temes
La càmera i l’ull humà
La llum
Els materials sensibles
El diafragma i l’obturador
El visor
Els objectius
3. 5.1 – La càmera i l’ull humà5.1 – La càmera i l’ull humà
• La càmera i l’ull humà s’assemblen molt; la càmera
utilitza el mateix mecanisme que els ulls.
• La llum arriba a l’ull a través de la còrnia i la
pupil·la.
• L’iris: es contrau o s’arronsa, per controlar la
intensitat de llum que entra.
• El cristal·lí: lent que serveix per a formar una
imatge nítida, enfoca els raigs que entren a través
de la pupil·la.
• Els raigs arribaran a la retina que reaccionarà i
convertirà aquesta reacció en impulsos nerviosos
que el nervi òptic portarà fins al cervell.
4. 5.1 – La càmera i l’ull humà5.1 – La càmera i l’ull humà
• A la càmera la llum arriba a través de l’objectiu. Per a graduar la quantitat de llum que
entra dins d’aquest hi ha el diafragma.
• Dins de l’objectiu hi ha una lent o un conjunt de lents que enfocaran els raigs, finalment
arribaran a la superfície de la pel·lícula on el material sensible reaccionarà transformant
la superfície de la retina de l’ull.
• Tant la lent de l’ull com la de la càmera poden graduar-se i enfocar-se a diferents
distàncies, i les dues formes una petita imatge invertida; una a sobre la retina, l’altra
sobre la pel·lícula, i en el cas de les càmeres digitals, a sobre la pantalla sensible.
5. Diferències dels dos aparells
• Visió selectiva: la visió humana permet
veure que el que interessa prescindint
de la resta d’informació, la càmera no
pot i ho capta tot.
6. Diferències dels dos aparells
• L’enfocament: l’ull quasi mai produeix
una imatge desenfocada, la càmera s’ha
enfocar cada vegada que enquadrem
quelcom diferent.
7. Diferències dels dos aparells
• Bidimensionalitat: la càmera redueix una
escena tridimensional a una imatge de
dues dimensions, la vista human no ho fa.
8. Diferències dels dos aparells
• Angle de visió: l’ull té un sol angle de
visió, només podem veure un espai
determinat. Segons el tipus d’objectiu,
la càmera pot tenir diversos angles de
visió.
9. Diferències dels dos aparells
• Efectes òptics: les càmeres poden
aconseguir determinats efectes, com
corregir determinades perspectives,
augmentar la grandària d’objectes
propers…
10. 5.2 – La llum5.2 – La llum
• La llum és un material més de la imatge que ens
pot ajudar a conferir un aspecte o altre a allò que
s’estigui fotografiant o gravant. Pot dibuixar noves
formes o destacar elements d’un objecte o d’un
espai, donar-li unes característiques o d’altres
provocant ombres o eliminant-les.
• Pot fer variar la forma, la grandària i la qualitat
d’objectes, espais i materials.
11. 5.2 – La llum5.2 – La llum
Característiques de la llum
-Reaccions:
- 1.Transmissió: directa/difusa/parcial
- 2.Reflexió: directa/difusa/parcial/selectiva
- 3.Absorció
12. 5.2 – La llum5.2 – La llum
Els colors
- Els colors: El color és el resultat de l’absorció dels objectes, de part de
l’energia lumínica i el reflex de la restant que serà la que rebran els nostres
ulls.
-Primaris o additius: roig-verd-blau:llum blanca.
-Secundaris substractius: roig+verd=groc/roig+blau
=magenta/blau+verd=cian
-Suma de complementaris: llum blanca (roig+cian)
13. 5.2 – La llum5.2 – La llum
Temperatura de color: Diferents
qualitats de llum o fonts lumíniques
emeten més o menys calor.
14. 5.2 – La llum5.2 – La llum
Control de la llum
• Fotòmetres: són els dispositius que mesuren la
quantitat de llum d’una escena concreta..
• Diafragma i velocitat d’obturació: controlen
l’exposició.
• Filtres: discriminen els raigs que entraran a la càmera.
• Equip d’il·luminació: es pot manipular la llum d’una
escena, procurar una bona il·luminació o mitigar els
efectes de la ja existent amb elements propis d’un
equip d’il·luminació.
15. 5.2 – La llum5.2 – La llum
Equip d’il·luminació
• Làmpades de tungstè: són com les bombetes casolanes però
amb més potència.
• Làmpades de quars o halògens: estan fetes de filaments de
tungstè col·locats dins d’un tu de quars on hi ha un gas halogen.
(reflector de quars, rectangular, difusor, parabòlics, flaix,
torxes.
• Complements: (suports, paraigües, pantalles, filtres, viseres i
cons, malles metàl·liques).
16. 5.2 – La llum5.2 – La llum
Direcció de la llum:
17. 5.2 – La llum5.2 – La llum
Propagació de la llum:
• Directa: és una llum dura.
• Difusa: és una llum tova.
• Rebotada: utilitza quelcom perquè reboti.
• Filtrada: filtres que seleccionen els raigs.
18. 5.3 – Els materials sensibles5.3 – Els materials sensibles
Parts de la pel·lícula:
• Suport de la pel·lícula.
• Capa adhesiva.
• Emulsió fotosensible.
• Capa protectora de gelatina.
19. 5.3 – Els materials sensibles5.3 – Els materials sensibles
Característiques de la pel·lícula:
• Les pel·lícules sensibles es diferencien per:
• Pel seu format (mida i nombre de negatius que permet
obtenir)
• Pel tipus d’emulsió.
• Pel tipus d’imatge que produeixen (blanc, i negre, color,
diapositiva, infraroja..)
• Pel seu índex de sensibilitat a la llum.
20. 5.3 – Els materials sensibles5.3 – Els materials sensibles
Sensibilitat:
• Si una pel·lícula és més sensible es notarà:
• Menor temps d’exposició: si es més sensible serà més ràpida,
quedarà més afectada i els temps d’exposició podran ser menors
o no necessitarem tanta llum per obtenir la fotografia.
• Definició: si el gra que apareixes més sensible hi haurà menys
definició.
• Contrasts: si en la pel·lícula hi ha un gra, contra més gruixut sigui
aquest gra més contrast hi ha.
21. 5.3 – Els materials sensibles5.3 – Els materials sensibles
Índex de sensibilitat:
• La sensibilitat es mesura segons l’estàndard
ASA, com més sensible sigui la pel·lícula, més
lluminositat podrà captar, per tant
necessitarà menys temps d’exposició o
obertura de diafragma.
22. 5.4 – El diafragma i l’obturador5.4 – El diafragma i l’obturador
El diafragma:
• És el dispositiu que regula la quantitat
de llum que entra a la càmera. Obertura:
23. 5.4 – El diafragma i l’obturador5.4 – El diafragma i l’obturador
L’obturador:
• És un mecanisme que impedeix que la llum
arribi, i només s’obre al prémer el disparador.
• Parlem de velocitat d’obturació per referir-
nos a la velocitat amb què l’obturador s’obre i
es tanca.
24. 5.4 – El diafragma i l’obturador5.4 – El diafragma i l’obturador
L’obturador:
• La velocitat permet dues coses: controlar el
temps d’exposició, i poder fer fotografies
instantànies de cosso en moviment, utilitzant
una velocitat alta per a capturar un instant
molt petit de temps.
25. 5.4 – El diafragma i l’obturador5.4 – El diafragma i l’obturador
Tipus d’obturadors:
• Obturador central: situat dins de l’objectiu.
Solen disposat d’obturadors d’aquest tipus les
càmeres de format mig i gran format.
• Obturador de pla focal: està compost per
unes làmines o cortines situades davant de la
pel·lícula o del sensor. És el tipus d’obturador
més usual en càmeres de petit format.
26. 5.4 – El diafragma i l’obturador5.4 – El diafragma i l’obturador
• Captar el moviment: el moviment és un
dels principals motors d’expressivitat en
la fotografia.
• L’expressió del moviment s’aconsegueix
actuant sobre l’obturador i el diafragma
i combinant aquests elements amb
l’enfocament selectiu.
27. 5.4 – El diafragma i l’obturador5.4 – El diafragma i l’obturador
Captar el moviment:
• Congelació de moviment: es tracta
d’aconseguir que una imatge en ple
moviment aparegui com congelada i així
proporcioni a l’espectador la visió d’un
instant concret.
28. 5.4 – El diafragma i l’obturador5.4 – El diafragma i l’obturador
Captar el moviment:
• Desplaçament: consisteix en ajustar un temps
d’exposició prou lent a la càmera perquè el
motiu a fotografiar aparegui desplaçat
(mogut), dins d’una foto on totes les altres
coses apareixen nítidament (no mogudes).
• Això ajudar a ressaltar el moviment dels
objectes i a captar l’atenció com al motiu.
29. 5.4 – El diafragma i l’obturador5.4 – El diafragma i l’obturador
Captar el moviment:
• Combinació del diafragma i la velocitat d’obturació:
• Tant amb el diafragma com amb la velocitat
d’obturació regulem l’exposició de llum.
• Quan volem realitzar una fotografia, el fotòmetre
mesura la quantitat de llum de l’escena i, segons
aquesta mesura, la càmera ens indica que només pot
entrar un determinat flux de llum per a fer una presa
correcta.
30. 5.5 – El visor5.5 – El visor
• El visor: és un dispositiu a través
del qual s’observa el subjecte o
objecte que serà fotografiat, fent
possible compondre l’escena i
enfocar.
31. 5.5 – El visor5.5 – El visor
Tipus de visors:
1-Visor directe: el visor es independent de
l’objectiu. El subjecte o objecte es veu a
través d’un sistema òptic muntat en un tub on
queda enquadrada l’àrea de l’escena coberta
per l’objectiu.
32. 5.5 – El visor5.5 – El visor
Tipus de visors:
• 2-Visor rèflex: la imatge projectada per l’objectiu
està de cap per avall i invertida lateralment. El visor
rèflex utilitza un mirall per a capgirar-la i un
pentaprisma, per a corregir la inversió lateral, així el
fotògraf contempla l’escena en la seva posició real.
33. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Perquè els raigs de llum que entren a dins la
càmera es projectin damunt del suport
fotosensible i produeixin una imatge nítida, és
necessari que aquets s’enfoquin.
Objectiu és el sistema òptic d’una càmera
format per una o un conjunt de lents simples
situades al llarg d’un eix.
34. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Elements d’una lent:
• Focus: punt posterior a la lent on convergeixen els raigs de llum.
• Pla focal: pla vertical on es situa el focus, on es forma la imatge.
• Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares
corbes de la lent.
• Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de
curvatura.
• Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus.
• Pla de l’objecte: un dels plans que conté l’objecte representat.
35. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Tipus d’objectius
• Els objectius es classifiquen segons la seva distància
focal, que ens indicarà l’angle de visió que avarca un
objectiu, la seva distància i capacitat d’enfocament.
• Els objectius poden ser:
-Normals
-Angulars
-Macros
-Teleobjectius
-De distància focal variable
36. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Tipus d’objectius
• Objectiu normal: té una distància focal de
50mm per aconseguir una perspectiva similar a
la del ull humà.
• Aquest tipus d’objectiu és molt lluminós i la
imatge que en resulta s’acosta molt a la real.
37. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Tipus d’objectius
• Objectiu angular: són els objectius menors de 50 o
45mm.
• La distància focal és menor que la diagonal del
negatiu. L’angle de visió oscil·la entre 50º i 180º; fa
que reculli més escena però ens dóna la sensació que
ens allunya d’ella.
• Els objectes situats a primer terme semblen més
propers i els situats més enrere semblen més llunyans
i petits.
38. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Tipus d’objectius
• Macros: la distància focal es troba entre els
50 i els 200mm. Són capaços d’enfocar a
distàncies molt curtes, reproduint els
elements o imatges enfocades a un terç o un
quart de la seva grandària real.
• Ideal per a fotografiar insectes i flors.
39. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Tipus d’objectius
• Teleobjectius: permeten angles de visió inferiors a
50º i la distància foca és més gran que l’objectiu
normal.
• Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a
gran distància ampliant la imatge òpticament.
• Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten
enfocar elements molt propers, tenen una lluminositat
baixa.
40. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Tipus d’objectius
• De distància focal variable (zoom):permet
variar la distància focal sense canviar
l’objectiu.
• Trobem els zooms gran angular, els zooms
macro, i els zooms teleobjectius.
• És el tipus més versàtil i l’opció més econòmica
per a obtenir un ventall de distàncies focals.
41. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
Accessoris
-Lents d’augment: ens podem acostar molt a un
element utilitzant lents d’augment que
s’enrosquen a l’objectiu, i fan disminuir la
distància d’enfocament.
-Anells extensors: és un altre complement que
s’afegeixen per allargar l’objectiu; ens
permeten enfocar a menys distància un
element.
42. 5.6 – Els objectius5.6 – Els objectius
L’enfocament
• Els objectius ens permeten:
Que amb la càmera abastem un angle de visió determinat
(més obert o més tancat).
Produir aberracions òptiques però corregir-ne d’altres.
Modificar la sensació de les distàncies en profunditat.
Acostar-nos a element llunyans o a elements molt petits i
propers.
Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp.
Obtenir un imatge enfocada.